972 18 34 00

Entitats del parc participen a la presentació d’un projecte d’estalvi i reutilització d’aigua en el turisme
Posted by: General 23 jul. 2021 : 0 Tags:
  • Catalunya, Balears i Occitània aposten per l’estalvi i la reutilització en el marc del projecte europeu LIFE Wat’savereuse, que impulsa l’EUREGIO Pirineus Mediterrània, amb el suport de la Unió Europea
  • L’Agència Catalana de l’Aigua, el Clúster català de l’Aigua (CWP) i Eurecat van presentar el projecte amb la participació dels ajuntaments de zones turístiques com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Llançà, l’Ametlla de Mar i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona
  • S’han explicat les iniciatives en matèria de reutilització i la necessitat de conscienciar el turisme sobre la importància de l’estalvi d’aigua en una conca amb escassos recursos i períodes de sequera recurrents
  • L’ACA, Eurecat i el Catalan Water Partnership són els socis d’aquesta iniciativa a Catalunya, que té una durada de tres anys i un pressupost d’1,5 milions d’euros
L’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),  i el Catalan Water Partnership (CWP) han celebrat recentment la primera reunió amb ajuntaments, operadors de la demanda d’aigua i altres entitats per a presentar el projecte europeu Life Wat ‘Savereuse, destinat a fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en el sector turístic.
Aquest projecte, on també participen les Illes Balears i Occitània, té una durada de tres anys (2020-2023), està coordinat per l’Euroregió i compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros.

El projecte busca millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua

La trobada, feta per via telemàtica, ha comptat amb la participació de diversos ajuntaments costaners, entre ells Tossa i Lloret de Mar, Llançà i l’Ametlla de Mar, a més del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, als quals se’ls hi ha explicat el projecte i la necessitat de fomentar l’estalvi i la reutilització per a usos turístics.9
Precisament en aquest projecte es fixa aconseguir la implicació / col·laboració (no econòmica) d’un mínim de cinc municipis turístics de cadascuna de les regions (Catalunya, Balears i Occitània) per col·laborar en la difusió -a partir del 2022 – de les campanyes de sensibilització a favor de l’estalvi d’aigua entre els diferents sectors (turistes / comunitats locals / operadors del sector turístic i del sector de l’aigua, i autoritats locals i regionals). Tenint en compte els efectes de la pandèmia, el projecte pretén ser un motor per a la reactivació econòmica i fomentar un nou model basat en el consum sostenible d’aigua.
L’objectiu de la reunió amb els ajuntaments i entitats regionals ha servit, precisament, per establir una comunicació bidireccional contínua per compartir els objectius, l’estratègia de comunicació, les accions i els avanços del projecte. També es van analitzar propostes de mesures i incentius per millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua. Cal tenir en compte que el projecte Wat’SaveReuse preveu la implementació d’un mínim de cinc solucions o alternatives tecnològiques o de bones pràctiques per a la reutilització d’aigua.
Catalunya està condicionada pel clima mediterrani. En els últims 20 anys s’han viscut 5 períodes de sequera, que s’han pogut superar gràcies a la disponibilitat de recursos no convencionals (dessalinització i aigua regenerada).
L’estalvi d’aigua entre la ciutadania està clarament consolidat des de 2008 i amb la participació catalana en el projecte Wat’Savereuse es pretén que el turisme sigui conscient de la necessitat de fer un consum responsable d’aigua i recórrer a tecnologies com la reutilització per a usos que no requereixin aigua potable.

Hipra rebrà finançament de la UE per liderar un projecte d’investigació sobre la Covid-19
Posted by: General 23 jul. 2021 : 0 Tags: , ,

La multinacional farmacèutica catalana Hipra ha estat preseleccionada com a entitat líder per rebre finançament del programa Horizon Europe per a dur a terme accions de recerca i innovació per combatre el coronavirus en línia amb el pla europeu de preparació en matèria de biodefensa, la Incubadora HERA. 

Els 11 projectes seleccionats que rebran finançament per valor de 120 M€ estan compostos per 312 equips de recerca de 40 països diferents. 

Instal·lacions de la multinacional Hipra.

El projecte “RBDCOV: RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” que lidera l’empresa Hipra és part d’un consorci on participen 13 socis de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Espanya, Itàlia, Turquia i Regne Unit. 

La Comissió Europea va llançar les convocatòries el passat 7 d’abril de 2021 i, concretament, l’empresa Hipra, ha estat preseleccionada a la convocatòria “Vacunes i assaigs clínics terapèutics per augmentar la prevenció i el tractament de la COVID-19″, amb un pressupost total de 60 M€.  

Els consorcis que prosperin col·laboraran en altres iniciatives i projectes rellevants a escala nacional, regional i internacional per treure el màxim rendiment de les sinergies i la complementarietat, i evitar la duplicació dels esforços de recerca. També ajudaran a crear l’Autoritat europea de preparació i resposta davant d’emergències sanitàries (HERA), que permetrà a la UE d’anticipar i afrontar més bé les futures pandèmies. 

Tot i que el finançament dels projectes està encara condicionat per una decisió final de la Comissió Europea i a la signatura dels acords de subvenció durant els propers mesos, els equips ja poden començar la recerca. 

BxCat: la fira catalana de la blockchain al ParcUdG
Posted by: General 21 jul. 2021 : 0 Tags: , ,

El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), participat per l’Ajuntament i la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, les Cambres de Comerç de Barcelona i Girona, i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, ha presentat avui oficialment la primera edició del seu nou projecte BxCat, la primera fira catalana de blockchain.

BxCat és un esdeveniment que durà a terme la seva primera edició el dia 17 de setembre d’enguany a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de Girona. “Es tracta d’una fira dirigida a tots els ciutadans i ciutadanes interessats en la blockchain i les tecnologies descentralitzades, però especialment recomanable per a empreses i institucions que tinguin inquietud i ganes de conèixer-la millor, i aprendre com la poden aplicar al seu sector”, ha dit Quirze Salomó, president executiu del CBCat.

D’esquerra a dreta, Jordi Xargay, Quirze Salomó, Marta Madrenas i Jaume Fàbrega

“A Catalunya tenim una molt bona indústria de la blockchain, tenim professionals de primer nivell a casa; no els hem d’anar a buscar fora”, continuava Salomó, “al BxCat tenim confirmats ponents com Jordi Baylina o Albert Castellana, pioners i experts en la tecnologia blockchain, que estan treballant en projectes de ressò internacional.

Tenim espai per uns vint-i-cinc expositors, entre els quals hi haurà empreses com Enchainté, Blue Room Innovation, Fundació Nord, Brickken o Vottun, que es dediquen a àmbits tan diversos com el reciclatge, la identitat digital, la traçabilitat alimentària o la tokenització d’actius, tot mitjançant tecnologia blockchain”.

La resta de ponents i empreses participants es poden veure al web del BxCat: www.bxcat.cat, que està en constant actualització.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha reafirmat l’aposta de la ciutat pel centre: “Estem entusiasmats amb aquesta nova iniciativa del CBCat. Fa vuit mesos que Girona va tenir l’oportunitat d’hostatjar l’epicentre de la tecnologia blockchain, i en aquest temps els resultats que s’estan veient de la seva feina són extraordinaris. La pandèmia que estem vivint ha precipitat l’adopció de noves tecnologies per part de les nostres empreses, i estem segurs que aquesta és una fórmula de

desenvolupament econòmic que no és opcional: qui no s’hi adapti, quedarà fora de joc. És essencial que Catalunya lideri aquesta revolució, i ho farà si domina la blockchain, comptant amb els màxims experts, i les empreses que la coneguin i l’utilitzin. És un projecte de ciutat que va molt més enllà de Girona, que ha d’impulsar tot Catalunya sencera”.

A la roda de premsa on s’ha presentat la fira també hi han participat el Sr. Jordi Xargay, diputat de Noves Tecnologies de la Diputació de Girona, i el Sr. Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona, que han coincidit a destacar la importància que té per al territori l’adopció d’aquestes noves tecnologies, i la gran oportunitat que aquesta fira en concret, i la blockchain en general, poden representar per a Catalunya, que es podria posicionar com a país capdavanter en aquest camí cap al futur.

Les entrades de l’esdeveniment, que tindrà un aforament limitat, ja es poden comprar al web del BxCat. “El cost de l’entrada és de 10 €, però el dia de l’esdeveniment, a tots els assistents se’ls retornaran 5 € en forma de token, que podran utilitzar per comprar menjar i begudes al BxCat”, ha informat Salomó, “així, realment el cost de l’entrada és de la meitat, i oferim una experiència als assistents, per tal que es familiaritzin amb l’ús de les wallets (moneders virtuals), i les criptomonedes.”

El CBCat
El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades (DLTs) a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals, no només entre tots i cadascun dels sectors industrials sinó també, i sense excepció, entre aquells actors, individuals o col·lectius, privats o institucionals, potencialment concernits. Promou, explica, i educa sobre la tecnologia blockchain, casos actuals d’aplicació i possibilitats futures.

El Centre CID i Dipsalut impulsen un nou dispositiu per agilitzar els rescats en ofegaments a les platges.
Posted by: General 12 jul. 2021 : 0

Diverses platges de les comarques gironines tenen a la seva disposició des d’aquest estiu un nou dispositiu de rescat que permet agilitzar el temps de resposta dels socorristes en casos d’ofegament. Es tracta d’una boia autoinflable més lleugera que els dispositius tradicionals i que els vigilants poden dur incorporada i lligada a la cintura.

El sistema l’han ideat uns socorristes experts i el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la UdG, amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. De moment, està disponible a les platges de Begur, Calonge, Sant Antoni (Baix Empordà), Cadaqués, l’Escala (Alt Empordà), Lloret de Mar i Tossa de Mar (Selva) i l’estany de Banyoles però ja s’ha ofert a tots els ajuntaments del litoral perquè l’incorporin. A més, la informació per desenvolupar i fabricar el dispositiu, Quick Rescue, s’ha fet accessible perquè els equips de socorrisme d’arreu la puguin utilitzar.

Un dels inventors del dispositiu i socorrista, Bartomeu Casellas, mostrant el nou aparell

“Aquests 30 segons són bàsics i poden pressuposar la diferència entre la vida i la mort”, assegura un dels inventors del projecte i socorrista, Bartomeu Casellas. Això és precisament el que permet el nou dispositiu: reduir el temps de resposta, a banda del pes que suporten els socorristes a l’hora de fer rescats i la possibilitat de poder fer altres actuacions amb l’aparell incorporat.

L’han ideat un equip de socorristes, en Bartomeu i l’Anna Cervià, juntament amb el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la Universitat de Girona (UdG) i el suport de Dipsalut. Es tracta d’una boia que està pensada perquè els socorristes portin plegada i desinflada lligada a la cintura. D’aquesta manera, poden nedar fins al punt on hi ha la víctima sense pesos innecessaris i de la manera més ràpida possible.

Un cop a lloc, el dispositiu Quick Rescue es desplega només estirant una corda i permet fer rescats de tot tipus, també aquells en què la víctima està inconscient. “Ens permet un rescat pràcticament universal”, assegura Casellas, que afegeix que el dispositiu permet fer un pas més per aconseguir l’objectiu de “0 ofegaments”. I és que, segons diu, feia més de 100 anys que els dispositius de rescat no havien “evolucionat”. “Ara, gràcies al suport de Dipsalut hem aconseguit tenir un material molt evolucionat”, afegeix.

Durant la presentació del nou sistema, la presidenta delegada del Dipsalut, Maria Puig, ha remarcat la importància de la reducció en el temps de resposta i ha explicat que s’han fet dos models del dispositiu per poder actuar en tot tipus de rescats.

La fabricació, a l’abast de tothom

La voluntat, però, és arribar més enllà. Per això, la informació relacionada amb el desenvolupament i fabricació d’aquesta nova boia –també anomenada ‘llauna’- ja s’ha posat a l’abast de tothom a través de dos portals d’innovació: Innoget.com i Enterprise Europe Network. L’accés és totalment lliure, només cal una llicència amb codi obert. També es promocionarà en congressos del sector i diverses accions. “Dipsalut aposta per la innovació i dediquem esforços a trobar solucions a problemes”, ha assegurat Puig.

Més de 200 simulacres per provar-lo

Per tal d’avaluar i millorar el sistema, s’han fet més de 200 simulacres de salvament a les platges de l’Escala –on avui s’ha presentat la iniciativa-, Lloret, l’Estartit, Empuriabrava i també la platja del Bogatell, a Barcelona. Hi han participat l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que s’ha encarregat d’avaluar l’efectivitat del dispositiu, així com els equips de socorrisme de Creu Roja, Proactiva, Rescatadores i els Bombers, entre d’altres.

FONT: gerio.cat

Mireia Sallés i la contribució a la reducció dels efectes del fastfashion al medi ambient
Posted by: General 11 jul. 2021 : 0 Tags: ,

Mireia Sallés i Foxà és una jove de 20 anys del petit poble empordanès de Fonteta, conegut per molts, diuen, perquè s’hi fan els millors recuits de la província. Potser d’aquí uns anys tindrà un nou reclam, el de ser la residència d’una important dissenyadora de moda.

Amb un carisma i entusiasme que encomana, Sallés explica que va estudiar l’educació secundària obligatòria i el batxillerat artístic a l’institut La Bisbal, de la capital del Baix Empordà. Allà va descobrir la seva gran passió i el somni que ha perseguit des d’aleshores: el disseny de moda. Tot i això, amb una gran convenció explica que «no em venia de gust estudiar quatre anys més ni anar-me’n a Barcelona, única ciutat on podia estudiar el grau de Disseny». De fet, destaca que «no m’agrada gens la ciutat, m’angoixa», és per això que de seguida va tenir clar que el que havia de fer era desplaçar-se fins a Olot, la capital garrotxina que li oferia un cicle superior de disseny i patronatge a l’institut La Garrotxa.

Mireia Sallés i Foxà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Després de dos anys de molt esforç i una pandèmia mundial pel mig que va obligar-la a suspendre un Erasmus a la glamurosa ciutat de París, Mireia Sallés va ser una de les dues alumnes de l’INS La Garrotxa que es van presentar a Catskills, un campionat de Catalunya de Formació Professional, celebrat el passat 17 de juny, on els alumnes d’ensenyament professional d’arreu del territori català competeixen en 38 oficis diferents. En els seu cas, el concurs era sobre tecnologia de la moda i es dividia en dues proves que compartien un mateix objectiu: «Havia de dissenyar una brusa i desenvolupar les diferents transformacions a partir d’un patró bàsic, confeccionar-ho i presentar-ho sobre un maniquí». Al campionat hi van participar nou alumnes de diferents instituts de Catalunya i ella en va ser la guanyadora. «Haver guanyat aquest campionat em crea molta satisfacció personal. Estic molt orgullosa de mi mateixa i de tot l’esforç que hi he abocat». I és que no va ser gens fàcil arribar-hi, ja que les restriccions per covid van anul·lar l’esdeveniment, que s’havia de celebrar l’any passat, i van obligar Sallés a esperar tot un curs més amb els nervis a flor de pell. A més, la participació al concurs també requereix un entrenament previ els mesos abans: «Des de l’abril que m’estava preparant per a aquest concurs». El premi de Catskills és la possibilitat de participar als Worldskills, el campionat a escala internacional que, si tot va bé, se celebrarà el mes de desembre a Xangai, «encara que amb la incertesa del moment mai se sap si s’acabaran fent les coses o no», admet Sallés. I reconeix que, tot i la veneració, val més anar fent al dia a dia. De fet, abans haurà de competir a Madrid en representació de Catalunya per aconseguir el seu bitllet per als Worldskills de Xangai.

Ara està treballant al Parc Científic i Tecnològic de la UdG al control de qualitat de The Animals Observatory, una marca de roba infantil, amb l’objectiu de formar-se i aprendre el màxim sobre el sector, encara que la seva gran passió «és el disseny de roba interior i banyadors». I amb total determinació assegura que té «moltes inquietuds emprenadores» i que, algun dia, vol arribar a tenir la seva pròpia marca per tal de poder contribuir a la reducció dels efectes del fastfashion al medi ambient: «Cal reutilitzar la roba perquè les peces tenen moltes funcionalitats, d’una camisa en pots fer una jaqueta!». I reivindica que cal prioritzar la roba local davant les peces de grans multinacionals.

Font: DiarideGirona

Es publica un estudi sobre el sector del’aigua a Catalunya, el qual representa 5.010M€, el 2,1% del PIB català
Posted by: General 09 jul. 2021 : 0

Per a la seva caracterització, l’estudi defineix el “sector de l’aigua a Catalunya” com totes aquelles empreses, entitats i agents involucrats en la gestió del cicle integral de l’aigua, donant cobertura al conjunt de necessitats d’aigua de la societat per a ús domèstic, industrial, agrícola i serveis, des de la seva captació fins al subministrament, empreses que comparteixen l’ús sostenible de l’aigua. El sector de l’aigua aglutina doncs des d’algunes de les empreses més importants de la gestió del cicle de l’aigua que operen a Catalunya, com empreses industrials, de productes químics o de serveis com laboratoris, enginyeries o constructores relacionades amb la gestió de l’aigua. També s’inclou el subsector de les piscines, que té a Catalunya una de les principals empreses del món. L’estudi es fa amb les darreres dades publicades abans de la pandèmia.

L’estudi del sector de l’aigua conclou que està format per 505 empreses, amb un volum de negoci de 5.010 M€, 26.257 treballadors.

En aquest marc, s’han identificat un número de 505 empreses que treballen en el sector de l’aigua, amb un volum de negoci total de 9.304 M€, i que ocupen a 37.858 treballadors. Ara bé, només comptabilitzant la part del negoci d’aquestes empreses només vinculat al sector de l’aigua, es pot afirmar que com a mínim representa un volum de negoci exclusivament vinculat a l’aigua de 5.010 M€, el qual representa el 2,1% del PIB català i 26.257 treballadors. D’aquest estudi també se’n destaca que el 91,5% de les empreses del sector de l’aigua són pimes (menys de 50 M€ de volum de negoci i menys de 250 treballadors) i el 88% són empreses constituïdes fa més de 10 anys. Cal destacar també, que el 39% de les empreses del sector de l’aigua són exportadores i el 10,7% tenen filial a l’estranger.

L’estudi mostra també com el segment de disseny i/o fabricació d’equips, productes i solucions pel cicle integral concentra la major facturació, amb un total de més de 1.900 M€ de volum de negoci (63,9%), i acumula el 44,1% del nombre total d’empreses del sector. El segueixen els segments de serveis d’explotació del cicle integral de l’aigua (29,7%) i de serveis intensius en coneixement (6,4%) que ocupen segona i tercera posició en termes de volum de negoci del sector.

Així mateix, l’actualització de les dades del sector conclou que a Catalunya existeix un ampli teixit de centres de recerca en l’àmbit de l’aigua, i el clúster de l’aigua de Catalunya com l’entitat que aglutina el major nombre d’empreses  i com a entitat principal del sector. En aquest sentit,  el president del CWP, el Sr. Jordi Cros, presenta l’estudi afirmant que: “El CWP és una important eina per millorar la competitivitat i per afrontar la transformació accelerada que viu el sector en els darrers anys. L’economia circular, la indústria 4.0., l’aposta per la innovació i la internacionalització són al centre dels projectes que promou el clúster en aquests moments”. També ha destacat que el clúster compta actualment amb 111 socis, els quals a nivell de facturació representen el 60% del sector. El sr. Xavier Amores, director del CWP,  entra en més detall explicant que  els projectes i principals activitats realitzades pel CWP durant l’any anterior, els han obligat a canvis importants: “La capacitat de reinventar les activitats de l’entitat, en un any sense missions internacionals, i on hem realitzat trobades virtuals amb associacions d’aigua d’Austràlia, Holanda o EUA i trobades possibles clients de països com Perú, Sud-Àfrica o Mèxic entre molts d’altres. Hem multiplicat la nostra participació en projectes europeus, aconseguint 1M€ en finançament pels propers anys en projectes que tenen un pressupost conjunt de més de 23M€, essent el clúster català amb més projectes finançats per Europa actualment, i amb grans projectes de recerca en reutilització d’aigua en el mediterrani, economia circular, impuls de ports més sostenibles, digitalització del cicle integral de l’aigua o projectes per ajudar a sectors com l’alimentari i el turístic a ser més sostenibles.”

De l’estudi realitzat també es conclou la singularitat d’iniciatives clúster a nivell regional o de països petits vinculats al sector de l’aigua. Existeixen nombrosos clústers a Europa, EUA i Àsia en sectors com l’energia, l’alimentació o les TIC per dir-ne alguns dels més habituals, ara bé el cas de l’aigua és molt singular, només hi ha casos comparables a Leeuwarden a Holanda, Singapur, al sud de França, a l’estat de Victòria a Austràlia, Daegu a Corea del Sud o a l’estat de Wisconsin a EUA. Importants activitats de recerca en aigua, la presència d’algunes grans empreses líders en alguns dels subsectors clau en aigua, un important nombre de pimes en tota la cadena de valor, junt amb una legislació en el seu dia avançada en clau d’aigua expliquen en part aquesta concentració del sector.

Finalment, l’estudi presenta el conjunt de reptes i oportunitats que el sector de l’aigua ha d’afrontar en els propers anys. El sector de l’aigua a Catalunya té importants i urgents reptes mediambientals, econòmics, politico-reguladors i operacionals, que obliguen a dur a terme canvis rellevants, amb la finalitat d’identificar iniciatives de millora de la competitivitat pel sector. La digitalització, l’impuls de l’economia circular i la internacionalització prenen encara més rellevància en l’estratègia del Catalan Water Partnership en els propers anys. Nous reptes com la identificació de contaminants en les aigües residuals i en general el nexe aigua i salut arrel dels estudis per identificar COVID-19 en aigües residuals han pres més importància, junt amb temes ja presents anteriorment com els microplàstics, el nexe energia-aigua o la importància de la reutilització d’aigua.

El sector en el període 2016-2018 ha tingut una evolució positiva en termes de facturació, on hi ha hagut una millora amb un creixement del 8,95% del CAGR, i molt especialment en el darrer any analitzat, de la mà sobretot dels sectors més industrials i relacionats amb el disseny i fabricació de productes per a tot el cicle de l’aigua. Tot i que els efectes de la COVID-19 no es recullen directament en l’estudi ja que les darreres dades publicades són prèvies a la pandèmia, val a dir que el cicle de l’aigua s’ha vist penalitzat per la crisi amb la caiguda temporal de la demanda dels clients industrials i comercials, així com reducció del consum residencial a localitats turístiques, impactes de la crisi de la COVID-19 en el cicle urbà de l’aigua, ara bé determinats segments de mercat han crescut de manera important i tenen evolucions molt positives com el subsegment de les piscines. Així mateix, l’estudi identifica els països més atractius per a les oportunitats en els propers anys, entre els quals hi ha Perú, EUA,  Aràbia Saudita, Índia, Brasil, Xina continental, Sud-Àfrica o França entre d’altres. També s’identifiquen els sectors industrials més intensius en consum d’aigua o amb major capacitat d’inversió medi ambiental com l’alimentació o el químic amb els quals el CWP fa anys que hi col·labora en projectes, jornades i estudis de l’impacte en el consum d’aigua d’aquests sectors.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua alerta que el 2050 hi haurà més plàstic que peixos
Posted by: General 07 jul. 2021 : 0

El 2050 es calcula que hi haurà més plàstic que peixos, aquesta és una de les conclusions que ha fet el nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL), Damià Barceló Cullerés, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), en el seu discurs d’investidura. Barceló, doctor en química analítica, ha alertat del volum de producció i consum de plàstic al món, unes xifres que han empitjorat considerablement arran de la COVID-19 per l’ús massiu de mascaretes, guants i material mèdic, entre d’altres.

“Tots sabem que la detecció del virus es fa per q-PCR però el que no sabem és que cada mesura genera 37 grams de plàstic. Així, fins l’agost del 2020 s’havien generat 15.000 tones de plàstic a tot el món només deguts als PCRs”, ha explicat. La solució per Barceló passa per eliminar els plàstics d’un sol ús, produir plàstic més biodegradable, desenvolupar més legislació en aquest àmbit, la implicació de la societat i ONGs i repetir molts programes de vigilància de microplàstics. Precisament, seran els programes de vigilància ambiental amb professionals de diferents àmbits (química, ecologia, ecotoxicologia, hidrologia, hidromorfologia, etc.) que es renovin amb tecnologia que permeti identificar nous contaminants, com ara els nanomaterials, l’element clau per a la qualitat de l’aigua, sense oblidar però, la millora en el tractament d’aigües residuals, ha apuntat. “La reutilització de l’aigua és cada cop més important arreu i cada dia agafa més embranzida sobretot en un escenari de manca d’aigua”.

Cada setmana ens empassem l’equivalent a una targeta de crèdit en microplàstics

En aquest sentit, el director de l’ICRA també s’ha referit als efectes negatius del canvi climàtic, ja que “no tot el que passa a l’aigua, sobretot els efectes en els organismes és culpa de la química”. La disminució dels cabals d’aigua per la sequera i l’augment de la temperatura farà que la contaminació als rius sigui més elevada, “només pel sol fet d’un efecte de concentració dels contaminants a l’aigua”. Entre ells els pesticides, un dels compostos que suposen major risc de toxicitat. En el seu discurs: Contaminants i qualitat de l’aigua: el repte urgent d’una visió global i local, el director de l’ICRA ha repassat la seva carrera científica centrada en la identificació i els efectes de nous contaminants i en l’avaluació de tecnologies per reduir aquesta contaminació.

Damià Barceló Cullerés, natural de Menàrguens i germà de l’escriptor Joan Barceló, ha estat apadrinat pel catedràtic de Geografia de la UdL, Ramon Batalla, que ha destacat el treball conjunt de Barceló amb el Grup de recerca de dinàmica fluvial (RIUS) de la UdL en projectes com l’SCARCE sobre els efectes del canvi climàtic en els rius de la península Ibèrica. N’ha subratllat el seu esperit multidisciplinari: “Gràcies a investigadors com ell, que han anat a cercar coneixement fins a les fronteres de la seua ciència amb altres disciplines, sortint de la seua zona de confort, coneixem millor sistemes tan complexes com els rius”, ha dit Batalla.

Professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC a Barcelona i professor també a la Universitat King Saud (Aràbia Saudita), Barceló compta amb el Premi Jaume I de Protecció Ambiental (2007), el Premi Internacional Príncep Sultà Bin Abdulaziz de l’Aigua d’Aràbia Saudita (2012), i el Premi Ambiental Internacional Recipharm (2012) i és doctor honoris causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). La seva carrera investigadora s’ha centrat en la qualitat de l’aigua, particularment en el desenvolupament de mètodes per monitorar la contaminació orgànica dels anomenats contaminants emergents (plaguicides, detergents, disruptors endocrins, drogues, antibiòtics i altres productes farmacèutics) en aigües d’origen natural i residuals, i des del 2010 figura entre els científics més citats internacionalment.

Aquests són alguns dels trets de la carrera professional que el rector de la UdL, Jaume Puy, ha destacat del nou doctor honoris causa. Puy ha lloat no només la importància i solidesa del seu treball analític, que ha incomodat els interessos de grans corporacions “que fan el possible per preservar el seu negoci”, sinó la seua vessant d’interès públic, com ara la directiva europea 91/271 que va obligar a tractar les aigües residuals urbanes, així com que dona la possibilitat de desenvolupar estudis de salut pública a partir de les dades de contaminants en aigües residuals. En aquest sentit, el rector ha afirmat que “el seu treball també està sent útil per a un seguiment de la incidència del SARS-CoV-2”.

Puy també ha parlat en el seu discurs de l’aigua, “una de les grans preocupacions de la humanitat” i ha alertat que la sobreexplotació, la contaminació i el canvi climàtic generaran greus problemes d’escassedat, sobretot en països del sud, deguts a la inequitativa distribució de l’aigua al món. “Es calcula que l’any 2025 més de les dos terceres parts de la humanitat patiran algun estrès per manca d’aigua”, ha dit el rector. Puy, químic com Barceló, ha fet una crida a la responsabilitat de tothom per preservar les nostres aigües i ha apuntat que cal treballar en el reciclatge d’aigua, “perquè és més rendible i fàcil reciclar l’aigua dolça que la salada, reaprofitar-la i netejar-la per als diferents usos”.

Neix l’Àrea 5G de Girona per impulsar projectes en turisme, cultura, esports, indústria, mobilitat i gestió de l’aigua
Posted by: General 18 juny 2021 : 0 Tags: , , , , , ,

Les comarques gironines s’afegeixen al projecte d’Àrees 5G que impulsa la Generalitat per estendre la revolució digital al territori i impulsar sectors clau de l’economia. L’objectiu, afirma el director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco, és “generar igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin”. L’estratègia és fomentar la col·laboració publicoprivada per millorar el dia a dia de la ciutadania i, al mateix temps, fomentar la competitivitat de l’economia local. A la demarcació, l’Àrea 5G posarà el focus en impulsar projectes –i generar nous llocs de treball- centrats en el turisme, la cultura i els esports, la indústria 4.0 i alimentària, la mobilitat i la gestió de l’aigua.

L’abast geogràfic de l’Àrea 5G cobreix el conjunt de les comarques gironines. Foto Diputació de Girona

La voluntat de les Àrees 5G és convertir Catalunya en un pol de referència internacional de les tecnologies digitals avançades. “Són el motor del segle XXI; per això, volem accelerar-ne el desplegament arreu del país i promoure la transformació dels diferents sectors productius”, subratlla el director general.

En definitiva, es tracta d’innovar des del territori i per al territori, fomentant una economia digital més enllà de les zones urbanes. Per això, l’Àrea 5G va intrínsecament lligada al desplegament de la fibra òptica arreu del territori (que es preveu haver estès a tots els municipis gironins el 2023).

“Volem tenir un territori connectat i vertebrat, que generi igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, visquin on visquin”, subratlla Daniel Marco. També, en referència a què la pandèmia ha fet canviar els hàbits laborals. El director general afegeix, a més, que la tecnologia 5G s’estima que arribi a generar fins a 2,3 milions de llocs de treball a Europa en els propers anys. “I el que volem, és que molts siguin al nostre país”, subratlla.

Per això, l’Àrea 5G Girona també es focalitza en millorar la competitivitat de les empreses del territori. Ho farà creant laboratoris, fent workshops i impulsant projectes pilot, que permetin a les empreses millorar el seu model de negoci a través de les noves tecnologies.

Sectors clau de l’economia

A les comarques gironines, el projecte se centrarà en diversos sectors clau de l’economia gironina. Són el turisme, la cultura i els esports, la indústria 4.0 i l’alimentària, la mobilitat, i la gestió de l’aigua.

Precisament, durant la presentació, Marco ha subratllat que, en mobilitat, ja s’ha començat a treballar amb l’ATM de Girona. I que dins aquest camp, la demarcació també serà laboratori de proves del futur Corredor 5G del Mediterrani, on es preveu una inversió de 16 milions d’euros (MEUR) per impulsar la mobilitat connectada i autònoma tant a l’autopista AP-7 com a la línia d’alta velocitat entre Figueres i Perpinyà.

Col·laboració publicoprivada

L’abast geogràfic de l’Àrea 5G de Girona cobreix les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Selva, el Gironès i la Cerdanya. Compta amb el suport i la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, la Cambra de Comerç, l’Ajuntament i la Diputació de Girona, i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg).

Entre els agents del territori que ja s’han interessat a participar en els diferents projectes hi ha la Universitat de Girona (UdG), el Patronat de la Politècnica i els Campus Sectorials, el Patronat de Turisme, l’Asetrans, el Centre Blockchain de Catalunya o el Catalan Water Partnership.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha subratllat que és “imprescindible que el territori pugi al tren del 5G” per impulsar la competitivitat empresarial i desplegar aquells sectors estratègics. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha posat l’accent en la importància de la “col·laboració publicoprivada” a l’hora d’impulsar l’Àrea 5G de Girona, i l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha insistit en la necessitat “d’empoderar tant la ciutadania com el teixit econòmic i comercial amb l’ús de les noves tecnologies”.

El projecte d’Àrea 5G de Girona se suma a les que ja s’han impulsat a Terres de l’Ebre, Ponent, Camp de Tarragona, Penedès i Catalunya Central. I que busquen dinamitzar sectors estratègics de cadascun dels territoris, com el rural, el ramader, l’agroalimentari, el sociosanitari, el comercial, el logístic, l’industrial, el turístic o l’energètic, entre d’altres.

FONT: DiarideGirona

El Centre Blockchain i Hipra premien un projecte sobre salut
Posted by: General 03 juny 2021 : 0 Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Tres estudiants guanyen el primer repte dels disset del Blockchain4SDG basats en l’ODS de «Salut i benestar»

Un projecte que «permet vincular les automostres mèdiques al pacient que corresponen de manera inequívoca, a la vegada que, gràcies a la tecnologia blockchain, se’n preserva la privacitat» ha

estat el primer guanyador del Blockchain4SDG organitzat pel Centre Blockchain de Catalunya amb la col·laboració de la multinacional farmacèutica Hipra. Marta Alfonso Poza, Josep Cid Ariño i Denis Expósito Navarro són els tres estudiants que van presentar el projecte, denominat Innobits, i aquesta setmana han rebut el premi al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, seu del Centre Blockchain de Catalunya.

La distinció per a Innobits és la primera de les disset que el Centre Blockchain de Catalunya té previst en el marc del projecte Blockchain4SDG que estaran centrats, cadascun d’ells, en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Hi poden participar estudiants universitaris, tant de carrera o de màster de qualsevol àmbit de coneixement, en una universitat catalana. Els projectes han de presentar una «una solució vehiculada mitjançant tecnologia blockchain al repte plantejat». En el cas del projecte que ha donat el primer premi a Alfonso, Cid i Expósito el repte estava centrat en el tercer dels punts dels ODS, «Salut i benestar».

«Tots els projectes entregats han estat treballs de qualitat», va explicar Quirze Salomó, president del , per a qui «amb iniciatives com aquesta queda clar que tenim talent al país, cal que l’impulsem i, sobretot, que siguem capaços de retenir-lo». En aquest primer repte del Blockchain4SDG s’hi van presentar quatre projectes d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida. A banda de Salomó, a l’entrega de premis també hi van assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el rector de la UdG, Quim Salvi, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca.

El Centre Blockchain de Catalunya està impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i «té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals».

Els embassaments emeten dues vegades més carboni del que capturen i emmagatzemen
Posted by: Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc 18 maig 2021 : 0 Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

L’estudi capgira  la hipòtesi tradicional del paper ecològic dels embassaments en el cicle global del carboni.

Els embassaments d’aigua tenen un paper decisiu en la distribució d’aigua potable (consum, irrigació, etc.) i en la producció d’energia elèctrica, i suposen alhora un enorme impacte en el funcionament dels rius on s’ubiquen. Tradicionalment, els embassaments són considerats uns embornals nets de carboni que acumulen més carboni del que emeten cap a l’atmosfera. Ara, un nou estudi capgira  la hipòtesi tradicional del paper ecològic dels embassaments en el cicle global del carboni i revela que emeten dues vegades més carboni del que capturen. En l’estudi, publicat a la revista Nature Geosciences, participa el professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i altres experts del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental a Magdeburg (UFZ, Alemanya) i de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. El treball s’ha dut a terme en el marc del projecte C-HydroChange del Pla Nacional del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Les xarxes fluvials transporten grans quantitats de matèria orgànica des dels ecosistemes terrestres fins als oceans. Part d’aquesta matèria orgànica és metabolitzada per les comunitats aquàtiques i s’emet a l’atmosfera com a diòxid de carboni (CO2) o metà (CH4), dos gasos amb un important efecte hivernacle. Quan un riu desemboca en un embassament, aquest material orgànic es va acumulant progressivament en els sediments. «Hi ha una gran quantitat carboni orgànic permanentment enterrat en els sediments dels embassaments. Fins ara, es considerava que els embassaments enterraven més carboni del que emetien», detalla l’expert Phillip Keller, membre del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental, a Alemanya (UFZ), i primer autor de l’estudi.

Un nou escenari per calcular el balanç global del cicle del carboni

Per calcular el balanç de carboni en les masses d’aigua, no només s’han de tenir en compte les zones inundades, sinó també aquelles zones que s’assequen quan descendeix el nivell de l’aigua. Quan el sediment entra en contacte amb l’atmosfera, s’estimulen els processos de mineralització i s’emet molt diòxid de carboni, tal com han constatat estudis previs en embassaments, llacs, rius i estanys duts a terme pels equips UB-IRBio, ICRA i UFZ. «Quan s’assequen, els sediments emeten molt més carboni que les zones cobertes d’aigua», explica Biel Obrador, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i del Grup de Recerca Forestream de la UB.

«Quan descendeix el nivell de l’aigua de l’embassament, les grans superfícies s’assequen. Fins ara, aquestes àrees no s’havien considerat en el càlcul del balanç del carboni dels embassaments. El nostre estudi pretén tancar aquesta bretxa de coneixement», apunta Obrador.

En el marc del treball, els investigadors van fer servir una base de dades d’imatges de satèl·lit amb informació disponible de prop de 6.800 embassaments d’arreu del món des del 1985 fins al 2015. «Per a cada embassament hi ha dades mensuals durant un període de 30 anys. Així, doncs, podríem quantificar exactament quan, on i durant quant de temps els embassaments no estaven completament plens i determinar l’extensió de la superfície assecada», explica l’expert Matthias Koschorreck, membre també del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental (UFZ).

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently

openresty