Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0
reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 05 des. 2018 Comentaris: 0

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:
cwp_weftec_watercouncil

L’acord busca impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua

El Catalan Water Partnership ha signat un acord de col·laboració per als següents tres anys amb el major clúster de l’aigua d’Estats Units, el Water Council, amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua. Amb seu a Milwaukee (Wisconsin), l’entitat americana està conformada per més de 200 membres entre PIMES, grans corporacions, enginyers, emprenedors i agències governamentals.

Creat el 2008, el Catalan Water Partnership té 81 associats entre grans empreses, pimes, centres de recerca i universitats. Aquests socis duen a terme diferents activitats en la cadena de valor de l’aigua a Catalunya, es tracta de distribuïdors d’aigua, indústries manufactureres relacionades amb l’ús sostenible de l’aigua, enginyeria i empreses de construcció o sector recreatiu de l’aigua, entre d’altres.

Els clústers han tancat l’acord de col·laboració en el marc de la missió de 12 empreses catalanes en el sector de l’aigua d’Estats Units, en la qual 8 empreses del CWP comptaven amb un estand agrupat. L’objectiu d’aquesta col·laboració és internacionalitzar aquestes empreses, establir llaços amb clients potencials i socis, i detectar noves oportunitats de negoci. Particularment, la delegació ha participat a la fira WEFTEC a Nova Orleans, considerada una de les més importants en aquest sector a amèrica del nord, que aquest any ha celebrat la seva 91 edició amb més de 1000 expositors i 20.000 visitants de tot el món. La missió ha estat organitzada a través de l’oficina de Catalonia Trade & Investment a Washington D.C. en col·laboració amb el CWP.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags:
Dr. Hèctor Monclús

El Dr. Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua”

L’investigador de la UdG Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua” del prestigiós Observatorio del Agua de la Fundación Botín dintre de la modalitat de models i tecnologies. El premi es lliurarà el proper 25 de setembre en el transcurs d’un acte a la seu de la Fundación Botín, a Madrid.

Hèctor Monclús Sales (Barcelona, 1979)  és llicenciat i doctor en ciències químiques per la Universitat de Girona. La seva carrera investigadora s’ha centrat en el tractament d’aigües i s’ha desenvolupat tant a la universitat com en empreses del sector com ara GS Inima o el fabricant de membranes Polymem. Actualment és investigador “Juan de la Cierva Incorporación” al grup de recerca LEQUIA i professor associat d’enginyeria química a la UdG.

El projecte premiat, “DrinkIA”, fa front a l’alta complexitat d’operació de les estacions de tractament d’aigua potable amb tècniques d’intel·ligència artificial. Tot i existir protocols d’actuació, la gran multiplicitat de factors tecnològics, ambientals i econòmics que afecten aquestes instal·lacions crea gran incertesa i subjectivitat en la presa de decisió. L’investigador ha liderat el desenvolupament d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que automatitza aquest procés tot incrementant-ne l’eficàcia i la robustesa de les decisions, a la vegada que redueix els costos associats.

DrinkIA parteix de l’experiència del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona en sistemes d’ajut a la decisió aplicats a la gestió de l’aigua, i de les necessitats d’innovació, automatització i sostenibilitat ambiental de l’empresa ATLL. Es tracta, doncs, d’un projecte d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. L’equip de la UdG ha comptat, a banda del Dr. Hèctor Monclús, amb el Dr. Manel Poch, la Dra. Montse Dalmau i el Sr. Lluís Godo. Per part d’ATLL hi han participat el Dr. Fernando Valero i el Sr. Pere Emiliano i tots els experts, tecnòlegs i gestors de les estacions potabilitzadores implicades en el projecte. Val a dir que el SAD actualment està instal·lat en mode de proves a les estacions potabilitzadores d’aigua d’ATLL a Abrera i Cardedeu.

El Observatorio del Agua de la Fundación Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un rigorós nivell científic, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb l’objectiu explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premios al Talento Joven, que enguany celebren la cinquena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en l’àmbit de la gestió sostenible de l’aigua.

Posted by: General 12 set. 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

Posted by: General 07 set. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

El software, desenvolupat en el marc del projecte Novedar_Consolider, integra informació de més de 250 tecnologies de tractament d’aigües residuals i aplica criteris d’avaluació de tipus tècnic, econòmic i ambiental. Cobalt Water Global té seu a Nova York i Ghent i ofereix solucions per a una gestió més sostenible de l’aigua.

EDSS del LEQUIA

El sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

La consultora internacional Cobalt Water Global ha arribat a un acord amb el consorci del projecte Novedar_Consolider –integrat per onze universitats i centres de recerca d’Espanya i els Països Baixos en l’àmbit de l’aigua– per comercialitzar el software NOVEDAR_EDSS desenvolupat pel grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG). Aquest sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

El NOVEDAR_EDSS parteix de la premissa que no hi ha única solució de depuració, sinó que les característiques de l’aigua residual i l’emplaçament de la planta determinen en cada cas quina és la millor combinació de tecnologies. Amb aquesta visió, el software s’estructura en tres bases de dades. La primera es nodreix de les dades de 250 tecnologies de tractament d’aigües i de fangs; la segona, d’informació sobre la seva compatibilitat; i la tercera, dels requeriments legislatius.

Aquesta gran quantitat de dades s’ha obtingut sobretot de la literatura científica, però també d’un gran nombre d’entrevistes amb experts, tant de l’àmbit acadèmic com d’empreses del sector aigua, fusionant el coneixement teòric i pràctic amb l’empíric per mitjà de la intel·ligència artificial. Una altra particularitat del software és que les alternatives de tractament són comparades i avaluades amb criteris de tipus tècnic (per exemple la qualitat de l’aigua tractada), econòmic (consum energètic) i ambiental (emissions de gasos hivernacle).

La comercialització del NOVEDAR_EDSS reafirma la clara vocació del grup LEQUIA i, en particular, de la línia de sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS), per transferir els resultats de la seva recerca a la societat, aquesta vegada, en un entorn internacional. Cobalt Water Global és una consultora en l’àmbit de l’aigua amb seu a Nova York i a la ciutat flamenca de Ghent (Bèlgica). L’empresa va ser fundada per l’enginyer i emprenedor Jose Porro –que havia treballat com a investigador a la UdG a través de la xarxa Marie Curie “SANITAS” – i té com a missió principal millorar la sostenibilitat del cicle urbà de l’aigua a través de la modelització i la intel·ligència artificial.

El CEO de Cobalt Water Global, Jose Porro, afirma que “el moment en què arriba aquest acord no podia ser més idoni en vista dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, particularment el número 6 sobre l’accés a l’aigua i al sanejament”. Porro també subratlla que “no es tracta de construir qualsevol instal·lació per ampliar la cobertura del tractament d’aigua residual, sinó d’identificar quina és la solució més pràctica i sostenible en cada cas. El Novedar_EDSS és l’única eina que pot fer aquesta tasca de manera ràpida i dins d’una única plataforma”. “És una excel·lent oportunitat”, conclou.

Per la seva part, l’investigador del LEQUIA Manel Poch assenyala que, pel grup, això suposa “una gran oportunitat per continuar transferint els resultats de la recerca en sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals, no només localment, sinó també internacionalment, i sobretot perquè l’eina ajuda els gestors del sector de l’aigua en una tasca molt complexa”. “A més a més, ens encanta que aquesta iniciativa vingui de la mà d’algú que va formar part del nostre grup i que no només entén la nostra visió sinó també les necessitats reals del sector de l’aigua”, finalitza.

FONT: LEQUIAUDG

 

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.