Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 set. 2016 Comentaris: 0
Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics, fundadors d’AB-Biotics

L’empresa biotecnològica catalana AB Biotics ha ampliat capital per 4.787.339,20 milions d’euros amb l’emissió de 2.992.087 noves accions amb un valor nominal de 0,05 euros per títol ia un preu d’emissió de 1,6 euros per acció , ha informat aquest dimecres en un comunicat.

Els recursos aconseguits aniran dirigits a l’execució del Pla de Negoci i Pla d’Internacionalització, així com a enfortir l’estructura operativa de l’empresa per poder donar resposta al creixement previst en els propers anys.

El Pla d’Internacionalització té com a objectiu incrementar el nombre de socis i mercats; l’empresa va tancar 2015 amb presència a 38 països i espera acabar 2016 estant en més de 60 mercats.

AB Biotics, fundada el 2004 i que cotitza en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) des de 2010, ha crescut a doble dígit en els últims tres anys, i augura que el Pla d’internacionalització permetrà consolidar aquest creixement fins a aconseguir resultats nets “en un futur pròxim “.

Els consellers delegats de la companyia, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, han coincidit que aquesta operació també permetrà enfortir el balanç de la companyia i incrementar la seva flexibilitat financera per complir els objectius estratègics de vendes en un termini de tres anys.

FONT: LaVanguardia

Eurecat

Eurecat és el principal Centre Tecnològic de Catalunya

Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, que agrupa els sis grans centres de recerca i innovació del sector al Principat, ha aconseguit fregar el milió i mig d’euros en
ingressos només a través de la venda dels seus projectes de recerca. Tal com va avançar a l’ARA Oriol Alcoba, responsable de transferència tecnològica i patents d’Eurecat, aquesta agrupació de centres tecnològics va aconseguir finançament privat directe per valor d’1,4 milions d’euros a través de la venda i llicència de tecnologia.

Actualment Eurecat té registrades una vuitantena de patents entre tots els seus centres però la majoria ja provenen del període anterior a la integració. Alcoba detalla que aquest any, però, el centre ha patentat set noves tecnologies internacionals i que en té cinc més en tràmit. L’activitat dels centres tecnològics com Eurecat no només consisteix a impulsar la recerca i innovació dels seus centres, sinó que per força implica donar un valor econòmic als resultats d’aquestes investigacions. El responsable de transferència tecnològica d’aquest centre destaca la importància del registre de patents d’una entitat com aquesta perquè treballen “colze a colze amb la indústria catalana, que té poca capacitat de recerca”. Alcoba explica que un dels motius pels quals Catalunya té un índex de registre de patents baix és per l’efecte seu. “Hi ha algunes grans empreses instal·lades a Catalunya que fan aquí la recerca però que tenen la seu social a Madrid i que, per tant, queden registrades a la capital espanyola”, aclareix.

La creació d’empreses

Tal com explica Alcoba, la recerca pot transformar-se en ingressos a través de la llicència de patents i serveis, la concessió de pilots amb empreses o per l’èxit dels seus spin-off, és a dir, els seus projectes convertits en start-ups. Eurecat ha llançat set projectes d’aquests tipus fins ara, entre els quals n’hi ha de coneguts, com és el cas de Torrot, la moto elèctrica amb bateries impulsada pel fabricant de bicicletes. Alcoba avança que Eurecat té previst llançar un altre projecte en forma de spin-off aquest any.

Aquest centre tecnològic involucra uns 450 professionals i la seva activitat implica una facturació d’uns 45 milions entre finançament públic i privat.

FONT: Ara.cat

Posted by: General 28 set. 2016 Comentaris: 0

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).

Posted by: General 16 set. 2016 Comentaris: 0 Tags:

El món tèxtil sempre ha tingut un lligam molt estret amb la nostra societat. La instal·lació de grans fàbriques tèxtils va impulsar l’economia catalana i va formar molts treballadors en aquest món.

Ara, l’Escola de Qstura Professional dóna l’oportunitat de posar el fil a l’agulla al futur professional de molts joves que es volen dedicar a la moda.

Aquest és el segon any que aquest centre privat, instal·lat i adscrit al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) ofereix diferents cursos, entre ells, un curs d’especialització en Tècnic de Disseny, Patronatge digital i Confecció Industrial. De cada a aquest nou curs, que començarà el 12 de setembre, l’escola seguirà present al parc de la UdG però amb unes instal·lacions més àmplies a causa de la gran demanda de noves inscripcions. Un nou espai amb capacitat per a 40 alumnes que ha permès al centre equipar-lo amb dotze màquines de cosir industrial, una sala d’ordinadors i una aula digitalitzadora en un espai lluminós i idíl·lic per a la creativitat.

noves-instal·lacions-de-qstura-al-parc

Les noves instal·lacions de Qstura a l’edifici Narcís Monturiol

Mitjançant un programa dinàmic, l’alumnat adquireix amb aquest durs de dos anys les habilitats teòriques i pràctiques necessàries per entrar en el món laboral, darrere d’un equip docent format per professionals que treballen i coneixen de primera mà el sector.

Dins el programa acadèmic destaca la importància que pren una assignatura com el coaching, on els alumnes aprenen a defensar el seu projecte, com por ser una línia de roba, utilitzant els seus recursos i habilitats.

L’altre atractiu que presenta l’Escola de Qstura Professional és l’aprenentatge del disseny digital a través del Programari Gerber Technology v.10, el millor software que hi ha al mercat en aquesta matèria i el més utilitzat entre els professionals de la moda. El centre gironí és l’única escola de la província que disposa d’aquesta tecnologia i d’altra maquinària d’última generació.

El curs dóna l’oportunitat als alumnes de viure i de fer els seus primers passos dins el sector de la moda assistint a desfilades a Barcelona i a fàbriques tèxtils per conèixer el mecanisme de treballa d’aquests indrets.

“Un aprenentatge de principi a fi que t’obre les portes a crear la teva pròpia línia de roba, a tenir un estudi de patronatge que dissenya tot tipus de teles o treballar a una empresa especialitzada en la moda.

El curs està dirigit a persones de totes les edats que volen dedicar-se al món de la costura, que treballen dins el sector i volen renovar-se o que volen un canvi laboral i dedicar-se allò que realment els apassiona i que ara a través de l’Escola Qstura Professional ho tenen més fàcil.

Així, el centre ofereix diferents horaris, de matí i de tardes, i la possibilitat de poder realitzar el curs per assignatures si l’alumne no té prou temps per fer el curs sencer.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte Retos 2016 per al desenvolupament d’un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal basat en marcadors bacterians en femtes, el risk assesment intestinal disease for colorectal cancer” (RAID-CRC). Aquesta iniciativa, promoguda per GoodGut, la tercera empresa derivada de la UdG, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), té com a objectiu validar i desenvolupar el RAID-CRC en un període de tres anys. El govern espanyol ha concedit un total d’1,1 milions d’euros als promotors del nou sistema per a la realització del projecte.

Aquest nou sistema no invasiu, RAID-CRC, s’implementarà com a cribratge en la població de risc mitjà, les persones més grans de 50 anys. Aquest nou test permetrà, a través d’una petita mostra de femta, detectar lesions precancerígenes abans que hi hagi signes clínics. D’aquesta manera, es reduirà el nombre de falsos positius del test de sang oculta en femtes, es generarà un estalvi en colonoscòpies i es farà una correcta prevenció del càncer colorectal. La doctora en farmacologia i membre de l’empresa de biotecnologia GoodGut, Mariona Serra, va explicar ahir que com que el nou sistema funciona millor que l’actual l’objectiu és que pugui substituir-lo. “Actualment, com que hi ha tants falsos positius, es fan també moltes colonoscòpies. Amb el nou sistema s’evita posar gent sana en la situació de risc que suposa la colonoscòpia”, va exposar.

En el procés de validació clínica del producte hi col·laboren el servei de l’aparell digestiu de l’hospital Josep Trueta, liderat pel doctor Xavier Aldeguer; el servei de l’aparell digestiu de l’hospital universitari de Bellvitge, encapçalat pel doctor Jordi Guardiola, i la unitat de consell genètic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb els doctors Gabriel Capellà i Joan Brunet al capdavant.

GoodGut, empresa fundada el 2014, s’ha convertit en un referent a l’Estat en el disseny de sistemes de suport al diagnòstic de malalties digestives. A més d’Aldeguer i Serra, formen part de l’equip Jesús García-Gil, catedràtic de microbiologia, i Jaume Amat, consultor estratègic de Bioemprèn.

FONT: El PuntAvui

L’empresa, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va ser seleccionada com a finalista per participar al XXI Fòrum d’inversió que s’emmarca dins del Congrés Catalunya Emprèn. El Fòrum és una jornada única on alguns dels millors projectes emprenedors de l’any troben finançament i on emprenedors i inversors es connecten i fan networking.

Ubikwa, empresa dedicada al disseny, desenvolupament i implantació de sistemes basats amb xarxes de sensors inalàmbrics, va presentar, amb un elevator pitch d’un minut, el seu projecte INSYLO.Es tracta d’ un sistema intel·ligent per calcular el pinso que queda dins les sitges de les granges. Amb la instal·lació d’un sensor, el granger rep al seu mòbil una alerta quan en queda poc i, també des del telèfon, pot fer la comanda al proveïdor. El sistema, per tant, estalvia als ramaders fer càlculs sobre les reserves de pinso. A més, els permet saber el consum diari de gra.

Els grangers tenen la necessitat d’inspeccionar sovint les sitges de pinso per saber quant en queda i evitar que els animals es quedin sense menjar. Per fer aquest control, molts s’han d’enfilar a les sitges i usar mètodes tan poc exactes com llençar una pedra o un pal i, segons el que tarda en caure sobre el pinso, calcular quines reserves tenen. Aquest sistema no només és poc fiable sinó que també és perillós. Les previsions amb vistes al 2050 és que la població mundial passi de 7 a 9 bilions de persones i que, per tant, la demanda d’aliments creixi també un 60%. Davant d’aquest repte, l’empresa gironina Ubikwa ha invertit els coneixements del seu equip interdisciplinar –format per vuit persones- en abordar aquest repte i oferir solucions tecnològiques sostenibles que ajudin en la logística de les explotacions ramaderes.

Ubikwa és una de les vuit empreses dedicades a l’Internet of things (Internet de les coses) que va guanyar una convocatòria que van fer China Unicom i Telefónica al darrer Barcelona Mobile World Congress. Més d’un miler de projectes competien en aquesta convocatòria. Això els suposa comptar amb el suport d’aquestes dues grans empreses per a la distribució del seu dispositiu.

Sobre el Fòrum d'Inversió d'ACCIÓ
El Fòrum d’Inversió d’ACCIÓ és una jornada on alguns dels millors projectes emprenedors de l’any trobaran finançament i on emprenedors i inversors es connectaran i fan networking. A més, l’edició d’enguany del fòrum va tenir la presència destacada d’Alon Lifshitz, Managing director de Blumberg Capital, que va fer la conferència inaugural i es va comptar amb empreses i inversors d’Israel, país convidat d’aquesta edició.

Els passats 5, 6, 7 i 8 de juliol es va celebrar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona el 1st International Symposium of Fire Blight of Rosaceous Plants. Un congrés internacional organitzat des del Centre d’innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal de la Universitat de Girona on es van presentar las novetats científiques més recents en el camp d’una malaltia de gran importància en sanitat vegetal, el foc bacterià.

La reunió va abastar tots els aspectes de la investigació del foc bacterià, presentant els últims avenços en els camps pertinents com ara l’hoste i el patogen genètica genòmica, la interacció hoste-patogen i el fitomillorament, l’epidemiologia de la malaltia i l’ecologia, la identificació de patògens, control químic/biològic i les estratègies de gestió i control de les malalties.

El comitè científic estava representat per diferents personalitats mundials en aquest àmbit: Emilio Montesinos (Universitat de Girona, Spain), Maria M. López (Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias-IVIA, Spain)  ,Fabio Rezzonico(Zurich University for Applied Sciences, Switzerland) ,Virginia Stockwell (Oregon State University, USA) ,George Sundin (Michigan State University, USA) ,Andreas Peil (Julius Kühn Institute, Germany) ,Joanna Pulawska (Research Institute Horticulture, Poland), Joel Vanneste (Plant and Food, New Zealand), Youfu (Frank) Zhao (University of Illinois, USA).

Sobre el foc bacterià
El foc bacterià és una malaltia causada pel bacteri Erwinia amylovora que afecta greument plantes de la família de les rosàcies, entre les quals trobem diversos fruiters com la pomera, la perera, els nesprers i el codonyer. Les primeres infeccions s’acostumen a produir a la primavera, en època de floració, principalment per flors i ferides. Un cop l’arbre està infectat, les fulles i els rams florals es panseixen i ennegreixen, agafant un aspecte cremat característic que dóna nom a la malaltia. Els brots tendres, a vegades, es corben i prenen forma de gaiata de pastor. En condicions d’humitat suficient es poden trobar exsudats rics en bacteris i polisacàrids. És un símptoma típic de la malaltia, i es produeix a la superfície dels teixits infectats. És un important focus de dispersió. En cas de forts atacs i sobre varietats molt sensibles, la malaltia pot provocar ràpidament la mort de l’arbre

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

Si bé és cert que des de petit ens ensenyen a memoritzar per exercitar aquesta capacitat, en les últimes dècades s’ha produït un canvi de paradigma en l’educació on recordar dates, llocs i dades ha deixat de ser el principal, sent ara més important altres formes d’ensenyament basat en l’aprenentatge per descobriment o el col·laboratiu. Llegir més…

Durant l’Assemblea General de l’APTE, celebrada al Parc Científic-Tecnològic d’Almeria (PITA) s’han presentat les dades estadístiques de l’evolució dels parcs científics i tecnològics membres de l’Associació.

A l’Assemblea s’han presentat les dades estadístiques que elabora cada any l’Associació i que serveixen per analitzar l’evolució dels parcs científics i tecnològics espanyols, dades que resulten molt positius en l’últim exercici.

L’APTE va finalitzar 2015 amb un total de 69 membres: 49 parcs científics i tecnològics Socis, és a dir, plenament operatius; 16 Afiliats; 2 entitats col·laboradores i 2 membres Socis d’Honor.

Els parcs Socis d’APTE van tancar l’any passat amb un total de 7.736 empreses i entitats instal·lades als seus recintes, la qual cosa suposa una pujada del 19,9% respecte a l’any anterior. Del total d’empreses, 314 són de capital estranger i 974 són empreses en incubació, amb menys de 3 anys d’antiguitat. A més, els parcs van sumar 910 entitats, entre empreses de nova creació i instal·lades als parcs. Llegir més…