Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 12 des. 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0
reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 05 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

 

diploma de postgrau en innovació alimentària (2)

El curs de la Fundació de la Universitat de Girona es durà a terme a les instal·lacions del Foodlab

La Fundació de la Universitat de Girona, amb seu al Parc Científic i Tecnològic, ofereix per primer cop un diploma de postgrau en innovació alimentària. És fruit de l’impuls de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i el crea “el mateix sector”, diu el secretari acadèmic de la Fundació, Eduard Valenzuela.

El regidor de Promoció Econòmica de Riudellots, Lluís Barnés, explica que la formació hauria formar gent “que està treballant a les empreses i que poden actualitzar o adquirir coneixements que no tenen o bé captar gent que venen dels graus i que es pot convertir en talent per a les empreses”.

Una vintena d’empreses han col·laborat per fer possible el postgrau: “Ens trobàvem que, en el departament d’innovació d’una empresa, hi havia enginyers i gent que venia d’un MBA [màster en gestió de negocis] o d’un departament de comerç internacional o per curiositat, i que no hi havia cap nexe d’unió, cap dinamitzador de la innovació.”

Les sessions presencials amb experts al centre Foodlab de Riudellots de la Selva haurien de permetre adquirir coneixements en direcció d’equips, en noves tecnologies i “en la creació d’un producte des de que s’idea i fins que pugui ser escalable, ser real per produir-lo de manera industrial”, detalla el regidor de Promoció.

L’alcaldessa de Riudellots de la Selva, Montserrat Roura (CiU), valora que al polígon s’hi puguin fer sessions de formació. Al polígon de Riudellots, que acaba de fer 40 anys, hi ha unes 220 activitats econòmiques i hi treballen unes 6.000 persones, moltes en el sector porcí.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

Actualment s’estima que les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) afecten al voltant de 2.2 milions de persones a Europa i aproximadament a 120.000 a Espanya i la seva incidència global està incrementant. Els tractaments que existeixen, a més de tenir un cost elevat i efectes secundaris importants, són efectius només en el 60% dels pacients, dels quals una part important (el 50%) acaben perdent resposta al tractament.

Estudis recents indiquen que les comunitats bacterianes presents en la mucosa del còlon d’un pacient amb Malaltia de Crohn, Colitis Ulcerosa o Síndrome de l’Intestí Irritable són estructuralment diferents comparades amb les d’individus sans. Partint d’aquestes dades, Laboratoris Gebro Pharma i Goodgut s’han unit per explorar mitjançant un estudi clínic com les variacions en la composició de la flora intestinal poden influir o no en la resposta dels pacients al tractament amb la finalitat de fixar aquests marcadors bacterians com paràmetre que permeti pronosticar quins pacients respondran millor.

En l’estudi participa l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i està liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, investigador i especialista en gastroenterologia i hepatologia, Cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’esmentat centre i Professor en Fisiologia Digestiva de la Facultat de Medicina de la UdG. També formen part de l’equip Mariona Serra, farmacòloga i CEO de Goodgut, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració del Dr. Jordi Guardiola, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de Bellvitge.

El paper creixent de la microbiota intestinal
En els últims anys, el paper de la microbiota -el ecosistema microbià que colonitza el tracte gastrointestinal- ha anat esclareciéndose i és objecte creixent d’estudi per la rellevància i impacte que els bacteris residents a la fisiologia i patologia tenen en la salut de les persones .

Les principals funcions de la microbiota intestinal inclouen activitats metabòliques, que es tradueixen en recuperació d’energia i nutrients, i en protecció de l’individu enfront de la invasió de microorganismes estranys.

Els bacteris intestinals també tenen un paper essencial en el desenvolupament i modulació del sistema immunitari, de manera que les alteracions en l’equilibri d’aquestes espècies bacterianes tenen extenses repercussions que impliquen la microflora en múltiples processos patològics, no només del tracte gastrointestinal, com són les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) o el càncer de còlon, sinó de tot l’organisme.

La flora bacteriana s’ha descrit com un agent desencadenant en la patogènesi de MII, de manera que les diferències en la seva composició podrien condicionar l’eficàcia del tractament en aquestes malalties. De fet, entre un 30% dels pacients no responen al tractament, els quals tenen disbiosi intestinal -un desequilibri o empobrecimiento-, factor que establiria que un grau de disbiosi més alt es tradueix en una resposta més baixa al tractament.

FONT: PMFarma

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 30 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags:

Peplluís de la Rosa, director del màster Dltai, participa al programa de “Perspectiva”, l’arquitectura a Catalunya Ràdio amb el periodista Josep Lluís Blázquez. Una entrevista en la que parla sobre el blockchain i els nous reptes en l’arquitectura i gestió de les dades dels edificis.

 

 

Dr. Hèctor Monclús

El Dr. Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua”

L’investigador de la UdG Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua” del prestigiós Observatorio del Agua de la Fundación Botín dintre de la modalitat de models i tecnologies. El premi es lliurarà el proper 25 de setembre en el transcurs d’un acte a la seu de la Fundación Botín, a Madrid.

Hèctor Monclús Sales (Barcelona, 1979)  és llicenciat i doctor en ciències químiques per la Universitat de Girona. La seva carrera investigadora s’ha centrat en el tractament d’aigües i s’ha desenvolupat tant a la universitat com en empreses del sector com ara GS Inima o el fabricant de membranes Polymem. Actualment és investigador “Juan de la Cierva Incorporación” al grup de recerca LEQUIA i professor associat d’enginyeria química a la UdG.

El projecte premiat, “DrinkIA”, fa front a l’alta complexitat d’operació de les estacions de tractament d’aigua potable amb tècniques d’intel·ligència artificial. Tot i existir protocols d’actuació, la gran multiplicitat de factors tecnològics, ambientals i econòmics que afecten aquestes instal·lacions crea gran incertesa i subjectivitat en la presa de decisió. L’investigador ha liderat el desenvolupament d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que automatitza aquest procés tot incrementant-ne l’eficàcia i la robustesa de les decisions, a la vegada que redueix els costos associats.

DrinkIA parteix de l’experiència del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona en sistemes d’ajut a la decisió aplicats a la gestió de l’aigua, i de les necessitats d’innovació, automatització i sostenibilitat ambiental de l’empresa ATLL. Es tracta, doncs, d’un projecte d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. L’equip de la UdG ha comptat, a banda del Dr. Hèctor Monclús, amb el Dr. Manel Poch, la Dra. Montse Dalmau i el Sr. Lluís Godo. Per part d’ATLL hi han participat el Dr. Fernando Valero i el Sr. Pere Emiliano i tots els experts, tecnòlegs i gestors de les estacions potabilitzadores implicades en el projecte. Val a dir que el SAD actualment està instal·lat en mode de proves a les estacions potabilitzadores d’aigua d’ATLL a Abrera i Cardedeu.

El Observatorio del Agua de la Fundación Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un rigorós nivell científic, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb l’objectiu explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premios al Talento Joven, que enguany celebren la cinquena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en l’àmbit de la gestió sostenible de l’aigua.