Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’empresa Playbrand, membre de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, ha obtingut el reconeixement en la categoria Bones Pràctiques Empresarials Reforma Horària, per la incorporació de pràctiques innovadores per a la millora de la gestió del temps i la felicitat de les persones, dels premis Respon.cat celebrats a Girona el passat dia 27 de novembre.

Sobre Playbrand
Playbrand és una agència i consultoria de màrqueting especialitzada en el posicionament de marques en entorns digitals. Playbrand ajuda les marques i les organitzacions a comprendre les regles dels entorns online, a integrar-les en la seva cultura empresarial i a dissenyar objectius, accions i projectes amb ADN digital i per al nou consumidor.
Sobre la Xarxa Gironina per a la reforma horària

La Xarxa és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Girona i formada per empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària. Dins del marc de l’Agència de Promoció Econòmica, aquest projecte té com a objectiu facilitar una millor gestió del temps i la compaginació de la vida laboral, familiar i personal per afavorir la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant l’empresa com les persones que hi treballen, i contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones de la ciutat.

Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa:

  • Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  • Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.
  • Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  • Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Aquesta iniciativa permet:

  • Posar en valor les bones pràctiques
  • Identificar oportunitats de millora
  • Intercanviar i difondre coneixements i experiències en l’àmbit dels horaris i la gestió del temps
  • Reconèixer i promoure la tasca de les empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària
Sobre Respon.cat
Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses. Es pretén oferir l’espai de trobada i col·laboració entre empreses de sectors, territoris i dimensions diverses, per tal de construir una iniciativa que sigui de servei per a una gran diversitat d’empreses sabent captar el sentit diferencial que l’RSE pot tenir en cadascuna.

 

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0
reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 10 des. 2018 Comentaris: 0

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 des. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

El centre tecnològic de Catalunya Eurecat-CTM coordina un projecte que suposarà una inversió de 2,16 milions d’euros per buscar una nova tecnologia que permeti regenerar aigua residual dels àmbits municipal, industrial i agrícola.

El projecte preveu dur a terme un mínim de 13 proves pilot de sistemes de reutilització, amb l’objectiu de superar les principals barreres tecnològiques que limiten la seva actual implementació.

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector, com la Universitat de Girona (a través del seu grup de recerca LEQUIA), l’Institut Químic de Sarrià, la UPC, Leitat i Cetaqua, a més de les empreses Hidroquimia, Biologia i Filtració, Chemipol i Teqma i, empreses gestores del cicle de l’aigua com Aigües de Barcelona i Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA).

aigues-rsiduals-a-catalunya

El projecte, denominat Regireu, compta amb la participació dels principals centres de recerca del sector

Segons ha explicat la coordinadora tècnica del projecte, Montse Calderer, les entitats participants “tindran l’oportunitat de demostrar i desenvolupar noves tecnologies que en un futur pròxim es podran comercialitzar amb una base científica demostrada darrere”.

El projecte busca desenvolupar sistemes de regeneració d’aigua residual innovadors, optimitzar els costos d’explotació i desenvolupar sistemes d’ajuda a la decisió.

Una de les proves pilot consistirà en un sistema innovador que combina membranes de filtració de baix potencial d’embrutiment amb un sistema biològic per regenerar aigua residual d’origen municipal situat a la depuradora de Quart (Girona).

També provaran un sistema de monitorització microbiològica de l’aigua en temps real a la xarxa d’aigua regenerada de Sabadell ia l’EDAR de Gavà (Barcelona).

Igualment, el projecte preveu desenvolupar tecnologia d’electro-oxidació d’alta eficiència energètica per a tractar aigües del rentat de fruites i verdures, tecnologia de foto-oxidació basada en l’ús de LEDs per desinfectar i eliminar microcontaminants en efluents de depuradora.

Un altre assaig serà el d’un sistema híbrid de filtració per membranes combinat amb un sistema biològic amb biomassa suportada, una unitat modular i integrada per regenerar aigua residual d’origen industrial.

L’objectiu comú de tots aquests sistemes de regeneració d’aigua és aconseguir aigua regenerada de qualitat de forma eficient, eficaç i sostenible, a baix cost i sense riscos sanitaris, assegurant una qualitat de l’aigua regenerada que generi confiança en l’usuari final, ha explicat Calderer .

Segons el responsable de la unitat de Tecnologia de l’Aigua de Eurecat, Xavier Martínez, actualment s’està promovent l’ús de recursos hídrics alternatius, especialment a les regions amb pluviositat baixa i d’elevada població, com és el cas de Catalunya, “propenses a situacions d’estrès hídric i on les pràctiques de reutilització d’aigua residual són més necessàries “.

Posted by: General 25 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

L’Ajuntament de Girona ha impulsat el projecte pilot d’innovació oberta a les empreses ExperiènciaLabGi, que s’ha dut a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La proposta seleccionada ha estat la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, i el cofundador i director d’operacions de CodiTramuntana, Carles Rodella, han presentat aquest matí el projecte d’innovació oberta ExperiènciaLabGi!, consistent en posar en pràctica un procés d’innovació oberta en una empresa tecnològica de la ciutat

La selecció del repte es va dur a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), la qual va fer una crida a les empreses del sector tecnològic, portadores d’innovació a empreses d’altres sectors, perquè poguessin proposar reptes empresarials amb els quals treballar processos de cocreació, col·laboració i innovació oberta.

D’entre les propostes rebudes, la seleccionada va ser la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Recollir noves idees

La proposta de CodiTramuntana consisteix en recollir noves idees i solucions a incorporar en el desenvolupament d’una nova eina de treball en xarxa, una aplicació mòbil que complementa i aporta valor a l’app Suitevent, una aplicació pròpia consolidada al mercat per a l’organització d’esdeveniments. El procés, basat en la metodologia de cocreació desenvolupada per l’empresa Co-creable, ha consistit en diverses fases de creació: disseny, coneixement, cocreació i avaluació.

El resultat són unes premisses basades en el coneixement generat en aquest procés i un full de ruta de com ha de ser el producte per realitzar les tasques de programació de l’aplicació que, segons els responsables de Codi Tramuntana, es llançarà properament al mercat.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, va voler destacar «l’oportunitat que genera aquesta experiència a les empreses de la ciutat per aportar noves solucions des de la creativitat i la innovació i d’aquesta manera ser més competitives», alhora que ha fet un agraïment a les empreses que van aportar el seu repte.

El projecte ExperiènciaLabGi! va ser seleccionat dins la convocatòria de subvencions del programa de suport a projectes singulars de desenvolupament econòmic. El cost del projecte s’ha finançat amb fons propis de l’Ajuntament de Girona i l’ajut econòmic de la Diputació de Girona, dins el marc d’aquesta convocatòria.

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
Iqua Robotics

L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat

Iqua Robotics celebrarà aquest mes d’octubre el seu segon aniversari amb un balanç positiu: cinc contractes de venda dels seus robots submarins i més d’un milió d’euros de facturació. Els primers passos sempre són difícils per a les empreses de base tecnològica però aquesta spinoff de la Universitat de Girona (UdG) està tenint una bona acollida en centres d’investigació o universitats que necessiten equips lleugers, eficients i autònoms en l’estudi i exploració de fons marins.

“La demanda d’aquesta mena de robots és baixa però el mercat és mundial, i ja hem contactat amb clients d’Israel, Alemanya, el Regne Unit i Corea del Sud”, explica Marc Carreras director general i soci fundador d’Iqua Robotics.

“El nostre projecte sorgeix de molts anys de feina al laboratori d’investigació en robòtica submarina de l’institut de Recerca en Visió per Comupatador i Robòtica, Vicorob, de la UdG, i té l’objectiu de facilitar la comercialització d’aquest coneixement”, explica Marc Carreras, impulsor d’aquesta iniciativa empresarial amb Pere Ridao, tots dos professors de la UdG i investigadors del Vicorob.
La nova empresa té com a sòcia la mateixa universitat amb l’objectiu de valorar els resultats de projectes duts a terme en un dels seus instituts més avançats.

Els dos primers equips desenvolupats pels experts del laboratori d’investigació en robòtica submarina, i ara comercialitzats per aquesta spinoff de la UdG, són els robots o vehicles autònoms submarins Girona 500 i Sparus II.

“Són com drons, però, en comptes de volar, estan preparats per a l’exploració submarina, i en el nostre cas són vehicles amb unes capacitats de maniobra i inspecció més elevades que altres equips comercialitzats”, indica Carreras.

Els dos submarins d’Iqua Robotics disposen de propulsors d’alt rendiment i tenen una gran capacitat per integrar diversos tipus de sensors, cosa que deixa oberta la possibilitat que en el futur integrin braços robòtics er a manipular o recollir objectes al fon marí.

En tots dos casos es tracta de vehicles dissenyats per registrar dades i fer inspeccions del fons marí per a aplicacions científiques, mediambientals, arqueològiques, industrials i de seguretat. A part de l’equipament bàsic, Iqua Robotics ofereix la possibilitat d’adaptar en cada model els instruments que necessitin, com càmeres, sensors per mesurar les qualitats de l’aigua o equips de sonar.
L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat. La seva estructura té la forma d’un torpede, amb 23 centímetres de diàmetre i 1,6 metres de llarg, i amb un tota de 52 quilograms de pes.

El Model Girona 500 pesa uns 200 quilograms i està format per tres estructures en forma de torpede amb unes dimensions totals d’1x1x1,5 metres. En aquest cas, el vehicle submarí està preparat per treballar fins als 500 metres de profunditat.

Iqua Robotics té la seu a l’edifici Centre d’empreses Giroemprèn, i en la seva primera etapa de funcionament treballa amb recursos econòmics propis: de moment no s’ha plantejat cap ronda de finançament.

“Els dos primers anys ens hem centrat a industrialitzar els dos vehicles inicials, amb l’objectiu de fer-los més robustos i adaptar-los més bé als clients potencials”, destaca Marc Carreras.
L’any entrant l’empresa també treballa en nous dissenys propis i en l’ampliació del tipus de clients a qui dirigim la nostra oferta.

“Fins ara ens hem dedicat a centres d’investigació científica i a universitats, però pretenem obrir la nostra oferta a les empreses que tenen en projecte submarins, que també requereixin equips de dimensions més grans”, explica el director general de l’empresa Iqua Robotics.

FONT: La Vanguardia

Posted by: General 04 oct. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,
  • Generarà l’energia equivalent a la que utilitzen unes 1.370 llars (3.400 MWh cada any). Té una potència de 2 MW i permetrà un estalvi d’emissions de CO2 d’unes 915 tones/any.

  • Ha suposat una inversió de 1.800.000 €. Provenen de l’última emissió d’aportacions al capital social, de 5 milions, a la qual van participar 1.600 cooperativistes.

planta-solar-matallana-som-energia

La planta solar generarà l’electricitat de 1.370 llars

Ja s’ha posat en marxa la planta de Matallana, que té una potència de 2 MW, que permet una producció estimada de 3.400 MWh cada any, equivalent a l’ús anual d’electricitat d’unes 1.370 llars. Es tracta, doncs, d’una de les plantes més grans a nivell productiu de Som Energia, junt amb la d’Alcolea (Sevilla), i permetrà un estalvi d’emissions de CO2 de 914.600 kg cada any. Es va començar a construir al novembre de l’any passat, i les obres van acabar, tal com estava previst, el febrer d’aquest any. La posada en marxa no ha pogut ser fins ara, però, perquè faltava la connexió a la xarxa elèctrica de distribució i els corresponents tràmits administratius.

La construcció, tramitació i posada en marxa de la planta de Matallana ha estat possible gràcies a les aportacions de més de 1.600 persones sòcies de Som Energia, que van participar en l’última emissió d’aportacions voluntàries al capital social de la cooperativa, de 5 milions d’euros. La planta de Matallana, situada a Lora del Río (Sevilla) ha suposat una inversió de 1.800.000€, i la resta s’està destinant als altres dos projectes: La Florida, a Lora del Río, on es podran iniciar les obres en breu; i Tahal, a Almeria, on les obres es van iniciar a mitjans de setembre. Segons les previsions, aquestes dues plantes es podran posar en funcionament durant els propers mesos.

La Matallana és el 12è projecte de producció de renovables que la cooperativa posa en funcionament. Es suma així a les altres plantes fotovoltaiques, la central minihidràulica i la de biogàs i permetrà que l’electricitat produïda passi del 4 al 6% del total comercialitzat. A nivell de potència significa arribar a un total de 6,23 MW, un pas més en la direcció d’acostar la producció pròpia al 100% de l’energia que utilitzen les persones a qui abasteix Som Energia. En aquest sentit, està previst que en les properes setmanes entri en funcionament una altra planta: Fontivsolar I, a Àvila. En aquest cas, el finançament ha estat a través de la Generació kWh.

Tenint en compte tots aquests projectes, Som Energia ha invertit, en generació de renovables, prop d’11 milions d’euros, tots provinents de les aportacions que han fet les persones sòcies en les diferents modalitats d’inversió.

Som Energia (www.somenergia.coop) és una cooperativa de consum i producció d’energia verda sense ànim de lucre que treballa per construir un model energètic renovable en mans de la ciutadania des de la participació i la transparència. Amb gairebé vuit anys d’existència compta ja amb més de 50.000 socis i sòcies repartits per tot l’Estat i supera els 80.000 contractes de llum verda (cada soci/a pot tenir més d’un contracte).

Dr. Hèctor Monclús

El Dr. Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua”

L’investigador de la UdG Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua” del prestigiós Observatorio del Agua de la Fundación Botín dintre de la modalitat de models i tecnologies. El premi es lliurarà el proper 25 de setembre en el transcurs d’un acte a la seu de la Fundación Botín, a Madrid.

Hèctor Monclús Sales (Barcelona, 1979)  és llicenciat i doctor en ciències químiques per la Universitat de Girona. La seva carrera investigadora s’ha centrat en el tractament d’aigües i s’ha desenvolupat tant a la universitat com en empreses del sector com ara GS Inima o el fabricant de membranes Polymem. Actualment és investigador “Juan de la Cierva Incorporación” al grup de recerca LEQUIA i professor associat d’enginyeria química a la UdG.

El projecte premiat, “DrinkIA”, fa front a l’alta complexitat d’operació de les estacions de tractament d’aigua potable amb tècniques d’intel·ligència artificial. Tot i existir protocols d’actuació, la gran multiplicitat de factors tecnològics, ambientals i econòmics que afecten aquestes instal·lacions crea gran incertesa i subjectivitat en la presa de decisió. L’investigador ha liderat el desenvolupament d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que automatitza aquest procés tot incrementant-ne l’eficàcia i la robustesa de les decisions, a la vegada que redueix els costos associats.

DrinkIA parteix de l’experiència del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona en sistemes d’ajut a la decisió aplicats a la gestió de l’aigua, i de les necessitats d’innovació, automatització i sostenibilitat ambiental de l’empresa ATLL. Es tracta, doncs, d’un projecte d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. L’equip de la UdG ha comptat, a banda del Dr. Hèctor Monclús, amb el Dr. Manel Poch, la Dra. Montse Dalmau i el Sr. Lluís Godo. Per part d’ATLL hi han participat el Dr. Fernando Valero i el Sr. Pere Emiliano i tots els experts, tecnòlegs i gestors de les estacions potabilitzadores implicades en el projecte. Val a dir que el SAD actualment està instal·lat en mode de proves a les estacions potabilitzadores d’aigua d’ATLL a Abrera i Cardedeu.

El Observatorio del Agua de la Fundación Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un rigorós nivell científic, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb l’objectiu explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premios al Talento Joven, que enguany celebren la cinquena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en l’àmbit de la gestió sostenible de l’aigua.

Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

El portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Salamanca, José Luis Mateos, ha presentat una proposta sobre la posada en marxa de circuits biosaludables a la ciutat. Per tal que l’Ajuntament de Salamanca contribueixi a crear hàbits saludables, es proposa la creació d’un circuit que enllaci els diferents parcs de la ciutat per complementar una ruta amb l’ús dels aparells biosaludables ja instal·lats. També rutes canines per als que surten a passejar o córrer amb els seus gossos, senyalitzar rutes senderistes en l’alfoz i rutes que compatibilitzin l’ús de la bicicleta amb el passeig. Tot això amb panells informatius que incloguin consells i hàbits saludables, introduint les rutes a la comunitat Wikiloc per facilitar el seu ús i difusió.

La plataforma ha servit a altres administracions no només per fer una millor i efectiva promoció de la salut, també s’ha utilitzat, com en el cas de Gondomar, per a la promoció del municipi com es desprèn de l’informe estadístic de l’aplicació del Concello de Gondomar que va registrar un total de 2.613 visites des de juliol de 2017m 31.497 pàgines i 349.992 impactes en xarxes socials. Són dades satisfactories que, segons el regidor de Turisme i Comerç, Xosé Antón Arauxo, destaca la promoció que suposa per al municipi el seguiment d’aquesta eina des del web especialitzat de senderisme “Wikiloc“, on les rutes gondomareses han estat recomanades o buscades per usuaris 73.250 vegades.

Cal recordar que National Geographic va concedir a Wikiloc el premi en l’apartat de geoturisme, un terme que designa el coneixement dels llocs de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient, el patrimoni, la cultura i el benestar de la població local.

Wikiloc és un repositori de rutes d’excursions aportades pels internautes. Quan les fan, les graven en els seus GPS i posteriorment les col·loquen en el lloc, on qualsevol pot veure-les, imprimir-les o descarregar-les en el seu GPS per repetir-les a la seva manera. Actualment estan ben aprop d’arribar als 10 milions de rutes que inclouen excursions de tota mena -Senderisme, alpinisme, canoa, bicicleta…-, juntament amb fotos i vídeos dels paisatges que es visiten, sempre acompanyats dels mapes i fotografies per satèl·lit de Google Earth.