Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 12 des. 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
JornadaCardioNetSevibeCells

La jornada estava organitzada per CardioNet

Especialistes en cardiologia han visitat aquesta setmana el Parc Científic de Girona per conèixer novetats en les teràpies amb cèl·lules mare. La jornada estava organitzada per CardioNet, el Grup de Treball de Recerca Bàsica i Traslació Clínica de la Societat Catalana de Cardiologia, en col·laboració amb l’empresa Sevibe Cells, un banc de sang del cordó umbilical dedicat a la conservació familiar de cèl.lules mare que compta amb un laboratori propi ubicat al parc de la Universitat de Girona.

A la trobada hi van assistir una quarantena d’investigadors de diferents grups catalans que treballen amb teràpies innovadores; alguns d’ells ho fan amb cèl·lules mare que obtenen per diferents mitjans com el greix subcutani.

Durant la reunió es van posar damunt la taula els darrers avenços en les investigacions amb cèl·lules mare que, per una banda, se centren en les noves maneres d’administrar-les en els pacients com ara «amb uns pegats o tiretes que es poden col·locar directament sobre la zona de l’infart, un procediment que s’anomena enginyeria de teixits» segons va explicar el doctor Santi Roura, coordinador de CardioNet. Aquestes noves teràpies regeneratives, afegeix Roura, s’estan provant actualment amb el porc perquè és el que té un sistema cardiovascular més semblant al dels humans.

Per altra banda, segons explica, també s’han fet estudis amb ratolins amb cèl·lules mare de diferents orígens, incloent cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical. En aquest cas al ratolí se li ha induit un infart i després del tractament s’ha pogut constatar que es produeix una recuperació important de la funció cardíaca (de fins a un 20% en alguns casos). «Però ens cal afinar en el tipus de cèl·lula mare que seria més òptima per a aquests tractaments: les adultes, les del fetus, les embrionàries….», remarca Roura.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0

Actualment s’estima que les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) afecten al voltant de 2.2 milions de persones a Europa i aproximadament a 120.000 a Espanya i la seva incidència global està incrementant. Els tractaments que existeixen, a més de tenir un cost elevat i efectes secundaris importants, són efectius només en el 60% dels pacients, dels quals una part important (el 50%) acaben perdent resposta al tractament.

Estudis recents indiquen que les comunitats bacterianes presents en la mucosa del còlon d’un pacient amb Malaltia de Crohn, Colitis Ulcerosa o Síndrome de l’Intestí Irritable són estructuralment diferents comparades amb les d’individus sans. Partint d’aquestes dades, Laboratoris Gebro Pharma i Goodgut s’han unit per explorar mitjançant un estudi clínic com les variacions en la composició de la flora intestinal poden influir o no en la resposta dels pacients al tractament amb la finalitat de fixar aquests marcadors bacterians com paràmetre que permeti pronosticar quins pacients respondran millor.

En l’estudi participa l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i està liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, investigador i especialista en gastroenterologia i hepatologia, Cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’esmentat centre i Professor en Fisiologia Digestiva de la Facultat de Medicina de la UdG. També formen part de l’equip Mariona Serra, farmacòloga i CEO de Goodgut, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració del Dr. Jordi Guardiola, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de Bellvitge.

El paper creixent de la microbiota intestinal
En els últims anys, el paper de la microbiota -el ecosistema microbià que colonitza el tracte gastrointestinal- ha anat esclareciéndose i és objecte creixent d’estudi per la rellevància i impacte que els bacteris residents a la fisiologia i patologia tenen en la salut de les persones .

Les principals funcions de la microbiota intestinal inclouen activitats metabòliques, que es tradueixen en recuperació d’energia i nutrients, i en protecció de l’individu enfront de la invasió de microorganismes estranys.

Els bacteris intestinals també tenen un paper essencial en el desenvolupament i modulació del sistema immunitari, de manera que les alteracions en l’equilibri d’aquestes espècies bacterianes tenen extenses repercussions que impliquen la microflora en múltiples processos patològics, no només del tracte gastrointestinal, com són les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) o el càncer de còlon, sinó de tot l’organisme.

La flora bacteriana s’ha descrit com un agent desencadenant en la patogènesi de MII, de manera que les diferències en la seva composició podrien condicionar l’eficàcia del tractament en aquestes malalties. De fet, entre un 30% dels pacients no responen al tractament, els quals tenen disbiosi intestinal -un desequilibri o empobrecimiento-, factor que establiria que un grau de disbiosi més alt es tradueix en una resposta més baixa al tractament.

FONT: PMFarma

Posted by: General 18 maig 2018 Comentaris: 0 Tags:

L’especial, EMPRENEM, del diari ara.cat publica una infografia de la cofundadora i CEO de GoodGut, biotecnològica del ParcUdG que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal.

Mariona Serra Infografia

Posted by: General 19 gen. 2018 Comentaris: 0

GoodGut prova un test més eficaç per a prevenir el càncer colorectal

La biotecnològica GoodGut, que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota

intestinal, presenta dades positives del test RAID-CRC que podrà millorar la detecció precoç del càncer colorectal (CRC): redueix un 55% els falsos positius que s’obtenen amb el test de sang oculta en femta, ja que la sang no és un marcador específic de CRC, i conseqüentment la necessitat d’haver de realitzar colonoscòpies als individus afectats.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi multicèntric en 450 pacients amb clínica suggestiva de CCR que se’ls ha practicat una colonoscòpia, en el qual han participat cinc centres capdavanters a Catalunya en oncologia: l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut Assistència Sanitària i el Consorci Hospitalari de Vic.

Actualment, el programa de cribratge de càncer de còlon i recte a Catalunya fa servir el test de sang oculta en femta immunoquímic. Aquest test és eficaç i econòmic, però presenta un baix valor predictiu positiu (8%) per a càncer i, per tant, genera un alt nombre de falsos positius i colonoscòpies innecessàries. La millora que aporta el RAID-CRC és que complementa el cribratge actual amb la signatura microbiològica de CRC en la mostra fecal.

“Els resultats de l’estudi proven que la combinació del RAID-CRC amb el FIT detecta el CCR amb una sensibilitat del 94% i la neoplàsia avançada amb una sensibilitat del 80%” explica el Dr. Xavier Aldeguer, director mèdic de GoodGut i cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Aldeguer fa més de 10 anys que investiga la microbiota intestinal.

D’altra banda, el Dr. Antoni Castells, co-coordinador del programa de detecció del càncer colorectal de Barcelona, remarca que el nou abordatge “si es confirmen aquests resultats en població de cribratge, podria permetre reduir el 32% de colonoscòpies innecessàries i detectar el 59% de lesions precanceroses”. L’estalvi associat només a colonoscòpies representaria, com a mínim, més de 5,5 milions d’euros per ronda de cribratge cada dos anys i augmentaria la sensibilitat per la lesió precancerosa (diagnosticar la malaltia en un estadi previ).

Tercer càncer amb més incidència mundial

El CCR és el tercer càncer més incident i mortal a escala mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada setmana es diagnostiquen més de 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units. Per aquest motiu s’han instaurat polítiques de cribratge poblacional que permetin la seva detecció precoç mitjançant eines no invasives.

La implementació de RAID-CRC “generarà un benefici important a la societat ja que el sistema de cribatge actual és més de diagnòstic precoç que preventiu” matisa Mariona Serra, CEO de GoodGut. Serra explica també que el proper pas és la validació d’aquests resultats en una població major, fer el registre CE del test i la seva sortida al mercat a finals de 2019.

Posted by: General 23 oct. 2017 Comentaris: 0
Noves instal·lacions Goodgut

Googut estrena un espai equipat amb tecnologia d’última generació

GoodGut s’ha traslladat a un nou espai del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona equipat amb tecnologia d’última generació, com les cabines de bioseguretat de classe II, i que facilita la interacció entre l’equip format per científics i professionals en desenvolupament de negoci.

Aquest canvi coincideix en un moment clau per a l’empresa biotecnològica, que està a punt de presentar resultats clínics del seu pipeline de sistemes no invasius per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, entre d’altres malalties inflamatòries intestinals (MII). L’objectiu de GoodGut és tenir aquests productes al mercat de cara el 2019.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta de la mà de Mariona Serra, Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. “Valorem molt treballar en un entorn científic i empresarial en una ciutat de gran atractiu com és Girona i estar al cor d’un clúster en ciències de la vida reconegut internacionalment com és la BioRegió de Catalunya” remarca Mariona Serra, CEO de la companyia. Actualment, al Parc de la UdG hi ha més de 140 empreses, grups de recerca i institucions.

 

Posted by: General 23 oct. 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

 

El Dr.Marcel Swart, químic teòric i computacional que treballa al camp de (bio)química i biomedicina a  l’Institut de Química Computacional i Catàlisi,  ha rebut el premi especial de la Societat Química Serbina pel seu suport continu per avançar en les ciències químiques a Sèrbia. El guardó ha estat lliurat a Belgrad a la reunió anual de la Societat Química Sèrbia en honor dels 120 anys de la Societat. El premi va ser lliurat pel gerent de divisió de Grovana, una empresa suïssa especialitzada en la producció de rellotges d’alta qualitat. Juntament amb el Prof. Swart, també es va atorgar unpremi especial a l’editor del Diari de la Societat Química Sèrbia.

Award_Swart

Marcel Swart rep un premi especial

 

 

GoogutRichiSocialE

Mariona Serra-Pagès, Co-Founder and Chief Executive Officer de Goodgut

Goodgut, la biotecnològica del Parc Científic i Tecnològic de Girona, va participar el passat 17 de juliol, al Cosmocaixa de Barcelona, ​​a la final de la Richi Social Entrepreneurs, una iniciativa per connectar-se amb l’ecosistema de Boston i familiaritzar-se amb l’entorn més punter en biotecnologia i emprenedoria d’impacte de la ciutat, referent internacional en innovació i recerca en l’àmbit de la salut i també epicentre de capital inversor en el sector.

Per arribar a la selecció final, Gebro Pharma i Richi Social Entrepreneurs van posar en marxa un procés de captació de projectes relacionats amb dues àrees terapèutiques en què treballa la companyia i que es van establir com a categoria: dolor i malalties autoimmunes. Es van rebre més de 20 projectes.

Durant la sessió, els candidats tenien sis minuts per presentar els seus projectes davant un jurat integrat per membres de Gebro i persones externes a l’organització, qui finalment van escollir a Biohope com a projecte guanyador.

Entre els altres finalistes es trobava Allinky Biopharma amb una plataforma tecnològica basada en els moduladors al·lostèrics en inflamació, Nanotherapix que està desenvolupant una plataforma per generar tractaments autòlegs en malalties autoimmunes i la Unitat de Lupus del VHIR amb un biomarcador de pronòstic de lupus nefrític.

A través d’aquesta col·laboració, Gebro Pharma reforça la seva aposta per la innovació i l’emprenedoria i contribueix a crear aliances per detectar oportunitats amb alt potencial que aportin millores a la salut i la qualitat de vida dels pacients, ja que aquest és el compromís de la companyia. Sergi Aulinas, director general a Gebro Pharma apunta que “iniciatives com aquesta posen de manifest el nostre compromís amb el sector biotecnològic i la investigació. Creiem que donar l’oportunitat als emprenedors d’impulsar els seus projectes i estar a prop de l’ecosistema innovador de Boston pot ser una bona palanca de llançament. “.

 

 

 

 

 

 

Sobre Goodgut
GoodGut és una empresa biotecnològica dedicada al disseny de sistemes d’anàlisis i productes terapèutics pel suport al diagnòstic i al tractament de malalties digestives amb l’objectiu de preservar la salut digestiva, basat en un know-how que concep la microbiota intestinal com a factor determinant pel desenvolupament de les malalties digestives. GoodGut SL és una iniciativa de spin-off de l’Universitat de Girona (UdG) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) que centra la seva activitat en generar propietat industrial enfocada a dissenyar sistemes d’anàlisis i teràpies al suport diagnòstic i al tractament de malalties digestives. El principal objectiu de GoodGut és oferir instruments tecnològics que permetin obtenir un diagnòstic mèdic de malalties digestives més ràpid, fiable i rendible que els mètodes existents. A la vegada, que proporcionar teràpies per millorar la qualitat de vida dels pacients amb salut digestiva compromesa.