Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 11 oct. 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
Posted by: General 17 jul. 2017 Comentaris: 0
AMC_i_Som_Energia

L’Associació i Som Energia unides cap a un model energètic 100% renovable

La signatura del conveni de col·laboració entre l’Associació i Som Energia posa en comú valors d’ambdues entitats cap a un model energètic 100% renovable, gestionat de forma transparent i participativa.

Amb aquest acord, firmat el passat 26 de maig, l’Associació es constitueix com a sòcia de la cooperativa d’energia verda i els 135 municipis catalans de menys de 500 habitants adherits fins al moment es podran emparar sota aquest contracte. Vilanova de Prades (La Conca de Barberà) ha estat el primer municipi de l’Associació a contractar el subministrament elèctric amb Som Energia.

Amb l’alta de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) com a sòcia, els micropobles adherits a l’Associació poden contractar, sense necessitat de fer-se socis, els seus subministraments elèctrics amb la cooperativa la qual garanteix l’origen 100% renovable de l’energia a través dels Certificats d’origen de l’energia (GDO’s).

L’AMC neix l’any 2008 amb l’objectiu de millorar la capacitat de gestió dels ajuntaments adscrits i la qualitat de vida dels seus habitants, amb una realitat molt diferent a la de municipis grans, que sovint es tradueix amb mancances de serveis bàsics.

 

 

 

 

Sobre Som Energia
Som Energia es va crear el 2010 a partir d’un projecte de participació ciutadana amb la finalitat de canviar el model energètic actual. La cooperativa de consum d’energia verda, que opera sense ànim de lucre, vetlla per la producció i comercialització d’energia d’origen renovable, i rep el suport de més de 35.000 socis i sòcies. Paral·lelament, aquest moviment social es caracteritza per la transparència en la informació i pel tracte directe, retornant el rol actiu a la ciutadania i afavorint el creixement d’una economia més social i solidària.
Posted by: General 22 juny 2017 Comentaris: 0
ResCoop SomEnergia

La jornada va servir per impulsar projectes europeus en què participa Som Energia

Durant el dies 12 i 13 de juny va tenir lloc al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona l’Assemblea anual de REscoop, la Federació Europea de Cooperatives Energètiques. La trobada va ser organitzada enguany per Som Energia i es va aconseguir congregar a més de 50 representants de les diverses cooperatives procedents de països com el Regne Unit, Dinamarca, Croàcia, Alemanya, Bèlgica, França i Itàlia entre d’altres.

Al llarg dels 2 dies es van celebrar reunions per impulsar projectes europeus en què participa Som Energia, REScoop Plus (centrat en la difusió de bones pràctiques en eficiència energètica de les cooperatives) i REScoop MECISE (centrat en l’estudi de nous projectes de generació renovable), però també es van fer tallers formatius oberts a qualsevol persona interessada.

Els tallers van ser organitzats per representants de diferents cooperatives espanyoles i europees, en els que es va posar de manifest que, tot i compartir espai a la Unió Europea, la realitat i els reptes als quals s’enfronta cadascuna de les cooperatives són diferents; A Croàcia, per exemple, el procés per crear una nova cooperativa energètica suposa diversos mesos de gestions burocràtiques, mentre que a Dinamarca el mateix procés pot completar-se en qüestió d’hores. El principal objectiu dels tallers ha estat crear sinergies, noves idees i aconseguir un major coneixement del paper que poden exercir les cooperatives a la transició energètica.

Posted by: General 22 juny 2017 Comentaris: 0 Tags: ,
lequia membranes

El workshop va servir també per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse

En les darreres dècades l’aplicació de membranes al tractament de aigua en processos de sanejament, dessalinització o descontaminació, no ha parat de créixer. Les membranes ofereixen una alta selectivitat per a filtrar determinats compostos, no necessiten una gran superfície i tenen un cost raonable comparat amb altres tecnologies similars. No obstant això, encara cal realitzar un treball de recerca important per controlar els fenòmens de fouling (embrutiment) i clogging (obturació); incrementar l’eficiència energètica; definir noves configuracions; implementar sistemes de control i automatització; o desenvolupar processos emergents com l’osmosi directa.

El workshop “Membranes for water treatment and reuse” celebrat a Girona el passat 15 de juny va tractar aquests temes des d’una perspectiva multidisciplinària i multisectorial. Així, a més de presentar diversos projectes de R+D i casos pràctics, també va tenir lloc un debat fructífer i intens sobre les motivacions i barreres principals per implementar sistemes de tractament d’aigua per membranes. L’esdeveniment, que estava organitzat pel grup de recerca LEQUIA de la UdG, va aplegar més de 70 participants de sectors empresarials, acadèmics i de l’administració pública d’Espanya i França.

Aigua potable, aigua residual i reutilització

El Dr. Jordi Freixenet, vicerector de recerca de la UdG, i els professors Dr. Joaquim Comas i Dr. Ignasi Rodriguez-Roda, van donar la benvinguda als assistents ressaltant la importància de la transferència tecnològica per la universitat.

Les presentacions tècniques estaven agrupades en tres sessions dedicades al tractament d’aigua potable, el tractament d’aigua residual i la reutilització d’aigua, a més d’una sessió final de presentacions tipus “elevator” (5 minuts) en les quals fabricants de membranes i usuaris varen tenir l’ocasió de presentar nous desenvolupament i casos pràctics d’una manera dinàmica i interactiva.

Entre els ponents hi trobem investigadors d’universitats i instituts d’investigació (H. Monclús, G. Blandin i N. Atanasova, LEQUIA-UdG; R. García Pacheco, IMDEA Agua; i F. Zaviska, Université de Montpellier); proveïdors de tecnologies (J. Gabarró, TELWESA); fabricants de membranes (I. Duchemin i O. Lorain, Polymem); i usuaris (P. Emiliano i F. Valero, ATLL).

Els projectes SSAMBRA i OMBReuse

El workshop va constituir una excel·lent oportunitat per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse finançats a través del programa TECNIOSPRING d’ACCIÓ. El projecte SSAMBRA vol ampliar  les aplicacions del sistema automàtic de control del flux d’aeració Smart Air MBR® per a bioreactors de membrana, i s’ha desenvolupat a la Universitat de Girona i a les instal·lacions del fabricant de membranes Polymem a Toulouse (França). El projecte OMBReuse, per contra,  té com a principal objectiu optimitzar un bioreactor de membranes osmòtic (OMBR) en un esquema de reutilització que compleixi els actuals paràmetres de qualitat de l’aigua potable, i s’ha desenvolupat íntegrament al grup de recerca LEQUIA de la UdG.

Una vegada més, Girona va esdevenir un referent com a punt de trobada entre els diversos actors implicats en el tractament i la gestió de l’aigua.

Posted by: General 30 maig 2017 Comentaris: 0 Tags:
SomAG2017-Som-Energia

L’assemblea general va ser seguida per 20 seus repartides pel territori FOTO: SomEnergia

La cooperativa d’energia verda gironina Som Energia preveu arribar a 60.000 clients entre particulars i empreses a finals d’aquest 2017. La companyia ha registrat un increment important de clients durant el primer trimestre d’aquest any en què ha signat 5.000 nous contractes. Això fa ser optimista a la cooperativa, que espera facturar uns 30 milions d’euros aquest exercici, el que suposaria una pujada del 42% respecte a la facturació de l’any passat. Aquestes són les dades que es van presentar a l’Assemblea General de la companyia que es va realitzar a la seu central al Parc Científic de la Universitat de Girona, i que estava oberta als gairebé 35.000 socis de té la companyia.

L’assemblea també va servir per acordar una rebaixa de l’interès anual de les aportacions fins al 1,75%. D’aquesta manera es podrà augmentar la inversió en projectes de producció i s’ajustarà al que ofereixen altres cooperatives. L’acte s’ha realitzat a Girona, però connectat per videoconferència amb 20 ciutats més arreu de l’Estat. En total, han participat 300 socis.

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que va néixer el 2010 amb el propòsit de canviar l’actual model energètic per un de 100% renovable. Actualment dóna servei a més de 50.000 llars i empreses arreu de l’Estat.

La cooperativa de consum elèctric preveu que els cinc aerogeneradors garantirien el 50% de l’energia que comercialitzen en l’actualitat · Calculen que necessitaran 180 milions en deu anys per assegurar l’autoproducció del 100% de la demandaaerogeneradors

La cooperativa de consum elèctric Som Energia, amb origen a Girona, és un dels sis projectes escollits com a finalista en la ronda de finançament de Financoop.

L’entitat busca el finançament d’un terç del projecte de miniparc eòlic a Barcelona que els permetria garantir l’autoproducció del 50% de l’energia que comercialitzen ara mateix. Malgrat que el projecte té una inversió de 15 milions d’euros per aconseguir la instal·lació de 5 aerogeneradors, Som Energia només demanarà 5 milions d’euros a la ronda de Financoop, mentre que els deu milions d’euros restants sortiran de les aportacions dels socis.

Jaume Aliaga, un dels membres del Consell Rector i assessor financer de la cooperativa, va informar que el projecte inicial pretenia buscar finançar per garantir el 100% de la producció a llarg termini. «Necessitaríem 180 milions d’euros en 8, 9 o 10 anys per escometre noves inversions en projectes de generació d’energies renovables».

A Financoop es reuneix tot l’ecosistema de les finances cooperatives: des dels cooperativistes i les empreses de l’economia social als inversors i les entitats financeres de base cooperativa, ètica i social, passant per les administracions públiques que donen suport amb les seves polítiques el desenvolupament i la projecció del cooperativisme i l’economia social catalanes.

Enguany, s’han inscrit a Financoop més de 80 projectes de cooperatives o empreses d’economia social que necessiten finançament per desenvolupar-se. D’entre ells, la xarxa Financoop n’ha seleccionat sis per a projectes superiors als 150.000 euros, que entraran a la ronda de finançament de la Jornada Financoop i entre els quals es troba Som Energia.

Els sis projectes busquen augmentar el valor de les empreses. Els inversors es fixaran en la seva evolució, el suport de l’entorn social, l’arrelament al territori i la intercooperació amb altres empreses del sector, entre altres aspectes.

Sostre Cívic- Habitatge

Sostre Cívic promou un canvi en la manera de relacionar-se amb l’habitatge: en desvincula la propietat de l’ús, per tant, garanteix el dret a l’habitatge a totes les persones i n´impedeix l’especulació. El projecte que presenten a Financoop és per finançar els diferents projectes d’habitatge cooperatiu, per als quals volen finançament per valor de dos milions d´euros.

Emelcat – Energia

Emelcat aposta per la introducció i generalització d’emmagatzematges d’energia de totes dimensions, que impulsin la generació i el consum. El seu objectiu és evitar la dependència de les fonts primàries: vent, aigua i sol, que no permeten l´emmagatzemament. Volen acumular energia en forma d’electricitat i disposar d’un sistema plenament renovable. El projecte que presenten a Financoop, pel qual els cal finançament per 490.000 euros, és per realitzar el primer projecte d´emmagatzemament d´energia elèctrica.

TEB Grup Cooperatiu – Integració

El Grup Cooperatiu TEB està format per dotze entitats cooperatives i fundacions que treballen per la integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Hi treballen més de 850 persones, amb uns fons propis de més de deu milions d´euros i un pressupost anual de 25 milions d´euros. Compta amb diferents centres de treball a Barcelona i també repartits pel Vallés.

El TEB vol ampliar les seves instal·lacions a Barcelona i disposar de més espai per les línies d´activitats en sectors com l´alimentació, la formació i el centre ocupacional, amb la construcció d´una nau de 3.500 metres quadrats ubicada a continuació de l´actual a Sant Andreu, i un cost d´execució de tres milions d´euros. A més d´aquesta inversió, per al 2017 estan previstes altres inversions per valor de quatre-cents mil euros.

COS – Salut

COS ha creat un model de salut basat en un concepte de medicina col·laborativa i el seu objectiu és construir un model de centre referent i posicionat com una opció d´atenció sanitària integrativa, basada l´economia social i solidària, on socis de treball i persones sòcies usuàries dels serveis (socis col·laboradors) tenen un paper implícit en la gestió i evolució del projecte.

El projecte que presenten a Financoop, pel qual necessiten finançament per un milió d´euros, és per crear un nou centre clínic: un nou local i condicionar-lo amb la maquinària i mobiliari mèdics adequats.

Escola Nou Patufet – Educació

El Nou Patufet és una escola cooperativa de treball associat, familiar i de proximitat, amb alumnes des de P3 fins a 4t d´ESO. És laica, humanista i amb vocació de servei al barri de Gràcia de Barcelona, on està ubicada.

El projecte que l´Escola Nou Patufet presenta a Financoop, pel qual precisen finançament d´un milió d´euros, és la compra d´un nou local, que respongui a les necessitats del projecte educatiu, dels alumnes i l´escola.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 09 maig 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,
Els nitrats a estudi

Els nitrats en l’aigua subterrània considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua i el Catalan Water Partnership (CWA) han celebrat aquest dimecres 3 de maig una jornada destinada a analitzar els sistemes de descontaminació i tractament de nitrats en aigües subterrànies. El CWP, amb la direcció d’experts de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), les universitats de Barcelona i Girona, així com un grup de treball d’una vintena d’empreses i centres d’investigació, i l’ACA han treballat al llarg del darrer any en l’estudi de l’eficiència i eficàcia de les diverses tecnologies disponibles. L’acte ha comptat amb la participació d’experts el Departament de Salut i empreses especialitzades en noves tecnologies per als tractaments de desnitrificació, així com Ajuntaments afectats per aquesta problemàtica. L’acte ha servit per analitzar la situació actual de la contaminació per excés de nitrats en l’aigua subterrània a Catalunya, considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua del país, concretament al 69% de les aigües subterrànies i també el 57% de les superficials.

Aquestes jornades, per tant, han esdevingut una opoprtunitat per compartir coneixement i constatar l’existència de noves tecnologies per a la descontaminació, noves solucions que han de servir de referència als ens locals a l’hora de resoldre situacions de contaminació de les aigües d’abastament per un excés de nitrats, i també d’acollir-se , en el seu cas a les línies d’ajuts de l’ACA per millorar el subministrament d’aigua als ens locals. Durant la jornada s’han explicat casos d’èxit d’arreu de Catalunya en el tractament i descontaminació de nitrats per part d’empreses i centres de recerca com Aplicat, Hydrokemós, Cetaqua, King Diamond i Prodaisa. La jornada també ha servit per concloure el projecte LIFE InSiTrate, centrat en la descontaminació in-situ d’aigües contaminades per excés de nitrats que ha pilotat el Centre Tecnològic de Manresa (CTM-EURECAT) i l’empresa Amphos 21. Una prova pilot que s’ha dut amb èxit a Sant Andreu de lavaneres en que hi ha participat també l’Ajuntament de Llavaneres i l’Agència Catalana de l’Aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua ha tret una ordre de subvencions destinades als ens locals per a actuacions d’abastament en alta, en la qual també es contempla el tractament per excés de nitrats en les aigües potables. Aquestes jornades pretenen exposar les millors tecnologies per fer pront al problema amb el mínim cost possible. 17 milions d’euros per reduir els nitrats Tot i l’existència de tecnologies que permeten descontaminar l’aigua amb elevats nivells de nitrats, des de l’Agència Catalana de l’Aigua es considera que la solució definitiva al problema passa per actuar des de l’arrel del problema i dur a terme actuacions de remediació en origen.

En el context actual, les politiques ambientals, tal com propugna la Directiva marc de l’aigua europea,han de prioritzar la visió integrada i la prevenció en origen de la contaminació. Aquest és el repte veritable i en el que tots els actors implicats esten treballant de manera conjunta a través d’eines com la Comissió Interdepartamental de nitrats o la modificació del decret 136/2009, entre d’altres. Per tant, les principals actuacions d’abast territorial han de tenir coma objectiu el reduir, minimitzar i prevenir la contaminació de nitrats en origen. El Pla de Gestió vigent preveu destinar més de 17 milions d’euros entre 2017 i 2021 per a mesures destinades a reduir els nitrats de procedència agrària. Entre les actuacions més destacades es contemplen estímuls i subvencions per a una gestió de la fertilització sostenible (1,5 milions d’euros), programes d’actuació a les zones vulnerables (7,4 milions) o la millora i modernització de la maquinària agrícola, les explotacions ramaderes i les bones pràctiques (5 milions d’euros), entre d’altres.

FONT: Agència Catalana de l’Aigua

L’espectacular creixement durant els últims mesos ha fet possible que s’arribi a aquesta xifra abans del previst

Girona 20 d’abril de 2017 .- Amb 5.000 nous contractes en només 11 setmanes (un increment 10 vegades superior tenint en compte que els primers 5.000 van trigar més de dos anys), Som Energia, la cooperativa d’energia verda, celebra la confiança que milers de persones han dipositat en aquest model de negoci participatiu i transparent.

Tot i que la pujada del preu de l’electricitat de principis d’any ha estat un factor important en aquest augment, la societat és cada vegada més conscient i crítica amb un oligoplio energètic que només vetlla pels seus propis interessos, i amb un marc legislatiu totalment contrari a les renovables i l’autoconsum.

Som Energia ( www.somenergia.coop ) és una cooperativa de consum i producció d’energia verda sense ànim de lucre que va néixer l’any 2010 amb el ferm propòsit de canviar l’actual model energètic cap a un altre 100% renovable i democràtic. Actualment és una de les cooperatives que més ha crescut a tot Europa en els últims anys, i dóna servei a més de 50.000 llars i empreses a tota la Península, les illes Balears i les Canàries.

Les famílies han estat fins ara el principal segment de mercat de la cooperativa, tot i així, cada vegada són més les petites i mitjanes empreses, ajuntaments, i comunitats de veïns i veïnes que confien en els seus preus ajustats i transparents, i en l’assessorament en eficiència energètica.

Durant l’últim any, més de 2.500 famílies i organitzacions , amb una inversió superior als 2,4 milions d’euros , han posat en marxa iniciatives d’autoconsum col·lectiu a través del projecte Generation kWh ( www.generationkwh.org ), que els permet obtenir electricitat 100% renovable a preu de cost, inferior a qualsevol altre tipus de produción amb combustibles fòssils i nuclears. Som Energia està demostrant que aquest tipus de projectes són viables i es poden fer sense primes ni subvencions.

Amb 6 anys d’existència, Som Energia compta amb més de 34.000 socis i sòcies repartits per tot l’Estat organitzats en prop 60 Grups Locals, i 37 persones contractades en l’Equip Tècnic. En 2017 preveu arribar 32 milions d’euros de facturació.

FONT: Som Energia

Facsa, empresa espanyola en la gestió del cicle integral de l’aigua, treballa actualment juntament amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la consultora en enginyeria ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL, en el desenvolupament d’un projecte que permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà.

Projecte  GESTOR - ICRA

El projecte permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà

Aquesta iniciativa, anomenada Gestor, persegueix crear un programari avançat capaç de detectar de forma anticipada possibles problemes o necessitats en els sistemes de clavegueram urbà. Un sistema que optimitzarà la gestió de les infraestructures de drenatge i facilitarà la seva adaptació als reptes que marca el canvi climàtic.

Així, mentre ABM s’encarregarà de simular les xarxes de clavegueram, l’ICRA assumirà el desenvolupament de l’eina i Facsa treballarà en la seva validació a la xarxa de clavegueram. A més, Facsa també participarà en els treballs relacionats amb la predicció de descàrregues dels sistemes unitaris de clavegueram (DSU) i la corrosió de la xarxa.

El projecte Gestor posa de manifest el valor de les xarxes de clavegueram, a causa del servei que presten a la comunitat i els possibles riscos que comporta el seu mal funcionament. Aquesta nova eina de suport a la presa de decisions permetrà a més desenvolupar una gestió proactiva dels sistemes de drenatge, anticipant-se a possibles avaries, i reduir així els costos econòmics, socials i ambientals de la xarxa, en detectar amb antelació els possibles errors.

El projecte té un gran potencial d’aplicació nacional i internacional. I és que els quilòmetres de sistema de clavegueram augmenten constantment a nivell mundial en paral·lel al desenvolupament dels països. A més, els sistemes antics de clavegueram necessiten eines predictives de fallades, ja que cada vegada són més freqüents a causa del seu llarg període de funcionament.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

FONT: ElMundo.es

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Una data que al grup LEQUIA celebrem amb un concurs de fotografia per Twitter i Instagram centrat en la temàtica designada anualment per les Nacions Unides;  el 2017, “Aigua residual”.

V edició del concurs LEQUIA

Foto guanyadora de la tercera edició del concurs, dedicat a “Aigua i treball”. Autor (Instagram): bikbielka.

Dues categories de participació

Com a novetat, la quarta edició ofereix dues categories de participació: la individual, oberta a qualsevol participant major de 18 anys, i la corporativa, per empreses, universitats, centres tecnològics, grups de recerca, associacions, entitats públiques, i qualsevol altre tipus d’organització que vulgui participar en el concurs a través del seu compte/s Twitter o Instagram.

Els participants han de compartir una fotografia per Twitter o Instagram amb l’etiqueta #WorldWaterDayLEQUIAInd (categoria individual) o #WorldWaterDayLEQUIACor (categoria corporativa) entre el divendres 3 de març a les 8:00h i el dimecres 22 de març a les 24:00h. En el tuit també cal mencionar el compte@LEQUIA_UdG i en el post d’Instagram el compte @lequiaudg.

Es concedirà un premi de 100€ per la millor fotografia dins la categoria individual i un lot de llibres tècnics ofert pel Campus UdG Aigua per al guanyador de la categoria corporativa. El jurat valorarà tant la qualitat i originalitat de la fotografia com el fet que reflecteixi els objectius i valors del Dia Mundial de l’Aigua 2017. A més, les webs i xarxes socials del LEQUIA, del Campus UdG Aigua i de la Universitat de Girona, difondran una selecció de les millors fotografies rebudes.

El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2017: Aigua residual

L’any 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març com el primer Dia Mundial de l’Aigua. Vint-i-tres anys després, se celebra a tot el món i cada any es dedica a una temàtica diferent; enguany, a l’aigua residual.

A escala global, el 80% de l’aigua residual procedent de les llars, ciutats, indústries o conreus encara es retornada a la natura sense ésser tractada o reutilitzada. Això comporta un impacte important sobre el medi ambient i una pèrdua de nutrients i de recursos que no ens podem permetre. Enlloc d’abocar l’aigua residual, hem de treballar per reduir-la i reutilitzar-la; només així podrem gestionar-la de manera sostenible.

Us convidem, doncs, a participar al concurs i a omplir Twitter i Instagram de fotografies sobre “aigua residual”! Per inspirar-vos podeu visitar la web de les Nacions Unides dedicada a aquesta celebració, descobrir els recursos en línia de l’Agència Catalana de l’Aigua, o contemplar les fotografies presentades a les edicions 2014, 2015 i 2016 del concurs al nostre Facebook.

No us oblideu de consultar les bases!