Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 18 abr. 2018 Comentaris: 0
David Martí AENTEG

David Martí, durant l’elecció com a nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG)

David Martí, soci de la consultoria i agència digital Playbrand, va passar per la presidència d’Òmnium Cultural del Gironès i ara és el nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), una entitat empresarial molt dinàmica que creix en associats i que manté que els empresaris han de tenir un paper actiu en la política i la societat.

Quantes empreses formen l’AENTEG i de quina tipologia són?

Tenim unes 90 empreses i estem tenint unes 5 o 6 altes de socis cada mes. Creiem que el context econòmic és bo per al nostre sector empresarial. El perfil majoritari és el d’empreses TIC més estàndards, com de programació, software, web i màrqueting digital, però a poc a poc ens volem obrir més a empreses de biotecnologia o fins i tot agroalimentàries, que són molt potents a la demarcació.

Què busca la seva associació?

Fem de lobi, evidentment, però també busquem la cooperació entre empreses petites i mitjanes per assolir projectes més grossos, el networking, compartir recursos. Afortunadament, en el sector tecnològic les sinergies són molt més habituals que en altres sectors. Creiem que les administracions no aposten prou pel nostre sector, que és molt transversal i genera eficiència. Fa anys que parlen de coses que ja haurien d’estar superades, com ara portar la fibra òptica als polígons. Podem exercir de tractors de l’economia. Som empreses petites però tenim altes capacitats.

Quina és la mitjana de treballadors?

Les empreses tenen unes 6 o 7 persones de mitjana, però és una xifra enganyosa perquè hi ha empreses de 50 i empreses de 3 o 4. Nosaltres, a Playbrand, som 15.

I pel que veig, a Playbrand hi ha moltes noies. No és habitual en empreses tecnològiques.

Nosaltres tenim un 70% de dones perquè ens dediquem més al màrqueting digital, però a Sixtemia, per exemple, l’empresa de programació amb la qual compartim despatx al Parc Tecnològic de la UdG, sempre han tingut només homes. Els costa trobar dones amb el perfil tecnològic que necessiten. Crec que hi ha un problema cultural, que comença amb l’educació dels petits i acaba amb l’elecció de les carreres, però l’hem d’anar corregint. Abans no hi havia cap dona a la junta de l’AENTEG i ara n’hi tenim dues.

Els bons enginyers marxen a l’estranger?

Cada cop menys. A Girona intentem fixar el talent al territori, que cada cop és més pol d’atracció, i hi ajuden altres aspectes, com la qualitat de vida o la millora de les comunicacions amb Barcelona. Poder viatjar a la capital de Catalunya en 37 minuts és un avantatge important. Cada cop més, hi ha estudiants que troben feina aquí fins i tot abans d’acabar la carrera.

El fet que el Parc Tecnològic de la UdG estigui en liquidació, ¿ha afectat les empreses que hi tenen la seu?

Puc dir rotundament que no. El parc compleix la seva funció: hi ha una activitat rica, es creen sinergies, hi ha empreses que fan investigació. El que sap greu és que per una mala entesa entre administracions s’hagi arribat fins aquí. Quan el cas sortia als mitjans de comunicació teníem trucades de clients preocupats, però ara tothom ha assumit que la vida continua i el Parc de la Universitat de Girona segueix millor que mai. De fet, actualment està pràcticament ple.

Va ser president d’Òmnium Cultural a les comarques gironines. ¿Creu que es podria arribar a il·legalitzar l’organització?

De ganes no en falten. Tenim el president a la presó, que no és poca cosa. Crec que avui no es podria crear una organització igual. És molt transversal i en els moments de polarització hi ha veus diverses dins l’organització.

¿Creu que Òmnium viu una època de desconcert?

De desconcert no, però sí de replantejament. Cal veure quina pot ser la seva funció d’ara endavant. Però hi ha una forta pressió externa que afecta l’organització.

L’AENTEG també ha pres partit políticament.

Els empresaris, com qualsevol altre col·lectiu, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit. Quan va començar el Procés, vam ser la primera entitat empresarial que vam aprovar un acord en favor del dret a decidir i en favor de les decisions del Parlament de Catalunya.

¿Van acordar que les empreses de l’AENTEG no col·laborin amb la Fundació Princesa de Girona?

No. Qualsevol empresa és ben lliure de treballar amb qui li plagui. El que vam fer com a entitat és abandonar el programa Yuzz, on la FPdGi és partner local. Aquesta decisió es va prendre un cop sentit el discurs del rei d’Espanya després de l’1-O. La tasca que feien era bona però el discurs del rei va ser absolutament de part.

Tant l’associació com la seva empresa s’han implicat a fons amb la reforma horària. Quins resultats estan obtenint?

Molt bons. Ja tenim casos d’èxit on les empreses obtenen guanys d’eficiència i els treballadors guanyen en condicions laborals. Aquesta és una de les vies per tal de fidelitzar els treballadors i evitar que marxin.

Vostè que és pare d’una nena. ¿Com veu l’impacte de les noves tecnologies en les noves generacions?

Cal millorar l’educació. Estem tot just a les beceroles en l’ús de les noves tecnologies. Hem d’aprendre dinàmiques educatives diferents tant a casa com a l’escola. Crec que hi ha un excés de publicitat dels efectes negatius de les noves tecnologies i no es parla prou dels positius. També pot passar que no les utilitzem adequadament en l’educació. Des de l’associació, volem ajudar a generar continguts educatius perquè creiem que en això, com en la política, els empresaris també tenen una responsabilitat social que no poden eludir.

FONT: Ara.cat

Posted by: General 18 abr. 2018 Comentaris: 0 Tags:
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

Posted by: Emprenedoria 18 abr. 2018 Comentaris: 0
alife

La valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informa fonts d’un reconegut bufet d’advocats

Coincidint amb el seu quart aniversari, la startup gironina Alife, nascuda al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que va iniciar la seva activitat el 22 de març de 2014, realitzava el passat dimecres 23 de març una ampliació de capital de més de 500.000 € mitjançant una nova entrada de socis que van adquirir en el seu conjunt el 4,3%. Avui la valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informen fonts de la firma, que asseguren que aquesta operació gestionada per un reconegut bufet d’advocats, impulsarà a la tecnològica en els seus plans d’internacionalitzar els seus serveis durant 2018 i 2019.

També va ser durant la passada setmana quan Alife tancava un acord amb la primera empresa alemanya mitjançant el qual, a partir d’aquest mes d’abril, Alemanya disposarà d’aquesta tecnologia a través de ASV Deutschland, fent entrega d’ella a totes les famílies ateses per algun dels centres repartits per tot el país.

Serà a Tanexpo on Alife espera integrar la seva tecnologia entre les empreses europees assistents amb qui ja manté comunicació des de fa algun temps. Aquest salt per part de les empreses deixa enrere un cicle més tradicional que funcional, donant pas a una nova etapa en què empreses i famílies parlen el mateix idioma, el de la tecnologia i el de la informació, en opinió de representants de la companyia que asseguren que aquesta, desenvolupada per facilitar tant la comunicació d’un decés i el posterior procés de dol, no té cap cost per a les famílies, no es ven res al seu interior i no té publicitat. Així es presenta aquesta nova proposta que segueix sumant acords dins el sector funerari

Alife compta amb 15.000 famílies inscrites a Espanya, uns 100.000 usuaris i més de 1,5 milions de pàgines vistes, a més participen altres 30.000 usuaris que procedeixen principalment d’Anglaterra i Alemanya, però vam començar a rebre trànsit rellevant dels Estats Units, Mèxic i Colòmbia, segons Jordi Martínez, CEO d’Alife.

A més, interactua amb altres plataformes, ofereix la possibilitat de compartir les dades de cerimònia per WhatsApp o SMS, confirmar la nostra assistència, valorar el servei ofert per la funerària, o deixar un missatge al mur. A més es poden afegir fotografies, escrits, vídeos o enllaços que la mateixa tecnologia d’ordenar cronològicament.

“Es tracta d’una plataforma molt humana per a les famílies i una eina de qualitat per a les empreses, disponible com web o com a aplicació per a dispositius iOS i Android”, afirma Martínez.

Posted by: General 12 març 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, han participat de nou en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC). La fira , que es va celebrar del 26 de febrer al 1 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 102 empreses catalanes, 73 de les quals es van ubicar en els 1.000 m² habilitats per la Generalitat a través de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, organitzades en els tres Estand Catalonia, ubicats a la part central del Congrés, amb 46 empreses; l’App Planet, amb 16 empreses; i l’espai Drons, que va acollir 12 empreses més.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva quarta participació. L’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. Coditramuntana va participar al Brokerage cercant nous projectes i sinergies.

Sixtemia al Mobile 2018

Sixtemia Mobile Studio acumula ja sis participacions al Mobile World Congress

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja sis edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

Des de 2007, Sixtemia ha ajudat a introduir empreses importants en mercats d’aplicacions mòbils, acumulant més de 350 aplicacions. Casos com les aplicacions de Zara (Inditex), Futbol Club Barcelona Fundació, TV3, Liceu, Pepe & Jeans, Boehringer, Rosa Clarásón excel·lents exemples del seu treball. A MWC’18 han presetnat els  últims projectes sobre mHealth i mCommerce i noves aplicacions per a serveis mòbils.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present a l’Estand Catalonia on va presentar fins a tres solucions de eHealth, convertint-se en un dels grans protagonistes d’aquest sector. Una d’elles, desenvolupada en col·laboració amb la també catalana SkinTemp, aconsegueix convertir els telèfons mòbils en termòmetres corporals, mitjançant un apòsit adhesiu, circuits impresos i tecnologia sense fils NFC. També van presentar iCardio, l’electrocardiògraf sense fils més petit del món, així com un accessori, anomenat Cookit, amb el qual podem controlar millor no només el nostre estat de salut, també el que mengem.

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2018, va mantenir de nou les previsions i va acollir 107.000 visitants, que per tercera edició seguida es va verificar la identitat de manera digital els visitants del certamen, gràcies a l’empresa catalana Icar. La tecnologia eHealth han estat les novetats més destacades, a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que canvien el món constantment.

Posted by: General 08 març 2018 Comentaris: 0 Tags:
Hackathon Girona 2018

La construcció d’una casa intel.ligent ha estat el repte de la cinquena edició de la Hackathon Girona

El passat cap de setmana va tenir lloc la cinquena edició de la Hackathon Girona, una trobada de programadors i professionals relacionats amb internet on l’objectiu consisteix en la creació d’un producte mínim viable, és a dir un prototip, de forma col·laborativa en tan sols un dia. La trobada es va realitzar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona gràcies a la col·laboració d’entitats públiques i privades, com l’Ajuntament de Girona, el mateix Parc Científic, l’associació Tecnoateneu de Vilablareix, Capside, Volcànic Internet, Wikiloc, Cannelonia i Cloudways.

Enguany el projecte escollit ha estat la creació d’una casa intel·ligent de forma íntegra, culminant en un decorat en forma d’habitació on s’ha realitzat una demostració de totes les funcionalitats desenvolupades. Entre d’altres, un sistema de reconeixement de veu que escollir la música per reproduir, una aplicació mòbil que permet apujar i abaixar persianes, un sistema que detecta quan el bebè plora i el bressola de forma automàtica o un canó que dispara magdalenes.

Al finalitzar la jornada es va alliberar tot el desenvolupament sota llicència open source, per tal que tothom pugui descarregar-ho i utilitzar-lo sense restriccions. El material utilitzat durant l’esdeveniment va ser sortejat entre els assistents.

En aquesta cinquena edició s’ha arribat a la trentena d’inscrits, cosa que mostra la bona salut de l’esdeveniment. L’organització està molt satisfeta de l’ambient de la jornada, i el networking que es crea entre els participants, així com de ser fidels a la fórmula de treball de manera conjunta un sol projecte entre els participants, un tret diferencial respecte a altres trobades de característiques similars, on els participants competeixen treballant en diferents projectes.

Posted by: General 01 març 2018 Comentaris: 0
Basses i estanys temporals emeten CO2

Basses i estanys temporals emeten CO2 fins i tot quan estan secs

Les basses i estanys temporals emeten diòxid de carboni (CO2) de manera natural durant tot l’any fins i tot quan no tenen aigua i les zones seques són precisament les que alliberen major quantitat cap a l’atmosfera.

Aquest fenomen, descrit ara per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ​​i Núria Català , de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

El nou article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle del planeta.

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut malgrat la seva importància, especialment en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua).

Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com a les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

“Fins fa una dècada es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)”, indica Biel Obrador , del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, ​​i primer autor del treball.

Obrador afegeix que, “tot i les petites basses i estanys -que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet- són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estancades prové encara , sobretot, de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any) “.

AIGÜES CORRENTS

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) -dos gasos amb un poderós efecte hivernacle- en basses temporals de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i uns hidroperiodos (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.

Els investigadors afirmen que les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any i la quantitat que alliberen (prop de dos quilograms per metre quadrat i any) és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rierols i torrents), un valor que triplica el flux de diòxid de carboni procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

“Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment “, detalla Obrador.

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’observa avui dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser (com a mínim, en una primera fase) molt rellevants per al cicle global del carboni.

A la feina, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també van participar Lluís Gómez Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Upsala (Suècia), el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umea (Suècia).

Va deixar una bona feina en una empresa de Vancouver i fins i tot va rebutjar l’oferta de Google per instal·lar-se a Silicon Valley. I és que la ciutat de Girona i el seu entorn «atrau molt». Tocat pel nou esperit col·laboratiu, va fundar Wikiloc per compartir amb el món la seva passió per l’aire lliure

Ara ja té tres milions llargs d’usuaris registrats. Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

T

Jordi Ramot, fundador de Wikiloc

Quan et vaig entrevistar el 2009 acababes de guanyar el premi Desafiament de Geoturisme de National Geographic. Aleshores Wikiloc tenia 80.000 usuaris registrats. Ara supera de llarg els 3.300.000. T’ho esperaves?

No. Tenim un creixement any a any impensable en el millor dels somnis. I ens adonem que tenim molt recorregut per fer a països com Brasil, França o Itàlia. Hi ha potencial per créixer molt més arreu del món i això ens motiva.

He calculat que Wikiloc creix ara mateix a un ritme de mig milió d’usuaris registrats anuals.

De fet, creixem més, perquè tot plegat ha estat bastant exponencial. Cada vegada més gent entra a la plataforma. Aquest últim any el creixement s’acosta al milió d’usuaris.

On és el sostre?

No ho sabem. Estem preparats per créixer. Tant de bo el sostre sigui molt més amunt. Comencem cada dia com si fos el primer. En comptes de partir de la idea que ja hem assolit fites, cada dia ens plantegem de nou què hem de fer.

Facebook supera els dos mil milions d’usuaris. Per quin costat creu que pot créixer Wikiloc?

Facebook és un dels grans titans. Nosaltres ens movem restringits al segment de gent que aprecia el turisme actiu, la muntanya, el ciclisme… Hi ha cada vegada més gent que fa activitat a l’aire lliure i està tot per fer a molts països. Ens faria il·lusió tenir als Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia la mateixa presència que tenim a Itàlia o al Brasil.

Costa més entrar als Estats Units?

Sí, perquè hi ha competència, però estem contents perquè veiem que anem creixent a tot arreu.

Quin és el vostre valor afegit? Per què la gent ve amb vosaltres?

La filosofia i identitat de Wikiloc és la mateixa ara que l’any 2006, quan vam aparèixer a la xarxa. Som una wikipèdia per compartir itineraris amb fotografies i punts d’interès. L’important no és el cronòmetre. La idea és gaudir del trajecte i que els altres puguin seguir el recorregut. Intentem fer les aplicacions molt simples. Que siguin senzilles d’usar. Que el mòbil no s’interposi entre nosaltres i la natura.

Hi ha altres aplicacions que fan això mateix?

Sí. Tenim molta competència. A França, a Alemanya… N’hi ha d’enormes amb equips de 150 persones, mentre nosaltres som 9 persones. Tot i això, a nivell d’usuaris i de distribució de rutes de tot el món, estem molt ben posicionats, i ho hem fet amb un projecte genuïnament gironí.

Quins és el vostre secret?

No fixar-nos gaire en la competència, perquè si t’hi fixes sempre acabes essent el segon i anant a remolc del que fa l’altre. Cada dia tots els que treballem aquí dediquem per torns una hora o més a atendre l’usuari, a respondre dubtes que ens plantegen. Fem suport a l’usuari. Escoltem molt la gent.

El maquinari informàtic ha de créixer constantment?

Tractem moltes dades de milers i milers de rutes i milers i milers de fotografies. I no ens agrada oferir fotografies petites. Aquest any hem fet un esforç molt gran per poder oferir les fotografies a bona resolució. Hi ha famílies que passen les fotos de les rutes a la pantalla del televisor. Ja anem cap als 13 milions de fotografies.

On teniu els servidors?

Abans els teníem als Estats Units, però ara ja ho tenim tot a Europa i garantim la protecció de dades. A Irlanda i Alemanya. De manera completament segura.

La gent ja ha compartit a Wikiloc quasi vuit milions de rutes. Quants sistemes de transport hi ha representats a Wikiloc?

N’hi ha 72. N’hi ha amb segway per la muntanya, i amb bicicleta BTT amb una sola roda…

Heu arribat a tots els països del món?

Sí. Exportem arreu la passió gironina per l’aire lliure.

També a Corea del Nord?

Sí. A l’Àsia hi ha molta afició.

És cert que no vols guanyar diners?

A veure: quan arrenques un projecte has de superar l’etapa que jo en dic de l’angoixa econòmica. Perquè les factures de lloguer de locals i de servidors i moltes altres són molt quantioses i arriben cada mes. Però després arribes a un punt que veus que ja pots sobreviure. Des de fa uns anys ja aixequem el cap. La il·lusió màxima seria d’aquí a vint anys poder mirar enrere i veure que Wikiloc és com Lonely Planet o la Viquipèdia, que s’ha convertit en una comunitat a nivell mundial i té a tots els països usuaris i activitats. Això passa per davant de qualsevol recompensa econòmica. Causar un impacte positiu a milions de persones, haver contribuït a canviar el món, és el que m’agradaria explicar als nets.

És cert que no vol publicitat?

Sí, és cert. Vam estar molts anys sense publicitat per no contaminar l’experiència de l’usuari. Wikiloc va néixer sense ànim de lucre. Vam obrir un canal de donacions i molta gent va fer aportacions i encara avui hi ha gent que ens fa aportacions a canvi de res. Increïble. I molt il·lusionant. Ens havien dit que als Estats Units sí, però a Espanya ningú no dona res a canvi de res. Nosaltres tenim grups d’excursionistes que ens fan donacions bastant importants. Això recomforta. Vol dir que hi ha gent que no vol que desapareixem. Estem oferint un valor que la gent aprecia.

Però ara estan lligats a la publicitat. Serà per sempre?

Tinc l’esperança de poder eliminar la publicitat en un futur. La publicitat és el que veig més molest. És cobrar a terceres persones, l’anunciant, per serveis que jo ofereixo a primeres persones, l’usuari. Millor cobrar directament a l’usuari, no? Hauríem de poder oferir nosaltres un valor que l’usuari estigui disposat a pagar.

Pel que dius, a la llarga desapareixerà la publicitat però es reforçarà l’opció de pagament?

Sí.

Jo mateix soc usuari de pagament i m’agrada perquè no existeix la renovació automàtica.

Ja, però ens arriben queixes de gent que es troba a mitja excursió i justament aquell dia li ha caducat la subscripció, i entenem que això molesta molt. Ho estem estudiant. En qualsevol cas, sempre es podrà cancel·lar la subscripció.

Tens una estimació del valor econòmic actual de Wikiloc?

No. Sé quan consumeix mensualment. Aquí hi ha màquines, talent, un equip, però hi ha un intangible que jo valoro molt que és la marca. Ha costat molt arribar fins aquí. L’opinió positiva de molta gent d’arreu del món té un valor altíssim, tot i que també rebem crítiques.

I el valor de les dades dels usuaris que atresora?

Això és intocable. Les dades dels usuaris són sagrades. No hem enviat mai publicitat personalitzada. I això que ens han fet ofertes molt sucoses de fabricants de roba o material de muntanya, però això seria faltar la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i es perd en un segon.

I si vingués un grup i pagués una milionada per l’empresa?

No. No ho sé. L’únic que puc dir és que si vingués un grup d’aquests afins com Lonely Planet o Google i ens oferís ampliar… No ho sé. El que no acceptaríem és el que ha passat amb altres. Tripadvisor va comprar un projecte americà semblant al nostre, Everytrail, i el va abandonar. Van comprar l’equip tècnic i van abandonar el projecte. No sabem per què.

M’han dit que vas rebutjar una oferta de Google per instal·lar-te a Silicon Valley?

Bé. Va ser a l’inici del projecte. I no va ser una oferta formal. Vam anar a la seu de Google a Silicon Valey convidats a recollir el premi a la millor iniciativa en l’ús de Google Maps i diversos enginyers em van oferir de quedar-me a treballar allà. Però vaig entendre que el projecte de Wikiloc no l’hagués pogut continuar de la mateixa manera. I a més a més, què carai, Girona tira molt. A mi m’agrada molt sortir a l’aire lliure i aquí tenim de tot. Crec que des de Girona es poden fer grans coses, si bé és cert que hi ha dificultats de finançament i per trobar capital risc. A Silicon Valley una sortida en bicicleta en grup aplega gent de Facebook, gent de Google, gent d’Instagram, un enginyer de sistemes, un advocat… i resulta molt enriquidora. Però aquí al Parc també fem jornades de programació i de mica en mica ens anem dinamitzant. També podem fer feina de qualitat.

Creus que un món millor és possible?

Queda malament dir-ho, però crec que no hem estat mai tan bé com ara. Estic llegint el llibre Homo Sàpiens, de Yuval Noah Harari. T’obre molt el punt de vista. El problema és que tot el dia llegim notícies negatives als mitjans de comunicació. Però passen moltes coses bones. Jo soc optimista.

Què demanaria a la política?

Que s’erradiqui la mentida. L’engany deliberat.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0

HIPRA és una companyia farmacèutica veterinària, amb més de mig segle d’història, dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la Salut Animal. Actualment, ocupem un dels primers llocs en el rànquing d’empreses de la indústria veterinària a nivell mundial en Biològics, i comptem amb més de 1.500 empleats.

Per a les nostres oficines situades al Parc Científic i Tecnològic (Girona), estem buscant incorporar un(a) nou/nova Tècnic(a) de Qualitat de Medical Devices

La seva missió principal serà la de realitzar el control de qualitat de productes electromecànics de salut animal.


 Les funcions principals són:

  • Inspeccionar els materials entrants de producció.
  • Testejar i verificar la qualitat dels equips fabricats.
  • Gestió de No Conformitats.
  • Participar en les millora contínua dels producte i processos.

Els requisits per a aquesta posició són:

  • Imprescindible Formació Professional de Grau Mitjà o Superior en Electromecànica o Manteniment Industrial, o formació relacionada.
  • Desitjable experiència prèvia en un departament de qualitat.
  • Es valorarà un nivell mitjà-alt d’anglès.

Estem buscant professionals metòdics, analítics i amb tolerància a la pressió.

OFERIM

  • Disponibilitat d’incorporació immediata.
  • Posició estable.

RAONS PER FORMAR PART DE HIPRA

  • Empresa multinacional en expansió amb més de 37 filials a nivell mundial.
  • Ambient multicultural en els diferents equips de treball.
  • Foment de la formació i programes de desenvolupament.

ANAR A L’OFERTA ANAR A L’OFERTA

'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…