Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep finançament per a 8 nous projectes de recerca

Publicat per: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


La relació completa de projectes és la que segueix:

1. HYDROUSA, Demonstration of water loops with innovative regenerative business models for the Mediterranean region

HYDROUSA oferirà solucions innovadores basades en la naturalesa per a la gestió de l’aigua en illes i zones costaneres de la Mediterrània per al tractament de les aigües residuals i la recuperació de nutrients, subministrant aigua dolça a partir de fonts d’aigua no convencionals. Ha d’establir el nexe aigua-energia-alimentació-ocupació creant llocs de treball, potenciant l’economia i assegurant-se que la comunitat i els grups d’interès estiguin compromesos. Les solucions es demostraran en 3 illes i 10 ubicacions addicionals seran avaluades amb detall.

  • Investigador principal: Gianluigi Buttiglieri
  • Pressupost gestionat per l’ICRA: 474,300 €
  • Pressupost total del projecte: 9.958.706,88 €
  • Durada: 4,5 anys (2018-2022)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA (Gianluigi Buttiglieri, Sara Rodríguez-Mozaz, Ignasi Rodríguez-Roda, Maite Pijuan, José Luis Balcazar i Carles Borrego), National Technical University of Athens (coord.), CWP i AERIS Tecnologies Ambientals, SL ( en total 27 centres).
  • Fons: UE. Programa Horitzó 2020.

2. EdiCitNet, Integrating Edible City Solutions for social resilient and sustainably productive cities

L’objectiu d’EdiCitNet és desenvolupar una xarxa de ciutats que apostin per una gestió de l’aigua, els nutrients i els residus intersectorial i orientada a la reutilització, mitjançant la implementació d’Edible City Solutions, és a dir, de solucions basades en la naturalesa per a la producció d’aliments. El projecte demostrarà que aquestes solucions permeten regenerar espais urbans amb infraestructures verdes i donar poder als ciutadans per produir aliments, i així realitzar un pas important cap a ciutats més sostenibles, més saludables i més cohesionades socialment, ja que fomenten el creixement de l’economia verda local, creant nous llocs de treball. L’ICRA liderarà el desenvolupament d’eines que facilitin la planificació urbana incorporant aquest tipus de solucions, per fer front als reptes socials i ambientals urbans amb més resiliència.

El projecte compta amb la participació de 35 socis, entre els quals cal destacar 12 ciutats (Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) entre elles) i un conjunt interdisciplinari d’autoritats locals, universitats i centres de recerca, pimes i ONG.

  • Investigador principal: Joaquim Comas
  • Pressupost gestionat per l’ICRA: 386,030 €
  •  Pressupost total del projecte: 11.254.912,88 €
  •  Durada: 5 anys (2018-2022)
  •  Investigadors / Institucions participants: ICRA (Lluís Corominas, Vicenç Acuña, Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas), • Universitat Tècnica de Berlín (coord.), RMIT Spain, Fundació Solidaritat UB, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i 30 socis més .
  •  Fons: UE. Programa Horitzó 2020.

3.- Com predir i minimitzar la formació de NDMA en aigua potable i reciclada mitjançant tècniques analítiques avançades (NDMA_PREDICT)

El NDMA (N-nitrosodimetilamina) és un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món. La seva presència ha estat regulada en molts països, tot i que encara no a Espanya. Per tant, la informació sobre NDMA al nostre país és escassa.

Els objectius principals del projecte són crear una base de dades de NDMA i dels seus precursors en aigua potable i reciclada a Espanya, i desenvolupar dues metodologies basades en l’espectrometria de masses i la fluorescència per predir i controlar la seva formació. El tercer objectiu del projecte és investigar l’efecte de diferents processos de pre-oxidació, rellevants per a la indústria de l’aigua a Espanya, sobre la formació de NDMA i demostrar la utilitat d’un sistema d’alerta primerenca de detecció de precursors.

Aquest projecte té la intenció de generar nous i importants coneixements relatius a la detecció i el destí dels precursors de NDMA que ajudaran a la indústria de l’aigua a entendre millor la formació d’aquest contaminant altament perillós.

  • Investigadora principal: María José Farré
  • Pressupost: 171.094 €
  • Durada del projecte: 3 anys (2018-2020)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA (María José Farré, Mira Petrovic, Sara Insa, Núria Càceres i Adrián Jaén).
  • Fons: MINECO

4.- Microplásticos i microcontaminants a la costa mediterrània. Toxicitat i impacte ambiental i en la salut humana (PLAS_MED)

El projecte PLAS-MED avaluarà els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic, i la seva capacitat d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants com biotoxines i contaminants orgànics persistents i emergents. Els estudis se centraran en àrees de la costa mediterrània com el Delta de l’Ebre i el Mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica.

  • Investigadora principal: Sara Rodríguez-Mozaz
  • Pressupost: 159.720 €
  • Durada del projecte: 3 anys (2018-2020)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA (Sara Rodríguez-Mozaz, Marta Villagrasa, Lucía Helena Sants, Albert Serra, Núria Càceres), IDAEA-CSIC (Marinella Farré) i Institut Espanyol d’Oceanografia (Víctor Lleó).
  • Fons: MINECO

5. Impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica (nitrats, antibiòtics) i microbiològica (gens de resistència) de les aigües subterrànies (IMPACT)

El projecte IMPACT pretén determinar l’impacte ambiental produït per la presència d’antibiòtics i nitrats en diferents aqüífers a Catalunya. El projecte, que inclou quatre grups de recerca es nodreix d’iniciatives anteriors que havien abordat la contaminació per nitrats, pesticides i antibiòtics d’origen agrícola en diferents ambients. Aquests projectes havien permès determinar els patrons de transport i atenuació dels nitrats. Així mateix, els investigadors havien detectat una gran variabilitat en els resultats obtinguts que aportaven un elevat grau d’incertesa per a la gestió d’aquesta problemàtica. Ara, els investigadors se centraran en la problemàtica de la presència d’antibiòtics des de la perspectiva de l’impacte ambiental (ocurrència i variabilitat espacial / temporal) en diferents escenaris hidrogeològics i treballaran en la implementació de sistemes de presa de decisions que tinguin en compte la variabilitat associada a la predicció d’ocurrència d’aquests contaminants. El projecte també inclou valorar el seu impacte econòmic sobre el benestar social, els serveis ecològics i les rendes d’agricultors i consumidors urbans.

  • Investigador principal: Josep Mas-Pla
  • Pressupost: 104.665 €
  • Durada del projecte: 4 anys (2018-2021)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA / UdG, UB (coord.), UCLM i UPC.
  • Fons: MINECO

6.- Economia circular per facilitar la reutilització d’aigua en una ciutat turística: ¿gestió centralitzada o descentralitzada? (Clean-TOUR)

El projecte CLEAN-TOUR demostrarà la reutilització segura d’aigua per a reg i altres usos que requereixin aigua de qualitat, donant així un pas endavant cap a l’economia circular en regions turístiques, on la demanda d’aigua sol ser molt elevada. El projecte analitzarà tant sistemes centralitzats com descentralitzats (per exemple hotels) de tractament de l’aigua residual o d’aigües grises amb tecnologies innovadores com els bioreactors de membrana osmòtics i les tecnologies hidropòniques, per abordar: (1) l’eliminació de contaminants emergents i patògens, (2) l’avaluació dels possibles riscos de reutilització d’aigua, i (3) les dificultats per seleccionar l’escenari més adequat (centralitzat o descentralitzat).

  • Investigadors principals: Joaquim Comas i Gianluigi Buttiglieri
  • Pressupost: 181.500 €
  • Durada del projecte: 3 anys (2018-2020)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA (Joaquim Comas, Gianluigi Buttiglieri i Mira Petrovic), UL (Natasa Atanasova) i UdG (Gaetan Blandin).
  • Fons: MINECO

7.- intermitent espacial i temporal del flux en sistemes fluvials: efectes en l’estructura, funcionament i serveis ecosistèmics (SPACESTREAM)

El canvi global implica un increment del nombre de rius que s’assequen en una conca fluvial, així com del temps que romanen secs. Aquests canvis suposen un problema per als gestors de recursos hídrics, i també impliquen canvis en els ecosistemes fluvials, encara que es desconeix la magnitud d’aquests canvis en la biodiversitat, en el funcionament, o en els beneficis ambientals que proporcionen rius i rierols. L’objectiu d’SPACESTREAM és precisament comprendre la magnitud d’aquests canvis, i donar suport als gestors de conca per preveure els efectes de les sequeres sobre els ecosistemes fluvials, i per poder dissenyar mesures de mitigació dels efectes negatius del canvi global.

  • Investigador principal: Vicenç Acuña
  • Pressupost: 96.800 €
  • Durada del projecte: 3 anys (2018-2020)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA (Sergi Sabater, Carme Font, Julio López, Vicenç Acuña), Universitat de Lió (Sylvain Doledec), Universitat de Berkeley (Albert Ruhí), UB (Francesc Oliva, Margarita Menéndez, Isabel Muñoz).
  • Fons: MINECO

8. Dinàmica del carboni en llacs i embassaments davant d’una hidrologia canviant: implicacions per al metabolisme de l’ecosistema, fluxos de gasos i embornals sedimentaris (C-HydroChange)

L’objectiu de C-HydroChange és entendre com els extrems hidrològics recurrents i duradors afecten el cicle del carboni (C) en llacs i embassaments, i com els canvis projectats en la hidrologia en un món més càlid modificaran la dinàmica del C en aquests ecosistemes. Els canvis en els patrons hidrològics són un dels principals impactes del canvi global. Aquests canvis també afectaran la hidrologia en llacs i embassaments, el que modificarà el règim dels materials entrants, el temps de residència de l’aigua i l’exposició dels sediments a l’aire. No obstant això, estem lluny de tenir una imatge integrada dels impactes d’una hidrologia canviant en el cicle del C en llacs i embassaments. Això compromet no només la nostra capacitat d’anticipar els canvis en les reserves de C entre els compartiments de la Terra, sinó que també obstaculitza la definició d’estratègies adequades per fer front a la gestió de la qualitat de l’aigua en condicions futures, qüestió particularment rellevant per a els embassaments. C-HydroChange estudiarà quatre facetes: faceta 1. Extrems hidrològics recurrents i metabolisme de la columna d’aigua; faceta 2. Extrems hidrològics recurrents i emissions de C en llacs i embassaments; faceta 3. Els extrems hidrològics recurrents i duradors i la remobilització dels embornals sedimentaris de C i faceta 4. Projecció dels impactes del canvi climàtic.

  • Investigador principal: Rafael Marcé
  • Pressupost: 48.400 €.
  • Durada del projecte: 3 anys (2018-2020)
  • Investigadors / Institucions participants: ICRA, UB, Universitat de Màlaga.
  • Fons: MINECO

Publicacions relacionades