Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 25 febr. 2019 Comentaris: 0

Al principi del segle XX es va demostrar que alguns microbis podien produir una petita quantitat d’electricitat a partir de compostos orgànics presents en aigües contaminades. No va ser, però, fins fa dues dècades que aquest descobriment tan extraordinari va atraure l’interès de la comunitat científica. En l’actualitat, l’electro-microbiologia és una disciplina amb nombroses aplicacions ambientals i energètiques, i una comunitat internacional d’investigadors que no para de créixer.

 El projecte de recerca ELECTRA és una ambiciosa iniciativa endegada per a desenvolupar el gran potencial de l’electro-microbiologia per a la descontaminació d’aigües, sòls i sediments. Finançat pel la Comissió Europea amb 4,9M€ i per la Fundació Nacional de la Ciència Natural de Xina amb 2,6M€, aquest projecte de recerca de quatre anys introduirà dos grups de noves tecnologies per eliminar hidrocarburs, contaminants emergents, metalls, nutrients i les seves mescles de l’aigua i del sòl d’una manera sostenible. El primer grup de tecnologies són sistemes bioelectroquímics que precisen de petites quantitats d’energia però no de l’addició de productes químics; per contra, les del segon grup no necessiten energia però sí un mínim de productes químics.

projecte ELECTRA

Investigadors dels grups LEQUIA i geMM de la UdG

La Universitat de Girona (UdG) forma part del consorci de 24 entitats acadèmiques i industrials liderades per la Fachhochschule Nordwestschweiz de Suïssa que col·laboraran estretament per assolir aquests objectius. Entre elles, hi trobem institucions acadèmiques rellevants com la Universiteit Gent (Bèlgica), Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (Alemanya) o el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia); i grans i petites empreses com el grup xinès Poten, l’empresa italiana Eni o l’start-up espanyola MetFilter.

La UdG participa a l’ELECTRA a través de dos dels seus grups de recerca: el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup de Recerca d’Ecologia Microbiana Molecular (geMM). El LEQUIA serà el responsable d’un sistema bioelectroquímic per eliminar nitrats, amoni i arsènic d’aigües contaminades. Si aquesta tecnologia demostra ser eficient i robusta, es provarà posteriorment en treballs de camp. El LEQUIA liderarà el paquet de treball que inclou les tecnologies de “baixa energia i sense productes químics” i també desenvoluparà un sistema d’ajuda a la decisió per a avaluar i comparar totes les tecnologies resultants del projecte. D’altra banda, el grup geMM seleccionarà, caracteritzarà i monitoritzarà comunitats microbianes.

Aquest caire multidisciplinari de les tasques de la UdG –amb enginyeria de processos, electroquímica, intel·ligència artificial i microbiologia– reflecteix l’essència del projecte: un ventall de tecnologies i d’experteses per a desenvolupar i implementar noves electrotecnologies microbianes de remediació. A la reunió de llançament del projecte, que va tenir lloc del 23 al 25 de gener a Suïssa, les va aplegar totes per primera vegada.

 

Posted by: General 25 febr. 2019 Comentaris: 0 Tags:
som-energia-planta-fotovoltaica-avila

La planta de Fontivsolar, el segon projecte de la Generació kWh

La planta solar de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila), ja està enllestida i ha començat a produir electricitat. Des del 24 de gener la planta està en ple funcionament, amb una potència de 800 kW, i ja ha generat 42,73 MWh. Està previst que tingui una producció anual de 1.764 MWh, que és l’equivalent a l’energia que utilitzen unes 685 llars.

Es tracta de la segona planta finançada per les 3.740 persones que formen part de la Generació kWh. Gràcies a les seves aportacions, s’ha pogut dur a terme una inversió de 851.400 €, que ha permès adquirir i posar en marxa la instal·lació fotovoltaica. En el moment de la compra, la construcció de Fontivsolar havia quedat aturada. Després de fer una revisió de la instal·lació existent, vam reprendre’n la construcció i vam acabar-ne la tramitació. Un cop acabats els tràmits burocràtics, que s’han allargat molt més del que esperàvem, la planta ja està connectada i injectant energia a la xarxa.

La primera planta del projecte Generation kWh és la d’Alcolea del Río (Sevilla), que es va posar en funcionament fa tres anys, i que ja ha generat 9.290.555 kWh. La producció de la planta equival a l’ús elèctric de 1.300 llars aproximadament, i fins ara ha permès estalviar l’emissió de 3.576.863 kg de CO2. Vegeu la producció de la planta en temps real.

El Generation kWh és un innovador model d’inversió basat en el retorn energètic enlloc del retorn financer. Cada persona decideix la quantitat de diners que vol invertir-hi i amb la suma de les inversions recollides, s’impulsen els nous projectes renovables. A partir d’aquí i durant 25 anys cada inversor/a recupera el total de l’aportació realitzada i obté un petit estalvi a la factura de la llum perquè accedeix, a preu de cost, a l’electricitat verda produïda. Per exemple, amb una inversió de 2.000 € es pot generar, durant 25 anys, tota l’electricitat que usa anualment una llar tipus (amb un consum de 3.500 kWh/any).

Des que al 2015 es va posar en funcionament, 3.740 persones han invertit 3.607.000 euros al Generation kWh, per generar 9.333.286 kWh d’energia verda. Actualment s’està desenvolupant el tercer projecte, el de La Serra, a Anglesola (Lleida) per poder instal·lar-hi una planta fotovoltaica.

Posted by: General 24 gen. 2019 Comentaris: 0
Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Posted by: General 17 gen. 2019 Comentaris: 0

Durant milers d’anys, el cicle de l’aigua de la natura ha estat suficient per generar recurs suficient per a l’ús humà. No obstant això, l’increment de les activitats agrícoles, industrials i d’oci, així com la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals, ha complicat i encarit aconseguir aigua potable.

Davant aquest problema, podem transportar aigua des d’on estigui disponible, o tractar aigua no directament aprofitable (marina, pous contaminats, …) aconseguint una qualitat suficient per al seu ús, o implementar una barreja de les dues opcions. I un exemple d’aigua no directament aprofitable, però disponible localment, és l’aigua residual, que ben tractada pot passar de “residu” a “recurs”.

Recentment, l’economia circular ha guanyat visibilitat. El seu objectiu és la reutilització, mantenint els recursos en la cadena de valor el temps més gran possible, tancant així el seu cicle de vida i disminuint la producció de residus. El desenvolupament sostenible i les oportunitats de negoci que representa la reutilització de recursos s’han posicionat l’economia circular com a eix prioritari per planificar i proposar projectes de recerca. També es troba present com a element transversal en l’àmbit de la innovació a l’empresa.

Un bon exemple és el tractament i la reutilització de l’aigua que, en ser essencial en qualsevol sistema econòmic, beneficia tots els sectors productius. Considerant que Espanya és el país europeu amb major dèficit hídric, la reutilització representa un camp d’investigació i millora important. La gestió del cicle de l’aigua suposa prop del 50% d’inversió mediambiental en empreses agroalimentàries espanyoles, i gairebé la meitat de despeses es destinen a processos de depuració. El sector agrícola pot treure valor d’efluents tractats provinents de les activitats industrials, que poden passar a considerar-se recursos, creant-se un circuit amb els subproductes generats. A causa de l’ampli ús de l’aigua en l’àmbit industrial, la seva recirculació suposarà un abaratiment dels costos d’operació i sanejament. Diverses empreses espanyoles també intenten revalorar els seus efluents fabricant biodièsel, biogàs, biofertilitzants o bioplàstics.

Malgrat aquest primer pas, en el món només es reutilitza un 4% d’aigua (9% a Espanya). Atès que només un 10% de l’aigua d’ús domèstic requereix potabilització, és interessant transformar l’aigua residual en aigua reutilitzada per a reg domèstic, neteja o usos recreatius, entre d’altres. Avui dia es puguin depurar tota mena d’aigües residuals, tant industrials com municipals, i convertir-les en cent per cent reutilitzables, el problema són els costos econòmics de les infraestructures, equips, instrumentació i energia, així com el rebuig social a la reutilització de l’aigua residual. Comptabilitzant només el cost del procés, el tractament d’una aigua residual és sempre més car que el tractament d’aigua superficial; però si es comptabilitzés el cost d’oportunitat del recurs d’origen (usos alternatius) o el cost de “no existència” (sequera, per exemple), el cost de l’aigua regenerada jo no és tan car.

No obstant això, la transició de l’economia lineal cap a la circular comporta desafiaments. És d’esperar que es produeixin friccions i competència entre els sectors actuals i els del nou paradigma que poden percebre aquest canvi com una amenaça. També cal que l’aprofitament no resulti més costós que la pròpia extracció i finalment, un canvi d’aquesta magnitud també implica un canvi en els hàbits i la percepció dels consumidors. Assumint totes aquestes dificultats, la circularització del cicle de l’aigua portarà oportunitats de negoci i una dependència menor, cosa que converteix l’economia circular en sector clau, capaç de millorar la competitivitat de l’economia espanyola i europea en els anys vinents.

Per al Catalan Water Partnership (CWP), l’economia circular és un eix estratègic. Molts dels nostres projectes serveixen per implementar millores d’eficiència en l’ús de l’aigua, tant de pimes com de grans empreses. El CWP també impulsa la reutilització de l’aigua per augmentar la competitivitat en sectors com l’alimentació, la cosmètica o el turisme. Alguns dels projectes gestionats pel CWP són: WATERTUR, orientat a dotar d’intel·ligència i estalvi l’ús de l’aigua en el sector turístic i dotat d’1,5 M € (RIS3CAT) o HYDROUSA, amb un pressupost de 10M € (HORIZON2020) i amb l’objectiu de tancar el cicle de l’aigua en illes. En un futur pròxim, l’aigua no contaminada es convertirà en un recurs cada vegada més escàs i la implementació de processos d’economia circular en el sector de l’aigua seguirà prenent força. Amb l’objectiu d’aprofitar la finestra d’oportunitats que això comporta és important la cooperació i coordinació entre els diferents agents de la cadena de valor la qual cosa permetrà treure el màxim rendiment a l’ús d’un recurs tan estructuralment bàsic com és l’aigua.

Posted by: Blog dels usuaris 17 gen. 2019 Comentaris: 0

La matèria orgànica es descompon més ràpidament en les àrees més càlides i humides del planeta -com les zones tropicals i els ecosistemes fluvials- el que implica una major emissió CO2 i metà a l’atmosfera, ha constatat un equip internacional d’investigadors.

La troballa, publicada avui a Science Advances, és important perquè confirma que l’augment de les temperatures (provocat per l’ús de combustibles fòssils) podria agreujar el procés en generar un augment natural de les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de certes zones del planeta.

A Espanya, el consorci ha comptat amb investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, de les Universitats de Vigo, València, i el País Basc (UPV / EHU), i de l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) Vicenç Acuña.

Per a l’estudi, els investigadors del consorci van realitzar un bioassaig idèntic, basat en un mètode “bastant antic i senzill que permet avaluar el nivell de degradació de la matèria orgànica amb petites tires de cotó”, ha explicat Acuña en declaracions a EFE.

Aquesta senzilla prova va permetre veure el nivell de descomposició de la matèria orgànica i per avaluar les taxes de processament de carboni en els ecosistemes fluvials i riberencs de tot el món.

“L’experiment ens ha permès tenir una imatge global del carboni orgànic a tot el món”, destaca l’investigador.

La descomposició de la matèria orgànica

Aquest carboni procedeix de la matèria orgànica que es genera en els boscos a partir de les branques i la fullaraca que cauen dels arbres: una part es descompon i s’emmagatzema en els sòls forestals però una altra part important d’aquestes restes són transportats per les pluges fins als rius i rierols, i des d’aquí, als oceans.

Fins ara, nombrosos estudis havien estudiat la descomposició de matèria orgànica en rius i rierols, però cap havia analitzat quins factors marquen aquest procés.

Entendre aquests processos, però, és important, ja que la degradació d’aquesta matèria orgànica genera emissions de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni o el metà.

Un miler de llocs del món

Per a l’estudi, els científics del consorci van analitzar el grau de descomposició del carboni orgànic en més d’un miler de llocs de camp de tot el món i van observar que les taxes de processament de carboni són més baixes en els ecosistemes més freds, però més ràpides en els boscos tropicals.

Els resultats suggereixen que factors climàtics com la temperatura i la precipitació són “variables importants” que acceleren la descomposició del carboni i generen un cercle viciós que retroalimenta el canvi climàtic.

“Hem vist que la temperatura i la humitat estan molt afectades pel canvi climàtic, i aquesta dada és important perquè major descomposició de matèria orgànica en els ecosistemes fluvials continentals suposa més emissions de CO2 a l’atmosfera”.

Ajuda per a prediccions

Aquests coneixements són importants per establir línies de base per a les iniciatives d’avaluació global i per ajudar els científics de l’IPCC a realitzar prediccions molt més precises dels impactes humans en el cicle global del carboni.

Posted by: General 12 des. 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’empresa Playbrand, membre de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, ha obtingut el reconeixement en la categoria Bones Pràctiques Empresarials Reforma Horària, per la incorporació de pràctiques innovadores per a la millora de la gestió del temps i la felicitat de les persones, dels premis Respon.cat celebrats a Girona el passat dia 27 de novembre.

Sobre Playbrand
Playbrand és una agència i consultoria de màrqueting especialitzada en el posicionament de marques en entorns digitals. Playbrand ajuda les marques i les organitzacions a comprendre les regles dels entorns online, a integrar-les en la seva cultura empresarial i a dissenyar objectius, accions i projectes amb ADN digital i per al nou consumidor.
Sobre la Xarxa Gironina per a la reforma horària

La Xarxa és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Girona i formada per empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària. Dins del marc de l’Agència de Promoció Econòmica, aquest projecte té com a objectiu facilitar una millor gestió del temps i la compaginació de la vida laboral, familiar i personal per afavorir la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant l’empresa com les persones que hi treballen, i contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones de la ciutat.

Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa:

  • Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  • Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.
  • Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  • Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Aquesta iniciativa permet:

  • Posar en valor les bones pràctiques
  • Identificar oportunitats de millora
  • Intercanviar i difondre coneixements i experiències en l’àmbit dels horaris i la gestió del temps
  • Reconèixer i promoure la tasca de les empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària
Sobre Respon.cat
Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses. Es pretén oferir l’espai de trobada i col·laboració entre empreses de sectors, territoris i dimensions diverses, per tal de construir una iniciativa que sigui de servei per a una gran diversitat d’empreses sabent captar el sentit diferencial que l’RSE pot tenir en cadascuna.

 

reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.