Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 05 des. 2018 Comentaris: 0

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 12 set. 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

Posted by: General 07 set. 2018 Comentaris: 0

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Posted by: General 04 maig 2018 Comentaris: 0 Tags:
Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 09 febr. 2018 Comentaris: 0

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

“L’ajuda ens permetrà completar la fase final d’industrialització i el llançament del servei al mercat Europeu”. Jaume Gelada, CEO.

La plataforma INSYLO

Insylo

INSYLO és una plataforma IoT que permet la monitorització remota de les sitges de les granges ramaderes i l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos.

En l’era de la digitalització, el subministrament de pinsos a les granges ramaderes segueix sent un procés totalment manual i ineficient que provoca, només a Europa, sobrecostos evitables de més de 400 milions d’euros cada any. Cada setmana, milions de ramaders a tot el món han d’inspeccionar manualment les seves sitges per controlar els nivells d’inventari de pinso i ordenar a temps les compres. La inspecció es realitza normalment colpejant les sitges amb un bastó per deduir si estan plens o buits, o bé, mitjançant la perillosa operació de pujar a una sitja de 8 metres d’altura per poder inspeccionar el seu interior. Fins ara, ningú havia aconseguit resoldre aquest problema a causa de l’alt cost que té la instal·lació de sensors de pesatge en aquest tipus de sitges.

INSYLO, gràcies a un nou Sensor Volumètric Intel·ligent, protegit amb una patent internacional, permet per primera vegada la monitorització remota del nivell d’inventari de les sitges amb gran precisió i a un cost molt baix. El sensor es pot instal·lar en 5 minuts ja que s’alimenta amb energia solar i incorpora la seva pròpia connectivitat a Internet. A més, una plataforma de software en el núvol recull les dades de centenars de milers de sensors i utilitza el Big Data i la Intel·ligència Artificial per predir els consums de les granges i optimitzar la logística de abastiment de les sitges. El sistema beneficia tant a ramaders com a proveïdors de pinso. Els primers poden estalviar fins a 22 dies de treball per any evitant la inspecció manual de les sitges i, els segons, fins a 500 € per sitja i any gràcies a l’automatització de processos i a l’optimització de les rutes de distribució.

El programa SME Instrument

SME Instrument és part del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea i està enfocat a pimes de base tecnològica amb projectes altament innovadors i amb un gran potencial de mercat. Es tracta d’un dels programes d’ajuda més competitius que existeixen amb taxes d’èxit de només el 3%.

L’ajuda rebuda permetrà completar la fase final de desenvolupament i industrialització de la plataforma INSYLO i el llançament comercial de la solució a escala europea. Alhora, permetrà la contractació de 6 nous enginyers de R+D i 1 director comercial per a l’obertura del mercat europeu.

Sobre Insylo Technologies

Insylo Technologies SLU (anteriorment Ubikwa) és una startup de base tecnològica ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La seva missió és aprofitar els últims avenços en sensors 3D i la Internet de les Coses per crear solucions per a les Cadenes de Subministrament Intel·ligents. L’empresa ha desenvolupat un nou Sensor Volumètric Intel·ligent que permet, per primera vegada, el control remot d’inventaris de productes sòlids i a granel amb gran precisió i a un cost molt baix. El caràcter innovador de la seva tecnologia ha estat reconegut amb l’obtenció de prestigiosos guardons: 1st Iot Global Call, Smart Agrifood High Flyers, CommBeBiz awards, EU Seal of Excellence, etc..

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.