Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

El programa TECNIOspring + connecta el grup de recerca LEQUIA amb Boston i Sydney

Publicat per: General 15 juny 2018 Comentaris: 0

Dues investigadores del grup, la Dra. Alba Cabrera Codony i la Dra. Raquel García Pacheco, desenvolupen un treball de recerca aplicada a la multinacional nord-americana Cabot i a la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia

 El programa TECNIOspring+ està cofinançat per ACCIÓ i per la Unió Europea a través de les accions Marie Sklodowska Curie  

 El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona està col·laborant amb la multinacional química Cabot Corporation amb seu a Boston (USA) i amb la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia gràcies a dos ajuts post-doctorals del programa TECNIOspring+ de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Es tracta dels projectes “SilCap” de la Dra. Alba Cabrera Codony i “Mem 2.0” de la Dra. Raquel García Pacheco. Tots dos parteixen de línies de recerca consolidades del LEQUIA en l’àmbit de l’aigua: l’eliminació de siloxans per processos d’adsorció/oxidació en biogàs de depuradora, en el cas del SilCap, i el tractament d’aigües residuals per bioreactors de membranes conjuntament amb sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals en el cas del Mem 2.0. Tanmateix, si bé la tecnologia del Mem 2.0 – membranes reciclades – continua estant destinada al tractament d’aigua, la del SilCap – nous materials adsorbents per capturar metilsiloxans – fa una incursió innovadora en la purificació de l’aire d’ambients interiors.

Projecte SilCap: nous materials adsorbents per a purificar l’aire d’ambients interiors

El projecte de recerca SilCap de la Dra. Alba Cabrera Codony del LEQUIA té com a objectiu desenvolupar nous materials adsorbents per la captura selectiva de metilsiloxans volàtils. Aquests compostos es troben en concentracions notables a l’aire dels ambients interiors, ja que són ingredients volàtils de cosmètics i productes d’higiene personal. L’oxidació dels metilsiloxans forma cristalls d’òxid de silici que s’acumulen i que desactiven els fotocatalitzadors, fet que s’ha identificat com una de les limitacions principals per al desenvolupament de sistemes d’eliminació de compostos tòxics volàtils per mitja d’oxidació fotocatalítica.

Podem dir, doncs, que la purificació de l’aire dels ambients interiors obre noves possibilitats d’aplicació per als processos d’adsorció/oxidacio que el LEQUIA porta estudiant des de fa temps. Cal tenir en compte que les persones passem una gran part del nostre temps en ambients interiors, i que la presència de compostos tòxics volàtils procedents de dissolvents, pintures i materials de construcció pot comportar problemes de salut segons l’Organització Mundial de la Salut.

Al llarg del 2018 la investigadora desenvoluparà nous materials adsorbents a la seu de l’empresa nord-americana Cabot Corporation a Boston. De tornada a Girona i també durant un any, avaluarà les propietats dels adsorbents als laboratoris del grup de recerca LEQUIA. El projecte compta amb la supervisió científica de la Dra. Maria Martín a la UdG i del Dr. Susnata Samanta a l’empresa Cabot.

Projecte Mem 2.0: Membranes “de segona mà” per tractar aigua potable i residual

Mem2.0 vol fer més sostenible una tecnologia del sector de l’aigua que en les darreres dècades no ha parat de créixer: la filtració per membranes. El projecte demostrarà la viabilitat d’utilitzar “membranes de segona mà” per al tractament d’aigua potable i residual; concretament, membranes reciclades d’osmosi inversa que han arribat a la fi del seu cicle de vida i membranes de nanofiltració i ultrafiltració. A més, el projecte integrarà els seus resultats en dos sistemes d’ajut a la decisió existents. D’una banda, l’eina MemEoL està destinada als usuaris de membranes (dessaladores i altres instal·lacions de tractament d’aigua) per a la identificació de rutes alternatives de gestió de les membranes rebutjades (normalment, s’envien a abocador). D’altra banda, l’actualització de l’eina NOVEDAR_EDSS a la finalització del projecte oferirà als usuaris de depuradores la possibilitat d’integrar l’ús de membranes de segona mà als seus processos.

La investigadora beneficiària de l’ajut és la Dra. Raquel García Pacheco. Raquel García estudiarà l’ús de membranes de segona mà per a l’obtenció d’aigua potable durant el primer any a la Universitat de Nova Gal·les del Sud de Sydney, sota la supervisió del Dr. Pierre Le Clech. El segon i últim any del projecte tindrà lloc a la Universitat de Girona i se centrarà en processos de depuració d’aigües residuals (urbanes i industrials) per mitjà de membranes reciclades. El supervisor científic a la UdG és el Dr. Joaquim Comas.

El Mem 2.0 dedicarà molts esforços a validar els resultats experimentals obtinguts a escala laboratori en diferents entorns industrials i a fer possible la comercialització de la tecnologia desenvolupada. D’aquí que impliqui també empreses del sector de l’aigua com TelwesaValoriza Agua, l’estació depuradora d’aigües residuals de Quart (Girona), la ONG australiana SkyJuice – que es dedica a actuacions humanitàries en l’àmbit de l’aigua – i l’institut de recerca madrileny IMDEA Agua, on Raquel García va realitzar la seva tesi doctoral i va participar al projecte LIFE-TRANSFOMEM centrat en el reciclatje de membranes rebutjades d’osmosi inversa.

Alba Cabrera Codony (esquerra) i Raquel García Pacheco (dreta) als laboratoris de Cabot a Boston i la UNSW a Sídney

Publicacions relacionades