972 18 34 00
Posted by: General 20 gen. 2022 : 0

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

Posted by: General 23 des. 2021 : 0

La investigadora del grup de recerca “Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental” (LEQUIA) de la Universitat de Girona Raquel García Pacheco ha rebut el “Premi a la Gestió Sostenible de l’Aigua” del prestigiós Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín dins la modalitat de models de gestió pel seu projecte de reciclatge de membranes. El premi, valorat en 1.500€, s’ha lliurat aquest dimarts 14 de desembre durant una cerimònia a la seu de la Fundació Botín, a Madrid.

Raquel García Pacheco és enginyera química per la Universitat Rey Juan Carlos i doctora per la Universidad de Alcalá. La seva carrera investigadora s’ha centrat en la recuperació de membranes d’osmosi inversa i el reciclatge com a membranes d’ultrafiltració i nanofiltració d’aigua, amb projectes que tenen com a objectiu implantar solucions d’economia circular. Ha treballat a l’institut IMDEA Agua (Madrid), a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sydney, Austràlia) i a la Universitat de Girona, on recentment ha obtingut una ajuda “Juan de la Cierva Incorporación” per continuar la seva recerca al grup LEQUIA.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín

El projecte premiat aborda el reciclatge de les membranes d’osmosi inversa de membranes de nano i ultrafiltració per al tractament d’aigua, uns filtres que s’utilitzen àmpliament en plantes dessalinitzadores i depuradores d’aigües residuals. Així, una planta dessalinitzadora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosi inversa instal·lades. Aquests filtres es renoven cada any, i acaben directament a abocadors o incineradores. El projecte de Raquel García Pacheco permet reciclar-los mitjançant un procés químic sostenible. Les membranes reciclades tenen un cost menor que les noves i poden ser utilitzades en les mateixes aplicacions. A més, gràcies al desenvolupament de sistemes de filtració per gravetat, també es poden fer servir en sistemes descentralitzats per abastir aigua potable. En definitiva, es tracta d’una solució d’economia circular que implica diferents instal·lacions del sector de l’aigua i que connecta les grans infraestructures (dessalitzadores) amb sistemes petits i descentralitzats que poden ser molt útils per a comunitats aïllades o situacions d’emergència.

Raquel García Pacheco ha desenvolupat aquest treball de recerca i transferència en el marc de dos projectes finançats amb ajuts competitius. El primer, una ajuda del programa TECNIOSpring de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), la va portar durant tot un any a la ciutat australiana de Sydney, a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, i li va permetre estudiar equips alternatius per reduir els costos d’inversió i d’operació de les membranes reciclades. El segon projecte, un ajut del programa “Innovadors” de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té com a objectiu explotar comercialment els resultats obtinguts a través d’una empresa spinoff que actualment s’està creant, Ecomemb.

L’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un nivell científic rigorós, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb el propòsit explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premis al Talent Jove, que enguany celebren la setena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en el camp de la gestió sostenible de l’aigua.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín. El 2014 es va reconèixer Sebastià Puig pel seu treball sobre la bioremediació d’aigües contaminades per nitrats per mitjà de sistemes bioelectroquímics. Quatre anys més tard, Hèctor Monclús va rebre un premi per un treball d’optimització de les estacions potabilitzadores d’aigua amb eines d’intel·ligència artificial. Aquests tres reconeixements posicionen el grup LEQUIA a l’avantguarda de l’eco-innovació al camp de la gestió de l’aigua.

Posted by: General 17 nov. 2021 : 0 Tags: ,

La farmacèutica gironina Hipra es mostra esperançada amb l’efectivitat de la vacuna contra la covid-19 i creu que serà efectiva davant de totes les variants «inclosa la Delta». «Estem esperant resultats i esperem poder demostrar l’efectivitat descoberta durant la fase preclínica. Tenim una molt bona vacuna també des d’aquesta perspectiva», assegura el director d’Assumptes Públics d’Hipra, Toni Maneu. Per fer front a la situació actual i en paral·lel a l’inici de la segona fase d’assaig, l’empresa ja ha començat la producció amb la previsió de tenir aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. Per a l’any que ve, preveuen una producció d’un “mínim” de 600 milions de dosis. El vaccí d’Hipra funcionarà com a recordatori. Per això, es busquen voluntaris que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos.

Llum verda a l’assaig clínic de la vacuna de l’empresa gironina Hipra. Hipra

L’Agència Espanyola de Medicaments va autoritzar aquest dilluns la segona fase de l’assaig de la vacuna d’Hipra contra la covid-19. Aquesta nova fase que començarà aquesta setmana mateix comptarà amb la participació de més d’un miler de voluntaris majors de 18 anys i que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos. Aquest requisit busca, segons ha explicat Maneu, demostrar l’efectivitat del vaccí com a «recordatori» per reforçar la immunitat de les persones ja vacunades. De moment, en aquesta fase es provarà amb persones que hagin rebut el vaccí de Cominarty i a la següent fase se centraran en voluntaris que hagin rebut altres vacunes. Hipra ha decidit centrar els seus esforços a oferir una vacuna de reforç tenint en compte que a Espanya i a la majoria de països europeus el percentatge de vacunació és «molt alt». «Esperem demostrar que la nostra vacuna serveix com un recordatori», remarca Maneu.

Malgrat això, Maneu afirma que no poden ser «aliens» al que passa a altres països amb percentatges molt més baixos i, per això, també volen «explorar l’opció de fer assajos clínics per demostrar que la vacuna també funciona com a primera dosi». «Per responsabilitat empresarial hem de poder fer-la extensiva als països que ho necessitin», afegeix Maneu. Maneu assegura que el vaccí d’Hipra és una «molt bona vacuna» i es mostra convençut de la seva efectivitat respecte de les noves variants que van sorgint. «En el període de desenvolupament vam poder adaptar-nos i això ens va permetre tenir un espectre d’efectivitat potencialment més ampli», assegura Maneu. «Estem esperançats», afegeix. Pel que fa al calendari, la farmacèutica preveu començar la tercera fase entre Nadal Cap d’Any i després elaborar el dossier de registre per presentar-lo a l’Agència Europea de Medicaments per rebre l’aprovació entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve.

La producció, en marxa

Tenint en compte la situació actual, però, Hipra ja ha començat la producció del vaccí. De fet, preveuen produir durant aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. De cara a l’any que ve, l’estimació de producció se situa en un mínim de 600 milions de dosis i pel 2023, la producció prevista és de 1.200 milions de dosis. «És important dir que tenim estoc per poder assegurar aquesta producció i que no tinguem problemes de subministrament», insisteix Maneu.

Una «situació d’emergència»

«Estem vivint una situació d’emergència i hem de treballar des d’aquesta perspectiva. Confiem que tenim una bona vacuna i que els assajos sortiran com esperem», remarca. Per això, estan treballant «en paral·lel» per poder «arribar a temps a les necessitats que hi ha, no només en l’àmbit europeu sinó a escala mundial». De fet, la nova fase d’assaig comença després que s’hagi demostrat una bona «tolerabilitat» i l’absència d’efectes adversos rellevants en la totalitat dels participants a l’anterior fase. En aquesta primera fase, cada participant va rebre dues dosis amb 21 dies de diferència. A partir d’aquesta segona injecció, se’ls fa seguiment durant 48 setmanes.

L’assaig, en el qual participaran 10 hospitals, es farà de manera aleatòria i els voluntaris rebran o bé la vacuna d’Hipra o bé una altra de manera «emmascarada». És a dir, que ni el pacient ni l’equip investigador sabran quina és. La vacuna d’Hipra es basa en dues proteïnes recombinants estructuralment similars (una correspon a la variant alfa i l’altra, a la beta). Les dues s’uneixen formant una estructura -que s’anomena dímer- i que s’acompanya d’un component que incrementa la resposta immunitària.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 17 nov. 2021 : 0 Tags:

Impulsar la transferència de tecnologia i millorar la connexió entre els mons de la recerca i l’empresa. Aquests són els dos grans objectius de TECNIO, una associació creada per l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball (ACCIÓ) que agrupa 59 grups de recerca catalans que fan investigació «aplicada en tecnologies diferencials i tenen capacitat de transferir-la al mercat per mitjà de projectes d’R+D amb empreses, de llicències de patents o de la creació d’empreses emergents de base tecnològica». La majoria d’aquests grups de recerca estan ubicats en universitats i, per exemple, dels 59 n’hi ha 7 que formen part de la Universitat de Girona. La UdG és la tercera universitat catalana amb més grups de recerca amb el segell TECNIO només per darrere de la Universitat Politècnica de Catalunya (13) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (11). En canvi, Pompeu Fabra (3), Lleida (3), Rovira i Virgili (2) en tenen menys que la UdG.

Dos submarins del grup de Visió per Computador i Robòtica.

AMADE (Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural), CIDSAV (Centre d’Investigació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal), EASY (Centre d’Informàtica Industrial i Sistemes Intel·ligents), GILAB (Laboratori de Gràfics i Imatge), LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental), VICOROB (Visió per Computador i Robòtica) i eXiT (Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents) són els set grups de recerca de la UdG que treballen des del Campus Montilivi, tant a l’Escola Politècnica Superior com a la Facultat de Ciències, i al Parc Tecnològic.

En la presentació de TECNIO, la consellera Recerca i Universitats, Gemma Geis, va assegurar que «el gran repte de Catalunya és millorar la capacitat d’innovació fins a convertir-se en un dels motors principals de l’economia». Una innovació que, en el cas dels set grups de recerca de la UdG, s’estén per diferents camps. Així, per exemple, AMADE, està centrat en la «comprensió del comportament mecànic i el procés de fractura dels materials compòsits» i ha col·laborat amb empreses de sectors aeronàutic, aeroespacial i de l’automoció en temàtiques com, per exemple, «el desenvolupament de models numèrics per a la simulació de materials avançats». El CIDSAV està centrat en la investigació vegetal per, entre altre temes, fer «assessorament en la qualitat fitosanitària de material vegetal que comercialitza el sector dels vivers i de producció de llavors».

EASY està especialitzat en «Intel·ligència Artificial i Machcrowd, en tecnologies digitals intel·ligents i en la seva transferència a la indústria» per, exemple, «estudiar com el desenvolupament de negocis podria ser totalment desenvolupat a l’ecosistema de les xarxes socials i les monedes virtuals». El grup de recerca GILAB, un Laboratori de Gràfics i Imatge amb dues dècades d’experiència, es dedica a «tècniques de processament d’imatge i visualització, creació gràfica, plataformes multimèdia i entorns de formació en línia amb una alta capacitat de transferència tecnològica».

LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) està dedicat al «desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient» per oferir assessorament tecnològic en temes com «l’eliminació i recuperació biològica de nutrients d’aigües residuals, sistemes bioelectroquímics, processos d’oxidació i absorció, bioreactors de membrana, i sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals». Des de l’Escola Politècnica Superior, VICOROB fa recerca sobre «imatge mèdica, percepció 3D per a inspecció industrial i robòtica i visió subaquàtica» per aconseguir ser una «referència nivell internacional en el camp de la robòtica, els sistemes intel·ligents i la percepció». És el grup de recerca més gros de la UdG.

Finalment, eXIT és un grup de recerca que es dedica al «desenvolupament de tècniques i mètodes per la supervisió i el suport a la presa de decisions a partir de dades» i està format per «investigadors de perfil heterogeni (físics, enginyers informàtics, enginyers de telecomunicació i enginyers industrials)».

FONT: DiarideGirona

La ciència l’ha portat a estudiar veterinària, fer un màster en immunologia, un doctorat en farmacologia i una estada de recerca al National Institute of Health, a Bethesa (Estats Units). Després del seu periple a l’estranger, Mariona Serra (Figueres, 1984), va fundar, juntament amb dos socis, l’empresa GoodGut: dedicada al disseny i desenvolupament d’eines de diagnòstic i teràpia per malalties digestives en base l’estudi de la microbiota intestinal.

Quina radiografia fa del context de la dona en la societat actual?

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

 La igualtat encara és una assignatura pendent en el sector empresarial. És cert que les empreses estan fent bones i necessàries accions en termes de diversitat: com establir quotes i objectius de representació igualitària, mentoratges, entrenament per evitar biaixos inconscients, etcètera. Per tant, es treballa perquè hi hagi representació igualitària de les dones en termes de números (diversitat) però falta que aquests números comptin. És a dir, cal incloure i crear el sentiment de pertinència; i això implica que els èxits aconseguits siguin reconeguts, que les opinions comptin i que es valorin les aportacions. Per tant, falta crear cultura inclusiva i considerar la promoció de dones en càrrecs de presa de decisions i alta direcció.

Quin és el seu concepte d’empresa paritària?

És aquella empresa que integra dins la seva estratègia polítiques de diversitat i igualtat; i que pren mesures al respecte, ja que és l’única manera de crear la cultura inclusiva necessària. Actualment, segons l’informe «ESADE Gender Monitor» del 2020, hi ha un 68,67% d’empreses que ho apliquen i un 31,33% que no ho aplica. Per arribar-hi, falta la implicació de l’alta direcció en definir i integrar aquestes polítiques.

Quines qualitats creu que ha de tenir la figura d’una persona que ocupa un càrrec directiu?

Un directiu ha de ser integrador. Ha de tenir valors i intel·ligència emocional per motivar i alinear l’equip, també ha de ser flexible i amb capacitat d’adaptació al canvi, innovador i amb visió estratègica per fixar els objectius, perseverant i optimista.

Al llarg de la seva trajectòria, creu que s’ha enfrontat a més adversitats que altres companys pel fet de ser dona?

El moment de la meva trajectòria on he trobat més adversitat ha estat quan vaig decidir ser mare. Aquest moment va coincidir amb la creació de GoodGut i de presentar el projecte com emprenedora en fòrums per trobar finançament; em vaig trobar en situacions que es qüestionava la meva implicació o inclús de la viabilitat del projecte en veure que estava embarassada.

Quins reptes creu que té el seu sector en els pròxims anys?

Els principals reptes són la creació d’una cultura inclusiva sense estereotips de gènere en cap dels perfils professionals dins l’empresa, facilitar la conciliació de forma igualitària, i implementar sistemes de promoció objectius.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 11 nov. 2021 : 0
SENVES+ d’ICRA a la COP26: solució per a una gestió sostenible de l’aigua urbana La tecnologia SENVES+ de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), basada en sensors intel·ligents per al monitoratge en temps real dels desbordaments del clavegueram de xarxa unitària (CSO. Combined Sewer Overflows ), s’ha presentat a la cimera de canvi climàtic COP26 com a exemple de solució innovadora per a la gestió sostenible i de baix cost dels serveis d’aigua a les ciutats i així fer front als reptes derivats del canvi climàtic.

Sensors de temperatura de baix cost per a la monitorització dels CSO i de les inundacions

Jochen Rabe , director del Kompetenzzentrum Wasser Berlin, el centre per a la investigació aplicada de l’aigua encarregat de coordinar el projecte europeu Digital-water.city (DWC) en què participa l’ICRA, ha exposat al COP26 les possibles solucions a una de les conseqüències directes del canvi climàtic: la sobrecàrrega dels claveguerams a causa de l’increment d’episodis de pluges torrencials i el consegüent desbordament d’aigües residuals en zones urbanes i la contaminació del medi ambient local.
Una de les solucions destacades ha estat la tecnologia SENVES+ desenvolupada per l’Àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA) de l’ICRA amb sensors de temperatura de baix cost, que actualment s’estan desplegant a Sofia, Berlín i Milà, per al monitoratge dels CSO i de les inundacions. Tal com explica Oriol Gutiérrez, cocreador de SENVES+ i investigador que lidera la participació d’ICRA al DWC, “el principal tipus d’infraestructura de clavegueram a les ciutats europees és el sistema de clavegueram que anomenem xarxa unitària: un únic conjunt de canonades transporta les aigües residuals a la planta de tractament mentre drena l’excés d’aigua de pluja per evitar inundacions. Això es converteix en un problema quan hi ha un excés d’aigües pluvials i es provoca un desbordament, i la barreja d’aigües pluvials i residuals s’allibera directament al medi ambient sense el tractament adequat. El ja detectat increment d’episodis de tempesta produïts per l’escalfament global amenaça d’empitjorar aquests problemes”.
La proposta desenvolupada per l’equip d’Oriol Gutierrez es basa en un concepte senzill: col·loquem sensors intel·ligents en llocs específics de les canonades de clavegueram per mesurar els canvis de temperatura quan el nivell de l’aigua puja o baixa. Aquests sensors capturen dades de tota la xarxa, que s’envien per analitzar-les a una plataforma central gestionada pel nostre soci espanyol IoTsens. Finalment, les dades obtingudes permeten a les ciutats prendre mesures pràctiques per resoldre aquests desbordaments”.
Diversos informes destaquen que les ciutats necessiten inversions massives en els pròxims deu anys per garantir el compliment de la protecció del medi ambient i la salut humana. Això inclou la millora de les capacitats de tractament, un millor control dels esdeveniments de pluja i una important reducció dels desbordaments del clavegueram. En aquest sentit, la solució SENVES+ de l’ICRA destaca per aconseguir reduir el cost d’aquestes inversions, ja que és una solució amb gran potencial, efectiva i sobretot baix cost.
Posted by: General 22 oct. 2021 : 0 Tags:

Del 18 al 28 d’octubre, representants de la Kenyatta University (Kenya) han visitat la Universitat de Girona (UdG) en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa. Un dels objectius de la visita ha estat conèixer les estratègies d’innovació de la institució i teixir vincles entres les dues institucions. Les relacions entre la Kenyatta University i la Universitat de Girona es remonten a l’any 2017, data des de la qual el Campus Turisme de la UdG ha intervingut en diversos projectes col·laboratius.

La visita es va centrar en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa

A través d’aquest intercanvi, han visitat la UdG el rector de la Kenyatta University, Paul Kuria Wainaina; la vicerectora Wanjohi Joyce Waceke; la directora del Global Tourism Resilience and Crisis Management Center for Eastern Africa (GTRCMC – EA), Esther Munyiri, i el gerent, Kennedy Monari. Per part de la UdG, el responsable de l’acollida ha estat el coordinador del Màster Erasmus Mundus: European Master’s in Tourism Management (EMTM) i Director Científic del Campus Turisme, Jaume Guia.

L’arribada de la delegació de Kenya a la UdG ha tingut lloc el dimarts 19 d’octubre amb una rebuda institucional per part del rector, Quim Salvi. Juntament amb el vicerector de Comunicació i Relacions Exteriors, José Antonio Donaire; la cap  de l’Oficina Internacional, Laura Ripoll, i el professor Jaume Guia, han intercanviat informació respectiva a les dues universitat i han debatut possibles vies de col·laboració.

El matí del dia 20 d’octubre, la delegació kenyana ha visitat les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de la UdG com a espai de coneixement, investigació i innovació. La directora del Parc, Anna Albar, els ha rebut i el responsable d’innovació, Xavier Xirgu, els ha presentat el Parc com un generador d’economia del coneixement. La visita per les instal·lacions s’ha completat amb una trobada amb l’empresa Wikiloc, responsable de la plataforma oberta de rutes geo-referenciades que porta el mateix nom i amb seu al Parc.

En aquesta jornada, el vicerector de Projectes Estratègics, Josep Calbó, ha presentat els Campus Sectorials de la UdG a la comitiva. Com a estructura de la mateixa Universitat, els Campus s’han presentat com a plataforma relacional que faciliten, de manera proactiva, la connexió entre les empreses i institucions del sector socioeconòmic del territori i la Universitat de Girona. Aquesta visió estratègica i innovadora de resoldre reptes i enfocar solucions ha resultat molt atractiva per la delegació de Kenya, que ha manifestat interès per conèixer més a fons aquesta visó transversal i disruptiva de com utilitzar la quàdruple hèlix com a eina per interferir en el territori.

Més enllà de conèixer la resta de les instal·lacions de la UdG, la delegació de Kenya aprofitarà el seu viatge per conèixer altres institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Ambaixada de Kenya i el Ministeri de Turisme, entre d’altres institucions.

Aquesta visita d’alt nivell obre vincles i noves perspectives per la UdG, que pretén iniciar programes i projectes amb una institució com la Kenyatta University, capdavantera al seu país i que compta amb més de 60.000 estudiants.

Posted by: General 07 oct. 2021 : 0 Tags:

El passat 16 de setembre va començar el nou projecte europeu COSME, AEWEN (African-EU Water and Energy Network), el qual el seu objectiu és desenvolupar i implementar una estratègia conjunta d’internacionalització per ajudar a les PYMES europees a internacionalitzar-se en tres països africans específics seleccionats (Marroc, Senegal i Tunísia) i ajudar a respondre la demanda africana de solucions d’energia i aigües verdes. El projecte AEWEN tindrà una duració de 30 mesos, fins a març de 2024.

Ajudar a respondre a la demanda africana de solucions verdes
Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el ràpid creixement econòmic i demogràfic d’Àfrica tindrà profundes repercussions en el sector energètic. Aquesta tendència, junt amb el descens dels costos de les principals tecnologies renovables, donarà lloc a un nou període de dinamisme entre els responsables polítics i les comunitats empresarials africanes, obrint noves vies d’innovació i creixement. Al mateix temps, les inversions dels agents públics i privats relacionats amb la consecució dels objectius dels ODS en matèria de subministrar d’aigua, sanejament i gestió dels recursos hídrics a Àfrica creen noves oportunitats perquè les empreses de la UE col·laborin amb les organitzacions locals en la consecució d’aquests objectius. Això dona a Àfrica un enorme potencial relacionat no només amb la transició energètica, sinó també amb les innovacions en el sector de l’aigua. Tant les infraestructures energètiques com les hídriques estan estretament relacionades i, en molts casos, les autoritats i/o agències publiques locals són responsables de totes dues infraestructures i subministraments.

3 països africans associats

Pla de projectes AEWEN

El Marroc, el Senegal i Tunísia han estat seleccionats com els tres països objectius del projecte a causa del seu creixement previst en el sector de les energies renovables i a la seva bona classificació en l’estudi “Doing Business” 2020 del Banc Mundial.
• el Marroc aspira a aconseguir un 52% d’energia renovable per al 2030 (enfront del 34% actual) i ha posat en marxa un Programa Prioritari de Subministrament d’Aigua Potable (que destinarà més de 10.000 milions d’euros entre 2020 i 2027) i ocupa el lloc 53 de 190 països del món quant a la facilitat per a fer negocis.
• Tunísia aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2030 (enfront del 3% en 2019). A més, té una gran necessitat d’inversió en el sector de l’aigua (per exemple, en 2020, les autoritats tunisianes van signar contractes per valor de 38 milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions, i s’esperen més inversions en el sector de l’aigua en els pròxims anys). Tunísia ocupa el lloc 78/190 quant a la facilitat per a fer negocis.
• el Senegal aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2025 (enfront del 22% actual) i ocupa el lloc 123/190 quant a la facilitat per a fer negocis.

4 clústers europeus experimentats

En aquest context, el projecte AEWEN integra quatre clústers europeus ben establerts i especialitzats en àrees complementàries de l’energia i l’aigua. Aquests quatre clústers tenen experiència prèvia en projectes internacionals i comparteixen una visió comuna dels serveis d’internacionalització per a fer costat a les seves PIMES. Els clústers implicats són: Tenerrdis  com a coordinador del projecte i amb seu en Grenoble, França, ENVIRONMENT PARK  amb seu a Torí, Itàlia, l’Asociación Catalana del Agua (CWP), amb seu a Girona, Espanya i Tweed  amb seu a Lieja, Bèlgica.
La trajectòria anterior, les activitats dutes a terme a Àfrica i les connexions ja existents en el continent donen a les agrupacions l’experiència necessària per a executar aquest nou projecte. En conjunt, estan involucrant a més de 400 PIME europees.

Posted by: General 30 set. 2021 : 0 Tags: ,

L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada.

A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la manca d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.

En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins el marc de el Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor de l’reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir de el 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc a el medi ambient.

En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la forma en què aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins.

Detalls de la Guia

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses de el sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.

La guia Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central.

Segons Meritxell Gros, investigadora de l’ICRA: “l’estudi confirma que, tot i les millores que en els últims anys s’han fet en el sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fem de vaca detectades són destacables, de fins mg / L en fraccions líquides i de mg / kg en les sòlides “. Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. “Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamidas i tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’antiinflamatori flunixina “, afegeix Gros.

Quatre tecnologies consolidades

L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat en el marc de el projecte “Ajuts a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència a antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.

Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix a separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digerit sòlid que es pot valoritzar com bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins.

I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com biofertilitzant en l’agricultura.

També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquida, anomenada permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria coloidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.

“Els resultats dels casos d’estudi demostren que, tot i que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari “, explica Lídia Paredes, investigadora de l’CT BETA.

Recomanacions per al sector ramader

La guia tècnica conclou amb una sèrie de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles.

En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics.

En la investigació es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més de l’90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més de l’70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).

En segon lloc, la investigació determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.

Una tercera conclusió apunta que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.

Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats de el procés de NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.

“Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta investigació “, apunta Parets.

Les noves plantes d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021, que ha tingut lloc entre el 13 i el 15 de setembre de manera virtual. La darrera edició del congrés es va fer a Newcastle l’any 2018.

El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.

L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.


La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021


El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.

El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.

Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.

Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).

A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte  ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.

L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.

D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty