972 18 34 00
Posted by: General 31 març 2022 : 0 Tags: ,
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va acollir la presentació del manifest que han signat més de cent científics a favor de l’energia eòlica marina flotant, on defensen la seva necessitat per anar cap a un model de transició energètica sempre que es tingui en compte l’opinió de la comunitat científica. A més de la presentació del manifest, també es van celebrar diverses xerrades sobre energies renovables i el futur del sector.
En aquest sentit, els promotors del Parc Tramuntana -l’única proposta que de moment hi ha sobre la taula per a fer un parc eòlic marí, que se situaria just davant de la costa de Roses– van emetre un comunicat de suport a la celebració de la jornada, ja que consideren que aquest manifest, «obre la porta a la creació d’un espai de debat i reflexió per construir un front comú amb el col·lectiu científic contra l’emergència climàtica i a favor del desplegament de l’eòlica marina flotant».

Sobre el manifest

El manifest pot obrir la porta a la creació dun espai de debat

Més de cent científics i experts han signat un manifest on reivindiquen la necessitat d’impulsar el desenvolupament de l’energia eòlica flotant a Catalunya “com a part de la solució contra el canvi climàtic“. El manifest, difós per l’Institut de Recerca en Energia, exposa la urgència del desplegament de renovables a Catalunya per evitar “les pitjors conseqüències” de l’escalfament global, tot recordant que el país encara està molt lluny “d’assolir els seus objectius de transició energètica per a l’any 2030 i 2050”. En aquelles dates, les renovables hauran de cobrir, respectivament, el 505 i el 100% de la demanda total de Catalunya.

El document destaca el “paper clau” que pot tenir l’energia eòlica marina flotant a Catalunya. Segons recorden, es tracta d’una “tecnologia innovadora que ja s’està projectant en diverses accions al Mediterrani” i que, segons indiquen, pot “obrir noves possibilitats i aportar grans beneficis energètics, mediambientals i de recerca arreu del territori”. A hores d’ara, l’únic projecte d’eòlica marina que s’ha presentat a Catalunya és el del parc Tramuntana, davant la costa de Roses, que preveu 35 molins de vent.

L’altra banda, els signants del manifest també subratllen la necessitat de tenir en compte els criteris de la comunitat científica catalana a l’hora de desplegar aquest tipus d’energia. Segons indiquen, es tracta d’una comunitat “forta i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic de forma global, aportant solucions a la societat”. Així doncs, demanen a les administracions que factilitin els mitjans perquè el col·lectiu científic i tecnològic avaluï i acompanyi, “amb rigor i transparència”, les iniciatives en matèria de reonvables, tant si estan liderades per administracions públiques com si vénen de promotors privats. “En tots els casos, el coneixement científic i les aportacions de la recerca i el desenvolupament tecnològic seran clau per integrar i consensuar el desplegament de renovables per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, assegurant la seva sostenibilitat i el mínim impacte al medi on s’integra”, assenyalen.

El document porta per títol “Manifest per al seguiment científic de l’energia eòlica flotant a Catalunya“, i està signat per experts i expertes en àmbits científics, de recerca, de l’enginyeria i del món universitari.

Posted by: General 24 març 2022 : 0

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
Posted by: General 22 març 2022 : 0

Les aigües subterrànies proporcionen gairebé la meitat de tota l’aigua potable a tot el món, al voltant del 40% de l’aigua per a l’agricultura de regadiu i al voltant d’una tercera part del subministrament d’aigua necessària per a la indústria. Manté els ecosistemes, manté el flux base dels rius i evita la subsidència de la terra i la intrusió d’aigua de mar. Malgrat la seva importància, les aigües subterrànies són invisibles. I fora de la vista sovint també significa fora de la nostra percepció i enteniment.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un centre que té per objecte la recerca en l’àmbit de l’aigua i dels seus recursos, entre ells els recursos d’aigua subterrània, des d’una visió integral del cicle de l’aigua incloent els aspectes qualitatius i quantitatius.

Amb aquesta missió, ICRA se suma a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2022, amb el lema “Aigua subterrània: fent l’invisible, visible” i difon el vídeo de la jornada que va organitzar el passat 17 de març, amb la participació d’experts tant de l’ICRA com de l’entorn universitari, administratiu i professional. Tots ells van aportar una visió actual del tema, van contribuir a difondre el coneixement de les aigües subterrànies i la seva importància en l’abastament humà i la preservació ambiental. De la mateixa manera van ajudar a abordar la realitat de les aigües subterrànies en l’àmbit de confederació hidrogràfica en l’abastament, amb èmfasi a les Conques Internes de Catalunya, i els reptes actuals de les aigües subterrànies en els propers plans de gestió.

Posted by: General 10 març 2022 : 0 Tags: ,

Ecomemb, la nova spinoff que s’està creant des de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha estat present al congrés internacional d’emprenedoria i d’start-ups 4YFN – 4 Years from Now, dins del programa del Mobile World Capital Barcelona, del 28 de febrer al 3 de març del 2022.

Per primera vegada, la Universitat de Girona ha exposat diversos projectes d’emprenedoria amb l’objectiu de connectar-los amb altres start-ups, inversors i corporacions, i fomentar així la creació de noves idees empresarials. L’esdeveniment escollit és un dels congressos d’emprenedoria amb més transcendència a nivell mundial, el 4YN. Gràcies a aquesta iniciativa, l’equip d’Ecomemb va estar totalment immers en l’ecosistema emprenedor català, compartint espai amb XkeletBAGI Inversions SLThe Smart LollipopTENSOR MEDICAL LLCMENTYCO i Orpheus —Empowering Buildings.

El projecte d’spinoff va ser finalista dels premis EAE Impact Forest Awards 2022

A més, Ecomemb va ser seleccionada pels Impact Forest Awards 2022 de la prestigiosa escola de negoci EAE Business School.  «Recentment ens han concedit el segell Ship2B com a empresa amb impacte mediambiental i social, la qual cosa coincideix amb el criteri del jurat dels premis d’Impact Forest», comenta Raquel García Pacheco, líder d’aquesta iniciativa. «Hem tingut l’oportunitat de compartir el nostre projecte conjuntament amb altres grans  finalistes: alterity, HarBestMarketKPLearning, MiWEndo Solutions, Comunitaria.com i OtailO  (guanyadora del premi). Aquesta oportunitat, a més, ens ha posat amb contacte amb entitats i empreses com Silicon Castles, Fondo Bolsa Social , FJ Group, Bcombinator, Farzana Patherya, Zubi Capital, Fundación Repsol, Pleo, Transaction Focus, Enagás, Qonto, Canal ES, Girbau LAB, recircular, Sorigué, MEETOPTICS i molts mésContactar amb tantes persones i amb tanta experiència ens ha enriquit com a equip i com a persones», conclou Raquel García Pacheco.

La missió d’Ecomemb és la recuperació sostenible de membranes d’osmosi inversa per a la seva reutilització posterior. Es tracta d’uns filtres amb un porus molt petits que s’utilitzen àmpliament en plantes dessaladores i depuradores d’aigües residuals. Cal tenir en compte que una planta dessaladora de grans dimensions pot arribar a tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosis inversa instal·lades que es renoven cada cinc o deu anys, i que després es llencen directament als abocadors o s’incineren. La tecnologia de recuperació sostenible de membranes d’Ecomemb és un projecte de base científico-tecnològica desenvolupat en el marc d’un projecte del programa TECNIOSpring d’ACCIÓ (Mem 2.0) i un altre projecte del programa INNOVADORS (DECEMEM) de l’AGAUR.

Posted by: General 17 febr. 2022 : 0 Tags: , , ,

“Aquest quadre podries ser tu”, diu Juan Roldán, metge, investigador i impulsor de Genoma23, un projecte que transforma l’ADN humà en obres d’art personalitzat.

Ho fa a partir d’un algorisme basat en models matemàtics i que tradueix la informació genètica a traços únics i especials.

L’ADN conté la informació genètica que hem heretat dels nostres pares i que transmetrem als nostres fills. Les diferències a l’ADN ens fan ser únics i irrepetibles, de manera que al món no hi ha dues persones iguals, encara que siguin bessones. Genoma23 converteix la informació genètica en quadres colorits.

Genoma23 és un projecte del metge i investigador Juan Roldán. D’origen mexicà actualment viu a Girona. La seva experiència com a investigador als Estats Units, desenvolupant models moleculars de malalties respiratòries, va despertar la seva inquietud per l’ADN com a forma d’expressió artística. Roldán ha estat investigador principal de diferents projectes a l’Hospital Germans Trías ia l’Hospital de Santa Caterina de Girona. Té una àmplia gamma d’experiències artístiques i acadèmiques. Actualment, llança aquest projecte únic a Espanya que combina ciència i art.

Procés de transformació del teu ADN en art

L’algoritme té capacitat d’expressar el perfil genètic creant obres d’art úniques.

A partir d’una mostra de saliva, el laboratori aïlla i seqüència petits fragments d’ADN de 23 gens que defineixen els trets físics i que ens fan ser únics i irrepetibles. Són els mateixos gens que s’analitzen quan cal una prova de paternitat o els utilitzats en medicina forense.

Tot seguit, les seqüències d’ADN obtingudes al laboratori s’introdueixen a l’algoritme basat en models matemàtics i dut a terme en col·laboració amb laboratori de gràfics i imatge de la Universitat de Girona. El resultat assolit és una imatge digital. Aquesta imatge s’imprimeix en suports eco sostenibles i l’embalatge està fet de fusta de boscos sostenibles.

“Igual que l’ADN fa que les persones tinguem una forma facial única, un color de pell, cabells o ulls determinats, farà també que les pinzellades i tonalitats siguin úniques i irrepetibles, com l’ADN”, assegura Roldán.

L’ADN és una macromolècula que forma part de totes les cèl·lules que formen el cos i conté les claus de com som. La seva informació mostra si som més alts o més baixos, rossos, bruns o pèl-rojos, esportistes o músics, i fins que siguem més o menys propensos a patir certes malalties.

Bioart personalitzat

El procés és senzill i no invasiu. Un cop contractat el quadre a través del web Genoma23, s’envia un bioart DNA kit al domicili de la persona. La persona només ha d’obtenir la seva mostra de saliva, omple la targeta amb les seves dades i introduir-les al sobre per enviament. En dues setmanes rep el quadre personalitzat.

Genoma23 no utilitza noms ni cognoms al laboratori, per la qual cosa la protecció de dades està garantida. A més, la finalitat d’obtenir l’ADN és produir obra d’art. Un cop aconseguit el quadre, la mostra és destruïda sota una cura i segur procés.

L’obra va acompanyada d’un certificat d’autenticitat i queda registrada a l’Arxiu Internacional de Central d’Obres d’Art (AICOA). La persona també rep un certificat de titularitat genètica o perfil genètic del seu Corelab.

Posted by: General 26 gen. 2022 : 0 Tags: ,

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

Posted by: General 20 gen. 2022 : 0 Tags: , ,

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

Posted by: General 23 des. 2021 : 0 Tags: , , , , , , ,

La investigadora del grup de recerca “Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental” (LEQUIA) de la Universitat de Girona Raquel García Pacheco ha rebut el “Premi a la Gestió Sostenible de l’Aigua” del prestigiós Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín dins la modalitat de models de gestió pel seu projecte de reciclatge de membranes. El premi, valorat en 1.500€, s’ha lliurat aquest dimarts 14 de desembre durant una cerimònia a la seu de la Fundació Botín, a Madrid.

Raquel García Pacheco és enginyera química per la Universitat Rey Juan Carlos i doctora per la Universidad de Alcalá. La seva carrera investigadora s’ha centrat en la recuperació de membranes d’osmosi inversa i el reciclatge com a membranes d’ultrafiltració i nanofiltració d’aigua, amb projectes que tenen com a objectiu implantar solucions d’economia circular. Ha treballat a l’institut IMDEA Agua (Madrid), a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sydney, Austràlia) i a la Universitat de Girona, on recentment ha obtingut una ajuda “Juan de la Cierva Incorporación” per continuar la seva recerca al grup LEQUIA.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín

El projecte premiat aborda el reciclatge de les membranes d’osmosi inversa de membranes de nano i ultrafiltració per al tractament d’aigua, uns filtres que s’utilitzen àmpliament en plantes dessalinitzadores i depuradores d’aigües residuals. Així, una planta dessalinitzadora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosi inversa instal·lades. Aquests filtres es renoven cada any, i acaben directament a abocadors o incineradores. El projecte de Raquel García Pacheco permet reciclar-los mitjançant un procés químic sostenible. Les membranes reciclades tenen un cost menor que les noves i poden ser utilitzades en les mateixes aplicacions. A més, gràcies al desenvolupament de sistemes de filtració per gravetat, també es poden fer servir en sistemes descentralitzats per abastir aigua potable. En definitiva, es tracta d’una solució d’economia circular que implica diferents instal·lacions del sector de l’aigua i que connecta les grans infraestructures (dessalitzadores) amb sistemes petits i descentralitzats que poden ser molt útils per a comunitats aïllades o situacions d’emergència.

Raquel García Pacheco ha desenvolupat aquest treball de recerca i transferència en el marc de dos projectes finançats amb ajuts competitius. El primer, una ajuda del programa TECNIOSpring de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), la va portar durant tot un any a la ciutat australiana de Sydney, a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, i li va permetre estudiar equips alternatius per reduir els costos d’inversió i d’operació de les membranes reciclades. El segon projecte, un ajut del programa “Innovadors” de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té com a objectiu explotar comercialment els resultats obtinguts a través d’una empresa spinoff que actualment s’està creant, Ecomemb.

L’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un nivell científic rigorós, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb el propòsit explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premis al Talent Jove, que enguany celebren la setena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en el camp de la gestió sostenible de l’aigua.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín. El 2014 es va reconèixer Sebastià Puig pel seu treball sobre la bioremediació d’aigües contaminades per nitrats per mitjà de sistemes bioelectroquímics. Quatre anys més tard, Hèctor Monclús va rebre un premi per un treball d’optimització de les estacions potabilitzadores d’aigua amb eines d’intel·ligència artificial. Aquests tres reconeixements posicionen el grup LEQUIA a l’avantguarda de l’eco-innovació al camp de la gestió de l’aigua.

La farmacèutica gironina Hipra es mostra esperançada amb l’efectivitat de la vacuna contra la covid-19 i creu que serà efectiva davant de totes les variants «inclosa la Delta». «Estem esperant resultats i esperem poder demostrar l’efectivitat descoberta durant la fase preclínica. Tenim una molt bona vacuna també des d’aquesta perspectiva», assegura el director d’Assumptes Públics d’Hipra, Toni Maneu. Per fer front a la situació actual i en paral·lel a l’inici de la segona fase d’assaig, l’empresa ja ha començat la producció amb la previsió de tenir aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. Per a l’any que ve, preveuen una producció d’un “mínim” de 600 milions de dosis. El vaccí d’Hipra funcionarà com a recordatori. Per això, es busquen voluntaris que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos.

Llum verda a l’assaig clínic de la vacuna de l’empresa gironina Hipra. Hipra

L’Agència Espanyola de Medicaments va autoritzar aquest dilluns la segona fase de l’assaig de la vacuna d’Hipra contra la covid-19. Aquesta nova fase que començarà aquesta setmana mateix comptarà amb la participació de més d’un miler de voluntaris majors de 18 anys i que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos. Aquest requisit busca, segons ha explicat Maneu, demostrar l’efectivitat del vaccí com a «recordatori» per reforçar la immunitat de les persones ja vacunades. De moment, en aquesta fase es provarà amb persones que hagin rebut el vaccí de Cominarty i a la següent fase se centraran en voluntaris que hagin rebut altres vacunes. Hipra ha decidit centrar els seus esforços a oferir una vacuna de reforç tenint en compte que a Espanya i a la majoria de països europeus el percentatge de vacunació és «molt alt». «Esperem demostrar que la nostra vacuna serveix com un recordatori», remarca Maneu.

Malgrat això, Maneu afirma que no poden ser «aliens» al que passa a altres països amb percentatges molt més baixos i, per això, també volen «explorar l’opció de fer assajos clínics per demostrar que la vacuna també funciona com a primera dosi». «Per responsabilitat empresarial hem de poder fer-la extensiva als països que ho necessitin», afegeix Maneu. Maneu assegura que el vaccí d’Hipra és una «molt bona vacuna» i es mostra convençut de la seva efectivitat respecte de les noves variants que van sorgint. «En el període de desenvolupament vam poder adaptar-nos i això ens va permetre tenir un espectre d’efectivitat potencialment més ampli», assegura Maneu. «Estem esperançats», afegeix. Pel que fa al calendari, la farmacèutica preveu començar la tercera fase entre Nadal Cap d’Any i després elaborar el dossier de registre per presentar-lo a l’Agència Europea de Medicaments per rebre l’aprovació entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve.

La producció, en marxa

Tenint en compte la situació actual, però, Hipra ja ha començat la producció del vaccí. De fet, preveuen produir durant aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. De cara a l’any que ve, l’estimació de producció se situa en un mínim de 600 milions de dosis i pel 2023, la producció prevista és de 1.200 milions de dosis. «És important dir que tenim estoc per poder assegurar aquesta producció i que no tinguem problemes de subministrament», insisteix Maneu.

Una «situació d’emergència»

«Estem vivint una situació d’emergència i hem de treballar des d’aquesta perspectiva. Confiem que tenim una bona vacuna i que els assajos sortiran com esperem», remarca. Per això, estan treballant «en paral·lel» per poder «arribar a temps a les necessitats que hi ha, no només en l’àmbit europeu sinó a escala mundial». De fet, la nova fase d’assaig comença després que s’hagi demostrat una bona «tolerabilitat» i l’absència d’efectes adversos rellevants en la totalitat dels participants a l’anterior fase. En aquesta primera fase, cada participant va rebre dues dosis amb 21 dies de diferència. A partir d’aquesta segona injecció, se’ls fa seguiment durant 48 setmanes.

L’assaig, en el qual participaran 10 hospitals, es farà de manera aleatòria i els voluntaris rebran o bé la vacuna d’Hipra o bé una altra de manera «emmascarada». És a dir, que ni el pacient ni l’equip investigador sabran quina és. La vacuna d’Hipra es basa en dues proteïnes recombinants estructuralment similars (una correspon a la variant alfa i l’altra, a la beta). Les dues s’uneixen formant una estructura -que s’anomena dímer- i que s’acompanya d’un component que incrementa la resposta immunitària.

FONT: DiarideGirona

Impulsar la transferència de tecnologia i millorar la connexió entre els mons de la recerca i l’empresa. Aquests són els dos grans objectius de TECNIO, una associació creada per l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball (ACCIÓ) que agrupa 59 grups de recerca catalans que fan investigació «aplicada en tecnologies diferencials i tenen capacitat de transferir-la al mercat per mitjà de projectes d’R+D amb empreses, de llicències de patents o de la creació d’empreses emergents de base tecnològica». La majoria d’aquests grups de recerca estan ubicats en universitats i, per exemple, dels 59 n’hi ha 7 que formen part de la Universitat de Girona. La UdG és la tercera universitat catalana amb més grups de recerca amb el segell TECNIO només per darrere de la Universitat Politècnica de Catalunya (13) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (11). En canvi, Pompeu Fabra (3), Lleida (3), Rovira i Virgili (2) en tenen menys que la UdG.

Dos submarins del grup de Visió per Computador i Robòtica.

AMADE (Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural), CIDSAV (Centre d’Investigació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal), EASY (Centre d’Informàtica Industrial i Sistemes Intel·ligents), GILAB (Laboratori de Gràfics i Imatge), LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental), VICOROB (Visió per Computador i Robòtica) i eXiT (Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents) són els set grups de recerca de la UdG que treballen des del Campus Montilivi, tant a l’Escola Politècnica Superior com a la Facultat de Ciències, i al Parc Tecnològic.

En la presentació de TECNIO, la consellera Recerca i Universitats, Gemma Geis, va assegurar que «el gran repte de Catalunya és millorar la capacitat d’innovació fins a convertir-se en un dels motors principals de l’economia». Una innovació que, en el cas dels set grups de recerca de la UdG, s’estén per diferents camps. Així, per exemple, AMADE, està centrat en la «comprensió del comportament mecànic i el procés de fractura dels materials compòsits» i ha col·laborat amb empreses de sectors aeronàutic, aeroespacial i de l’automoció en temàtiques com, per exemple, «el desenvolupament de models numèrics per a la simulació de materials avançats». El CIDSAV està centrat en la investigació vegetal per, entre altre temes, fer «assessorament en la qualitat fitosanitària de material vegetal que comercialitza el sector dels vivers i de producció de llavors».

EASY està especialitzat en «Intel·ligència Artificial i Machcrowd, en tecnologies digitals intel·ligents i en la seva transferència a la indústria» per, exemple, «estudiar com el desenvolupament de negocis podria ser totalment desenvolupat a l’ecosistema de les xarxes socials i les monedes virtuals». El grup de recerca GILAB, un Laboratori de Gràfics i Imatge amb dues dècades d’experiència, es dedica a «tècniques de processament d’imatge i visualització, creació gràfica, plataformes multimèdia i entorns de formació en línia amb una alta capacitat de transferència tecnològica».

LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) està dedicat al «desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient» per oferir assessorament tecnològic en temes com «l’eliminació i recuperació biològica de nutrients d’aigües residuals, sistemes bioelectroquímics, processos d’oxidació i absorció, bioreactors de membrana, i sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals». Des de l’Escola Politècnica Superior, VICOROB fa recerca sobre «imatge mèdica, percepció 3D per a inspecció industrial i robòtica i visió subaquàtica» per aconseguir ser una «referència nivell internacional en el camp de la robòtica, els sistemes intel·ligents i la percepció». És el grup de recerca més gros de la UdG.

Finalment, eXIT és un grup de recerca que es dedica al «desenvolupament de tècniques i mètodes per la supervisió i el suport a la presa de decisions a partir de dades» i està format per «investigadors de perfil heterogeni (físics, enginyers informàtics, enginyers de telecomunicació i enginyers industrials)».

FONT: DiarideGirona

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty