Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,
condicions-ambientals

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà

La Diputació de Girona va organitzar ahir, juntament amb el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i l’Organisme de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut), una jornada amb l’objectiu d’ajudar les administracions locals gironines a gestionar l’adaptació a la vespa asiàtica, a fi de compartir coneixements i orientar les decisions a escala local. L’acte va tenir lloc al Parc Científic i Tencològic de la Universitat de Girona (UdG). Entre els assistents, hi havia tècnics i càrrecs electes d’administracions locals, apicultors, tècnics de controls de plagues, personal d’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i investigadors i experts d’arreu de Catalunya, França i el País Basc.

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà i, des de l’aleshores, la seva expansió ha estat progressiva fins al punt que avui dia l’insecte és present arreu de les comarques gironines i també a altres punts del país. A la demarcació, les condicions favorables han estat clau pel creixement de la població, a banda de l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’altres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. Els principals inconvenients afecten l’àmbit de l’apicultura, la biodiversitat i els riscos i la salut pública.

Temes sobre la taula

La jornada va incloure les ponències d’experts vinguts de França i el País Basc, dues zones especialment afectades per l’arribada de la vespa asiàtica, que van exposar els seus coneixements sobre l’espècie. L’al·lergòloga de l’Hospital Santa Caterina, Laia Prat, va parlar sobre les reaccions i els tractaments per les picades de vespes i abelles. També dos membres de l’Associació Galanthus van exposar els resultats del seguiment de paranys primaverals de reines de Vespa velutina a Celrà. Finalment, la doctora del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Núria Roura, va tractar l’ús d’arpes elèctriques en abellars. Els propers passos consisteixen a recollir les conclusions de la jornada i mostrar-les a les administracions amb el desig de crear una Taula de Treball en un futur.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
JornadaCardioNetSevibeCells

La jornada estava organitzada per CardioNet

Especialistes en cardiologia han visitat aquesta setmana el Parc Científic de Girona per conèixer novetats en les teràpies amb cèl·lules mare. La jornada estava organitzada per CardioNet, el Grup de Treball de Recerca Bàsica i Traslació Clínica de la Societat Catalana de Cardiologia, en col·laboració amb l’empresa Sevibe Cells, un banc de sang del cordó umbilical dedicat a la conservació familiar de cèl.lules mare que compta amb un laboratori propi ubicat al parc de la Universitat de Girona.

A la trobada hi van assistir una quarantena d’investigadors de diferents grups catalans que treballen amb teràpies innovadores; alguns d’ells ho fan amb cèl·lules mare que obtenen per diferents mitjans com el greix subcutani.

Durant la reunió es van posar damunt la taula els darrers avenços en les investigacions amb cèl·lules mare que, per una banda, se centren en les noves maneres d’administrar-les en els pacients com ara «amb uns pegats o tiretes que es poden col·locar directament sobre la zona de l’infart, un procediment que s’anomena enginyeria de teixits» segons va explicar el doctor Santi Roura, coordinador de CardioNet. Aquestes noves teràpies regeneratives, afegeix Roura, s’estan provant actualment amb el porc perquè és el que té un sistema cardiovascular més semblant al dels humans.

Per altra banda, segons explica, també s’han fet estudis amb ratolins amb cèl·lules mare de diferents orígens, incloent cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical. En aquest cas al ratolí se li ha induit un infart i després del tractament s’ha pogut constatar que es produeix una recuperació important de la funció cardíaca (de fins a un 20% en alguns casos). «Però ens cal afinar en el tipus de cèl·lula mare que seria més òptima per a aquests tractaments: les adultes, les del fetus, les embrionàries….», remarca Roura.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

 

diploma de postgrau en innovació alimentària (2)

El curs de la Fundació de la Universitat de Girona es durà a terme a les instal·lacions del Foodlab

La Fundació de la Universitat de Girona, amb seu al Parc Científic i Tecnològic, ofereix per primer cop un diploma de postgrau en innovació alimentària. És fruit de l’impuls de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i el crea “el mateix sector”, diu el secretari acadèmic de la Fundació, Eduard Valenzuela.

El regidor de Promoció Econòmica de Riudellots, Lluís Barnés, explica que la formació hauria formar gent “que està treballant a les empreses i que poden actualitzar o adquirir coneixements que no tenen o bé captar gent que venen dels graus i que es pot convertir en talent per a les empreses”.

Una vintena d’empreses han col·laborat per fer possible el postgrau: “Ens trobàvem que, en el departament d’innovació d’una empresa, hi havia enginyers i gent que venia d’un MBA [màster en gestió de negocis] o d’un departament de comerç internacional o per curiositat, i que no hi havia cap nexe d’unió, cap dinamitzador de la innovació.”

Les sessions presencials amb experts al centre Foodlab de Riudellots de la Selva haurien de permetre adquirir coneixements en direcció d’equips, en noves tecnologies i “en la creació d’un producte des de que s’idea i fins que pugui ser escalable, ser real per produir-lo de manera industrial”, detalla el regidor de Promoció.

L’alcaldessa de Riudellots de la Selva, Montserrat Roura (CiU), valora que al polígon s’hi puguin fer sessions de formació. Al polígon de Riudellots, que acaba de fer 40 anys, hi ha unes 220 activitats econòmiques i hi treballen unes 6.000 persones, moltes en el sector porcí.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

Actualment s’estima que les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) afecten al voltant de 2.2 milions de persones a Europa i aproximadament a 120.000 a Espanya i la seva incidència global està incrementant. Els tractaments que existeixen, a més de tenir un cost elevat i efectes secundaris importants, són efectius només en el 60% dels pacients, dels quals una part important (el 50%) acaben perdent resposta al tractament.

Estudis recents indiquen que les comunitats bacterianes presents en la mucosa del còlon d’un pacient amb Malaltia de Crohn, Colitis Ulcerosa o Síndrome de l’Intestí Irritable són estructuralment diferents comparades amb les d’individus sans. Partint d’aquestes dades, Laboratoris Gebro Pharma i Goodgut s’han unit per explorar mitjançant un estudi clínic com les variacions en la composició de la flora intestinal poden influir o no en la resposta dels pacients al tractament amb la finalitat de fixar aquests marcadors bacterians com paràmetre que permeti pronosticar quins pacients respondran millor.

En l’estudi participa l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i està liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, investigador i especialista en gastroenterologia i hepatologia, Cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’esmentat centre i Professor en Fisiologia Digestiva de la Facultat de Medicina de la UdG. També formen part de l’equip Mariona Serra, farmacòloga i CEO de Goodgut, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració del Dr. Jordi Guardiola, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de Bellvitge.

El paper creixent de la microbiota intestinal
En els últims anys, el paper de la microbiota -el ecosistema microbià que colonitza el tracte gastrointestinal- ha anat esclareciéndose i és objecte creixent d’estudi per la rellevància i impacte que els bacteris residents a la fisiologia i patologia tenen en la salut de les persones .

Les principals funcions de la microbiota intestinal inclouen activitats metabòliques, que es tradueixen en recuperació d’energia i nutrients, i en protecció de l’individu enfront de la invasió de microorganismes estranys.

Els bacteris intestinals també tenen un paper essencial en el desenvolupament i modulació del sistema immunitari, de manera que les alteracions en l’equilibri d’aquestes espècies bacterianes tenen extenses repercussions que impliquen la microflora en múltiples processos patològics, no només del tracte gastrointestinal, com són les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) o el càncer de còlon, sinó de tot l’organisme.

La flora bacteriana s’ha descrit com un agent desencadenant en la patogènesi de MII, de manera que les diferències en la seva composició podrien condicionar l’eficàcia del tractament en aquestes malalties. De fet, entre un 30% dels pacients no responen al tractament, els quals tenen disbiosi intestinal -un desequilibri o empobrecimiento-, factor que establiria que un grau de disbiosi més alt es tradueix en una resposta més baixa al tractament.

FONT: PMFarma

cwp_weftec_watercouncil

L’acord busca impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua

El Catalan Water Partnership ha signat un acord de col·laboració per als següents tres anys amb el major clúster de l’aigua d’Estats Units, el Water Council, amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua. Amb seu a Milwaukee (Wisconsin), l’entitat americana està conformada per més de 200 membres entre PIMES, grans corporacions, enginyers, emprenedors i agències governamentals.

Creat el 2008, el Catalan Water Partnership té 81 associats entre grans empreses, pimes, centres de recerca i universitats. Aquests socis duen a terme diferents activitats en la cadena de valor de l’aigua a Catalunya, es tracta de distribuïdors d’aigua, indústries manufactureres relacionades amb l’ús sostenible de l’aigua, enginyeria i empreses de construcció o sector recreatiu de l’aigua, entre d’altres.

Els clústers han tancat l’acord de col·laboració en el marc de la missió de 12 empreses catalanes en el sector de l’aigua d’Estats Units, en la qual 8 empreses del CWP comptaven amb un estand agrupat. L’objectiu d’aquesta col·laboració és internacionalitzar aquestes empreses, establir llaços amb clients potencials i socis, i detectar noves oportunitats de negoci. Particularment, la delegació ha participat a la fira WEFTEC a Nova Orleans, considerada una de les més importants en aquest sector a amèrica del nord, que aquest any ha celebrat la seva 91 edició amb més de 1000 expositors i 20.000 visitants de tot el món. La missió ha estat organitzada a través de l’oficina de Catalonia Trade & Investment a Washington D.C. en col·laboració amb el CWP.

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 30 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags:

Peplluís de la Rosa, director del màster Dltai, participa al programa de “Perspectiva”, l’arquitectura a Catalunya Ràdio amb el periodista Josep Lluís Blázquez. Una entrevista en la que parla sobre el blockchain i els nous reptes en l’arquitectura i gestió de les dades dels edificis.

 

 

Posted by: General 25 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

L’Ajuntament de Girona ha impulsat el projecte pilot d’innovació oberta a les empreses ExperiènciaLabGi, que s’ha dut a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La proposta seleccionada ha estat la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, i el cofundador i director d’operacions de CodiTramuntana, Carles Rodella, han presentat aquest matí el projecte d’innovació oberta ExperiènciaLabGi!, consistent en posar en pràctica un procés d’innovació oberta en una empresa tecnològica de la ciutat

La selecció del repte es va dur a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), la qual va fer una crida a les empreses del sector tecnològic, portadores d’innovació a empreses d’altres sectors, perquè poguessin proposar reptes empresarials amb els quals treballar processos de cocreació, col·laboració i innovació oberta.

D’entre les propostes rebudes, la seleccionada va ser la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Recollir noves idees

La proposta de CodiTramuntana consisteix en recollir noves idees i solucions a incorporar en el desenvolupament d’una nova eina de treball en xarxa, una aplicació mòbil que complementa i aporta valor a l’app Suitevent, una aplicació pròpia consolidada al mercat per a l’organització d’esdeveniments. El procés, basat en la metodologia de cocreació desenvolupada per l’empresa Co-creable, ha consistit en diverses fases de creació: disseny, coneixement, cocreació i avaluació.

El resultat són unes premisses basades en el coneixement generat en aquest procés i un full de ruta de com ha de ser el producte per realitzar les tasques de programació de l’aplicació que, segons els responsables de Codi Tramuntana, es llançarà properament al mercat.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, va voler destacar «l’oportunitat que genera aquesta experiència a les empreses de la ciutat per aportar noves solucions des de la creativitat i la innovació i d’aquesta manera ser més competitives», alhora que ha fet un agraïment a les empreses que van aportar el seu repte.

El projecte ExperiènciaLabGi! va ser seleccionat dins la convocatòria de subvencions del programa de suport a projectes singulars de desenvolupament econòmic. El cost del projecte s’ha finançat amb fons propis de l’Ajuntament de Girona i l’ajut econòmic de la Diputació de Girona, dins el marc d’aquesta convocatòria.