Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0

Alife, premi a la Innovació a Miami Funer

En el marc de la passada edició de Miami Funer, celebrada a la capital de Florida el passat mes de març, va tenir lloc el Festival de Publicitat Funerària en què la startup tecnològica Alife va rebre el primer premi a la innovació. Recordar que en aquest mateix concurs l’empresa funerària Albia va rebre la menció d’honor per l’espot “Celebra la seva vida. Vetllatori inusual’.

Així mateix, Alife va comptar amb un estand on va poder atendre a les empreses i associacions interessades en la seva tecnologia. Per la seva banda, Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, va participar com a ponent al fòrum empresarial ‘Experiència tecnològica que transforma el negoci funerari’.

“Estem contents amb la nostra participació a Miami Funer, on hem pogut comprovar les ganes d’innovar de les empreses d’Amèrica Llatina. Estem convençuts que els majors canvis en sector durant els següents anys vindran de mà de la tecnologia “, explica Martínez.

Durant la celebració de la propera edició de Funermostra, Alife participarà com a expositor i també impartirà una ponència en la qual donarà a conèixer noves funcions per a nens que milloraran l’experiència d’usuari. També es presentarà ICOM, una nova solució completa al mateix temps que senzilla. “Esperem que definitivament millori la comunicació entre empreses i famílies, sense haver de recórrer a grans costos, complicacions d’integració, desenvolupaments eterns o terminis impossibles”

Alife llança una nova funció per a nens

La start-up tecnològica Alife continua amb el seu procés d’internacionalització, incrementant dia a dia els seus clients i distingint la seva oferta respecte a altres propostes existents en el mercat, segons apunten des de la companyia, que torna a participar com a empresa expositora -del 22 al 24 de maig en Fira València- a la Fira Internacional de Productes i Serveis Funeraris, Funermostra 2019.

Entre les novetats que es podran veure a l’estand de la companyia, es troba una nova funció perquè els més petits puguin expressar-se mitjançant dibuixos i que els seus missatges siguin publicats en el mateix mur del difunt, on fins ara, només era possible publicar missatges escrits . “Per a nosaltres parlar ja d’esqueles o condol és com fer un viatge al Atari, al VHS, a l’Betamax, o en tot cas, al més proper CD, però que, en definitiva, són coses o formats del passat que van quedant en desús respecte a les noves generacions, i que no s’ajusten als formats o entorns des d’on ens comuniquem avui dia “, afirma Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, qui impartirà una ponència a la fira per donar a conèixer noves funcions per nens que milloraran l’experiència d’usuari.

alife_moviles

Alife llança una nova funció per a nens

Aquesta exclusiva eina, Alife Kids, ha estat provada amb nens de 3 o 4 anys, sent l’experiència ‘increïblement satisfactòria’ en paraules de la signatura, des d’on ens expliquen que els nens entenen la partida d’un ésser estimat o d’un amic de una manera molt diferent, i només necessiten alguna cosa amb el que ja estiguin familiaritzats per poder expressar-se. Per aquest motiu, Alife ha desenvolupat aquesta aplicació en la qual poden dibuixar, ja que a través de tots els tests realitzats s’ha pogut demostrar que a partir d’aquestes edats ia través d’una pantalla, dibuixar, acolorir o esborrar és una cosa completament normal per ells.

“Creiem que aquesta nova funció aportarà valor al contingut dels murs, i on familiars i amics compartien anècdotes o experiències a través del text, ara es barrejaran amb els dibuixos dels més petits, que podran expressar els seus pensaments a través d’aquesta nova i entretinguda funció de dibuix, la qual s’adapta a totes les resolucions de pantalla, permetent a una franja d’edat compresa entre els 3/4 anys i els 10 anys o més, participar o expressar el seu pensament durant aquest procés. “

Per Alife l’usuari final se situa en el centre de la seva activitat, tot i això, la companyia té molt present als seus clients, companyies funeràries i de decessos, les quals són molt exigents pel que fa a innovació es refereix, de manera que el seu compromís en l’actualitat és proporcionar la millor tecnologia, a través del desenvolupament continu de noves funcions que vagin incrementant la seva proposta de valor. “El nostre objectiu és que més enllà del servei funerari, les famílies segueixin recordant a l’empresa funerària que els va proporcionar entorns o opcions que més tard encara seguiran utilitzant.”

A més de Alife Kids, la signatura mostrarà a la sala funerari ICOM, el nou programari en el qual ja s’està treballant i que es llançarà durant 2019. Es tracta, segons ens informen des Alife, d’una solució completa al mateix temps que senzilla, que pretén aportar a les empreses del sector una eina per facilitar la gestió del servei, la informació de tot el que passa a temps real i, sobretot, la comunicació amb la pròpia família des d’un entorn on l’experiència d’usuari, la facilitat i la qualitat, primen davant altres aspectes. “Abans d’aquest tipus d’innovacions, la diferència entre les empreses del sector, quant a tecnologia es refereix, pràcticament no era perceptible per a les famílies o amics del difunt, però, ara que hi ha propostes d’aquest tipus, serà inevitable que el nostre nivell d’exigència com a usuari final vagi en augment en els propers temps “, afirma Jordi Martínez.

Alife aconseguia, a més, el passat 1 de març, un nou rècord pel que fa al nombre d’usuaris connectats durant un sol dia, fins arribar als 2.261 usuaris (persones diferents) fent ús de l’entorn en una sola jornada. També es va superar el milió i mig de pàgines vistes, així com el temps mitjà que passen els usuaris al lloc durant cada sessió, que ara és d’una mica més de tres minuts, incrementant així mateix la procedència del públic, la qual ha arribat des d’un total de 140 països, tot i que prop del 80% del trànsit va arribar des d’Espanya

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0

Nextil, firma tèxtil que compta amb marques com Treiss, EFA, Ritex, SICI, Playvest, Anna Llop o Dogi, impulsa la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació amb l’adquisició del 51% de l’empresa gironina ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  Horizon Greendyes, segons ha informat la companyia.

Horizon Greendyes

Horizon Greendyes està especialitzada en el desenvolupament de processos de tintura basats en tints naturals

En concret, Nextil ha precisat que l’operació ascendeix als 300.000 euros. Horizon Greendyes és un laboratori d’innovació en l’àmbit tèxtil especialitzat en el desenvolupament de processos de tintura per a teixits mitjançant pigments naturals.

Les dues companyies porten més de dos anys desenvolupant conjuntament un procés de tintura tèxtil pioner, basat en pigments i additius naturals, no contaminants, amb baix consum d’energia i aigua, i de comportament similar a la tintura química tradicional, mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

D’aquesta manera, la integració de Horizon Greendyes en el grup Nextil és l’evolució natural d’una relació de “aposta mútua” per una producció més sostenible. Així, la tècnica desenvolupada per Horizon Greendyes, i implementada juntament amb Nextil, no només fa possible que el color sigui més durador i resistent, sinó que, a més, redueix els temps i costos de fabricació i afavoreix un estalvi molt significatiu d’aigua i energia .

En aquest procés, la pigmentació es realitza en fred, de manera que es redueix el consum d’energia en un 75%, a més que no utilitza cap component químic en el procés, de manera que l’aigua emprada torna a utilitzar-se en un circuit tancat .

Amb l’adquisició d’aquest laboratori d’innovació, Nextil obté l’exclusivitat per a l’explotació d’aquesta tècnica en la fabricació de teixits i peces, el que li permetrà respondre a una demanda creixent de productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

FONT: cincodias.elpais.com

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0 Tags:

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0

Mariona Serra, CEO de GoodGut: “Ens enorgulleix que un coneixement generat a l’acadèmia s’hagi convertit en un producte innovador per a la societat”

Els nous RAID-Dx i RAID-Monitor detecten de forma precisa, ràpida i baix cost la síndrome de l’intestí irritable i la malaltia inflamatòria intestinal

Palex Medical compta amb més de 30 anys d’experiència en la comercialització de productes i tecnologia hospitalària.

GoodGut_Palex

L’acord amb Palex Medical permetrà iniciar la comercialització a Espanya

La biotecnològica GoodGut ha signat un acord amb Palex Medical per iniciar la comercialització a Espanya dels seus nous tests de diagnòstic no invasius RAID-Dx per a la síndrome de l’intestí irritable (SII) i RAID-Monitor per a la malaltia inflamatòria intestinal (MII).

Es tracta dels primers productes desenvolupats per GoodGut que arriben al pacient, després de deu anys d’R+D i la validació clínica amb investigadors i metges digestòlegs de prestigi internacional. Tots es basen en una tecnologia patentada que detecta una signatura bacteriana específica per a cadascuna de les patologies en una mostra de femta.

Aquest sistema aporta importants beneficis per a la comunitat mèdica i els pacients. El RAID-Dx és la primera eina que permet realitzar un diagnòstic ràpid i fiable de la SII, que fins ara només podia fer-se per exclusió d’altres patologies, i ofereix a més un diagnòstic diferencial amb la MII. En el cas del RAID-Monitor, permet detectar l’activitat de la MII i realitzar un seguiment que millora significativament la qualitat de vida dels pacients.

GoodGut es va crear el 2014 per introduir un nou paradigma global en els estàndards clínics de les malalties digestives. “Aquest acord amb una firma líder com Palex Medical i l’inici de la venda dels nostres productes és un salt cap endavant important” comenta Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut. “Estem orgullosos de veure que un coneixement generat a l’acadèmia amb els doctors Xavier Aldeguer i Jesús Gil s’ha convertit en noves solucions mèdiques per a la societat” remarca.

“Ens sentim afortunats de col·laborar amb GoodGut per fer accessible al laboratori clínic i al digestòleg aquesta tecnologia innovadora que ens permet oferir als clínics noves eines per millorar la qualitat de vida dels seus pacients” comenta Montse Carenys, directora de la Divisió de Diagnòstic In Vitro i Oncologia de Palex Medical.

Palex Medical és l’empresa líder a Espanya en l’àmbit del diagnòstic i monitorització de la MII. L’acord tancat amb GoodGut permet incorporar en el seu portfoli eines diagnòstiques úniques al mercat.

Gairebé la meitat dels espanyols pateix una patologia digestiva segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Per evitar l’augment d’aquest tipus de malalties s’han de fomentar els comportaments saludables de la població i disposar de noves solucions mèdiques per prevenir-les i diagnosticar-les a temps (early stage). La SII és una de les deu malalties més difícils d’identificar segons la llista de Fleming i en els casos de MII s’estima que fins al 45% dels pacients esperen més d’un any per al diagnòstic i el 17% més de cinc anys. Actualment, GoodGut té al seu pipeline cinc productes en desenvolupament (quatre tests de diagnòstic no invasius i un prebiòtic).

Sobre GoodGut
GoodGut és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per a Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les seves instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Sobre Palex
Medical Palex Medical és una empresa líder del mercat sanitari espanyol en solucions hospitalàries avançades, experta en acords globals i distribució de productes i serveis tecnològics d’alt nivell. Des de la seva creació el 1955, i al llarg de tres generacions, ha prestat un suport permanent als professionals de la medicina a través de la innovació en productes, equips i sistemes i la seva perseverança en mantenir un alt nivell de qualitat en tots els aspectes de seva activitat empresarial. Actualment, Palex Medical es troba en una fase de creixement a través de la incorporació de nous productes innovadors a la seva cartera i l’adquisició d’empreses del sectors
Posted by: General 21 març 2019 Comentaris: 0 Tags: , , ,

3S’TECH instal·la un dispositiu als cables d’acer que passen per l’interior del formigó per mesurar les càrregues suportades i elements com la temperatura, la humitat o la corrosió amb l’objectiu de controlar el bon estat de l’estructura i evitar accidents.

  • Patentat conjuntament amb la Universitat de Girona i en fase pilot, el dispositiu –que s’adreça a habitatges, edificis públics, ponts o túnels- permet recollir dades de forma continua que s’analitzen en temps real mitjançant diversos algoritmes.
  • L’empresa ha rebut el suport d’ACCIÓ –l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- al llarg de diverses etapes del desenvolupament del seu sistema.3S’TECH

L’empresa gironina 3S’TECH, una spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ha patentat un sistema intel·ligent que controla de manera remota i en temps real l’estat d’edificis. Es tracta d’un dispositiu sense fils que s’instal·la als cables d’acer que passen per l’interior del formigó i que mesura les carregues suportades per comprovar el bon estat de l’estructura i evitar accidents. A curt termini el dispositiu també comprovarà elements com la temperatura o la humitat.

L’empresa, de 6 treballadors, ha rebut per aquest projecte el suport d’ACCIÓ –l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- al llarg de diverses etapes del desenvolupament del sistema.

En concret, la solució de l’empresa gironina s’utilitza en la tècnica de construcció basada en l’anomenat formigó pretesat o posttesat (cables d’acer horitzontals tensats dins del formigó), que permeten la construcció d’estructures minimitzant l’ús de columnes o pilars. El dispositiu, dissenyat per a habitatges, edificis públics, ponts, túnels o estructures de contenció, pot detectar per exemple si els cables perden tensió o si s’ha filtrat aigua i s’estan rovellant. El sistema, que actualment es troba en fase pilot, recull les dades de forma continua i s’analitzen en temps real de forma remota i automàtica mitjançant l’ús de diversos algoritmes.

L’objectiu de 3S’TECH, que ha desenvolupat projectes de consultoria en construccions com l’Hospital de Sant Pau, el Monestir de Montserrat o la Catedral de Girona, és evitar accidents. Per Camil Rubio, un dels socis de 3S’TECH, “hem de poder aplicar la tecnologia existent per controlar de manera remota els edificis i evitar accidents”. “Busquem aportar valor afegit al nostre client no només a través de l’obtenció de dades, sinó sobretot a partir de la seva interpretació. L’experiència adquirida durant el procés permet elaborar models predictius fiables aplicables a situacions futures”, subratlla.

3S’TECH va participar a l’edició del 2016 del Programa MAP (Market Assessment Program), una iniciativa conjunta entre ACCIÓ i EADA Business School que impulsa la creació d’start-ups de base tecnològica. L’empresa va néixer a l’entorn del grup de recerca AMADE (Analysis of Advanced Materials and Structures) de la UdG, que compta amb el segell TECNIO.

A banda, 3S’TECH també ha rebut un ajut de l’SME instrument de la Comissió Europea per treballar en un estudi de mercat i en la preparació d’un pla d’internacionalització. En aquest sentit, l’empresa també compta amb l’assessorament d’ACCIÓ, node de la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) a Catalunya, per accedir als serveis de coaching que ofereix la Comissió Europea a tots els beneficiaris de l’SME Instrument.

Posted by: General 05 març 2019 Comentaris: 0

El càncer colorectal (CCR), el que s’origina en el còlon o en el recte, és el segon càncer més incident i mortal al món. A Espanya, on el càncer que més morts provoca és el de pulmó, el colorectal és però el més freqüentment diagnosticat en la població (representa el 15% del total, amb 34.331 casos detectats el 2017), seguit pel càncer de pròstata (13%), el de pulmó (12%) i el de mama (11%).

Per això, donada la seva alta incidència, en el sistema sanitari s’han instaurat una sèrie de polítiques de cribratge poblacional que permeten la detecció precoç del CCR mitjançant eines no invasives en la població de risc mitjà, que són els més grans de 50 anys asimptomàtics. Actualment, el programa de cribratge del càncer colorectal a Catalunya utilitza el test de sang oculta en femta immunoquímic (conegut com FIT). En cas que hi hagi sagnat en aquest test, el pacient se sotmet a una colonoscòpia.
El càncer colorectal és el més freqüentment diagnosticat a Espanya

No obstant això, un nou test de cribratge per al càncer colorectal anomenat RAID-CRC augmenta l’eficàcia de la prova i redueix la taxa de falsos positius, així com en un 32% les colonoscòpies innecessàries, a més de detectar el 59% de les lesions precanceroses . RAID-CRC és la primera tecnologia no invasiva per a la detecció de càncer colorectal que està basada en la detecció d’una firma bacteriana específica en la mostra fecal.

RAID-CRC, que compta amb el suport del Centre per a la Integració de la Medicina i els Tecnologies Innovadors (CIMTI) de Catalunya, són les sigles en anglès de ‘Risk Assessment for Intestinal Disease – Colorectal Cancer’ (en castellà, Avaluació de Riscos per a la Malaltia Intestinal – Càncer Colorectal). Aquesta eina permet la detecció primerenca i fiable del càncer colorectal.

El test tradicional FIT

Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

Segons la investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra, fundadora de GoodGut (l’empresa de biotecnologia que ha desenvolupat el RAID-CRC), el tradicional FIT presenta una “baixa sensibilitat” davant la lesió precancerosa, alhora que “baix valor predictiu positiu “.

“La sang no ha de ser un símptoma de càncer colorectal. Per això diem que es fan aquestes colonoscòpies innecessàries. A més, les colonoscòpies són una tècnica invasiva, amb un risc de complicacions greus d’un entre mil pacients, així com amb un elevat cost per a l’Estat “, assegura Serra. Davant d’aquesta prova, RAID-CRC, que està basat en detectar una signatura bacteriana en femta, es presenta com una alternativa molt més eficaç que a més redueix les colonoscòpies.

Estudi clínic

L’Hospital Universitari Doctor Trueta (Girona), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), al Consorci Hospitalari de Vic, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge han realitzat un estudi clínic en el qual han participat 450 persones amb una simptomatologia compatible amb càncer colorectal ia les que se’ls ha practicat el test RAID-CRC. “Els resultats d’aquest estudi mostren que RAID-CRC permet disminuir substancialment, fins a en un 61%, el nombre de falsos positius en la població simptomàtica de CCR i incrementar la sensibilitat de la lesió precancerosa”, explica Serra.

No obstant això, per a la comercialització del RAID-CRC és necessària la validació clínica d’aquests resultats en una població de cribratge, és a dir, en els majors de 50 anys asimptomàtics. En aquest marc GoodGut està realitzant una validació clínica en una població de cribratge a Alemanya amb el German Cancer Research Center (DKFZ). A aquests majors de 50 anys asimptomàtics se’ls envia una carta i se’ls proposa fer el test. Si donen positiu, llavors els fan una colonoscòpia.

“L’ús del RAID-CRC com a nova eina de cribratge podria representar un estalvi d’aproximadament un 32% de colonoscòpies, així com dels costos associats”, assegura la investigadora. La mateixa afegeix que el RAID-CRC, a més de detectar també les fases avançades del càncer colorectal, és molt més barat que el test de sang oculta en femta, ja que costa només 12 euros cada test.

FONT: El Periodico

Posted by: General 25 febr. 2019 Comentaris: 0 Tags:
som-energia-planta-fotovoltaica-avila

La planta de Fontivsolar, el segon projecte de la Generació kWh

La planta solar de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila), ja està enllestida i ha començat a produir electricitat. Des del 24 de gener la planta està en ple funcionament, amb una potència de 800 kW, i ja ha generat 42,73 MWh. Està previst que tingui una producció anual de 1.764 MWh, que és l’equivalent a l’energia que utilitzen unes 685 llars.

Es tracta de la segona planta finançada per les 3.740 persones que formen part de la Generació kWh. Gràcies a les seves aportacions, s’ha pogut dur a terme una inversió de 851.400 €, que ha permès adquirir i posar en marxa la instal·lació fotovoltaica. En el moment de la compra, la construcció de Fontivsolar havia quedat aturada. Després de fer una revisió de la instal·lació existent, vam reprendre’n la construcció i vam acabar-ne la tramitació. Un cop acabats els tràmits burocràtics, que s’han allargat molt més del que esperàvem, la planta ja està connectada i injectant energia a la xarxa.

La primera planta del projecte Generation kWh és la d’Alcolea del Río (Sevilla), que es va posar en funcionament fa tres anys, i que ja ha generat 9.290.555 kWh. La producció de la planta equival a l’ús elèctric de 1.300 llars aproximadament, i fins ara ha permès estalviar l’emissió de 3.576.863 kg de CO2. Vegeu la producció de la planta en temps real.

El Generation kWh és un innovador model d’inversió basat en el retorn energètic enlloc del retorn financer. Cada persona decideix la quantitat de diners que vol invertir-hi i amb la suma de les inversions recollides, s’impulsen els nous projectes renovables. A partir d’aquí i durant 25 anys cada inversor/a recupera el total de l’aportació realitzada i obté un petit estalvi a la factura de la llum perquè accedeix, a preu de cost, a l’electricitat verda produïda. Per exemple, amb una inversió de 2.000 € es pot generar, durant 25 anys, tota l’electricitat que usa anualment una llar tipus (amb un consum de 3.500 kWh/any).

Des que al 2015 es va posar en funcionament, 3.740 persones han invertit 3.607.000 euros al Generation kWh, per generar 9.333.286 kWh d’energia verda. Actualment s’està desenvolupant el tercer projecte, el de La Serra, a Anglesola (Lleida) per poder instal·lar-hi una planta fotovoltaica.

Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Durant milers d’anys, el cicle de l’aigua de la natura ha estat suficient per generar recurs suficient per a l’ús humà. No obstant això, l’increment de les activitats agrícoles, industrials i d’oci, així com la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals, ha complicat i encarit aconseguir aigua potable.

Davant aquest problema, podem transportar aigua des d’on estigui disponible, o tractar aigua no directament aprofitable (marina, pous contaminats, …) aconseguint una qualitat suficient per al seu ús, o implementar una barreja de les dues opcions. I un exemple d’aigua no directament aprofitable, però disponible localment, és l’aigua residual, que ben tractada pot passar de “residu” a “recurs”.

Recentment, l’economia circular ha guanyat visibilitat. El seu objectiu és la reutilització, mantenint els recursos en la cadena de valor el temps més gran possible, tancant així el seu cicle de vida i disminuint la producció de residus. El desenvolupament sostenible i les oportunitats de negoci que representa la reutilització de recursos s’han posicionat l’economia circular com a eix prioritari per planificar i proposar projectes de recerca. També es troba present com a element transversal en l’àmbit de la innovació a l’empresa.

Un bon exemple és el tractament i la reutilització de l’aigua que, en ser essencial en qualsevol sistema econòmic, beneficia tots els sectors productius. Considerant que Espanya és el país europeu amb major dèficit hídric, la reutilització representa un camp d’investigació i millora important. La gestió del cicle de l’aigua suposa prop del 50% d’inversió mediambiental en empreses agroalimentàries espanyoles, i gairebé la meitat de despeses es destinen a processos de depuració. El sector agrícola pot treure valor d’efluents tractats provinents de les activitats industrials, que poden passar a considerar-se recursos, creant-se un circuit amb els subproductes generats. A causa de l’ampli ús de l’aigua en l’àmbit industrial, la seva recirculació suposarà un abaratiment dels costos d’operació i sanejament. Diverses empreses espanyoles també intenten revalorar els seus efluents fabricant biodièsel, biogàs, biofertilitzants o bioplàstics.

Malgrat aquest primer pas, en el món només es reutilitza un 4% d’aigua (9% a Espanya). Atès que només un 10% de l’aigua d’ús domèstic requereix potabilització, és interessant transformar l’aigua residual en aigua reutilitzada per a reg domèstic, neteja o usos recreatius, entre d’altres. Avui dia es puguin depurar tota mena d’aigües residuals, tant industrials com municipals, i convertir-les en cent per cent reutilitzables, el problema són els costos econòmics de les infraestructures, equips, instrumentació i energia, així com el rebuig social a la reutilització de l’aigua residual. Comptabilitzant només el cost del procés, el tractament d’una aigua residual és sempre més car que el tractament d’aigua superficial; però si es comptabilitzés el cost d’oportunitat del recurs d’origen (usos alternatius) o el cost de “no existència” (sequera, per exemple), el cost de l’aigua regenerada jo no és tan car.

No obstant això, la transició de l’economia lineal cap a la circular comporta desafiaments. És d’esperar que es produeixin friccions i competència entre els sectors actuals i els del nou paradigma que poden percebre aquest canvi com una amenaça. També cal que l’aprofitament no resulti més costós que la pròpia extracció i finalment, un canvi d’aquesta magnitud també implica un canvi en els hàbits i la percepció dels consumidors. Assumint totes aquestes dificultats, la circularització del cicle de l’aigua portarà oportunitats de negoci i una dependència menor, cosa que converteix l’economia circular en sector clau, capaç de millorar la competitivitat de l’economia espanyola i europea en els anys vinents.

Per al Catalan Water Partnership (CWP), l’economia circular és un eix estratègic. Molts dels nostres projectes serveixen per implementar millores d’eficiència en l’ús de l’aigua, tant de pimes com de grans empreses. El CWP també impulsa la reutilització de l’aigua per augmentar la competitivitat en sectors com l’alimentació, la cosmètica o el turisme. Alguns dels projectes gestionats pel CWP són: WATERTUR, orientat a dotar d’intel·ligència i estalvi l’ús de l’aigua en el sector turístic i dotat d’1,5 M € (RIS3CAT) o HYDROUSA, amb un pressupost de 10M € (HORIZON2020) i amb l’objectiu de tancar el cicle de l’aigua en illes. En un futur pròxim, l’aigua no contaminada es convertirà en un recurs cada vegada més escàs i la implementació de processos d’economia circular en el sector de l’aigua seguirà prenent força. Amb l’objectiu d’aprofitar la finestra d’oportunitats que això comporta és important la cooperació i coordinació entre els diferents agents de la cadena de valor la qual cosa permetrà treure el màxim rendiment a l’ús d’un recurs tan estructuralment bàsic com és l’aigua.

La matèria orgànica es descompon més ràpidament en les àrees més càlides i humides del planeta -com les zones tropicals i els ecosistemes fluvials- el que implica una major emissió CO2 i metà a l’atmosfera, ha constatat un equip internacional d’investigadors.

La troballa, publicada avui a Science Advances, és important perquè confirma que l’augment de les temperatures (provocat per l’ús de combustibles fòssils) podria agreujar el procés en generar un augment natural de les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de certes zones del planeta.

A Espanya, el consorci ha comptat amb investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, de les Universitats de Vigo, València, i el País Basc (UPV / EHU), i de l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) Vicenç Acuña.

Per a l’estudi, els investigadors del consorci van realitzar un bioassaig idèntic, basat en un mètode “bastant antic i senzill que permet avaluar el nivell de degradació de la matèria orgànica amb petites tires de cotó”, ha explicat Acuña en declaracions a EFE.

Aquesta senzilla prova va permetre veure el nivell de descomposició de la matèria orgànica i per avaluar les taxes de processament de carboni en els ecosistemes fluvials i riberencs de tot el món.

“L’experiment ens ha permès tenir una imatge global del carboni orgànic a tot el món”, destaca l’investigador.

La descomposició de la matèria orgànica

Aquest carboni procedeix de la matèria orgànica que es genera en els boscos a partir de les branques i la fullaraca que cauen dels arbres: una part es descompon i s’emmagatzema en els sòls forestals però una altra part important d’aquestes restes són transportats per les pluges fins als rius i rierols, i des d’aquí, als oceans.

Fins ara, nombrosos estudis havien estudiat la descomposició de matèria orgànica en rius i rierols, però cap havia analitzat quins factors marquen aquest procés.

Entendre aquests processos, però, és important, ja que la degradació d’aquesta matèria orgànica genera emissions de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni o el metà.

Un miler de llocs del món

Per a l’estudi, els científics del consorci van analitzar el grau de descomposició del carboni orgànic en més d’un miler de llocs de camp de tot el món i van observar que les taxes de processament de carboni són més baixes en els ecosistemes més freds, però més ràpides en els boscos tropicals.

Els resultats suggereixen que factors climàtics com la temperatura i la precipitació són “variables importants” que acceleren la descomposició del carboni i generen un cercle viciós que retroalimenta el canvi climàtic.

“Hem vist que la temperatura i la humitat estan molt afectades pel canvi climàtic, i aquesta dada és important perquè major descomposició de matèria orgànica en els ecosistemes fluvials continentals suposa més emissions de CO2 a l’atmosfera”.

Ajuda per a prediccions

Aquests coneixements són importants per establir línies de base per a les iniciatives d’avaluació global i per ajudar els científics de l’IPCC a realitzar prediccions molt més precises dels impactes humans en el cicle global del carboni.