El 2015, els líders del món es van reunir a les Nacions Unides i van aprovar per unanimitat l’Agenda 2030, que inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible amb metes específics per eradicar la pobresa, protegir el planeta i reduir les desigualtats, i així assegurant la prosperitat per a tots.
Un dels grans reptes del segle XXI i al qual s’enfronta l’Agenda 2030 és el canvi climàtic. Els seus efectes, com l’augment de la freqüència i intensitat de fenòmens atmosfèrics extrems (onades de calor, inundacions, sequeres,…), l’ augment del nivell del mar o l’ampliació de zones afectades per malalties tropicals, empobriran una bona part de la població i generaran morts i migracions a gran escala. Segons la Comissió Lancet, aquests efectes amenacen a destruir el desenvolupament i els guanys de salut global dels últims cinquanta anys.
La relació entre canvi climàtic, sostenibilitat i salut planteja moltes preguntes: és possible un creixement sostenible, equitatiu, eficaç i que efectivament redueixi els riscos associats amb el canvi climàtic? Seria políticament factible, si calgués, una moderació del creixement als països desenvolupats? És a dir, aquesta política podria ser recolzada per una majoria dels seus habitants? D’altra banda, la lluita contra el canvi climàtic podria ser una oportunitat per augmentar els nivells de salut i reduir les desigualtats?
Nombrosos estudis conclouen que frenar els efectes del canvi climàtic, reduir els nivells de desigualtat i garantir el creixement del benestar, incloent-hi la salut, són objectius assolibles. Els problemes no són ni tècnics ni econòmics, sinó polítics i ètics. El Segle XXI ha de convertir-se en el segle del creixement sostenible i és, per tant, imprescindible que ens preguntem què entenem per sostenibilitat.
Professor d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor afiliat a la Barcelona Graduate School of Economics. La seva recerca se centra en l’economia política, el canvi climàtic i l’economia del benestar. Ha publicat en el Quarterly Journal of Economics, el Journal of Public Economics, el Journal of Economic Development and Climate Change, entre d’altres. Ha impartit a la UPF, al GSE de Barcelona, a la Universitat de Yale, a la Universitat de Corea i a la Universitat de Califòrnia-Davis. El 2012 va rebre el reconeixement Jaume Vicens-Vives per a la qualitat i la innovació docent de la Generalitat de Catalunya. El 2015 va publicar el llibre Sustainability for a Warming Planet (Harvard University Press) conjuntament amb John E. Roemer i Joaquim Silvestre. Aquest llibre va rebre el X Premi de la Societat Econòmica de Catalunya el 2016.