Més de 55 empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats i associacions han executat sis projectes de recerca i innovació en la gestió de l’aigua, dins de la Comunitat RIS3CAT Aigua, acreditada per ACCIÓ, que han suposat una inversió de 12 milions d’euros en quatre anys per a l’impuls de l’economia circular en el tractament d’aigües, el monitoratge i suport a la decisió per a la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius.
Les solucions a aquests reptes han estat abordades de forma específica en els projectes Digestake, liderat per la Universitat de Girona-Lequia; Eflucomp, Regireu i Imaqua, coordinats per Eurecat; Elde, encapçalat per la Universitat Politècnica de Catalunya-INTEXTER, i Watertur, liderat pel Català Water Partnership.
Liderada pel centre tecnològic Eurecat, la Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril amb un balanç “centrat en establir sinergies entre les empreses, potenciant la investigació i dinamitzant el sector, per garantir la salut i el benestar de les persones i de l’ medi ambient, reduir el cost de gestió de l’aigua, conservar el recurs natural i transformar els models de gestió cap a una economia circular “, destaca el director de la Unitat d’aigua, Aire i Terra de Eurecat, Xavier Martínez Lladó.
La seva execució “ha permès preparar el sector de l’aigua per superar els reptes econòmics, ambientals i socials de futur, adquirint les capacitats i desenvolupant els serveis i productes necessaris per donar resposta a les problemàtiques actuals i futures relacionades amb la gestió de l’aigua”, afegeix Martínez Lladó, que posa en relleu que “també ha servit per desenvolupar productes i solucions que han de ser internacionalitzades i exportades a altres països”.
En concret, el projecte DigesTake ha investigat la valorització dels efluents líquids i gasosos de la digestió anaeròbia dels fangs de depuradores urbanes. Amb aquesta finalitat, s’han posat en marxa cinc plantes pilots i un prototip que aprofiten l’alt contingut de nutrients d’aquests efluents, principalment, carboni, nitrogen, fòsfor i potassi, per obtenir fertilitzants agrícoles i convertir el diòxid de carboni de l’biogàs en productes químics amb valor afegit.
Per la seva banda, el projecte Regireu ha permès generar nou coneixement i desenvolupar tecnologies innovadores i competitives en l’àmbit de la regeneració d’aigües residuals. Entre les diferents tecnologies demostrades en el projecte, s’ha validat un sistema de depuració d’aigües industrials innovador combinant les tecnologies de llit mòbil amb un sistema de reactor de membranes on s’ha duplicat la capacitat i reduït un 40 per cent el consum energètic respecte a sistemes convencionals.
El projecte IMAQUA s’ha centrat en l’elaboració d’eines innovadores per a la gestió de la qualitat i quantitat d’aigua en xarxes de distribució. En el marc de el projecte, s’han desenvolupat solucions físiques per a la monitorització en línia de contaminants específics com mostrejadors ceràmics passius i tecnologia òptica. També s’han desenvolupat solucions digitals per a predir el comportament de les xarxes de distribució i l’evolució de la qualitat d’aigua dins de les mateixes. Les tecnologies de el projecte han estat demostrades en les xarxes de distribució d’aigua de Sabadell i en un segment de la xarxa de Barcelona, aconseguint reduir en un 10 per cent els cabals incontrolats dins d’aquestes xarxes.
La depuració d’afluents industrials mitjançant la combinació de tecnologies electroquímiques i electrocoagulació ha estat l’eix de el projecte ELDE, on s’han construït dos pilots per tractar efluents dels sectors químic, adober i paperer, aconseguint reduccions de més de l’70 per cent de l’contingut de matèria orgànica dels efluents i eliminant totalment el color i la terbolesa, obtenint d’aquesta manera aigua adequada per a reutilitzar. A més, s’ha aconseguit reduir el consum dels tractaments respecte als mètodes tradicionals.
L’impuls de la implantació de tecnologia intel·ligent per gestionar l’aigua en els establiments hotelers ha estat l’eix de el projecte WATERTUR, el qual ha pogut demostrar les tecnologies de bioreactor anaerobi de membrana i murs verticals acoblats a sistemes bioelectroquímicos per tractar els efluents de el sector, recuperant energia a través de la producció de biogàs. A més, s’ha desenvolupat una eina per al control intel·ligent de l’aigua de piscines i s’ha patentat una eina web d’avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat dels hotels.
EFLUCOMP ha investigat i aplicat tecnologies que permeten el tractament òptim d’efluents de composició complexa, és a dir, aigües residuals amb una salinitat molt elevada, presència de contaminants tòxics o matèria orgànica de difícil eliminació. Aquests efluents són característics de sectors intensius en generació d’aigües residuals, com és el cas dels hospitals, la indústria petroquímica, abocadors de residus o la indústria metal·lúrgica i minera, entre altres.
La Comunitat RIS3CAT Aigua és una de les comunitats RIS3CAT acreditades per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa-, una estratègia que en el període 2014-2020 ha comptat amb un pressupost total de 53 milions d’euros, unes ajudes gestionades per ACCIÓ i part de les quals provenen de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. En concret, aquesta Comunitat i els seus projectes del pla d’actuació han estat cofinançats per la Unió Europea a través de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb una dotació de 4.061.042,48 euros.
Altres conclusions que destaca aquest estudi són:
L’estudi internacional Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications està signat per: Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno; Damià Barceló, director de l’ICRA; Antonio Buonerba, de la Università di Salerno; Mary Vermi Aizza Corpuz, de el Centre Universitari per la Previsione i Prevenzione Grandi Rischi, de la Università de Salern i la Università di Napoli Federico II; Florencio Ballesteros, de la University of the Philippines; Kwang-El Choo, de Kyungpook National University, Corea; Shadi W. Hasa, de la Khalifa University of Science and Technology d’Abu Dhabi; Gregory V. Korshin, de la University of Washington; i Vincenzo Belgiorno, de la Università di Salerno.
La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte que, partint d’anteriors projectes de recerca, desenvolupa una tecnologia per allargar la vida útil de les membranes utilitzades per les dessaladores en els tractaments de potabilització d’aigua. A escala global, cada any es llencen directament als abocadors més d’un milió de filtres utilitzats en aquestes plantes. Aquesta investigació vol revertir aquesta situació i reaprofitar-los en altres plantes de tractament d’aigües.
El projecte ha rebut el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- mitjançant el programa TECNIOspring PLUS, que finança el 100% de la contractació d’investigadors i promou la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents d’R+D catalans. El centre tecnològic LEQUIA va contractar la investigadora l’any 2019 gràcies a aquest ajut per desenvolupar conjuntament el projecte.
Una planta dessaladora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes instal·lades per a la seva funció de tractament d’aigua de mar. Aquesta aigua dessalada té multitud d’usos, els principals dels quals són l’abastiment d’aigua potable i el regadiu. Aquestes membranes es renoven cada cinc o deu anys i es llencen directament als abocadors o a les incineradores. El reciclatge de membranes permet oferir-los un nou ús per tal que es puguin tornar a utilitzar en altres instal·lacions més petites dedicades a la producció d’aigua per al reg o processos industrials, així com per al tractament d’aigües residuals.
Segons Garcia Pacheco “som capaços de regenerar les membranes sense alterar significativament les seves propietats inicials, però també les reciclem convertint-les en nous productes”. Les membranes reciclades, doncs, “tracten més aigua i segueixen separant els virus i les bactèries. A més, en funció del tipus de producte reciclat, també són capaces de seguir separant les sals”.
El projecte de la investigadora li ha permès treballar en un primer any a Austràlia, a la University of New South Wales, on ha desenvolupat un nou sistema de porta-membranes reciclades que s’ha presentat a les oficines de patents europees. Aquest porta-membranes permet crear sistemes compactes de tractament d’aigües per a les zones rurals aïllades amb difícil accés. A més, també permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia.
En el segon any del projecte, ja al centre LEQUIA de la Universitat de Girona, ha pogut tenir una aplicació industrial a l’empresa TELWESA gràcies a la donació de membranes usades per part de Sacyr Agua, que també els van facilitar els seus pilots de reciclatge desenvolupats en un projecte europeu anterior; i al suport d’IMDEA Agua per a les proves inicials de laboratori.
“Amb TELWESA hem provat les membranes regenerades en les seves instal·lacions per tractar aigües residuals d’abocador (els lixiviats)”, explica la investigadora. El resultat és que “la meitat de la instal·lació ha estat funcionant amb aquest tipus de membranes durant un any i la producció d’aigua i la seva qualitat ha estat similar a la de les membranes comercials”.
En aquest tipus d’instal·lacions, afegeix Garcia Pacheco, “la freqüència de canvi de filtres és molt més alta, cada un o dos anys; i té un elevat cost econòmic i ambiental”. Així doncs, la tecnologia que han desenvolupat ofereix una via pròpia de l’economia circular que regenera bona part de les primeres propietats de la membrana.
Actualment, la investigadora Raquel Garcia Pacheco i el centre tecnològic LEQUIA mantenen la vinculació gràcies a l’ajut INNOVADORS 2019 concedit per l’Agaur i els fons europeus FEDER on preveuen la posada en marxa d’una spin-off que doni continuïtat al projecte inicial. “El gran avantatge del programa Tecniospring, a banda d’unes bones condicions econòmiques per investigar, és que t’orienta a una aplicació industrial i et dirigeix a fer alguna cosa útil per a la societat”, valora la investigadora.
La farmacèutica veterinària Hipra d’Amer iniciarà el proper mes de juny els assaigs clínics en fase 1 i 2 de la seva vacuna contra el virus de la Covid-19 segons ha anunciat avui al Congrés de Diputats, el president del Govern, Pedro Sánchez que ha comparegut per fer balanç de l’acció del seu executiu de la pandèmia. Sánchez ha confirmat que la multinacional gironina treballa en un projecte basat en una proteïna antígena i que els assaigs preclínics en animals es podrien iniciar en breu per, posteriorment, al juny posar-se en marxa els assaigs. Aquest però, no és l’únic projecte en què està immers Hipra. L’empresa assumirà la fabricació de la vacuna que porta a terme el grup Felipe García de l’Hospital Clínic i, segons ha afirmat Sánchez durant la seva compareixença, els assaigs clínics en fase 1 i 2 en humans es podrien iniciar en el segon trimestre d’aquest any.
Hipra disposa de tota la tecnologia i capacitat productiva necessària per poder tirar endavant aquesta investigació de vacunes contra el virus i forma part dels projectes que s’han posat en marxa i la suma d’esforços entre l’empresa privada i la ciència.
El president del govern espanyol ha destacat que tots aquests projectes de vacuna ens “omplen d’esperança, optimisme i orgull” i ha posat en relleu que ens “hem de sentir orgullosos de la nostra investigació”. Aquest binomi empresa-ciència està desenvolupament actualment 12 projectes de vacunes contra la Covid-19, 3 dels quals són coordinats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Fins al moment, 10 projectes ja han rebut 7’8 milions d’euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació. Tots són projectes que ja estan en marxa, que han realitzat els seus prototips i que ja estan efectuant els assaigs preclínics en animals necessaris per poder validar l’eficàcia de les vacunes, segons va confirmar el president del Govern.
En el cas d’Hipra, la farmacèutica gironina investiga una vacuna contra la Covid-19 que garanteixi una immunitat de llarga durada -en col·laboració amb el Cínic de Barcelona- i, a la vegada, desenvolupa una línia pròpia de recerca. Durant la primera fase de la pandèmia, l’empresa va col·laborar amb l’Institut Català de la Salut fent anàlisi de PCRs i cedint part de les seves instal·lacions. Durant mesos van processar unes 35.000 PCRs de diferents hospitals de la geografia gironina.
Durant la seva intervenció al Congrés de Diputats, Sánchez ha inclòs Hipra en els cinc “projectes esperançadors” per trobar una vacuna eficaç contra el virus. A banda del d’Hipra hi ha el desenvolupat pel grup de Mariano Esteban que ha obtingut resultats preclínics molt positius en els seus assaigs amb ratolins amb una eficàcia 100% en la protecció davant la infecció del SARS Cov-2. Aquesta vacuna és estable i es pot conservar i administrar en condicions molt avantatjoses, segons paraules de Pedro Sánchez, i per tant, si els resultats són positius els assaigs clínics en humans es podrien iniciar en breu.
Un altre dels projectes és el de Luis Enjuanes que actualment està en converses amb empreses per l’encapsulat de nanopartícules mentre també avança en els assaigs preclínics en ratolins. En el seu cas fins al juny vinent no iniciaria els assaigs. Després va fer menció a la investigació del grup Felipe García de l’Hospital Clínic i que, segons el president del govern, la seva fabricació està a punt d’iniciar-se a les instal·lacions d’Hipra.
Per últim hi ha el projecte del doctor Bonaventura Clotet de l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa) que ha completat els assaigs preclínics en animals amb un 100% d’eficàcia. També manté negociacions amb diferents empreses per acordar la producció de la seva vacuna.
FONT: Diari de Girona
Entre els trenta investigadors del sistema universitari català que acaba de destingir ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) hi torna a figurar el nom de Xavi Ribas. L’investigador del grup de recerca Química bioinspirada, supramolecular i catàlisi (QBIS-CAT) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona és el tercer cop que rep la distinció ICREA Academia. El talent investigador del químic de la UdG ja va ser reconegut els anys 2010 i 2015.
Amb el reconeixement com a investigadors ICREA Acadèmia, Xavi Ribas i la resta de guardonats reben cadascún d’ells una ajuda 40.000 euros anuals durant els propers cinc anys. Així, per exemple, Ribas forma part d’aquest grup de manera ininterrompuda des de l’any 2010.
Actualment, hi ha quatre investigadors de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona amb el reconeixement com a investigadors ICREA: Xavi Ribas (2020), Anna Company (2019), Albert Poater (2019) i Miquel Costas (2018).
Les distincions de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançat) estan destinades al professorat universitari que fa recerca i docència que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.
La multinacional farmacèutica veterinària Hipra està investigant una vacuna contra la covid-19 a través de dues línies de recerca: una de pròpia i una altra en col·laboració amb l’hospital Clínic, basada en l’mRNA del virus i que busca garantir una immunitat de llarga durada. Així ho ha anunciat la companyia amb motiu de la visita del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a les instal·lacions. Durant la primera onada de la pandèmia, la multinacional va posar a disposició de les autoritats sanitàries les seves instal·lacions per analitzar tests PCR i va tancar un acord amb el Ministeri per encarregar-se de la producció de la vacuna espanyola.
En un comunicat, la companyia –especialista en la recerca, producció i comercialització de vacunes animals- assegura que han fet un “pas ferm” cap a la salut humana i que la visita d’Illa ha servit per conèixer el progrés que la multinacional ha fet en aquest sentit i abordar els projectes que té en marxa.
Entre ells, la investigació d’una nova vacuna contra la covid-19, en dues línies de recerca. Per una banda, una de pròpia i, per l’altra, una en col·laboració amb el Clínic de Barcelona que garanteixi una immunitat de llarga durada.
La farmacèutica remarca que el seu és un “model singular” perquè controlen totes les fases de creació d’una vacuna: des de la investigació, el desenvolupament i la producció fins a la comercialització. Una situació que els situa com a “referent”.
La companyia va tancar l’any 2019 amb unes vendes netes consolidades de 276 milions d’euros (MEUR) i aquest 2020 preveu complir amb el pressupost marcat, amb un creixement del 14% respecte de l’any anterior. Té més de 2.000 persones en plantilla i dedica un 10% de la facturació anual a la recerca i el desenvolupament de noves vacunes.
Actualment, té 38 filials i 10 centres de diagnòstic repartits arreu del món i comercialitza els seus productes a més de 100 països. A més, ocupa el sisè lloc al rànquing mundial de vacunes per a la salut animal i és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llençat en els últims 10 anys, un total de 22.
FONT: Diari de Girona
La investigadora empordanesa Sílvia Osuna va rebre ahir el Premi Nacional de Recerca 2019 en la categoria de Talent Jove, que atorga el Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Osuna és professora d’investigació ICREA a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona (UdG). Està especialitzada en l’estudi dels processos bioquímics relacionats amb la catàlisi enzimàtica i el desenvolupament de simulacions i eines computacionals per al disseny de nous enzims d’interès per a la indústria farmacèutica.
Els Premis van celebrar ahir l’entrega de guardons en la seva trentena edició i també van reconèixer l’oncòleg Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb el Premi Nacional de Recerca. Tabernero ha esdevingut un dels investigadors més rellevants i amb majors contribucions internacionals a la recerca oncològica, especialment en el camp dels tumors gastrointestinals i les teràpies moleculars.
També es van guardonar l’Associació Catalana de Comunicació Científica, la Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, i el Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC).
FONT: Diari de Girona
El Catalan Water Partnership (CWP), amb seu a Girona, ha obtingut ajuts europeus per valor de 715.000 euros per a cinc projectes que tenen un pressupost total de 12,95 milions d’euros. Les dades situen el CWP com el clúster català que més èxit ha tingut en l’obtenció de finançament europeu.
El CWP explica que, entre els cinc projectes, destaca el SEA4VALUE, coordinat per Eurecat, que té com a objectiu «recuperar metalls i minerals valuosos com el bor, el magnesi o el liti de les salmorres resultants de les plantes de dessalinització d’aigua de mar». Per això recolliran mostres d’aquest residu en més de 100 plantes dessalinitzadores d’aigua de mar d’arreu del món per analitzar i estudiar-ne la composició i recuperar els metalls i minerals que puguin ser útils en sectors com la construcció, la química, l’automoció, l’aeroespacial o la maquinària. «L’objectiu final és aplicar una política d’economia circular i reduir la dependència de les importacions d’aquests metalls d’altres parts del món», explica el CWP en una nota de premsa.
Un altre dels projectes aprovats és el Galatea, que busca implementar sistemes més sostenibles i intel·ligents en ports, drassanes, vaixells i vigilància marítima. Amb l’ajut europeu obtingut es finançaran projectes de pimes catalanes orientades a aquest repte en forma de cupons que gestiona el propi Catalan Water Partnership.
El tercer dels projectes que ha rebut fons europeus té com a objectiu impulsar mesures d’estalvi i reutilització de l’aigua al sector turístic, està liderat per l’Euroregió i compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eurecat i els clústers de l’aigua de França i les Illes Balears, a més del català.
Finalment, el Clúster CWP també ha obtingut finançament per a dos projectes d’internacionalització d’una cinquantena de pimes; d’una banda el Green Small Smart City per ciutats mitjanes que apostin per a la sostenibilitat i el model d’ smart city, i el projecte Welliance, que vol acompanyar en missions a Mèxic, EUA i Sud Àfrica a empreses de cinc clústers europeus que poden vendre solucions, productes i tecnologies orientades al mercat turístic.
Nascut el 2008, el Clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, està format per més de 100 empreses i centres d’investigació relacionats amb l’ús sostenible de l’aigua.
FONT: Diari de Girona