Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0

Millorar la seguretat i eficiència en la gestió del cicle integral de l’aigua mitjançant la incorporació de tecnologia innovadora, com és el “Digital Twin”. Aquest és l’objectiu principal del projecte “Estudi de Viabilitat del desenvolupament i utilització d’un “Digital Twin” per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua“, liderat per GAIA (Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació del País Basc ) i en el qual participa DAM (Depuració d’Aigües del Mediterrani SL).

Els “Bessons Digitals són rèpliques virtuals de dispositius o processos reals, creen objectes digitals «vius»

La investigació parteix del fet que tradicionalment la gestió en el sector de l’aigua es realitza amb tecnologies basades en la instrumentació, control i automatització dels processos, de manera que en plena era digital no s’aprofita tot el potencial i oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Per aquest motiu, el projecte estudiarà el desenvolupament i utilització del Digital Twin a la gestió i manteniment d’infraestructures del cicle integral de l’aigua.

“Volem que el resultat d’aquesta investigació sigui una autèntica revolució per a la indústria del sector, en combinar la tecnologia i la digitalització i d’aquesta manera aprofitar el potencial de la indústria 4.0”, asseguren des de l’entitat valenciana.

Avantatges del “Digital Twins en el cicle de l’aigua

El “Digital Twins” és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta tecnologia ofereix solucions per a l’optimització de processos, identificació de problemes, simulació de possibles escenaris futurs i formació, gràcies al fet que la realitat virtual facilita l’assimilació i l’enteniment dels processos mitjançant el bessó digital.

La unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes

“Aquesta unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes que incrementarà l’eficiència operativa, millorarà la presa de decisions en temps real, reduirà els errors i els temps de resposta, oferint a més el desenvolupament d’una aplicació que faciliti les tasques de manteniment o l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema “, sostenen els investigadors de DAM.

El projecte -emmarcat dins de la Convocatòria Ajudes de Suport a Agrupacions Empresarials Innovadores, AEI 2018 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme- està liderat per GAIA i al costat de DAM també participen l’associació Catalan Water Partnership, Innovae Augmented Reality Agency i SASTESA.

FONT: iagua.es

Posted by: General 04 març 2019 Comentaris: 0

El Vilar Rural serà on s’implementarà la tecnologia CWP

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalan Water Partnership, CWP) amb seu al Parc Tecnològic de la Univesitat de

Girona, impulsa el projecte Recerca de tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l’aigua en hotels (Watertur). Aquest projecte, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, té com a objectiu la implementació de tecnologies innovadores i sistemes intel·ligents per a la millora de la gestió del cicle de l’aigua en establiments hotelers. En el Watertur hi participen cinc empreses: Sorigué, Aeris Tecnologías Ambientales, Lavola, Serhs, Fluidra i un centre tecnològic enfocat a la millora industrial, Leitat).

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, explica que el projecte, que tindrà una durada de tres anys (2018-2020), preveu “un important impacte per tal d’assolir un ús més sostenible del recurs aigua en el sector turístic. “Com és ben sabut, Catalunya és una zona d’estrès hídric crònic”, destaca Amores, que afegeix que “aquest escenari es veu agreujat per les tendències derivades del canvi climàtic i la massiva afluència turística concentrada en pocs mesos l’any, que fa encara de major interès estratègic aquest projecte de Catalan Water Partnership”. Per això, i segons Amores, iniciatives com el projecte Watertur són “cada vegada més importants per tal d’assegurar la gestió òptima d’aquest recurs i per poder garantir-ne la qualitat i disponibilitat per als anys vinents”.

Tres línies d’acció

El projecte Watertur es desenvolupa seguint tres línies principals. La primera és l’optimització i la posada en marxa de tecnologies capdavanteres emplaçades a les mateixes instal·lacions turístiques per tal de millorar-hi el tractament de les aigües residuals i permetre’n la reutilització. Aquesta va lligada a la recerca, mentre que una segona ja involucra l’estudi per a la implementació de tecnologies intel·ligents per a la gestió de les aigües recreatives com les piscines. La tercera ja és concreta en la instal·lació de plataformes de seguiment i monitorització del cicle de l’aigua, així com de càlcul de la petjada hídrica i de carboni per tal de dotar d’intel·ligència a l’ús de l’aigua en aquest tipus d’instal·lacions i calcular indicadors de sostenibilitat a temps real. “Aquest fet –segons Amores– ha de permetre un seguiment tant a l’establiment hoteler com sobre els usuaris i les seves decisions, les quals poden reduir l’ús de l’aigua.

Tecnologia capdavantera

Aquesta fase, la de la implementació de la tecnologia, permetrà precisament posar-la a prova a l’hotel Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm. D’aquesta tecnologia en destaquen cinc aspectes:

La primera: la smartització o gestió intel·ligent de les piscines. És el procés de smartització –o dotar d’intel·ligència– d’una instal·lació de gestió d’aigua recreativa com les piscines i consisteix en la implementació de diversos sensors –de cabal, temperatura, acidesa, entre altres valors– que permetin l’obtenció de dades a temps real, i una millor gestió de l’aigua tant per optimitzar els costos com per garantir-ne la millor qualitat i l’experiència del client.

La segona: el bioreactor de membrana anaeròbic. Aquest seria el procés de tractament de les aigües residuals mitjançant microorganismes en absència d’oxigen. L’aigua tractada en aquests reactors és separada mitjançant un procés de filtració per membranes.

El mur vertical és la tercera. El sistema consisteix en unes canalitzacions amb diverses espècies vegetals arrelades al seu interior, de forma similar al d’un jardí vertical. Són els microorganismes que es troben en aquestes arrels els que degraden els contaminants de l’aigua a mesura que aquesta circula progressivament a través del sistema.

La quarta, l’electrowetland, utilitza els microorganismes del mur vertical anterior. Aquests microorganismes generen electrons que es poden aprofitar per generar la intensitat elèctrica suficient per fer funcionar petits aparells elèctrics i suposa una font d’energia completament neta.

I, finalment, l’eina de petjada hídrica en temps real o càlcul de la petjada hídrica. Normalment es fa a partir d’un determinat servei o producte a posteriori analitzant els seus impactes en consum d’aigua des de l’origen, i també de l’aigua necessària per al seu tractament. En aquest cas es pretén disposar d’una eina que informi en temps real de l’impacte, de manera que permeti la sensibilització als usuaris de l’hotel i una eina de gestió per a l’hoteler.

En els darrers anys, l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (CWP), així com moltes de les empreses participants en el projecte, estan liderant diverses iniciatives d’economia circular, reutilització i ús sostenible de l’aigua gràcies a noves tecnologies en el sector turístic en projectes d’R+D+i, i són uns dels actors més destacats en el binomi que formen l’aigua i el turisme. Aquest projecte en concret, el Watertur, està finançat per Acció i el fons de desenvolupament regional Feder, i té un total de set entitats participant cooperativament per introduir noves tecnologies. Una mostra del dinamisme, no només de recerca, sinó empresarial i emprenedor d’aquest sector emergent, és que a Catalunya el sector de l’aigua va tenir una facturació agregada de 4.480 milions d’euros el 2017 i va donar feina a més de 23.000 treballadors. Unes dades que es relacionen amb les més de 400 empreses que integren aquesta cadena de valor. Segons Amores, el sector turístic és “un sector clau per a l’economia catalana”.

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalana Water Partnership) va ser creada l’any 2008 i és una associació estratègica sense ànim de lucre, formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua, que té la missió de millorar la competitivitat global dels seus associats. És el clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, i representa més de noranta empreses i entitats de recerca de tot Catalunya en l’àmbit de l’ús sostenible de l’aigua.

El CWP en aquests moments està executant més de 25 projectes a l’any en R+D, internacionalització i canvi estratègic, el Watertur és un dels projectes d’R+D que en aquests moments està coordinant. La comunitat RIS3CAT Aigua es va impulsar el 2017 i s’estructura en sis projectes.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 07 set. 2018 Comentaris: 0
L'IQCC crea una empresa per una química respectuosa

Gioxcat SL vol convertir-se en el departament d’R+D+I de petites i mitjanes empreses del sector químic i farmacèutic

Una tecnologia desenvolupada per investigadors de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona (UdG) ha donat peu a la creació de l’empresa Gioxcat SL, una iniciativa sorgida en el si de la universitat. La tecnologia que s’ha desenvolupat ha de servir per optimitzar els processos químics perquè siguin més respectuosos amb el medi ambient i, a la vegada, menys costosos econòmicament. La rellevància del projecte és que, a la pràctica, aquesta tecnologia ha de permetre aconseguir fàrmacs més sostenibles.

Aquesta nova empresa vol convertir-se en el departament d’R+D+I de petites i mitjanes empreses del sector químic i farmacèutic. Una iniciativa que, i segons una de les impulsores del projecte i portaveu, Cristina García, del grup de recerca en Química Bioinspirada, Supramolecular i Catàlisis (QBIS-CAT), ha de servir per “assessorar i col·laborar en la implementació i optimització de processos químics més respectuosos amb el medi ambient i menys costosos econòmicament”. Estem davant una empresa de consultoria química especialitzada per assessorar en els processos químics que es portin a terme i de manera paral·lela oferir la venda de productes químics a les empreses. “Quan una empresa del sector vol fabricar un fàrmac li calen un seguit de reaccions químics diverses. Aquestes reaccions tenen una despesa energètica i fan servir uns dissolvents que poden tenir més o menys toxicitat. Les reaccions es poden allargar més o menys en el temps i poden fer servir més o menys reactius que poden ser contaminants”, explica García, que hi afegeix: “El que volem és millorar l’efectivitat dels passos de reacció en la síntesi de fàrmacs; és a dir, aconseguir les reaccions en un temps més curt, fer servir menys reactius i amb una despesa energètica molt menor.” L’equip format per Cristina García Simón, Xavier Ribas Salamaña, Miquel Costas Salgueiro, Julio Lloret i Juan José Pla, ha desenvolupat el projecte després de detectar una oportunitat de negoci.

Línies de recerca

Els productes i serveis de la iniciativa empresarial es basen en el coneixement desenvolupat pel QBIS-CAT en les seves línies de recerca. Segons explica Cristina Garcia: “Les seves noves metodologies i catalitzadors permeten reduir els temps de reacció, els costos energètics, les quantitats de catalitzadors emprades i els residus en la síntesi de diferents molècules precursores de diferents fàrmacs”.

El mercat potencial de Gioxcat comprèn dos sectors de mercat: la consultoria química especialitzada, enfocat al mercat de la indústria quimicofarmacèutica, i tota aquella comercialització de productes químics d’alt valor com, per exemple, productes marcats isotòpicament o catalitzadors metàl·lics quirals.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 15 juny 2018 Comentaris: 0

• Les parcs científics i tecnològics alberguen a 8.013 empreses que facturen 27.000 milions d’euros
• Durant 2017 les entitats ubicades als parcs van invertir 1.072 milions en R+D

40 representants de parcs membres d’APTE s’han reunit al Parc Científic de Barcelona per celebrar la segona Assemblea General de l’Associació en la qual APTE ha presentat les dades estadístiques que elabora cada any sobre l’activitat de les entitats ubicades als parcs científics i tecnològics espanyols, dades que resulten molt positius en l’últim exercici.

Els parcs Socis d’APTE van tancar l’any passat amb un total de 8.013 empreses i entitats instal·lades als seus recintes, la qual cosa suposa una pujada del 2,89% respecte a l’any anterior. Del total d’empreses, 345 són de capital estranger i 963 són empreses en incubació, amb menys de 3 anys d’antiguitat. A més, els parcs van sumar 931 entitats, entre empreses de nova creació i instal·lades als parcs.

L’ocupació també ha millorat significativament incrementant-se en 4,95% el nombre de treballadors en els parcs, dades que es tradueix en 169.337 empleats, dels quals, 34.1631 són persones especialitzades en tasques de recerca i desenvolupament (R+D), la qual cosa suposa un augment de gairebé el 13% respecte al 2016.

La facturació de les empreses també ha experimentat un avenç molt significatiu respecte a l’any passat, arribant a la xifra de 27.043.000 d’euros facturats, 1 3,72% més que el 2016.
Així mateix, durant l’any 2017 els parcs van acumular una inversió en activitats de R + D de 1.072 milions d’euros, xifra, però, que ha disminuït respecte a l’any anterior.

El rànquing de sectors productius on els parcs aglutinen major nombre d’empreses segueix estant liderat pel sector TIC amb el 23,1% de les empreses, seguit pel sector Enginyeria, Consultoria i Assessoria amb el 19,2% i el sector Medicina i salut amb el 6,1%.

Les parcs científics i tecnològics alberguen a 8.013 empreses que facturen 27.000 milions d’euros

Posted by: General 18 maig 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’especial, EMPRENEM, del diari ara.cat publica una infografia de la cofundadora i CEO de GoodGut, biotecnològica del ParcUdG que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal.

Mariona Serra Infografia

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 09 febr. 2018 Comentaris: 0

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

“L’ajuda ens permetrà completar la fase final d’industrialització i el llançament del servei al mercat Europeu”. Jaume Gelada, CEO.

La plataforma INSYLO

Insylo

INSYLO és una plataforma IoT que permet la monitorització remota de les sitges de les granges ramaderes i l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos.

En l’era de la digitalització, el subministrament de pinsos a les granges ramaderes segueix sent un procés totalment manual i ineficient que provoca, només a Europa, sobrecostos evitables de més de 400 milions d’euros cada any. Cada setmana, milions de ramaders a tot el món han d’inspeccionar manualment les seves sitges per controlar els nivells d’inventari de pinso i ordenar a temps les compres. La inspecció es realitza normalment colpejant les sitges amb un bastó per deduir si estan plens o buits, o bé, mitjançant la perillosa operació de pujar a una sitja de 8 metres d’altura per poder inspeccionar el seu interior. Fins ara, ningú havia aconseguit resoldre aquest problema a causa de l’alt cost que té la instal·lació de sensors de pesatge en aquest tipus de sitges.

INSYLO, gràcies a un nou Sensor Volumètric Intel·ligent, protegit amb una patent internacional, permet per primera vegada la monitorització remota del nivell d’inventari de les sitges amb gran precisió i a un cost molt baix. El sensor es pot instal·lar en 5 minuts ja que s’alimenta amb energia solar i incorpora la seva pròpia connectivitat a Internet. A més, una plataforma de software en el núvol recull les dades de centenars de milers de sensors i utilitza el Big Data i la Intel·ligència Artificial per predir els consums de les granges i optimitzar la logística de abastiment de les sitges. El sistema beneficia tant a ramaders com a proveïdors de pinso. Els primers poden estalviar fins a 22 dies de treball per any evitant la inspecció manual de les sitges i, els segons, fins a 500 € per sitja i any gràcies a l’automatització de processos i a l’optimització de les rutes de distribució.

El programa SME Instrument

SME Instrument és part del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea i està enfocat a pimes de base tecnològica amb projectes altament innovadors i amb un gran potencial de mercat. Es tracta d’un dels programes d’ajuda més competitius que existeixen amb taxes d’èxit de només el 3%.

L’ajuda rebuda permetrà completar la fase final de desenvolupament i industrialització de la plataforma INSYLO i el llançament comercial de la solució a escala europea. Alhora, permetrà la contractació de 6 nous enginyers de R+D i 1 director comercial per a l’obertura del mercat europeu.

Sobre Insylo Technologies

Insylo Technologies SLU (anteriorment Ubikwa) és una startup de base tecnològica ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La seva missió és aprofitar els últims avenços en sensors 3D i la Internet de les Coses per crear solucions per a les Cadenes de Subministrament Intel·ligents. L’empresa ha desenvolupat un nou Sensor Volumètric Intel·ligent que permet, per primera vegada, el control remot d’inventaris de productes sòlids i a granel amb gran precisió i a un cost molt baix. El caràcter innovador de la seva tecnologia ha estat reconegut amb l’obtenció de prestigiosos guardons: 1st Iot Global Call, Smart Agrifood High Flyers, CommBeBiz awards, EU Seal of Excellence, etc..

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).