Parc UdG » “Vivim entre plàstics” Estudi pioner a l’ICRA sobre microplàstics a rius i mars

“Vivim entre plàstics” Estudi pioner a l’ICRA sobre microplàstics a rius i mars

Publicat per: Parc UdG General 10 Mai 2019 Comentaris: 0

Què són els microplàstics?

Rodríguez-Mozaz, en un dels laboratoris de l’ICRA J. TRILLAS.

Són trossets de plàstic que estan en suspensió i que poden ser visibles o no.

Segons es veu, és un gran enemic que no para de multiplicar-se?

Evidentment! Per efecte de la degradació a la qual estan sotmesos es van dividint i, llavors, ja tenim els microplàstics i, fins i tot, nanoplàstics.

Quina és la seva procedència?

Hi ha dos grups: els macroplàstics, com per exemple una ampolla d’aigua, que també és un contaminant com a residu. Aquesta, tot i el seu volum, està experimentant un procés de degradació que per efecte del sol o de l’aigua va generant més microplàstics.

Quina és l’altra procedència?

Després tenim aquells que provenen d’una gran font: els productes d’higiene personal, com per exemple els exfoliants; aquests incorporen esferes de microplàstics per millorar les característiques del producte. Una altra, i també molt important, la trobem en les fibres sintètiques de la roba que fem servir. Cada vegada que retem la roba es generen moltes fibres que en contenen. De fet, les microfibres ja són microplàstics. I no ens oblidem dels pneumàtics!

En el procés de fabricació?

Directament a la carretera. El desgast de la roda els genera i l’aigua els arrossegarà als rius.

Estem, doncs, davant una situació molt complexa, perquè pel que explica estem envoltats de plàstic.

Sí, totalment. Estem vivint en una civilització del plàstic. Per això ens cal saber quines són les fonts, com combatre-les i quins són els seus efectes. Una situació que es pot veure per continents, perquè n’hi ha que en tenen més que d’altres. Per exemple, aquells que provenen de la cosmètica en el primer món van a parar a la depuradora, on hi ha un tractament que n’elimina una part, si bé no tota. En altres continents on no hi ha sistemes de depuració aquests van directament i sense cap filtre al medi natural. D’aquí ve la importància dels estudis per veure els efectes sobre la salut. Ara cada vegada hi ha més equips que hi estem treballant.

No només afecten el medi, sinó també l’alimentació

La proliferació de plàstics contaminants, especialment als mars i rius, ha portat a iniciar un gran nombre d’estudis sobre com poden afectar el medi i la salut. Aquests estudis se centren especialment en els microplàstics, els de menys de 5 mil·límetres. Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit al Campus Aigua de la UdG– participen en el projecte Plas-Med, una iniciativa de referència que vol aportar dades a una problemàtica encara força desconeguda. Amb una durada de tres anys, aquest estudi se centrarà en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània. Aquesta investigació ha de servir per tenir dades per poder avaluar científicament la seva toxicitat i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana.

Impacte en la salut

La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’ICRA, destaca que cada vegada es fa més necessari disposar d’estudis per poder determinar “la capacitat que tenen els microplàstics d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants, com ara microorganismes, biotoxines i contaminants orgànics, siguin prioritaris o emergents”. “Alguns d’aquests contaminants orgànics poden també persistir”, afirma. Els estudis se centren en àrees de la costa mediterrània com el delta de l’Ebre i el mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica.

Risc emergent

Sara Rodríguez explica que els microplàstics han estat reconeguts per la comunitat científica “com un risc emergent per al medi ambient i la salut humana”. Els microplàstics són petites partícules de plàstic, de menys de 5 mm, de diferents procedències, com per exemple de la indústria de la cosmètica, productes d’higiene personal, fragmentació de plàstics en el medi ambient, fibres tèxtils sintètiques o restes de pneumàtics.

La problemàtica associada a la contaminació aquàtica per microplàsics és complexa, multidimensional i transversal. “No només poden afectar el medi ambient, sinó que també concerneixen altres disciplines com ara la seguretat alimentària, la salut pública i l’economia”, explica, i hi afegeix que “els microplàstics poden alliberar altres contaminants ambientals al medi ambient, com és el cas d’additius i plastificants utilitzats durant la seva producció”. Així mateix, tenen un elevat potencial d’adsorció de contaminants orgànics persistents i emergents presents a l’aigua. “Per tant, els microplàstics podrien actuar com a vectors d’altres contaminants i incrementar així la seva disponibilitat, transferència i toxicitat en organismes aquàtics”, destaca Rodríguez. Plas-Med està integrat pels grups de recerca i investigadors participants de l’Idaea-CSIC de Barcelona, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) de Múrcia i l’ICRA.

FONT: ElPuntAvui