Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0 Tags:

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags:
condicions-ambientals

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà

La Diputació de Girona va organitzar ahir, juntament amb el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i l’Organisme de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut), una jornada amb l’objectiu d’ajudar les administracions locals gironines a gestionar l’adaptació a la vespa asiàtica, a fi de compartir coneixements i orientar les decisions a escala local. L’acte va tenir lloc al Parc Científic i Tencològic de la Universitat de Girona (UdG). Entre els assistents, hi havia tècnics i càrrecs electes d’administracions locals, apicultors, tècnics de controls de plagues, personal d’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i investigadors i experts d’arreu de Catalunya, França i el País Basc.

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà i, des de l’aleshores, la seva expansió ha estat progressiva fins al punt que avui dia l’insecte és present arreu de les comarques gironines i també a altres punts del país. A la demarcació, les condicions favorables han estat clau pel creixement de la població, a banda de l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’altres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. Els principals inconvenients afecten l’àmbit de l’apicultura, la biodiversitat i els riscos i la salut pública.

Temes sobre la taula

La jornada va incloure les ponències d’experts vinguts de França i el País Basc, dues zones especialment afectades per l’arribada de la vespa asiàtica, que van exposar els seus coneixements sobre l’espècie. L’al·lergòloga de l’Hospital Santa Caterina, Laia Prat, va parlar sobre les reaccions i els tractaments per les picades de vespes i abelles. També dos membres de l’Associació Galanthus van exposar els resultats del seguiment de paranys primaverals de reines de Vespa velutina a Celrà. Finalment, la doctora del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Núria Roura, va tractar l’ús d’arpes elèctriques en abellars. Els propers passos consisteixen a recollir les conclusions de la jornada i mostrar-les a les administracions amb el desig de crear una Taula de Treball en un futur.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 10 oct. 2017 Comentaris: 0 Tags:
wikilock

L’app Wikiloc servirà coma eina de foment de la vida activa entre professionals sanitaris.

L’àrea de salut de Tudela ha posat en marxa un programa experimental anomenat “Sama pasos, elige salud” amb l’objectiu de fomentar la vida activa entre professionals sanitaris.

Amb aquest programa pilot es busca fomentar la vida activa entre els professionals sanitaris mitjançant la difusió d’una guia d’activitat física i un pla personalitzat.

Els 22 participants finals, amb edats compreses entre 45 i 50 anys, van ser escollits per presentar un nivell d’activitat física baix en la seva vida diària.

El pla de treball consisteix en una consulta mèdica i una analítica com a punt de partida, el lliurament d’un podòmetre i l’adhesió a l’aplicació Wikiloc en la qual se’ls suggereixen rutes de senderisme per la zona de Tudela.

L’objectiu final en aquest pla d’activitat personalitzat és que, entre el seu temps de treball i el d’oci, els participants caminin un total de 10.000 passos al dia.

Posted by: General 31 ag. 2017 Comentaris: 0
Catalan_AED

Desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

El programa de la Diputació de Girona per a la instal·lació de desfibril·ladors fixos i mòbils en els 221 municipis de la província ha salvat 38 vides per aturada cardíaca fora de l’hospital, amb una taxa d’ús dotze vegades més alta en el cas dels mòbils, segons un informe de l’ESC Congress Barcelona 2017.


Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’ús dels desfibril·ladors no és perillós i han recordat que mai poden matar ningú, sinó tot el contrari, ja que són l’única possibilitat de salvar una persona que hagi tingut una mort sobtada o una aturada cardiorespiratòria. La majoria d’aquests dispositius de cardioprotecció es troben en poblacions urbanes, en hotels, centres comercials, aeroports, centres esportius, farmàcies, mercats, estacions de transport i fins i tot sales de festa. Però aquest informe ha recordat la importància d’instal·lar-los en poblacions petites, com ho ha fet la Diputació de Girona des de l’any 2011, a través del seu dispositiu de salut Dipsalut i amb la valoració de la Facultat de Medicida de la Universitat de Girona, que calcular que calia instal·lar 747 desfibril·ladors fixos i mòbils. El doctor Ramon Brugada de l’Hospital Universitari Doctor Trueta de Girona, i un dels autors de l’estudi presentat al Congrés Europeu de Cardiologia, ha assegurat que s’ha comprovat que l’ús d’aquests instruments “ha salvat la vida de persones que havien tingut arítmies i que les descàrregues elèctriques els van ajudar a recuperar el seu ritme normal “. Així mateix, ha indicat que es tracta d’aparells de fàcil ús i assegurances, a més que són “molt intel·ligents i no s’equivoquen mai”, encara que ha esmentat que no poden salvar a tothom, com en casos d’ictus, hemorràgies digestives severes o trencament d’aorta. Com usar-los Així, ha explicat que cal treure-li la camisa a la víctima, posar-li els pegats tal com indica el dibuix i després “el desfibril·lador ho fa tot, ni tan sols cal prémer un botó ja que són aparells automàtics”. També ha assenyalat que és important actuar amb rapidesa i que els poden utilitzar persones “fins i tot sense formació” en cas d’emergència mèdica, cosa que ja és legal des de l’any 2011, ja que abans es requeria una formació específica per a utilitzar-los

Posted by: General 09 maig 2017 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Els nitrats a estudi

Els nitrats en l’aigua subterrània considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua i el Catalan Water Partnership (CWA) han celebrat aquest dimecres 3 de maig una jornada destinada a analitzar els sistemes de descontaminació i tractament de nitrats en aigües subterrànies. El CWP, amb la direcció d’experts de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), les universitats de Barcelona i Girona, així com un grup de treball d’una vintena d’empreses i centres d’investigació, i l’ACA han treballat al llarg del darrer any en l’estudi de l’eficiència i eficàcia de les diverses tecnologies disponibles. L’acte ha comptat amb la participació d’experts el Departament de Salut i empreses especialitzades en noves tecnologies per als tractaments de desnitrificació, així com Ajuntaments afectats per aquesta problemàtica. L’acte ha servit per analitzar la situació actual de la contaminació per excés de nitrats en l’aigua subterrània a Catalunya, considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua del país, concretament al 69% de les aigües subterrànies i també el 57% de les superficials.

Aquestes jornades, per tant, han esdevingut una opoprtunitat per compartir coneixement i constatar l’existència de noves tecnologies per a la descontaminació, noves solucions que han de servir de referència als ens locals a l’hora de resoldre situacions de contaminació de les aigües d’abastament per un excés de nitrats, i també d’acollir-se , en el seu cas a les línies d’ajuts de l’ACA per millorar el subministrament d’aigua als ens locals. Durant la jornada s’han explicat casos d’èxit d’arreu de Catalunya en el tractament i descontaminació de nitrats per part d’empreses i centres de recerca com Aplicat, Hydrokemós, Cetaqua, King Diamond i Prodaisa. La jornada també ha servit per concloure el projecte LIFE InSiTrate, centrat en la descontaminació in-situ d’aigües contaminades per excés de nitrats que ha pilotat el Centre Tecnològic de Manresa (CTM-EURECAT) i l’empresa Amphos 21. Una prova pilot que s’ha dut amb èxit a Sant Andreu de lavaneres en que hi ha participat també l’Ajuntament de Llavaneres i l’Agència Catalana de l’Aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua ha tret una ordre de subvencions destinades als ens locals per a actuacions d’abastament en alta, en la qual també es contempla el tractament per excés de nitrats en les aigües potables. Aquestes jornades pretenen exposar les millors tecnologies per fer pront al problema amb el mínim cost possible. 17 milions d’euros per reduir els nitrats Tot i l’existència de tecnologies que permeten descontaminar l’aigua amb elevats nivells de nitrats, des de l’Agència Catalana de l’Aigua es considera que la solució definitiva al problema passa per actuar des de l’arrel del problema i dur a terme actuacions de remediació en origen.

En el context actual, les politiques ambientals, tal com propugna la Directiva marc de l’aigua europea,han de prioritzar la visió integrada i la prevenció en origen de la contaminació. Aquest és el repte veritable i en el que tots els actors implicats esten treballant de manera conjunta a través d’eines com la Comissió Interdepartamental de nitrats o la modificació del decret 136/2009, entre d’altres. Per tant, les principals actuacions d’abast territorial han de tenir coma objectiu el reduir, minimitzar i prevenir la contaminació de nitrats en origen. El Pla de Gestió vigent preveu destinar més de 17 milions d’euros entre 2017 i 2021 per a mesures destinades a reduir els nitrats de procedència agrària. Entre les actuacions més destacades es contemplen estímuls i subvencions per a una gestió de la fertilització sostenible (1,5 milions d’euros), programes d’actuació a les zones vulnerables (7,4 milions) o la millora i modernització de la maquinària agrícola, les explotacions ramaderes i les bones pràctiques (5 milions d’euros), entre d’altres.

FONT: Agència Catalana de l’Aigua

Un equip d’investigadors de VICOROB guanya la competició internacional de detecció automàtica de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica celebrada en el marc de la prestigiosa conferència MICCAI 2016.

vicorob-miccai16

MICCAI 2016, international Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention

Investigadors de l’institut de recerca VICOROB de la Universitat de Girona (i més concretament del NIC: NeuroImage Computing Group), participen en una competició internacional de desenvolupament d’eines automàtiques per a la detecció i segmentació de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica, obtenint els millors resultats de tots els participants.

La competició, titulada “MS segmentation challenge using a data management and processing infrastructure” i celebrada dins de la prestigiosa conferència MICCAI 2016, 19th International Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention, va acollir 13 participants de diferents institucions d’arreu del món. L’equip de la UdG, composat pels investigadors Sergi Valverde, Eloy Roura, Mariano Cabezas, Sandra González-Villà, i els professors Xavier Lladó, Arnau Oliver i Joaquim Salvi, hi ha participat amb dues eines informàtiques amb estratègies diferents. Les dues han encapçalat els resultats de detecció i segmentació de lesions. Aquesta recerca s’emmarca dins dels projectes BiomarkEM.cat i NICOLE, finançats respectivament per la Fundació La Marató de TV3 i pel Ministerio de Economia y Competitivitat dins dels projectes I+D+i Retos de la Sociedad.

La recerca es realitza en col·laboració de radiòlegs i neuròlegs de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT), Hospital Vall Hebron, Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. L’objectiu d’aquests projectes és el de desenvolupar un software aplicable a la pràctica clínica en les unitats especialitzades d’esclerosi múltiple i centres de radiologia que permeti, mitjançant ressonància magnètica, identificar de forma més senzilla, ràpida i automàtica les lesions característiques d’aquesta malaltia, quantificar el grau d’atròfia cerebral dels pacients afectats i, a més, facilitar la quantificació i la valoració d’aquestes alteracions al llarg del temps. Això permetrà, en un futur, poder utilitzar aquesta tecnologia en la monitorització més objectiva i automàtica dels efectes dels diferents tractaments en l’esclerosi múltiple.

Dades

Els objectius de la competició han estat múltiples. En primer lloc l’avaluació de l’estat de l’art dels mètodes de segmentació avançada en una mateixa base de dades i seguint un protocol estàndard. La base de dades d’imatges utilitzada ha estat multicèntrica, formada per 38 pacients de quatre centres diferents, amb escàners diferents de 1,5T o 3T i a on cada pacient ha estat anotat manualment per un conjunt de set experts. Durant la competició s’ha avaluat tant la detecció de lesions (el nombre de lesions detectades per pacient) com la segmentació de la lesió (el grau de precisió en què s’han delineat les lesions). A més d’aquesta avaluació clàssica, l’objectiu d’aquest repte ha estat també proporcionar una infraestructura comuna en el qual s’han avaluat tots els algoritmes, permetent una comparació justa en termes de funcionament, de comparació del temps d’execució i la garantia de què tots els algoritmes s’han executat amb els mateixos paràmetres per a cada pacient (és a dir, una segmentació automàtica de veritat).

FONT: VICOROB

El doctor Josep-Maria Pujal dóna a conèixer en aquesta entrevista el treball que es fa a un dels laboratoris capdavanters de processament cel·lular de Catalunya, l’únic acreditat pels EUA (AABB Accredited) i ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Les cèl·lules mare del cordó umbilical s’obtenen en el moment del part i es poden criogenitzar per al seu ús futur en el tractament de malalties tant del mateix donant, com del seu nucli familiar.

Quina feina realitzen al laboratori de processament cel·lular?

El procés no comença només al laboratori, sinó que s’inicia abans, quan les famílies han estat informades dels beneficis de criopreservar les cèl·lules progenitores. Un cop han decidit conservar aquestes cèl·lules, llavors s’inicia el procés. el segon pas es produeix en el moment del part, quan es realitza la recol·lecció de la mostra de sang de cordó umbilical per part de l’equip mèdic. el processament de la mostra al laboratori és un procés molt rigorós i comença per recepcionar les mostres que ens arriben diàriament de tot Espanya. en primer lloc, s’examinen els diferents tipus i el nombre de cèl·lules contingudes en la sang de cordó umbilical.

Seguidament, s’extreuen els glòbuls vermells, es redueix el volum final, i finalment es criopreserva la mostra en vapors de nitrogen a uns -196ºC, la qual cosa permet la conservació de les propietats d’aquestes cèl·lules a través del temps. Per exemple, si jo hagués tingut les cèl·lules mare del dia del meu naixement criopreservades, a hores d’ara podria disposar de cèl·lules meves a zero dies de vida.

Per tant, amb un potencial de creixement molt més alt que les cèl·lules del meu organisme a dia d’avui. Llegir més…

Un estudi liderat per l’especialista en càncer de pulmó de l’ICO Badalona Rafael Rosell ha demostrat que una anàlisi de sang podria ser suficient per identificar la presència de mutacions específiques en tumors al pulmó. Aquesta conclusió permetria evitar o reduir significativament el nombre de biòpsies. L’estudi, publicat per la revista ‘JAMA Oncology’, ha analitzat la sang perifèrica de 97 pacients amb mutacions en el gen EFGR per veure si un test específic -biòpsia líquida- pot detectar la presència d’aquestes alteracions. El resultat ha estat positiu en el 78% dels pacients. En aquests casos, l’anàlisi de sang seria suficient per determinar el tractament amb erlotinib, un inhibidor del gen.

L’estudi ha comptat amb la participació, entre altres, de Felipe Cardenal, de l’ICO L’Hospitalet; Rut Porta, de l’ICO Girona; i Enric Carcereny, Teresa Morán, Cristina Queralt, Itziar de Aguirre i José Luis Ramírez, de l’ICO Badalona. El projecte ha tingut el suport dels tres centres implicats, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) a l’ICO L’Hospitalet, l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) a Badalona, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi).

En els darrers anys s’ha avançat molt en el tractament personalitzat del càncer per oferir una teràpia en funció de les particularitats del tumor. En el cas del càncer de pulmó, se sap que els pacients amb determinades mutacions en el gen EFGR responen bé a inhibidors d’aquest gen, com l’erlotinib, que s’ha convertit en el tractament d’elecció en aquests casos.

Per determinar si el tumor té o no el gen mutat, cal fer una o més biòpsies per extreure una mostra suficient del tumor per ser analitzada genèticament. Les anàlisis de sang no només servirien per establir les mutacions inicials que té el tumor del pacient, sinó per veure com evoluciona al llarg del tractament i si adquireix o no resistència al medicament que està rebent.

L’estudi liderat per Rafael Rosell també ha permès confirmar que no totes les mutacions en el gen EGFR ofereixen el mateix pronòstic. S’ha vist que una alteració puntual en una zona del gen (l’exó 21) comporta un pitjor pronòstic que la deleció de l’exó 19. Això indica la necessitat de millorar el tractament en els portadors d’aquesta mutació.

Posted by: General 23 març 2015 Comentaris: 0 Tags: , , ,

Dipsalut i investigadors de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona treballen en un estudi per a conèixer què incideix en l’envelliment dels gironins. La investigació, anomenada MESGI50, vol determinar l’efecte que els factors socials, econòmics, ambientals, psicològics o d’estil de vida tenen sobre la salut de les persones que sobrepassen els 50 anys. L’objectiu és aconseguir informació de qualitat per a planificar les polítiques de la salut pública, alhora que es construeix una base de dades per a la recerca biomèdica.

“Fer el seguiment dels participants de l’estudi al llarg dels anys ens permet establir relacions causa-efecte i veure els factors de risc i protectors que influeixen en la qualitat de vida de les persones”, va explicar ahir l’investigador principal del projecte, Josep Garre. Per la seva banda, el vicepresident primer de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va destacar que la informació recollida permetrà definir les polítiques de salut dels propers anys, tant des de l’ens de la Diputació -que finança l’estudi amb 340.000 euros- com des dels municipis.

L’estudi va començar al 2013, quan en una primera fase es va escollir una mostra representativa de la població de més de 50 anys de les comarques gironines -3.295 ciutadans de 28 municipis- i se’ls va sotmetre a proves físiques i entrevistes en profunditat demanant-los pel seu nivell educatiu i econòmic, professió, la situació familiar, l’estat de salut o la freqüència de les seves visites al metge. També si reben ajuda de cuidadors professionals, si senten dolor habitualment o quin és el seu grau de satisfacció amb la vida, per exemple.

Incorporar dades clíniques

Ara ja s’està planificant la segona onada per a conèixer l’evolució dels participants en aquests dos anys. Com a novetat, també se’ls farà una espirometria per a avaluar la capacitat pulmonar i se’ls sol·licitarà una autorització per creuar les respostes amb les seves dades clíniques que consten al Servei Català de la Salut, després d’anonimitzar-les. I és que la informació sobre les malalties, proves mèdiques o tractaments, així com les intervencions quirúrgiques i ingressos hospitalaris és un material molt preuat per a la recerca biomèdica.

MESGI50 forma part de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (Share), iniciada al 2004 i en què participen 19 països del continent. Tots els territoris ho fan a nivell estatal excepte Girona, que “té particularitats que la fan interessant”, i el qüestionari és comú, per tant, se’n podran comparar els resultats. La base de dades que es va construint amb el projecte Share estarà disponible per a investigadors acreditats, que les podran fer servir per a les seves recerques. De fet, segons va avançar ahir Garre, ja hi ha una tesi doctoral en marxa.

Font: Diari de Girona