Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0 Tags:

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Posted by: General 25 febr. 2019 Comentaris: 0 Tags:
europedirect

Europe Direct Girona és un centre d’informació i la finestra a la província de Girona sobre la Unió Europea

La vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, el vicerector de Campus de la Universitat dels Illes Balears (UIB), Antoni Aguiló, la directora gerent del Centre Balears Europa, Rosa Cañameras, i la directora de l’Europe Direct Girona, Eva Monge, han presentat aquest dijous una iniciativa que pretén animar els joves a participar en les eleccions al Parlament Europeu a través dels dissenys d’estovalles en cafeteries universitàries.

Segons ha informat Vicepresidència en un comunicat, la iniciativa consisteix en el fet que les estovalles que s’utilitzaran en les cafeteries del campus de la UIB tindran un disseny que dóna a conèixer la importància de la política europea en el dia a dia dels residents a les illes i també, per tant, de la importància de participar en els comicis.

Durant la presentació de la campanya, la vicepresidenta del Govern ha recordat que és especialment important animar als més joves a participar en les eleccions i també acostar Europa a la joventut.

“Les eleccions europees poden ser les eleccions que sentim més llunyanes, per això aquesta campanya, per veure que Europa no està tan lluny” i ha recordat que al Parlament Europeu es prenen decisions que s’han d’aplicar a normatives estatals, autonòmiques i municipals “, ha afegit.

D’altra banda, la directora gerent del CBE ha explicat que, tot i que el programa Erasmus és el més reeixit i conegut entre els joves, tots els programes europeus arriben a la joventut d’alguna manera. Rosa Cañameras ha citat com a exemples els programes i les línies d’ajuts en economia circular, medi ambient, innovació i recerca.

Finalment, Aguiló ha informat que cada semestre hi ha unes 150 sortides i entrades d’alumnes Erasmus a la UIB.

Posted by: General 25 febr. 2019 Comentaris: 0 Tags:

Al principi del segle XX es va demostrar que alguns microbis podien produir una petita quantitat d’electricitat a partir de compostos orgànics presents en aigües contaminades. No va ser, però, fins fa dues dècades que aquest descobriment tan extraordinari va atraure l’interès de la comunitat científica. En l’actualitat, l’electro-microbiologia és una disciplina amb nombroses aplicacions ambientals i energètiques, i una comunitat internacional d’investigadors que no para de créixer.

 El projecte de recerca ELECTRA és una ambiciosa iniciativa endegada per a desenvolupar el gran potencial de l’electro-microbiologia per a la descontaminació d’aigües, sòls i sediments. Finançat pel la Comissió Europea amb 4,9M€ i per la Fundació Nacional de la Ciència Natural de Xina amb 2,6M€, aquest projecte de recerca de quatre anys introduirà dos grups de noves tecnologies per eliminar hidrocarburs, contaminants emergents, metalls, nutrients i les seves mescles de l’aigua i del sòl d’una manera sostenible. El primer grup de tecnologies són sistemes bioelectroquímics que precisen de petites quantitats d’energia però no de l’addició de productes químics; per contra, les del segon grup no necessiten energia però sí un mínim de productes químics.

projecte ELECTRA

Investigadors dels grups LEQUIA i geMM de la UdG

La Universitat de Girona (UdG) forma part del consorci de 24 entitats acadèmiques i industrials liderades per la Fachhochschule Nordwestschweiz de Suïssa que col·laboraran estretament per assolir aquests objectius. Entre elles, hi trobem institucions acadèmiques rellevants com la Universiteit Gent (Bèlgica), Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (Alemanya) o el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia); i grans i petites empreses com el grup xinès Poten, l’empresa italiana Eni o l’start-up espanyola MetFilter.

La UdG participa a l’ELECTRA a través de dos dels seus grups de recerca: el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup de Recerca d’Ecologia Microbiana Molecular (geMM). El LEQUIA serà el responsable d’un sistema bioelectroquímic per eliminar nitrats, amoni i arsènic d’aigües contaminades. Si aquesta tecnologia demostra ser eficient i robusta, es provarà posteriorment en treballs de camp. El LEQUIA liderarà el paquet de treball que inclou les tecnologies de “baixa energia i sense productes químics” i també desenvoluparà un sistema d’ajuda a la decisió per a avaluar i comparar totes les tecnologies resultants del projecte. D’altra banda, el grup geMM seleccionarà, caracteritzarà i monitoritzarà comunitats microbianes.

Aquest caire multidisciplinari de les tasques de la UdG –amb enginyeria de processos, electroquímica, intel·ligència artificial i microbiologia– reflecteix l’essència del projecte: un ventall de tecnologies i d’experteses per a desenvolupar i implementar noves electrotecnologies microbianes de remediació. A la reunió de llançament del projecte, que va tenir lloc del 23 al 25 de gener a Suïssa, les va aplegar totes per primera vegada.

 

Posted by: General 17 gen. 2019 Comentaris: 0

Durant milers d’anys, el cicle de l’aigua de la natura ha estat suficient per generar recurs suficient per a l’ús humà. No obstant això, l’increment de les activitats agrícoles, industrials i d’oci, així com la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals, ha complicat i encarit aconseguir aigua potable.

Davant aquest problema, podem transportar aigua des d’on estigui disponible, o tractar aigua no directament aprofitable (marina, pous contaminats, …) aconseguint una qualitat suficient per al seu ús, o implementar una barreja de les dues opcions. I un exemple d’aigua no directament aprofitable, però disponible localment, és l’aigua residual, que ben tractada pot passar de “residu” a “recurs”.

Recentment, l’economia circular ha guanyat visibilitat. El seu objectiu és la reutilització, mantenint els recursos en la cadena de valor el temps més gran possible, tancant així el seu cicle de vida i disminuint la producció de residus. El desenvolupament sostenible i les oportunitats de negoci que representa la reutilització de recursos s’han posicionat l’economia circular com a eix prioritari per planificar i proposar projectes de recerca. També es troba present com a element transversal en l’àmbit de la innovació a l’empresa.

Un bon exemple és el tractament i la reutilització de l’aigua que, en ser essencial en qualsevol sistema econòmic, beneficia tots els sectors productius. Considerant que Espanya és el país europeu amb major dèficit hídric, la reutilització representa un camp d’investigació i millora important. La gestió del cicle de l’aigua suposa prop del 50% d’inversió mediambiental en empreses agroalimentàries espanyoles, i gairebé la meitat de despeses es destinen a processos de depuració. El sector agrícola pot treure valor d’efluents tractats provinents de les activitats industrials, que poden passar a considerar-se recursos, creant-se un circuit amb els subproductes generats. A causa de l’ampli ús de l’aigua en l’àmbit industrial, la seva recirculació suposarà un abaratiment dels costos d’operació i sanejament. Diverses empreses espanyoles també intenten revalorar els seus efluents fabricant biodièsel, biogàs, biofertilitzants o bioplàstics.

Malgrat aquest primer pas, en el món només es reutilitza un 4% d’aigua (9% a Espanya). Atès que només un 10% de l’aigua d’ús domèstic requereix potabilització, és interessant transformar l’aigua residual en aigua reutilitzada per a reg domèstic, neteja o usos recreatius, entre d’altres. Avui dia es puguin depurar tota mena d’aigües residuals, tant industrials com municipals, i convertir-les en cent per cent reutilitzables, el problema són els costos econòmics de les infraestructures, equips, instrumentació i energia, així com el rebuig social a la reutilització de l’aigua residual. Comptabilitzant només el cost del procés, el tractament d’una aigua residual és sempre més car que el tractament d’aigua superficial; però si es comptabilitzés el cost d’oportunitat del recurs d’origen (usos alternatius) o el cost de “no existència” (sequera, per exemple), el cost de l’aigua regenerada jo no és tan car.

No obstant això, la transició de l’economia lineal cap a la circular comporta desafiaments. És d’esperar que es produeixin friccions i competència entre els sectors actuals i els del nou paradigma que poden percebre aquest canvi com una amenaça. També cal que l’aprofitament no resulti més costós que la pròpia extracció i finalment, un canvi d’aquesta magnitud també implica un canvi en els hàbits i la percepció dels consumidors. Assumint totes aquestes dificultats, la circularització del cicle de l’aigua portarà oportunitats de negoci i una dependència menor, cosa que converteix l’economia circular en sector clau, capaç de millorar la competitivitat de l’economia espanyola i europea en els anys vinents.

Per al Catalan Water Partnership (CWP), l’economia circular és un eix estratègic. Molts dels nostres projectes serveixen per implementar millores d’eficiència en l’ús de l’aigua, tant de pimes com de grans empreses. El CWP també impulsa la reutilització de l’aigua per augmentar la competitivitat en sectors com l’alimentació, la cosmètica o el turisme. Alguns dels projectes gestionats pel CWP són: WATERTUR, orientat a dotar d’intel·ligència i estalvi l’ús de l’aigua en el sector turístic i dotat d’1,5 M € (RIS3CAT) o HYDROUSA, amb un pressupost de 10M € (HORIZON2020) i amb l’objectiu de tancar el cicle de l’aigua en illes. En un futur pròxim, l’aigua no contaminada es convertirà en un recurs cada vegada més escàs i la implementació de processos d’economia circular en el sector de l’aigua seguirà prenent força. Amb l’objectiu d’aprofitar la finestra d’oportunitats que això comporta és important la cooperació i coordinació entre els diferents agents de la cadena de valor la qual cosa permetrà treure el màxim rendiment a l’ús d’un recurs tan estructuralment bàsic com és l’aigua.

Posted by: General 05 des. 2018 Comentaris: 0

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 12 set. 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…