972 18 34 00
Posted by: General 29 set. 2021 : 0 Tags:

Iniciatives ciutadanes comunitàries, organitzacions, ajuntaments, universitats i professionals de sector de tot l’estat, entre les quals Som Energia, hem llançat la Coalició per l’Energia Comunitària, per a assegurar que el procés de transició energètica cap a un futur 100% renovable al què Espanya s’enfronta compti amb el paper protagonista de la ciutadania i els agents locals.

La democratització del sector energètic és indispensable per assolir objectius ambiciosos, tant de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com d’implantació d’energies renovables pel territori en termes de justícia social. Per aquest motiu, neix la Coalició per l’Energia Comunitària per a impulsar un canvi de model energètic en mans de la ciutadania. Els preus abusius que ha assolit la llum durant aquests mesos són una mostra més de la desigualtat del sistema elèctric i energètic actual, i un indicador de la gran oposició de les grans empreses per transformar de manera radical el model energètic.

La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic

Entre els membres de la Coalició per l’Energia Comunitària, es troben AeioLuz, Amics de la Terra, els Ajuntament de Cadis i San Juan del Puerto, Comunitat Energètica del Riu Monachil, Ecounion, l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, MUTI, l’Observatori Eòlic de Galícia, la Plataforma per un Nou Model Energètic, Sapiens Energia, la Xarxa per la Sobirania Energètica, persones investigadores i docents de la Universitat Politècnica de Madrid i Som Energia.

En aquests moments, el Govern segueix tramitant l’obligat procés de transposició de les Directives sobre energia renovable (RED II, 2018/2001) i sobre el mercat de l’electricitat (EMD, 2019/944), tot i que el termini donat per la Unió Europea va finalitzar fa mesos. Les organitzacions denunciem aquesta tardança, així com la falta de consideració davant el paper crucial que exerceix l’energia comunitària, obstaculitzada pel tradicional model oligopòlic de el sector energètic espanyol, el qual està paralitzant una transició energètica social i mediambientalment justa i transformadora.

La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic a través de la participació activa i protagonista de la ciutadania, entitats públiques locals i pimes. Entre les seves principals mesures, des de la Coalició reclamem al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic:

  • Mesures urgents per assegurar un futur 100% renovable i lliure de combustibles fòssils i energia nuclear.
  • El dret de la ciutadania a produir, emmagatzemar, intercanviar, vendre i gestionar energia renovable de manera individual i col·lectiva.
  • La implementació d’un marc regulador que promogui comunitats d’energia, faciliti el seu accés al mercat i l’adhesió de la ciutadania.
  • La definició i monitorització d’objectius concrets pel que fa a la capacitat instal·lada per prosumidors i comunitats energètiques a nivell estatal, autonòmic i municipal.
  • Un impuls a la reducció del consum energètic de tots els sectors i l’aplicació de mesures d’eficiència energètica.
  • Assegurar una transició energètica justa, prioritzant la participació dels sectors més vulnerables i que es troben infrarepresentats en el sector energètic, i prestant especial atenció a les zones rurals.

A la Coalició ja hem començat a desenvolupar la nostra activitat, a través de propostes concretes, entre les quals es destaquen:

  • El seguiment de la transposició de les directives a la legislació espanyola, per assegurar, entre altres coses, una correcta definició dels termes «comunitats d’energies renovables» i «comunitats ciutadanes d’energia», que garanteixin una participació majoritària de la ciutadania i de petits actors locals.
  • L’impuls de la veu de la ciutadania perquè les persones responsables polítiques prenguin les decisions adequades per a assegurar una transició ecològica justa.
  • La promoció de projectes energètics de caire local i públic, enfocats a abordar les necessitats socioeconòmiques i ambientals locals, basats en una pertinença voluntària i oberta, controlada democràticament i amb una participació econòmica justa i equitativa per a cada persona.
  • L’intercanvi de bones pràctiques entre iniciatives d’energia comunitària de tot el territori.
Posted by: General 29 set. 2021 : 0

Una vintena d’expositors i uns cinquanta conferenciants van participar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG en la BxCat , la primera fira que s’organitza a Catalunya sobre la tecnologia de transmissió de dades en cadenes de blocs, o blockchaning. La trobada va tenir com a principal objectiu les explicacions sobre els camps en què es pot aplicar aquest sistema, caracteritzat pel fet que garanteix que les dades compartides són “incorruptibles”, és a dir, ningú les pot modificar. S’aplica, per exemple, en la traçabilitat alimentària, el vot digital, el reciclatge o l’esport. “Permet generar confiança”, va dir ahir a l’ACN el president del CBCat, Quirze Salomó, impulsor del certamen. “El blockchain permet que el consumidor ara també sigui auditor del producte que comprarà”, va explicar el fundador de la consultoria Bitfaktor, Andreu Crous. També remarca que el blockchain és una revolució per al món del màrqueting i la publicitat, perquè permet “saber què vol el consumidor, anar a l’empresa i donar-li tota aquella informació en temps real”.

Ponència “Impact of the blockchain on the veracity of the data”

El blockhcain és un sector en auge: a l’Observatori Blockchain de Catalunya ja han identificat un ecosistema de més de 80 empreses i institucions que hi estan relacionades a Catalunya, mentre «fa només dos anys n’eren unes 30», apunta Salomó. «És un mercat que s’està accelerant», va remarcar el president del CBCat.

«L’ecosistema català d’empreses especialitzades en blockchain no ha parat de créixer en els darrers anys i el BxCat és un espai idoni per donar-se a conèixer, explicar el seu projecte i crear sinergies», va constatar el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar la importància d’aquesta fira per la ciutat: «de ben segur que iniciatives com aquesta ajudaran a atreure empreses i talent», va afirmar Madrenas.

En aquest sentit es va pronunciar Quirze Salomó, que va remarcar que «la indústria de la blockchain necessita molt talent». Respecte d’aquesta qüestió, Salomó va deixar clar que «en aquests moments hi ha un dèficit de talent». «Hi ha molts projectes que necessiten professionals i no els tenen».

Per això, el president del CBCat va defensar que «la Universitat de Girona és clau per nosaltres», especialment per impulsar «la creació de nou talent que conegui la tecnologia blockchain», va subratllar Salomó.

Posted by: General 11 set. 2021 : 0

La farmacèutica HIPRA ha adquirit l’empresa biotecnològica GoodGut, dedicada a la investigació i desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives. Amb aquesta operació, des d’HIPRA asseguren que s’enforteix la divisió de Salut Humana a la vegada que se segueix apostant per la prevenció i per oferir a la societat productes innovadors.

L’empresa GoodGut, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va ser fundada per Mariona Serra Pagès, Xavier Aldeguer, Jesús Garcia Gil i Jaume Amat l’any 2014 com una spin off de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI). Està focalitzada en el desenvolupament de solucions tecnològiques en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic pel sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

Després de 7 anys, la biotecnològica ha aconseguit portar al mercat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres a l’Estat espanyol; i en té tres més en desenvolupament. Des de GoodGut consideren que amb “aquesta operació culmina l’èxit del nostre projecte, permetent l’expansió a nivell mundial del nostres productes de la mà del soci idoni: potent i del territori”. També destaquen que “aquesta adquisició representa un èxit pel sector biotecnològic on poques startups aconsegueixen expandir i consolidar el seu projecte a través d’una fusió o adquisició, i és un indicador de maduresa de l’ecosistema emprenedor”

L’operació permetrà desenvolupar, produir i comercialitzar proves diagnòstiques innovadores per a detectar malalties del sistema digestiu com el càncer colorectal, el primer amb més incidència i mortalitat a Espanya i tercer arreu del món. També permetran la detecció d’altres malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o la Síndrome de l’Intestí Irritable, una patologia que tarda entre 1 i 5 anys a detectar-se.

Els productes actuals

Mariona Serra, gerent de GoodGut, i Toni Maneu, director de la divisió de Salut Humana d’HIPRA.

RAID-CRC és un test no invasiu, ràpid i de fàcil utilització per a la detecció precoç del càncer colorectal, mitjançant marcadors

bacterians específics en mostres de femta.  Aquest sistema, que complementa el test de sang oculta en femta, detecta el càncer colorectal sense incomoditats per als pacients. Aquesta eina, que està basada en la recerca de la microbiota intestinal com un dels agents causants del càncer de còlon, permet reduir significativament el número de colonoscòpies innecessàries.

RAID-DX és el primer test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable, capaç de determinar en femta la signatura bacteriana específica d’aquesta patologia.  La Síndrome de l’Intestí Irritable afecta l’11% de la població i es troba dins el rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar, ja que el seu diagnòstic es pot allargar entre 1 i 5 anys.

 TestUrGut és un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal de cada pacient i rebre l’assessorament d’un especialista per millorar la salut digestiva.

Està previst que GoodGut s’incorpori a HIPRA mantenint la seva estructura. L’acord permetrà seguir investigant en la recerca biomèdica per millorar la qualitat de vida dels pacients que pateixen malalties digestives.

Posted by: General 05 ag. 2021 : 0 Tags:
TELWESA ha estat adjudicatària del subministrament d’un prototip basat en piles bioelectroquímiques per al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) en el marc del projecte europeu Bioreco2ver. Aquest projecte està subvencionat per fons de la Unió Europea en el marc Horizon 2020.
Objectius del projecte
L’objectiu d’alt nivell de BioRECO2VER és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeròbics no fotosintètics més eficients energèticament i sostenibles per a la captura i conversió de CO₂ de fonts puntuals industrials en dos valuosos productes químics de plataforma, és a dir, isobutè i lactat.

L’objectiu és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeróbicos

Per superar diverses de les barreres tècniques i econòmiques existents per a la conversió de CO₂ mitjançant la biotecnologia industrial, el projecte se centra a minimitzar els costos de pretractament de gas, maximitzar la transferència de gas a bioreactors, prevenir la inhibició del producte, minimitzar els costos de recuperació del producte, reduir la petjada i millorar l’escalabilitat.
Amb aquesta finalitat, s’investiga un procés enzimàtic híbrid per a la captura de CO₂ de fonts puntuals industrials i la conversió del CO₂ capturat en els productes finals objectiu es realitzarà a través de 3 plataformes microbianes patentades diferents que són representatives d’una gamma molt més àmplia de productes i aplicacions.
El desenvolupament i l’optimització dels bio processos es duran a terme al llarg de 2 línies: fermentació i sistemes bioelectroquímics. Les 3 plataformes microbianes avançaran a TRL 4, i la solució més prometedora per a cada producte objectiu es validarà en TRL 5 a gasos d’escapament reals.
Per preparar-se per a la implementació industrial i contribuir a l’acceptació pública, les activitats tecnològiques es complementaran amb el disseny de plantes virtuals, avaluacions econòmiques i de sostenibilitat i una àmplia difusió. Totes les activitats seran executades per un grup ben equilibrat i experimentat de 2 organitzacions de recerca i tecnologia, 2 universitats, 4 pimes i 4 grans indústries.
Les piles bioelectroquímiques s’han obert pas en l’última dècada en el món de recerca bàsica tant per al tractament de gasos (syngas) com per al tractament d’aigües ja siguin de potabilització (eliminació de nitrats) o residuals.
En aquest sentit, el grup LEQUIA de la UdG és un referent a nivell mundial de l’ús d’aquesta tecnologia per transformar el CO₂ en productes orgànics de cadena llarga amb alt valor afegit (isobutè i lactat).
Posted by: General 23 jul. 2021 : 0 Tags:
  • Catalunya, Balears i Occitània aposten per l’estalvi i la reutilització en el marc del projecte europeu LIFE Wat’savereuse, que impulsa l’EUREGIO Pirineus Mediterrània, amb el suport de la Unió Europea
  • L’Agència Catalana de l’Aigua, el Clúster català de l’Aigua (CWP) i Eurecat van presentar el projecte amb la participació dels ajuntaments de zones turístiques com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Llançà, l’Ametlla de Mar i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona
  • S’han explicat les iniciatives en matèria de reutilització i la necessitat de conscienciar el turisme sobre la importància de l’estalvi d’aigua en una conca amb escassos recursos i períodes de sequera recurrents
  • L’ACA, Eurecat i el Catalan Water Partnership són els socis d’aquesta iniciativa a Catalunya, que té una durada de tres anys i un pressupost d’1,5 milions d’euros
L’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),  i el Catalan Water Partnership (CWP) han celebrat recentment la primera reunió amb ajuntaments, operadors de la demanda d’aigua i altres entitats per a presentar el projecte europeu Life Wat ‘Savereuse, destinat a fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en el sector turístic.
Aquest projecte, on també participen les Illes Balears i Occitània, té una durada de tres anys (2020-2023), està coordinat per l’Euroregió i compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros.

El projecte busca millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua

La trobada, feta per via telemàtica, ha comptat amb la participació de diversos ajuntaments costaners, entre ells Tossa i Lloret de Mar, Llançà i l’Ametlla de Mar, a més del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, als quals se’ls hi ha explicat el projecte i la necessitat de fomentar l’estalvi i la reutilització per a usos turístics.9
Precisament en aquest projecte es fixa aconseguir la implicació / col·laboració (no econòmica) d’un mínim de cinc municipis turístics de cadascuna de les regions (Catalunya, Balears i Occitània) per col·laborar en la difusió -a partir del 2022 – de les campanyes de sensibilització a favor de l’estalvi d’aigua entre els diferents sectors (turistes / comunitats locals / operadors del sector turístic i del sector de l’aigua, i autoritats locals i regionals). Tenint en compte els efectes de la pandèmia, el projecte pretén ser un motor per a la reactivació econòmica i fomentar un nou model basat en el consum sostenible d’aigua.
L’objectiu de la reunió amb els ajuntaments i entitats regionals ha servit, precisament, per establir una comunicació bidireccional contínua per compartir els objectius, l’estratègia de comunicació, les accions i els avanços del projecte. També es van analitzar propostes de mesures i incentius per millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua. Cal tenir en compte que el projecte Wat’SaveReuse preveu la implementació d’un mínim de cinc solucions o alternatives tecnològiques o de bones pràctiques per a la reutilització d’aigua.
Catalunya està condicionada pel clima mediterrani. En els últims 20 anys s’han viscut 5 períodes de sequera, que s’han pogut superar gràcies a la disponibilitat de recursos no convencionals (dessalinització i aigua regenerada).
L’estalvi d’aigua entre la ciutadania està clarament consolidat des de 2008 i amb la participació catalana en el projecte Wat’Savereuse es pretén que el turisme sigui conscient de la necessitat de fer un consum responsable d’aigua i recórrer a tecnologies com la reutilització per a usos que no requereixin aigua potable.

La multinacional farmacèutica catalana Hipra ha estat preseleccionada com a entitat líder per rebre finançament del programa Horizon Europe per a dur a terme accions de recerca i innovació per combatre el coronavirus en línia amb el pla europeu de preparació en matèria de biodefensa, la Incubadora HERA. 

Els 11 projectes seleccionats que rebran finançament per valor de 120 M€ estan compostos per 312 equips de recerca de 40 països diferents. 

Instal·lacions de la multinacional Hipra.

El projecte “RBDCOV: RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” que lidera l’empresa Hipra és part d’un consorci on participen 13 socis de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Espanya, Itàlia, Turquia i Regne Unit. 

La Comissió Europea va llançar les convocatòries el passat 7 d’abril de 2021 i, concretament, l’empresa Hipra, ha estat preseleccionada a la convocatòria “Vacunes i assaigs clínics terapèutics per augmentar la prevenció i el tractament de la COVID-19″, amb un pressupost total de 60 M€.  

Els consorcis que prosperin col·laboraran en altres iniciatives i projectes rellevants a escala nacional, regional i internacional per treure el màxim rendiment de les sinergies i la complementarietat, i evitar la duplicació dels esforços de recerca. També ajudaran a crear l’Autoritat europea de preparació i resposta davant d’emergències sanitàries (HERA), que permetrà a la UE d’anticipar i afrontar més bé les futures pandèmies. 

Tot i que el finançament dels projectes està encara condicionat per una decisió final de la Comissió Europea i a la signatura dels acords de subvenció durant els propers mesos, els equips ja poden començar la recerca. 

El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), participat per l’Ajuntament i la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, les Cambres de Comerç de Barcelona i Girona, i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, ha presentat avui oficialment la primera edició del seu nou projecte BxCat, la primera fira catalana de blockchain.

BxCat és un esdeveniment que durà a terme la seva primera edició el dia 17 de setembre d’enguany a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de Girona. “Es tracta d’una fira dirigida a tots els ciutadans i ciutadanes interessats en la blockchain i les tecnologies descentralitzades, però especialment recomanable per a empreses i institucions que tinguin inquietud i ganes de conèixer-la millor, i aprendre com la poden aplicar al seu sector”, ha dit Quirze Salomó, president executiu del CBCat.

D’esquerra a dreta, Jordi Xargay, Quirze Salomó, Marta Madrenas i Jaume Fàbrega

“A Catalunya tenim una molt bona indústria de la blockchain, tenim professionals de primer nivell a casa; no els hem d’anar a buscar fora”, continuava Salomó, “al BxCat tenim confirmats ponents com Jordi Baylina o Albert Castellana, pioners i experts en la tecnologia blockchain, que estan treballant en projectes de ressò internacional.

Tenim espai per uns vint-i-cinc expositors, entre els quals hi haurà empreses com Enchainté, Blue Room Innovation, Fundació Nord, Brickken o Vottun, que es dediquen a àmbits tan diversos com el reciclatge, la identitat digital, la traçabilitat alimentària o la tokenització d’actius, tot mitjançant tecnologia blockchain”.

La resta de ponents i empreses participants es poden veure al web del BxCat: www.bxcat.cat, que està en constant actualització.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha reafirmat l’aposta de la ciutat pel centre: “Estem entusiasmats amb aquesta nova iniciativa del CBCat. Fa vuit mesos que Girona va tenir l’oportunitat d’hostatjar l’epicentre de la tecnologia blockchain, i en aquest temps els resultats que s’estan veient de la seva feina són extraordinaris. La pandèmia que estem vivint ha precipitat l’adopció de noves tecnologies per part de les nostres empreses, i estem segurs que aquesta és una fórmula de

desenvolupament econòmic que no és opcional: qui no s’hi adapti, quedarà fora de joc. És essencial que Catalunya lideri aquesta revolució, i ho farà si domina la blockchain, comptant amb els màxims experts, i les empreses que la coneguin i l’utilitzin. És un projecte de ciutat que va molt més enllà de Girona, que ha d’impulsar tot Catalunya sencera”.

A la roda de premsa on s’ha presentat la fira també hi han participat el Sr. Jordi Xargay, diputat de Noves Tecnologies de la Diputació de Girona, i el Sr. Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona, que han coincidit a destacar la importància que té per al territori l’adopció d’aquestes noves tecnologies, i la gran oportunitat que aquesta fira en concret, i la blockchain en general, poden representar per a Catalunya, que es podria posicionar com a país capdavanter en aquest camí cap al futur.

Les entrades de l’esdeveniment, que tindrà un aforament limitat, ja es poden comprar al web del BxCat. “El cost de l’entrada és de 10 €, però el dia de l’esdeveniment, a tots els assistents se’ls retornaran 5 € en forma de token, que podran utilitzar per comprar menjar i begudes al BxCat”, ha informat Salomó, “així, realment el cost de l’entrada és de la meitat, i oferim una experiència als assistents, per tal que es familiaritzin amb l’ús de les wallets (moneders virtuals), i les criptomonedes.”

El CBCat
El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades (DLTs) a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals, no només entre tots i cadascun dels sectors industrials sinó també, i sense excepció, entre aquells actors, individuals o col·lectius, privats o institucionals, potencialment concernits. Promou, explica, i educa sobre la tecnologia blockchain, casos actuals d’aplicació i possibilitats futures.

Diverses platges de les comarques gironines tenen a la seva disposició des d’aquest estiu un nou dispositiu de rescat que permet agilitzar el temps de resposta dels socorristes en casos d’ofegament. Es tracta d’una boia autoinflable més lleugera que els dispositius tradicionals i que els vigilants poden dur incorporada i lligada a la cintura.

El sistema l’han ideat uns socorristes experts i el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la UdG, amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. De moment, està disponible a les platges de Begur, Calonge, Sant Antoni (Baix Empordà), Cadaqués, l’Escala (Alt Empordà), Lloret de Mar i Tossa de Mar (Selva) i l’estany de Banyoles però ja s’ha ofert a tots els ajuntaments del litoral perquè l’incorporin. A més, la informació per desenvolupar i fabricar el dispositiu, Quick Rescue, s’ha fet accessible perquè els equips de socorrisme d’arreu la puguin utilitzar.

Un dels inventors del dispositiu i socorrista, Bartomeu Casellas, mostrant el nou aparell

“Aquests 30 segons són bàsics i poden pressuposar la diferència entre la vida i la mort”, assegura un dels inventors del projecte i socorrista, Bartomeu Casellas. Això és precisament el que permet el nou dispositiu: reduir el temps de resposta, a banda del pes que suporten els socorristes a l’hora de fer rescats i la possibilitat de poder fer altres actuacions amb l’aparell incorporat.

L’han ideat un equip de socorristes, en Bartomeu i l’Anna Cervià, juntament amb el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la Universitat de Girona (UdG) i el suport de Dipsalut. Es tracta d’una boia que està pensada perquè els socorristes portin plegada i desinflada lligada a la cintura. D’aquesta manera, poden nedar fins al punt on hi ha la víctima sense pesos innecessaris i de la manera més ràpida possible.

Un cop a lloc, el dispositiu Quick Rescue es desplega només estirant una corda i permet fer rescats de tot tipus, també aquells en què la víctima està inconscient. “Ens permet un rescat pràcticament universal”, assegura Casellas, que afegeix que el dispositiu permet fer un pas més per aconseguir l’objectiu de “0 ofegaments”. I és que, segons diu, feia més de 100 anys que els dispositius de rescat no havien “evolucionat”. “Ara, gràcies al suport de Dipsalut hem aconseguit tenir un material molt evolucionat”, afegeix.

Durant la presentació del nou sistema, la presidenta delegada del Dipsalut, Maria Puig, ha remarcat la importància de la reducció en el temps de resposta i ha explicat que s’han fet dos models del dispositiu per poder actuar en tot tipus de rescats.

La fabricació, a l’abast de tothom

La voluntat, però, és arribar més enllà. Per això, la informació relacionada amb el desenvolupament i fabricació d’aquesta nova boia –també anomenada ‘llauna’- ja s’ha posat a l’abast de tothom a través de dos portals d’innovació: Innoget.com i Enterprise Europe Network. L’accés és totalment lliure, només cal una llicència amb codi obert. També es promocionarà en congressos del sector i diverses accions. “Dipsalut aposta per la innovació i dediquem esforços a trobar solucions a problemes”, ha assegurat Puig.

Més de 200 simulacres per provar-lo

Per tal d’avaluar i millorar el sistema, s’han fet més de 200 simulacres de salvament a les platges de l’Escala –on avui s’ha presentat la iniciativa-, Lloret, l’Estartit, Empuriabrava i també la platja del Bogatell, a Barcelona. Hi han participat l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que s’ha encarregat d’avaluar l’efectivitat del dispositiu, així com els equips de socorrisme de Creu Roja, Proactiva, Rescatadores i els Bombers, entre d’altres.

FONT: gerio.cat

Posted by: General 11 jul. 2021 : 0 Tags: , ,

Mireia Sallés i Foxà és una jove de 20 anys del petit poble empordanès de Fonteta, conegut per molts, diuen, perquè s’hi fan els millors recuits de la província. Potser d’aquí uns anys tindrà un nou reclam, el de ser la residència d’una important dissenyadora de moda.

Amb un carisma i entusiasme que encomana, Sallés explica que va estudiar l’educació secundària obligatòria i el batxillerat artístic a l’institut La Bisbal, de la capital del Baix Empordà. Allà va descobrir la seva gran passió i el somni que ha perseguit des d’aleshores: el disseny de moda. Tot i això, amb una gran convenció explica que «no em venia de gust estudiar quatre anys més ni anar-me’n a Barcelona, única ciutat on podia estudiar el grau de Disseny». De fet, destaca que «no m’agrada gens la ciutat, m’angoixa», és per això que de seguida va tenir clar que el que havia de fer era desplaçar-se fins a Olot, la capital garrotxina que li oferia un cicle superior de disseny i patronatge a l’institut La Garrotxa.

Mireia Sallés i Foxà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Després de dos anys de molt esforç i una pandèmia mundial pel mig que va obligar-la a suspendre un Erasmus a la glamurosa ciutat de París, Mireia Sallés va ser una de les dues alumnes de l’INS La Garrotxa que es van presentar a Catskills, un campionat de Catalunya de Formació Professional, celebrat el passat 17 de juny, on els alumnes d’ensenyament professional d’arreu del territori català competeixen en 38 oficis diferents. En els seu cas, el concurs era sobre tecnologia de la moda i es dividia en dues proves que compartien un mateix objectiu: «Havia de dissenyar una brusa i desenvolupar les diferents transformacions a partir d’un patró bàsic, confeccionar-ho i presentar-ho sobre un maniquí». Al campionat hi van participar nou alumnes de diferents instituts de Catalunya i ella en va ser la guanyadora. «Haver guanyat aquest campionat em crea molta satisfacció personal. Estic molt orgullosa de mi mateixa i de tot l’esforç que hi he abocat». I és que no va ser gens fàcil arribar-hi, ja que les restriccions per covid van anul·lar l’esdeveniment, que s’havia de celebrar l’any passat, i van obligar Sallés a esperar tot un curs més amb els nervis a flor de pell. A més, la participació al concurs també requereix un entrenament previ els mesos abans: «Des de l’abril que m’estava preparant per a aquest concurs». El premi de Catskills és la possibilitat de participar als Worldskills, el campionat a escala internacional que, si tot va bé, se celebrarà el mes de desembre a Xangai, «encara que amb la incertesa del moment mai se sap si s’acabaran fent les coses o no», admet Sallés. I reconeix que, tot i la veneració, val més anar fent al dia a dia. De fet, abans haurà de competir a Madrid en representació de Catalunya per aconseguir el seu bitllet per als Worldskills de Xangai.

Ara està treballant al Parc Científic i Tecnològic de la UdG al control de qualitat de The Animals Observatory, una marca de roba infantil, amb l’objectiu de formar-se i aprendre el màxim sobre el sector, encara que la seva gran passió «és el disseny de roba interior i banyadors». I amb total determinació assegura que té «moltes inquietuds emprenadores» i que, algun dia, vol arribar a tenir la seva pròpia marca per tal de poder contribuir a la reducció dels efectes del fastfashion al medi ambient: «Cal reutilitzar la roba perquè les peces tenen moltes funcionalitats, d’una camisa en pots fer una jaqueta!». I reivindica que cal prioritzar la roba local davant les peces de grans multinacionals.

Font: DiarideGirona

Per a la seva caracterització, l’estudi defineix el “sector de l’aigua a Catalunya” com totes aquelles empreses, entitats i agents involucrats en la gestió del cicle integral de l’aigua, donant cobertura al conjunt de necessitats d’aigua de la societat per a ús domèstic, industrial, agrícola i serveis, des de la seva captació fins al subministrament, empreses que comparteixen l’ús sostenible de l’aigua. El sector de l’aigua aglutina doncs des d’algunes de les empreses més importants de la gestió del cicle de l’aigua que operen a Catalunya, com empreses industrials, de productes químics o de serveis com laboratoris, enginyeries o constructores relacionades amb la gestió de l’aigua. També s’inclou el subsector de les piscines, que té a Catalunya una de les principals empreses del món. L’estudi es fa amb les darreres dades publicades abans de la pandèmia.

L’estudi del sector de l’aigua conclou que està format per 505 empreses, amb un volum de negoci de 5.010 M€, 26.257 treballadors.

En aquest marc, s’han identificat un número de 505 empreses que treballen en el sector de l’aigua, amb un volum de negoci total de 9.304 M€, i que ocupen a 37.858 treballadors. Ara bé, només comptabilitzant la part del negoci d’aquestes empreses només vinculat al sector de l’aigua, es pot afirmar que com a mínim representa un volum de negoci exclusivament vinculat a l’aigua de 5.010 M€, el qual representa el 2,1% del PIB català i 26.257 treballadors. D’aquest estudi també se’n destaca que el 91,5% de les empreses del sector de l’aigua són pimes (menys de 50 M€ de volum de negoci i menys de 250 treballadors) i el 88% són empreses constituïdes fa més de 10 anys. Cal destacar també, que el 39% de les empreses del sector de l’aigua són exportadores i el 10,7% tenen filial a l’estranger.

L’estudi mostra també com el segment de disseny i/o fabricació d’equips, productes i solucions pel cicle integral concentra la major facturació, amb un total de més de 1.900 M€ de volum de negoci (63,9%), i acumula el 44,1% del nombre total d’empreses del sector. El segueixen els segments de serveis d’explotació del cicle integral de l’aigua (29,7%) i de serveis intensius en coneixement (6,4%) que ocupen segona i tercera posició en termes de volum de negoci del sector.

Així mateix, l’actualització de les dades del sector conclou que a Catalunya existeix un ampli teixit de centres de recerca en l’àmbit de l’aigua, i el clúster de l’aigua de Catalunya com l’entitat que aglutina el major nombre d’empreses  i com a entitat principal del sector. En aquest sentit,  el president del CWP, el Sr. Jordi Cros, presenta l’estudi afirmant que: “El CWP és una important eina per millorar la competitivitat i per afrontar la transformació accelerada que viu el sector en els darrers anys. L’economia circular, la indústria 4.0., l’aposta per la innovació i la internacionalització són al centre dels projectes que promou el clúster en aquests moments”. També ha destacat que el clúster compta actualment amb 111 socis, els quals a nivell de facturació representen el 60% del sector. El sr. Xavier Amores, director del CWP,  entra en més detall explicant que  els projectes i principals activitats realitzades pel CWP durant l’any anterior, els han obligat a canvis importants: “La capacitat de reinventar les activitats de l’entitat, en un any sense missions internacionals, i on hem realitzat trobades virtuals amb associacions d’aigua d’Austràlia, Holanda o EUA i trobades possibles clients de països com Perú, Sud-Àfrica o Mèxic entre molts d’altres. Hem multiplicat la nostra participació en projectes europeus, aconseguint 1M€ en finançament pels propers anys en projectes que tenen un pressupost conjunt de més de 23M€, essent el clúster català amb més projectes finançats per Europa actualment, i amb grans projectes de recerca en reutilització d’aigua en el mediterrani, economia circular, impuls de ports més sostenibles, digitalització del cicle integral de l’aigua o projectes per ajudar a sectors com l’alimentari i el turístic a ser més sostenibles.”

De l’estudi realitzat també es conclou la singularitat d’iniciatives clúster a nivell regional o de països petits vinculats al sector de l’aigua. Existeixen nombrosos clústers a Europa, EUA i Àsia en sectors com l’energia, l’alimentació o les TIC per dir-ne alguns dels més habituals, ara bé el cas de l’aigua és molt singular, només hi ha casos comparables a Leeuwarden a Holanda, Singapur, al sud de França, a l’estat de Victòria a Austràlia, Daegu a Corea del Sud o a l’estat de Wisconsin a EUA. Importants activitats de recerca en aigua, la presència d’algunes grans empreses líders en alguns dels subsectors clau en aigua, un important nombre de pimes en tota la cadena de valor, junt amb una legislació en el seu dia avançada en clau d’aigua expliquen en part aquesta concentració del sector.

Finalment, l’estudi presenta el conjunt de reptes i oportunitats que el sector de l’aigua ha d’afrontar en els propers anys. El sector de l’aigua a Catalunya té importants i urgents reptes mediambientals, econòmics, politico-reguladors i operacionals, que obliguen a dur a terme canvis rellevants, amb la finalitat d’identificar iniciatives de millora de la competitivitat pel sector. La digitalització, l’impuls de l’economia circular i la internacionalització prenen encara més rellevància en l’estratègia del Catalan Water Partnership en els propers anys. Nous reptes com la identificació de contaminants en les aigües residuals i en general el nexe aigua i salut arrel dels estudis per identificar COVID-19 en aigües residuals han pres més importància, junt amb temes ja presents anteriorment com els microplàstics, el nexe energia-aigua o la importància de la reutilització d’aigua.

El sector en el període 2016-2018 ha tingut una evolució positiva en termes de facturació, on hi ha hagut una millora amb un creixement del 8,95% del CAGR, i molt especialment en el darrer any analitzat, de la mà sobretot dels sectors més industrials i relacionats amb el disseny i fabricació de productes per a tot el cicle de l’aigua. Tot i que els efectes de la COVID-19 no es recullen directament en l’estudi ja que les darreres dades publicades són prèvies a la pandèmia, val a dir que el cicle de l’aigua s’ha vist penalitzat per la crisi amb la caiguda temporal de la demanda dels clients industrials i comercials, així com reducció del consum residencial a localitats turístiques, impactes de la crisi de la COVID-19 en el cicle urbà de l’aigua, ara bé determinats segments de mercat han crescut de manera important i tenen evolucions molt positives com el subsegment de les piscines. Així mateix, l’estudi identifica els països més atractius per a les oportunitats en els propers anys, entre els quals hi ha Perú, EUA,  Aràbia Saudita, Índia, Brasil, Xina continental, Sud-Àfrica o França entre d’altres. També s’identifiquen els sectors industrials més intensius en consum d’aigua o amb major capacitat d’inversió medi ambiental com l’alimentació o el químic amb els quals el CWP fa anys que hi col·labora en projectes, jornades i estudis de l’impacte en el consum d’aigua d’aquests sectors.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty