Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 24 abr. 2018 Comentaris: 0 Tags:

L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG rep aquest premi pel seu excel·lent recorregut científic dels últims cinc anys.

La Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) ha reconegut la trajectòria científica del químic de la Universitat de Girona (UdG) Xavi Ribas amb el Premi a l’Excel·lència Investigadora. Ribas és investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i està especialitzat en química inorgànica. El lliurament de premis tindrà lloc el 16 de novembre al Centre d’Investigacions Biològiques (CIB-CSIC) de Madrid.

El Premi a l’Excel·lència Investigadora valora la trajectòria recent dels candidats i té en compte el seu lideratge científic, en concret, en el període de cinc anys anterior a la convocatòria dels guardons. El premi consisteix en la concessió d’un diploma i compta amb una dotació econòmica.

En anteriors edicions, altres investigadors de la Universitat de Girona també han estat distingits amb premis de la Reial Societat de Espanyola de Química: Miquel Solà (2013) i Miquel Costas (2014), en la categoria d’Excel·lència Investigadora; i Julio Lloret (2015), Sílvia Osuna (2016) i Anna Company (2017), en la categoria de Joves Investigadors.

Posted by: General 18 abr. 2018 Comentaris: 0
David Martí AENTEG

David Martí, durant l’elecció com a nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG)

David Martí, soci de la consultoria i agència digital Playbrand, va passar per la presidència d’Òmnium Cultural del Gironès i ara és el nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), una entitat empresarial molt dinàmica que creix en associats i que manté que els empresaris han de tenir un paper actiu en la política i la societat.

Quantes empreses formen l’AENTEG i de quina tipologia són?

Tenim unes 90 empreses i estem tenint unes 5 o 6 altes de socis cada mes. Creiem que el context econòmic és bo per al nostre sector empresarial. El perfil majoritari és el d’empreses TIC més estàndards, com de programació, software, web i màrqueting digital, però a poc a poc ens volem obrir més a empreses de biotecnologia o fins i tot agroalimentàries, que són molt potents a la demarcació.

Què busca la seva associació?

Fem de lobi, evidentment, però també busquem la cooperació entre empreses petites i mitjanes per assolir projectes més grossos, el networking, compartir recursos. Afortunadament, en el sector tecnològic les sinergies són molt més habituals que en altres sectors. Creiem que les administracions no aposten prou pel nostre sector, que és molt transversal i genera eficiència. Fa anys que parlen de coses que ja haurien d’estar superades, com ara portar la fibra òptica als polígons. Podem exercir de tractors de l’economia. Som empreses petites però tenim altes capacitats.

Quina és la mitjana de treballadors?

Les empreses tenen unes 6 o 7 persones de mitjana, però és una xifra enganyosa perquè hi ha empreses de 50 i empreses de 3 o 4. Nosaltres, a Playbrand, som 15.

I pel que veig, a Playbrand hi ha moltes noies. No és habitual en empreses tecnològiques.

Nosaltres tenim un 70% de dones perquè ens dediquem més al màrqueting digital, però a Sixtemia, per exemple, l’empresa de programació amb la qual compartim despatx al Parc Tecnològic de la UdG, sempre han tingut només homes. Els costa trobar dones amb el perfil tecnològic que necessiten. Crec que hi ha un problema cultural, que comença amb l’educació dels petits i acaba amb l’elecció de les carreres, però l’hem d’anar corregint. Abans no hi havia cap dona a la junta de l’AENTEG i ara n’hi tenim dues.

Els bons enginyers marxen a l’estranger?

Cada cop menys. A Girona intentem fixar el talent al territori, que cada cop és més pol d’atracció, i hi ajuden altres aspectes, com la qualitat de vida o la millora de les comunicacions amb Barcelona. Poder viatjar a la capital de Catalunya en 37 minuts és un avantatge important. Cada cop més, hi ha estudiants que troben feina aquí fins i tot abans d’acabar la carrera.

El fet que el Parc Tecnològic de la UdG estigui en liquidació, ¿ha afectat les empreses que hi tenen la seu?

Puc dir rotundament que no. El parc compleix la seva funció: hi ha una activitat rica, es creen sinergies, hi ha empreses que fan investigació. El que sap greu és que per una mala entesa entre administracions s’hagi arribat fins aquí. Quan el cas sortia als mitjans de comunicació teníem trucades de clients preocupats, però ara tothom ha assumit que la vida continua i el Parc de la Universitat de Girona segueix millor que mai. De fet, actualment està pràcticament ple.

Va ser president d’Òmnium Cultural a les comarques gironines. ¿Creu que es podria arribar a il·legalitzar l’organització?

De ganes no en falten. Tenim el president a la presó, que no és poca cosa. Crec que avui no es podria crear una organització igual. És molt transversal i en els moments de polarització hi ha veus diverses dins l’organització.

¿Creu que Òmnium viu una època de desconcert?

De desconcert no, però sí de replantejament. Cal veure quina pot ser la seva funció d’ara endavant. Però hi ha una forta pressió externa que afecta l’organització.

L’AENTEG també ha pres partit políticament.

Els empresaris, com qualsevol altre col·lectiu, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit. Quan va començar el Procés, vam ser la primera entitat empresarial que vam aprovar un acord en favor del dret a decidir i en favor de les decisions del Parlament de Catalunya.

¿Van acordar que les empreses de l’AENTEG no col·laborin amb la Fundació Princesa de Girona?

No. Qualsevol empresa és ben lliure de treballar amb qui li plagui. El que vam fer com a entitat és abandonar el programa Yuzz, on la FPdGi és partner local. Aquesta decisió es va prendre un cop sentit el discurs del rei d’Espanya després de l’1-O. La tasca que feien era bona però el discurs del rei va ser absolutament de part.

Tant l’associació com la seva empresa s’han implicat a fons amb la reforma horària. Quins resultats estan obtenint?

Molt bons. Ja tenim casos d’èxit on les empreses obtenen guanys d’eficiència i els treballadors guanyen en condicions laborals. Aquesta és una de les vies per tal de fidelitzar els treballadors i evitar que marxin.

Vostè que és pare d’una nena. ¿Com veu l’impacte de les noves tecnologies en les noves generacions?

Cal millorar l’educació. Estem tot just a les beceroles en l’ús de les noves tecnologies. Hem d’aprendre dinàmiques educatives diferents tant a casa com a l’escola. Crec que hi ha un excés de publicitat dels efectes negatius de les noves tecnologies i no es parla prou dels positius. També pot passar que no les utilitzem adequadament en l’educació. Des de l’associació, volem ajudar a generar continguts educatius perquè creiem que en això, com en la política, els empresaris també tenen una responsabilitat social que no poden eludir.

FONT: Ara.cat

Posted by: Emprenedoria 18 abr. 2018 Comentaris: 0
alife

La valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informa fonts d’un reconegut bufet d’advocats

Coincidint amb el seu quart aniversari, la startup gironina Alife, nascuda al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que va iniciar la seva activitat el 22 de març de 2014, realitzava el passat dimecres 23 de març una ampliació de capital de més de 500.000 € mitjançant una nova entrada de socis que van adquirir en el seu conjunt el 4,3%. Avui la valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informen fonts de la firma, que asseguren que aquesta operació gestionada per un reconegut bufet d’advocats, impulsarà a la tecnològica en els seus plans d’internacionalitzar els seus serveis durant 2018 i 2019.

També va ser durant la passada setmana quan Alife tancava un acord amb la primera empresa alemanya mitjançant el qual, a partir d’aquest mes d’abril, Alemanya disposarà d’aquesta tecnologia a través de ASV Deutschland, fent entrega d’ella a totes les famílies ateses per algun dels centres repartits per tot el país.

Serà a Tanexpo on Alife espera integrar la seva tecnologia entre les empreses europees assistents amb qui ja manté comunicació des de fa algun temps. Aquest salt per part de les empreses deixa enrere un cicle més tradicional que funcional, donant pas a una nova etapa en què empreses i famílies parlen el mateix idioma, el de la tecnologia i el de la informació, en opinió de representants de la companyia que asseguren que aquesta, desenvolupada per facilitar tant la comunicació d’un decés i el posterior procés de dol, no té cap cost per a les famílies, no es ven res al seu interior i no té publicitat. Així es presenta aquesta nova proposta que segueix sumant acords dins el sector funerari

Alife compta amb 15.000 famílies inscrites a Espanya, uns 100.000 usuaris i més de 1,5 milions de pàgines vistes, a més participen altres 30.000 usuaris que procedeixen principalment d’Anglaterra i Alemanya, però vam començar a rebre trànsit rellevant dels Estats Units, Mèxic i Colòmbia, segons Jordi Martínez, CEO d’Alife.

A més, interactua amb altres plataformes, ofereix la possibilitat de compartir les dades de cerimònia per WhatsApp o SMS, confirmar la nostra assistència, valorar el servei ofert per la funerària, o deixar un missatge al mur. A més es poden afegir fotografies, escrits, vídeos o enllaços que la mateixa tecnologia d’ordenar cronològicament.

“Es tracta d’una plataforma molt humana per a les famílies i una eina de qualitat per a les empreses, disponible com web o com a aplicació per a dispositius iOS i Android”, afirma Martínez.

Posted by: General 12 març 2018 Comentaris: 0 Tags:

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, han participat de nou en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC). La fira , que es va celebrar del 26 de febrer al 1 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 102 empreses catalanes, 73 de les quals es van ubicar en els 1.000 m² habilitats per la Generalitat a través de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, organitzades en els tres Estand Catalonia, ubicats a la part central del Congrés, amb 46 empreses; l’App Planet, amb 16 empreses; i l’espai Drons, que va acollir 12 empreses més.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva quarta participació. L’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. Coditramuntana va participar al Brokerage cercant nous projectes i sinergies.

Sixtemia al Mobile 2018

Sixtemia Mobile Studio acumula ja sis participacions al Mobile World Congress

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja sis edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

Des de 2007, Sixtemia ha ajudat a introduir empreses importants en mercats d’aplicacions mòbils, acumulant més de 350 aplicacions. Casos com les aplicacions de Zara (Inditex), Futbol Club Barcelona Fundació, TV3, Liceu, Pepe & Jeans, Boehringer, Rosa Clarásón excel·lents exemples del seu treball. A MWC’18 han presetnat els  últims projectes sobre mHealth i mCommerce i noves aplicacions per a serveis mòbils.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present a l’Estand Catalonia on va presentar fins a tres solucions de eHealth, convertint-se en un dels grans protagonistes d’aquest sector. Una d’elles, desenvolupada en col·laboració amb la també catalana SkinTemp, aconsegueix convertir els telèfons mòbils en termòmetres corporals, mitjançant un apòsit adhesiu, circuits impresos i tecnologia sense fils NFC. També van presentar iCardio, l’electrocardiògraf sense fils més petit del món, així com un accessori, anomenat Cookit, amb el qual podem controlar millor no només el nostre estat de salut, també el que mengem.

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2018, va mantenir de nou les previsions i va acollir 107.000 visitants, que per tercera edició seguida es va verificar la identitat de manera digital els visitants del certamen, gràcies a l’empresa catalana Icar. La tecnologia eHealth han estat les novetats més destacades, a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que canvien el món constantment.

Posted by: General 08 març 2018 Comentaris: 0 Tags:
Hackathon Girona 2018

La construcció d’una casa intel.ligent ha estat el repte de la cinquena edició de la Hackathon Girona

El passat cap de setmana va tenir lloc la cinquena edició de la Hackathon Girona, una trobada de programadors i professionals relacionats amb internet on l’objectiu consisteix en la creació d’un producte mínim viable, és a dir un prototip, de forma col·laborativa en tan sols un dia. La trobada es va realitzar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona gràcies a la col·laboració d’entitats públiques i privades, com l’Ajuntament de Girona, el mateix Parc Científic, l’associació Tecnoateneu de Vilablareix, Capside, Volcànic Internet, Wikiloc, Cannelonia i Cloudways.

Enguany el projecte escollit ha estat la creació d’una casa intel·ligent de forma íntegra, culminant en un decorat en forma d’habitació on s’ha realitzat una demostració de totes les funcionalitats desenvolupades. Entre d’altres, un sistema de reconeixement de veu que escollir la música per reproduir, una aplicació mòbil que permet apujar i abaixar persianes, un sistema que detecta quan el bebè plora i el bressola de forma automàtica o un canó que dispara magdalenes.

Al finalitzar la jornada es va alliberar tot el desenvolupament sota llicència open source, per tal que tothom pugui descarregar-ho i utilitzar-lo sense restriccions. El material utilitzat durant l’esdeveniment va ser sortejat entre els assistents.

En aquesta cinquena edició s’ha arribat a la trentena d’inscrits, cosa que mostra la bona salut de l’esdeveniment. L’organització està molt satisfeta de l’ambient de la jornada, i el networking que es crea entre els participants, així com de ser fidels a la fórmula de treball de manera conjunta un sol projecte entre els participants, un tret diferencial respecte a altres trobades de característiques similars, on els participants competeixen treballant en diferents projectes.

Posted by: General 28 febr. 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,

Va deixar una bona feina en una empresa de Vancouver i fins i tot va rebutjar l’oferta de Google per instal·lar-se a Silicon Valley. I és que la ciutat de Girona i el seu entorn «atrau molt». Tocat pel nou esperit col·laboratiu, va fundar Wikiloc per compartir amb el món la seva passió per l’aire lliure

Ara ja té tres milions llargs d’usuaris registrats. Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

T

Jordi Ramot, fundador de Wikiloc

Quan et vaig entrevistar el 2009 acababes de guanyar el premi Desafiament de Geoturisme de National Geographic. Aleshores Wikiloc tenia 80.000 usuaris registrats. Ara supera de llarg els 3.300.000. T’ho esperaves?

No. Tenim un creixement any a any impensable en el millor dels somnis. I ens adonem que tenim molt recorregut per fer a països com Brasil, França o Itàlia. Hi ha potencial per créixer molt més arreu del món i això ens motiva.

He calculat que Wikiloc creix ara mateix a un ritme de mig milió d’usuaris registrats anuals.

De fet, creixem més, perquè tot plegat ha estat bastant exponencial. Cada vegada més gent entra a la plataforma. Aquest últim any el creixement s’acosta al milió d’usuaris.

On és el sostre?

No ho sabem. Estem preparats per créixer. Tant de bo el sostre sigui molt més amunt. Comencem cada dia com si fos el primer. En comptes de partir de la idea que ja hem assolit fites, cada dia ens plantegem de nou què hem de fer.

Facebook supera els dos mil milions d’usuaris. Per quin costat creu que pot créixer Wikiloc?

Facebook és un dels grans titans. Nosaltres ens movem restringits al segment de gent que aprecia el turisme actiu, la muntanya, el ciclisme… Hi ha cada vegada més gent que fa activitat a l’aire lliure i està tot per fer a molts països. Ens faria il·lusió tenir als Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia la mateixa presència que tenim a Itàlia o al Brasil.

Costa més entrar als Estats Units?

Sí, perquè hi ha competència, però estem contents perquè veiem que anem creixent a tot arreu.

Quin és el vostre valor afegit? Per què la gent ve amb vosaltres?

La filosofia i identitat de Wikiloc és la mateixa ara que l’any 2006, quan vam aparèixer a la xarxa. Som una wikipèdia per compartir itineraris amb fotografies i punts d’interès. L’important no és el cronòmetre. La idea és gaudir del trajecte i que els altres puguin seguir el recorregut. Intentem fer les aplicacions molt simples. Que siguin senzilles d’usar. Que el mòbil no s’interposi entre nosaltres i la natura.

Hi ha altres aplicacions que fan això mateix?

Sí. Tenim molta competència. A França, a Alemanya… N’hi ha d’enormes amb equips de 150 persones, mentre nosaltres som 9 persones. Tot i això, a nivell d’usuaris i de distribució de rutes de tot el món, estem molt ben posicionats, i ho hem fet amb un projecte genuïnament gironí.

Quins és el vostre secret?

No fixar-nos gaire en la competència, perquè si t’hi fixes sempre acabes essent el segon i anant a remolc del que fa l’altre. Cada dia tots els que treballem aquí dediquem per torns una hora o més a atendre l’usuari, a respondre dubtes que ens plantegen. Fem suport a l’usuari. Escoltem molt la gent.

El maquinari informàtic ha de créixer constantment?

Tractem moltes dades de milers i milers de rutes i milers i milers de fotografies. I no ens agrada oferir fotografies petites. Aquest any hem fet un esforç molt gran per poder oferir les fotografies a bona resolució. Hi ha famílies que passen les fotos de les rutes a la pantalla del televisor. Ja anem cap als 13 milions de fotografies.

On teniu els servidors?

Abans els teníem als Estats Units, però ara ja ho tenim tot a Europa i garantim la protecció de dades. A Irlanda i Alemanya. De manera completament segura.

La gent ja ha compartit a Wikiloc quasi vuit milions de rutes. Quants sistemes de transport hi ha representats a Wikiloc?

N’hi ha 72. N’hi ha amb segway per la muntanya, i amb bicicleta BTT amb una sola roda…

Heu arribat a tots els països del món?

Sí. Exportem arreu la passió gironina per l’aire lliure.

També a Corea del Nord?

Sí. A l’Àsia hi ha molta afició.

És cert que no vols guanyar diners?

A veure: quan arrenques un projecte has de superar l’etapa que jo en dic de l’angoixa econòmica. Perquè les factures de lloguer de locals i de servidors i moltes altres són molt quantioses i arriben cada mes. Però després arribes a un punt que veus que ja pots sobreviure. Des de fa uns anys ja aixequem el cap. La il·lusió màxima seria d’aquí a vint anys poder mirar enrere i veure que Wikiloc és com Lonely Planet o la Viquipèdia, que s’ha convertit en una comunitat a nivell mundial i té a tots els països usuaris i activitats. Això passa per davant de qualsevol recompensa econòmica. Causar un impacte positiu a milions de persones, haver contribuït a canviar el món, és el que m’agradaria explicar als nets.

És cert que no vol publicitat?

Sí, és cert. Vam estar molts anys sense publicitat per no contaminar l’experiència de l’usuari. Wikiloc va néixer sense ànim de lucre. Vam obrir un canal de donacions i molta gent va fer aportacions i encara avui hi ha gent que ens fa aportacions a canvi de res. Increïble. I molt il·lusionant. Ens havien dit que als Estats Units sí, però a Espanya ningú no dona res a canvi de res. Nosaltres tenim grups d’excursionistes que ens fan donacions bastant importants. Això recomforta. Vol dir que hi ha gent que no vol que desapareixem. Estem oferint un valor que la gent aprecia.

Però ara estan lligats a la publicitat. Serà per sempre?

Tinc l’esperança de poder eliminar la publicitat en un futur. La publicitat és el que veig més molest. És cobrar a terceres persones, l’anunciant, per serveis que jo ofereixo a primeres persones, l’usuari. Millor cobrar directament a l’usuari, no? Hauríem de poder oferir nosaltres un valor que l’usuari estigui disposat a pagar.

Pel que dius, a la llarga desapareixerà la publicitat però es reforçarà l’opció de pagament?

Sí.

Jo mateix soc usuari de pagament i m’agrada perquè no existeix la renovació automàtica.

Ja, però ens arriben queixes de gent que es troba a mitja excursió i justament aquell dia li ha caducat la subscripció, i entenem que això molesta molt. Ho estem estudiant. En qualsevol cas, sempre es podrà cancel·lar la subscripció.

Tens una estimació del valor econòmic actual de Wikiloc?

No. Sé quan consumeix mensualment. Aquí hi ha màquines, talent, un equip, però hi ha un intangible que jo valoro molt que és la marca. Ha costat molt arribar fins aquí. L’opinió positiva de molta gent d’arreu del món té un valor altíssim, tot i que també rebem crítiques.

I el valor de les dades dels usuaris que atresora?

Això és intocable. Les dades dels usuaris són sagrades. No hem enviat mai publicitat personalitzada. I això que ens han fet ofertes molt sucoses de fabricants de roba o material de muntanya, però això seria faltar la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i es perd en un segon.

I si vingués un grup i pagués una milionada per l’empresa?

No. No ho sé. L’únic que puc dir és que si vingués un grup d’aquests afins com Lonely Planet o Google i ens oferís ampliar… No ho sé. El que no acceptaríem és el que ha passat amb altres. Tripadvisor va comprar un projecte americà semblant al nostre, Everytrail, i el va abandonar. Van comprar l’equip tècnic i van abandonar el projecte. No sabem per què.

M’han dit que vas rebutjar una oferta de Google per instal·lar-te a Silicon Valley?

Bé. Va ser a l’inici del projecte. I no va ser una oferta formal. Vam anar a la seu de Google a Silicon Valey convidats a recollir el premi a la millor iniciativa en l’ús de Google Maps i diversos enginyers em van oferir de quedar-me a treballar allà. Però vaig entendre que el projecte de Wikiloc no l’hagués pogut continuar de la mateixa manera. I a més a més, què carai, Girona tira molt. A mi m’agrada molt sortir a l’aire lliure i aquí tenim de tot. Crec que des de Girona es poden fer grans coses, si bé és cert que hi ha dificultats de finançament i per trobar capital risc. A Silicon Valley una sortida en bicicleta en grup aplega gent de Facebook, gent de Google, gent d’Instagram, un enginyer de sistemes, un advocat… i resulta molt enriquidora. Però aquí al Parc també fem jornades de programació i de mica en mica ens anem dinamitzant. També podem fer feina de qualitat.

Creus que un món millor és possible?

Queda malament dir-ho, però crec que no hem estat mai tan bé com ara. Estic llegint el llibre Homo Sàpiens, de Yuval Noah Harari. T’obre molt el punt de vista. El problema és que tot el dia llegim notícies negatives als mitjans de comunicació. Però passen moltes coses bones. Jo soc optimista.

Què demanaria a la política?

Que s’erradiqui la mentida. L’engany deliberat.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 09 febr. 2018 Comentaris: 0

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

“L’ajuda ens permetrà completar la fase final d’industrialització i el llançament del servei al mercat Europeu”. Jaume Gelada, CEO.

La plataforma INSYLO

Insylo

INSYLO és una plataforma IoT que permet la monitorització remota de les sitges de les granges ramaderes i l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos.

En l’era de la digitalització, el subministrament de pinsos a les granges ramaderes segueix sent un procés totalment manual i ineficient que provoca, només a Europa, sobrecostos evitables de més de 400 milions d’euros cada any. Cada setmana, milions de ramaders a tot el món han d’inspeccionar manualment les seves sitges per controlar els nivells d’inventari de pinso i ordenar a temps les compres. La inspecció es realitza normalment colpejant les sitges amb un bastó per deduir si estan plens o buits, o bé, mitjançant la perillosa operació de pujar a una sitja de 8 metres d’altura per poder inspeccionar el seu interior. Fins ara, ningú havia aconseguit resoldre aquest problema a causa de l’alt cost que té la instal·lació de sensors de pesatge en aquest tipus de sitges.

INSYLO, gràcies a un nou Sensor Volumètric Intel·ligent, protegit amb una patent internacional, permet per primera vegada la monitorització remota del nivell d’inventari de les sitges amb gran precisió i a un cost molt baix. El sensor es pot instal·lar en 5 minuts ja que s’alimenta amb energia solar i incorpora la seva pròpia connectivitat a Internet. A més, una plataforma de software en el núvol recull les dades de centenars de milers de sensors i utilitza el Big Data i la Intel·ligència Artificial per predir els consums de les granges i optimitzar la logística de abastiment de les sitges. El sistema beneficia tant a ramaders com a proveïdors de pinso. Els primers poden estalviar fins a 22 dies de treball per any evitant la inspecció manual de les sitges i, els segons, fins a 500 € per sitja i any gràcies a l’automatització de processos i a l’optimització de les rutes de distribució.

El programa SME Instrument

SME Instrument és part del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea i està enfocat a pimes de base tecnològica amb projectes altament innovadors i amb un gran potencial de mercat. Es tracta d’un dels programes d’ajuda més competitius que existeixen amb taxes d’èxit de només el 3%.

L’ajuda rebuda permetrà completar la fase final de desenvolupament i industrialització de la plataforma INSYLO i el llançament comercial de la solució a escala europea. Alhora, permetrà la contractació de 6 nous enginyers de R+D i 1 director comercial per a l’obertura del mercat europeu.

Sobre Insylo Technologies

Insylo Technologies SLU (anteriorment Ubikwa) és una startup de base tecnològica ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La seva missió és aprofitar els últims avenços en sensors 3D i la Internet de les Coses per crear solucions per a les Cadenes de Subministrament Intel·ligents. L’empresa ha desenvolupat un nou Sensor Volumètric Intel·ligent que permet, per primera vegada, el control remot d’inventaris de productes sòlids i a granel amb gran precisió i a un cost molt baix. El caràcter innovador de la seva tecnologia ha estat reconegut amb l’obtenció de prestigiosos guardons: 1st Iot Global Call, Smart Agrifood High Flyers, CommBeBiz awards, EU Seal of Excellence, etc..

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

vineyard

El projecte POLIFAVI, té com a objectiu principal realitzar un pilotatge per determinar la viabilitat tècnica-econòmica de la valorització i recuperació de compostos bioactius com els compostos polifenòlics dels fangs i residus sòlids generats en el procés de depuració de les empreses del sector vitivinícola.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destina un total de 148.709 euros a sis projectes d’empreses gironines de foment de l’economia circular. Els projectes subvencionats són iniciativa de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del Sector de l’Aigua (CWP), que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de l’empresa Norfrisa, de Riudellots de la Selva; Royal Verd, de les Preses; Prefabricats la Selva, de Santa Coloma de Farners, i Agroalimentària Mas Saulot, de Palau-Sator. En aquest últim cas, es subvenciona amb 29.325 euros per tirar endavant un projecte pilot per a la reutilització d’ampolles buides de sidra de l’empresa Mooma.

Pel que fa a Norfrisa, l’ajut és de 30.000 euros per a la valorització interna de la sang tècnica produïda durant la matança del porc. Prefabricats la Selva rep un ajut de 28.363,13 euros per testar maons de formigó fabricats amb subproducte de suro destinats al sector de la construcció.

La CWP rep dues subvencions diferents; una de 16.863,70 euros per estudiar la potencialitat dels fangs de depuradora com a potencial matèria primera, i l’altra de 29.918,15 euros per a l’impuls de la simbiosi en la indústria de l’aigua, Simbaicat. El projecte de Royal Verd per avaluar l’aprofitament de taps de suro reciclats com a farciment d’una zona esportiva de gespa artificial rep una subvenció de 12.165 euros.