Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0
reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,
condicions-ambientals

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà

La Diputació de Girona va organitzar ahir, juntament amb el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i l’Organisme de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut), una jornada amb l’objectiu d’ajudar les administracions locals gironines a gestionar l’adaptació a la vespa asiàtica, a fi de compartir coneixements i orientar les decisions a escala local. L’acte va tenir lloc al Parc Científic i Tencològic de la Universitat de Girona (UdG). Entre els assistents, hi havia tècnics i càrrecs electes d’administracions locals, apicultors, tècnics de controls de plagues, personal d’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i investigadors i experts d’arreu de Catalunya, França i el País Basc.

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà i, des de l’aleshores, la seva expansió ha estat progressiva fins al punt que avui dia l’insecte és present arreu de les comarques gironines i també a altres punts del país. A la demarcació, les condicions favorables han estat clau pel creixement de la població, a banda de l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’altres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. Els principals inconvenients afecten l’àmbit de l’apicultura, la biodiversitat i els riscos i la salut pública.

Temes sobre la taula

La jornada va incloure les ponències d’experts vinguts de França i el País Basc, dues zones especialment afectades per l’arribada de la vespa asiàtica, que van exposar els seus coneixements sobre l’espècie. L’al·lergòloga de l’Hospital Santa Caterina, Laia Prat, va parlar sobre les reaccions i els tractaments per les picades de vespes i abelles. També dos membres de l’Associació Galanthus van exposar els resultats del seguiment de paranys primaverals de reines de Vespa velutina a Celrà. Finalment, la doctora del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Núria Roura, va tractar l’ús d’arpes elèctriques en abellars. Els propers passos consisteixen a recollir les conclusions de la jornada i mostrar-les a les administracions amb el desig de crear una Taula de Treball en un futur.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags:
Iqua Robotics

L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat

Iqua Robotics celebrarà aquest mes d’octubre el seu segon aniversari amb un balanç positiu: cinc contractes de venda dels seus robots submarins i més d’un milió d’euros de facturació. Els primers passos sempre són difícils per a les empreses de base tecnològica però aquesta spinoff de la Universitat de Girona (UdG) està tenint una bona acollida en centres d’investigació o universitats que necessiten equips lleugers, eficients i autònoms en l’estudi i exploració de fons marins.

“La demanda d’aquesta mena de robots és baixa però el mercat és mundial, i ja hem contactat amb clients d’Israel, Alemanya, el Regne Unit i Corea del Sud”, explica Marc Carreras director general i soci fundador d’Iqua Robotics.

“El nostre projecte sorgeix de molts anys de feina al laboratori d’investigació en robòtica submarina de l’institut de Recerca en Visió per Comupatador i Robòtica, Vicorob, de la UdG, i té l’objectiu de facilitar la comercialització d’aquest coneixement”, explica Marc Carreras, impulsor d’aquesta iniciativa empresarial amb Pere Ridao, tots dos professors de la UdG i investigadors del Vicorob.
La nova empresa té com a sòcia la mateixa universitat amb l’objectiu de valorar els resultats de projectes duts a terme en un dels seus instituts més avançats.

Els dos primers equips desenvolupats pels experts del laboratori d’investigació en robòtica submarina, i ara comercialitzats per aquesta spinoff de la UdG, són els robots o vehicles autònoms submarins Girona 500 i Sparus II.

“Són com drons, però, en comptes de volar, estan preparats per a l’exploració submarina, i en el nostre cas són vehicles amb unes capacitats de maniobra i inspecció més elevades que altres equips comercialitzats”, indica Carreras.

Els dos submarins d’Iqua Robotics disposen de propulsors d’alt rendiment i tenen una gran capacitat per integrar diversos tipus de sensors, cosa que deixa oberta la possibilitat que en el futur integrin braços robòtics er a manipular o recollir objectes al fon marí.

En tots dos casos es tracta de vehicles dissenyats per registrar dades i fer inspeccions del fons marí per a aplicacions científiques, mediambientals, arqueològiques, industrials i de seguretat. A part de l’equipament bàsic, Iqua Robotics ofereix la possibilitat d’adaptar en cada model els instruments que necessitin, com càmeres, sensors per mesurar les qualitats de l’aigua o equips de sonar.
L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat. La seva estructura té la forma d’un torpede, amb 23 centímetres de diàmetre i 1,6 metres de llarg, i amb un tota de 52 quilograms de pes.

El Model Girona 500 pesa uns 200 quilograms i està format per tres estructures en forma de torpede amb unes dimensions totals d’1x1x1,5 metres. En aquest cas, el vehicle submarí està preparat per treballar fins als 500 metres de profunditat.

Iqua Robotics té la seu a l’edifici Centre d’empreses Giroemprèn, i en la seva primera etapa de funcionament treballa amb recursos econòmics propis: de moment no s’ha plantejat cap ronda de finançament.

“Els dos primers anys ens hem centrat a industrialitzar els dos vehicles inicials, amb l’objectiu de fer-los més robustos i adaptar-los més bé als clients potencials”, destaca Marc Carreras.
L’any entrant l’empresa també treballa en nous dissenys propis i en l’ampliació del tipus de clients a qui dirigim la nostra oferta.

“Fins ara ens hem dedicat a centres d’investigació científica i a universitats, però pretenem obrir la nostra oferta a les empreses que tenen en projecte submarins, que també requereixin equips de dimensions més grans”, explica el director general de l’empresa Iqua Robotics.

FONT: La Vanguardia

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,
  • Generarà l’energia equivalent a la que utilitzen unes 1.370 llars (3.400 MWh cada any). Té una potència de 2 MW i permetrà un estalvi d’emissions de CO2 d’unes 915 tones/any.

  • Ha suposat una inversió de 1.800.000 €. Provenen de l’última emissió d’aportacions al capital social, de 5 milions, a la qual van participar 1.600 cooperativistes.

planta-solar-matallana-som-energia

La planta solar generarà l’electricitat de 1.370 llars

Ja s’ha posat en marxa la planta de Matallana, que té una potència de 2 MW, que permet una producció estimada de 3.400 MWh cada any, equivalent a l’ús anual d’electricitat d’unes 1.370 llars. Es tracta, doncs, d’una de les plantes més grans a nivell productiu de Som Energia, junt amb la d’Alcolea (Sevilla), i permetrà un estalvi d’emissions de CO2 de 914.600 kg cada any. Es va començar a construir al novembre de l’any passat, i les obres van acabar, tal com estava previst, el febrer d’aquest any. La posada en marxa no ha pogut ser fins ara, però, perquè faltava la connexió a la xarxa elèctrica de distribució i els corresponents tràmits administratius.

La construcció, tramitació i posada en marxa de la planta de Matallana ha estat possible gràcies a les aportacions de més de 1.600 persones sòcies de Som Energia, que van participar en l’última emissió d’aportacions voluntàries al capital social de la cooperativa, de 5 milions d’euros. La planta de Matallana, situada a Lora del Río (Sevilla) ha suposat una inversió de 1.800.000€, i la resta s’està destinant als altres dos projectes: La Florida, a Lora del Río, on es podran iniciar les obres en breu; i Tahal, a Almeria, on les obres es van iniciar a mitjans de setembre. Segons les previsions, aquestes dues plantes es podran posar en funcionament durant els propers mesos.

La Matallana és el 12è projecte de producció de renovables que la cooperativa posa en funcionament. Es suma així a les altres plantes fotovoltaiques, la central minihidràulica i la de biogàs i permetrà que l’electricitat produïda passi del 4 al 6% del total comercialitzat. A nivell de potència significa arribar a un total de 6,23 MW, un pas més en la direcció d’acostar la producció pròpia al 100% de l’energia que utilitzen les persones a qui abasteix Som Energia. En aquest sentit, està previst que en les properes setmanes entri en funcionament una altra planta: Fontivsolar I, a Àvila. En aquest cas, el finançament ha estat a través de la Generació kWh.

Tenint en compte tots aquests projectes, Som Energia ha invertit, en generació de renovables, prop d’11 milions d’euros, tots provinents de les aportacions que han fet les persones sòcies en les diferents modalitats d’inversió.

Som Energia (www.somenergia.coop) és una cooperativa de consum i producció d’energia verda sense ànim de lucre que treballa per construir un model energètic renovable en mans de la ciutadania des de la participació i la transparència. Amb gairebé vuit anys d’existència compta ja amb més de 50.000 socis i sòcies repartits per tot l’Estat i supera els 80.000 contractes de llum verda (cada soci/a pot tenir més d’un contracte).

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0
Dr. Hèctor Monclús

El Dr. Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua”

L’investigador de la UdG Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua” del prestigiós Observatorio del Agua de la Fundación Botín dintre de la modalitat de models i tecnologies. El premi es lliurarà el proper 25 de setembre en el transcurs d’un acte a la seu de la Fundación Botín, a Madrid.

Hèctor Monclús Sales (Barcelona, 1979)  és llicenciat i doctor en ciències químiques per la Universitat de Girona. La seva carrera investigadora s’ha centrat en el tractament d’aigües i s’ha desenvolupat tant a la universitat com en empreses del sector com ara GS Inima o el fabricant de membranes Polymem. Actualment és investigador “Juan de la Cierva Incorporación” al grup de recerca LEQUIA i professor associat d’enginyeria química a la UdG.

El projecte premiat, “DrinkIA”, fa front a l’alta complexitat d’operació de les estacions de tractament d’aigua potable amb tècniques d’intel·ligència artificial. Tot i existir protocols d’actuació, la gran multiplicitat de factors tecnològics, ambientals i econòmics que afecten aquestes instal·lacions crea gran incertesa i subjectivitat en la presa de decisió. L’investigador ha liderat el desenvolupament d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que automatitza aquest procés tot incrementant-ne l’eficàcia i la robustesa de les decisions, a la vegada que redueix els costos associats.

DrinkIA parteix de l’experiència del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona en sistemes d’ajut a la decisió aplicats a la gestió de l’aigua, i de les necessitats d’innovació, automatització i sostenibilitat ambiental de l’empresa ATLL. Es tracta, doncs, d’un projecte d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. L’equip de la UdG ha comptat, a banda del Dr. Hèctor Monclús, amb el Dr. Manel Poch, la Dra. Montse Dalmau i el Sr. Lluís Godo. Per part d’ATLL hi han participat el Dr. Fernando Valero i el Sr. Pere Emiliano i tots els experts, tecnòlegs i gestors de les estacions potabilitzadores implicades en el projecte. Val a dir que el SAD actualment està instal·lat en mode de proves a les estacions potabilitzadores d’aigua d’ATLL a Abrera i Cardedeu.

El Observatorio del Agua de la Fundación Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un rigorós nivell científic, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb l’objectiu explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premios al Talento Joven, que enguany celebren la cinquena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en l’àmbit de la gestió sostenible de l’aigua.

Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

El portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Salamanca, José Luis Mateos, ha presentat una proposta sobre la posada en marxa de circuits biosaludables a la ciutat. Per tal que l’Ajuntament de Salamanca contribueixi a crear hàbits saludables, es proposa la creació d’un circuit que enllaci els diferents parcs de la ciutat per complementar una ruta amb l’ús dels aparells biosaludables ja instal·lats. També rutes canines per als que surten a passejar o córrer amb els seus gossos, senyalitzar rutes senderistes en l’alfoz i rutes que compatibilitzin l’ús de la bicicleta amb el passeig. Tot això amb panells informatius que incloguin consells i hàbits saludables, introduint les rutes a la comunitat Wikiloc per facilitar el seu ús i difusió.

La plataforma ha servit a altres administracions no només per fer una millor i efectiva promoció de la salut, també s’ha utilitzat, com en el cas de Gondomar, per a la promoció del municipi com es desprèn de l’informe estadístic de l’aplicació del Concello de Gondomar que va registrar un total de 2.613 visites des de juliol de 2017m 31.497 pàgines i 349.992 impactes en xarxes socials. Són dades satisfactories que, segons el regidor de Turisme i Comerç, Xosé Antón Arauxo, destaca la promoció que suposa per al municipi el seguiment d’aquesta eina des del web especialitzat de senderisme “Wikiloc“, on les rutes gondomareses han estat recomanades o buscades per usuaris 73.250 vegades.

Cal recordar que National Geographic va concedir a Wikiloc el premi en l’apartat de geoturisme, un terme que designa el coneixement dels llocs de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient, el patrimoni, la cultura i el benestar de la població local.

Wikiloc és un repositori de rutes d’excursions aportades pels internautes. Quan les fan, les graven en els seus GPS i posteriorment les col·loquen en el lloc, on qualsevol pot veure-les, imprimir-les o descarregar-les en el seu GPS per repetir-les a la seva manera. Actualment estan ben aprop d’arribar als 10 milions de rutes que inclouen excursions de tota mena -Senderisme, alpinisme, canoa, bicicleta…-, juntament amb fotos i vídeos dels paisatges que es visiten, sempre acompanyats dels mapes i fotografies per satèl·lit de Google Earth.

 

Posted by: General 12 set. 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Dues investigadores del grup, la Dra. Alba Cabrera Codony i la Dra. Raquel García Pacheco, desenvolupen un treball de recerca aplicada a la multinacional nord-americana Cabot i a la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia

 El programa TECNIOspring+ està cofinançat per ACCIÓ i per la Unió Europea a través de les accions Marie Sklodowska Curie  

 El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona està col·laborant amb la multinacional química Cabot Corporation amb seu a Boston (USA) i amb la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia gràcies a dos ajuts post-doctorals del programa TECNIOspring+ de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Es tracta dels projectes “SilCap” de la Dra. Alba Cabrera Codony i “Mem 2.0” de la Dra. Raquel García Pacheco. Tots dos parteixen de línies de recerca consolidades del LEQUIA en l’àmbit de l’aigua: l’eliminació de siloxans per processos d’adsorció/oxidació en biogàs de depuradora, en el cas del SilCap, i el tractament d’aigües residuals per bioreactors de membranes conjuntament amb sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals en el cas del Mem 2.0. Tanmateix, si bé la tecnologia del Mem 2.0 – membranes reciclades – continua estant destinada al tractament d’aigua, la del SilCap – nous materials adsorbents per capturar metilsiloxans – fa una incursió innovadora en la purificació de l’aire d’ambients interiors.

Projecte SilCap: nous materials adsorbents per a purificar l’aire d’ambients interiors

El projecte de recerca SilCap de la Dra. Alba Cabrera Codony del LEQUIA té com a objectiu desenvolupar nous materials adsorbents per la captura selectiva de metilsiloxans volàtils. Aquests compostos es troben en concentracions notables a l’aire dels ambients interiors, ja que són ingredients volàtils de cosmètics i productes d’higiene personal. L’oxidació dels metilsiloxans forma cristalls d’òxid de silici que s’acumulen i que desactiven els fotocatalitzadors, fet que s’ha identificat com una de les limitacions principals per al desenvolupament de sistemes d’eliminació de compostos tòxics volàtils per mitja d’oxidació fotocatalítica.

Podem dir, doncs, que la purificació de l’aire dels ambients interiors obre noves possibilitats d’aplicació per als processos d’adsorció/oxidacio que el LEQUIA porta estudiant des de fa temps. Cal tenir en compte que les persones passem una gran part del nostre temps en ambients interiors, i que la presència de compostos tòxics volàtils procedents de dissolvents, pintures i materials de construcció pot comportar problemes de salut segons l’Organització Mundial de la Salut.

Al llarg del 2018 la investigadora desenvoluparà nous materials adsorbents a la seu de l’empresa nord-americana Cabot Corporation a Boston. De tornada a Girona i també durant un any, avaluarà les propietats dels adsorbents als laboratoris del grup de recerca LEQUIA. El projecte compta amb la supervisió científica de la Dra. Maria Martín a la UdG i del Dr. Susnata Samanta a l’empresa Cabot.

Projecte Mem 2.0: Membranes “de segona mà” per tractar aigua potable i residual

Mem2.0 vol fer més sostenible una tecnologia del sector de l’aigua que en les darreres dècades no ha parat de créixer: la filtració per membranes. El projecte demostrarà la viabilitat d’utilitzar “membranes de segona mà” per al tractament d’aigua potable i residual; concretament, membranes reciclades d’osmosi inversa que han arribat a la fi del seu cicle de vida i membranes de nanofiltració i ultrafiltració. A més, el projecte integrarà els seus resultats en dos sistemes d’ajut a la decisió existents. D’una banda, l’eina MemEoL està destinada als usuaris de membranes (dessaladores i altres instal·lacions de tractament d’aigua) per a la identificació de rutes alternatives de gestió de les membranes rebutjades (normalment, s’envien a abocador). D’altra banda, l’actualització de l’eina NOVEDAR_EDSS a la finalització del projecte oferirà als usuaris de depuradores la possibilitat d’integrar l’ús de membranes de segona mà als seus processos.

La investigadora beneficiària de l’ajut és la Dra. Raquel García Pacheco. Raquel García estudiarà l’ús de membranes de segona mà per a l’obtenció d’aigua potable durant el primer any a la Universitat de Nova Gal·les del Sud de Sydney, sota la supervisió del Dr. Pierre Le Clech. El segon i últim any del projecte tindrà lloc a la Universitat de Girona i se centrarà en processos de depuració d’aigües residuals (urbanes i industrials) per mitjà de membranes reciclades. El supervisor científic a la UdG és el Dr. Joaquim Comas.

El Mem 2.0 dedicarà molts esforços a validar els resultats experimentals obtinguts a escala laboratori en diferents entorns industrials i a fer possible la comercialització de la tecnologia desenvolupada. D’aquí que impliqui també empreses del sector de l’aigua com TelwesaValoriza Agua, l’estació depuradora d’aigües residuals de Quart (Girona), la ONG australiana SkyJuice – que es dedica a actuacions humanitàries en l’àmbit de l’aigua – i l’institut de recerca madrileny IMDEA Agua, on Raquel García va realitzar la seva tesi doctoral i va participar al projecte LIFE-TRANSFOMEM centrat en el reciclatje de membranes rebutjades d’osmosi inversa.

Alba Cabrera Codony (esquerra) i Raquel García Pacheco (dreta) als laboratoris de Cabot a Boston i la UNSW a Sídney