Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 23 Set 2019 Comentaris: 0 Tags:

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership

El projecte desenvolupat per GAIA, el Catalan Water Partnership (CWP) – amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona–, Zinnae, Innovae, Depuració d’Aigües del Mediterrani i SASTESA sobre la viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, ha guanyat el Premi al Millor Projecte de Col·laboració Intercluster al Congrés Nacional de Clústers celebrat el 19 de setembre a Madrid en la categoria d’Agrupacions Empresarials Innovadores de 2018. Organitza els premis el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme com a reconeixement a les millors iniciatives per a la innovació en col·laboració.

Les tecnologies de Bessó Digital –consistents en la creació d’una rèplica exacta d’un producte, servei o procés– presenten un alt potencial de valor afegit a les infraestructures del cicle de l’aigua i en especial al seu manteniment, assenyalen des del CWP. S’observa que la seva aplicació pot suposar un augment clar en l’eficiència de les infraestructures, augmentar la seva disponibilitat, ampliar la seva vida útil i reduir els costos associats de manteniment i explotació.

Posted by: General 12 Set 2019 Comentaris: 0 Tags:
Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

GoodGut ha tancat una ronda d’inversió de 500.000 euros a la plataforma Capital Cell, un 25% més de l’objectiu inicial, que destinarà a finalitzar la validació clínica del test no invasiu RAID-CRC per al cribatge del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal. L’empresa estima que amb l’entrada al mercat del RAID-CRC es podran reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries i estalviar fins a 60 milions d’euros per cada ronda de cribratge. Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut, agraeix als més de 200 petits inversors, metges i pacients que hagin confiat en el projecte. “És l’impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç del càncer de còlon i recte sigui més eficient”. Des de la seva creació el 2014, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, el primer test de diagnòstic no invasiu de la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor per monitoritzar l’activitat de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer l’estat de la microbiota intestinal. Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical. Al llarg d’aquests anys, la biotech amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona ha aixecat finançament per més de 3 milions d’euros.

Posted by: General 22 Jul 2019 Comentaris: 0

L’empresa Depuració d’Aigües del Mediterrani (DAM) ha participat, juntament amb el Catalan Water Partnership (CWP), en una investigació que analitza la viabilitat i ús del bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua. La tecnologia és capaç de simular el comportament del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es produeixen a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).

El bessó digital és una recreació virtual “connectada amb sistemes reals”

“L’aplicació del bessó digital a la indústria del sector de l’aigua està encara per explotar i pot ser un aspecte diferenciador en el futur per al disseny i gestió de les EDAR, ja que pot incrementar l’eficiència operativa i de gestió, millorar la presa decisions en temps real i reduir els errors i temps de resposta “. Aquesta és la principal conclusió assolida en el projecte’Estudio de viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’agua’, liderat per l’Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació de la Ciutat Basc (GAIA) i en què ha participat DAM, al costat de l’associació Catalan Water Partnership (CWP), Innovae Augmented Reality Agency i Sastesa.

L’estudi ha analitzat la viabilitat del desenvolupament i aplicació d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, mitjançant una recreació virtual “connectada amb sistemes reals” que permet una gestió integral dels diferents processos i operacions que tenen lloc a l’EDAR.

“L’aplicació del bessó digital a les EDAR és un repte important i suposa un canvi de paradigma en la gestió i manteniment dels equips, pel valor que aporta per a l’enteniment i millora d’infraestructures complexes”, afirma la investigadora de DAM al projecte, Desi Esclapez. Concretament, el treball realitzat en el projecte per l’entitat valenciana s’ha centrat en el desenvolupament del Model 3D i l’estudi d’un bessó digital en la línia de fangs d’una EDAR, així com en el disseny d’un protocol de manteniment a través de realitat virtual augmentada.

“Per al desenvolupament de la investigació s’ha recopilat tota la informació necessària en l’EDAR d’Alzira (València), que és on s’ha aplicat la tecnologia resultant de l’estudi. Inicialment hem dut a terme una anàlisi preliminar de les oportunitats i necessitats i hem dissenyat el model 3D i implementat el prototip de bessó digital. a més, hem dissenyat un protocol de manteniment assistit a través de realitat virtual / augmentada “, assenyala la tècnic de DAM.

Els avantatges del bessó digital a l’EDAR

El bessó digital és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta unió del món físic amb el virtual permet una millor identificació i resolució de les incidències i un major seguiment de les operacions de manteniment.

“Per a les operacions en camp, la solució integra una aplicació mòbil basat en realitat augmentada que facilita al personal de manteniment la localització d’actius, seguiment del procés o l’accés remot a un tècnic més especialitzat que li pugui ajudar”, ressalta Desi Esclapez. No obstant això, la investigadora de DAM ressalta que la veritable revolució d’aquestes simulacions es troba en l’ús de dades en temps real, mitjançant avançades tècniques d’intel·ligència artificial “que poden simular de forma bastant precisa el comportament real del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es poden generar en cadascuna de les etapes dutes a terme en les plantes “.

A més, Desi Esclapez indica que l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes “permetrà l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema”, conclou la tècnic de DAM.

FONT: Tecnoacua.com

Posted by: General 19 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l’estudi ‘Girona 100, SA’ elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d’encarar “futurs reptes” com per exemple l’adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D’altra banda, el 64% de les empreses que s’inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació.

A l’exercici 2017, l’empresa familiar representa el 75% del total de la xifra de negocis i el 85% de l’ocupació de les empreses que componen l’índex Girona 100 SA, fet que suposa un decrement d’1 punt percentual i el manteniment, respectivament, respecte a l’estudi anterior, tot això en el context d’una reducció en dues empreses en el col·lectiu familiar.

 
 

La Indústria càrnia continua com a sector líder en relació amb la xifra de negocis, però des de l’estudi de l’exercici 2014, ja no és el sector d’activitat amb més empreses representades. En concret, el sector d’Altres indústries manufactureres aporta 25 empreses i només 20 la Indústria càrnia, disminuint aquesta última el nombre d’empreses respecte a l’estudi anterior.

Les 100 empreses amb més volum de negoci tenen una percepció positiva de l’entorn econòmic

El sector d’Altres serveis i construcció aporta 15.157 treballadors, en comparació a 4.862 de la Indústria càrnia. La presència d’empreses de treball temporal explica en gran part aquest elevat volum de treballadors, perquè aquest sector ha experimentat un fort increment de més de 2.000 empleats. Malgrat aquesta circumstància, el sector de la Indústria càrnia recupera el segon lloc en termes d’ocupació, mentre que l’any passat el segon sector era Altres indústries manufactureres.

Les empreses del Girona100, SA incrementen per novè any consecutiu la seva xifra de negocis, i registren una millora del 6,33%, que és lleugerament inferior al 6,41% de l’edició 2016. Per altra banda, continua l’increment de la rendibilitat, amb una millora dels marges, resultant amb una rendibilitat mesurada sobre la xifra de negocis d’un 3,46% (3,33% en l’estudi anterior). És el quart exercici consecutiu en què es dona aquest fet.

La xifra de negocis sobre la que es disposa d’informació geogràfica es manté en nivells semblants als de 2016, tot i que presenta un lleuger decrement de la xifra de vendes a mercats exteriors, i es situa lleugerament per sota del 30%. La millora del resultat net en un 10,65% respecte al 2016 és conseqüència, fonamentalment, d’una millora del marge d’explotació. Aquesta millora en el resultat net és el quart any que es produeix de forma consecutiva. La millora és inferior a la registrada el 2015 respecte el 2014 (27%), i la registrada el 2016 respecte el 2015 (43%), representa doncs una moderació en el creixement.

Tots els sectors presenten beneficis de forma agregada en aquesta edició 2017 de l’estudi, igual que en l’edició anterior. La suma total de les pèrdues ha disminuït significativament, i ha passat de 8.940 milers d’euros el 2016 a 2.652 milers el 2017, i pet tant s’ha reduït també de forma rellevant la pèrdua mitjana.

El 2017 les empreses familiars continuen tenint unes rendibilitats sobre la xifra de vendes, sobre actiu i sobre fons propis, superiors a les de les empreses no familiars. Les rendibilitats econòmiques i financeres continuen millorant el 2017 i assoleixen el millor registre de la sèrie històrica 2007-2017.

L’actiu del Girona 100, SA en el 2017 és de 5.202 milers d’euros, fet que suposa un creixement de quasi el 3% en relació amb l’exercici anterior. El fons de maniobra del Girona 100, SA millora en termes absoluts i en termes relatius sobre el total d’actiu respecte el 2016. 
 
En l’estudi del 2017, són les empreses no familiars les que presenten una major ràtio d’endeutament, tal com succeïa el 2016 i el 2015. S’observa, igual que en l’edició precedent, una lleugera disminució en l’endeutament d’ambdós col·lectius el 2017. 
 

Es crea ocupació de forma rellevant

El nombre d’empleats ha incrementat en 3.056 persones respecte el 2016. Per bé que s’ha moderat l’increment experimentat l’exercici anterior que va ser de més de 4.300 persones, s’ha continuat amb la tendència positiva iniciada el 2012 en què es va incrementar el nombre d’empleats en 8 persones, 900 en el 2013, 1.500 el 2014 i 2.900 el 2015. El sector que més llocs de treball ha creat ha estat el d’Altres serveis i construcció

La presència a l’índex de dues empreses de treball temporal explica part de l’increment. Tot i això, si excloem aquest sector es crea una ocupació de més de 1.000 treballadors (665 treballadors en l’edició anterior) en la resta de sectors.

 
L’enquesta de perspectives empresarials de les empreses de l’índex Girona 100, SA d’aquesta edició ha indicat que els resultats del 2018 han millorat respecte el 2017, seguint la tendència marcada en el darrer any, en els tres indicadors que es valoren: facturació, plantilla i activitat a l’estranger.

A això s’hi afegeix que la percepció de l’entorn és positiva per a la majoria d’empreses i sectors, tot i que ha disminuït el grau d’optimisme respecte a les percepcions de l’any passat. La majoria de les empreses enquestades coincideixen en la importància de tres grans fortaleses de les que disposen i han de mantenir: la qualitat del producte i la imatge de marca, seguida dels processos de decisió ràpids i flexibles i l’adopció d’una perspectiva a llarg termini. 

 
Pel què fa a les seves preocupacions, les dues més citades són la creixent competència i el poder negociador dels clients i l’increment del cost de l’energia o de les matèries primeres. La guerra pel talent, que ocupava el primer lloc de preocupació l’any passat, continua essent rellevant però passa a una tercera posició. 
 
D’altra banda, un nombre important de les empreses enquestades coincideix en què les mesures de tipus polític que impulsarien les perspectives empresarials serien: en primer lloc, els incentius a la inversió; en segon lloc, els impostos més baixos; i en tercer lloc, la reducció de la burocràcia i la simplificació fiscal i els acords laborals més senzills i flexibles. 
 
Respecte a les prioritats a mig termini de les empreses enquestades, de forma semblant però no idèntica a l’edició anterior, en primer lloc s’enumera la millora de la rendibilitat, seguida de la innovació en productes, serveis o processos i, en tercer lloc, l’increment de facturació.
 

Una visió retrospectiva de 10 anys

Amb motiu dels 10 anys de l’estudi Girona 100, en aquesta edició s’ha inclòs una visió retrospectiva de diferents indicadors claus de cadascuna de les edicions d’aquest estudi (2007 a 2017). En la pràctica totalitat dels indicadors s’observa una millora generalitzada en comparació a les xifres inicials del 2007,tant en els indicadors en valor absolut com en les diferents ràtios. La xifra de negocis ha experimentat un increment acumulat en termes nominals del 39% sobre la xifra de l’exercici 2007, aquest increment es redueix al 23% en termes deflactats (euros constants). 
 
Tanmateix, e l resultat net ha millorat un 125% respecte a la xifra de 2007 en termes nominals, percentage que es redueix fins aproximadament el 100% considerant xifres deflactades (euros constants), el que suposa duplicar la xifra inicial del 2007. 
 
Des del punt de vista d’anàlisi d’empreses familiars i no familiars, els indicadors comentats també experimenten una evolució positiva. En aquest sentit , l’increment de la xifra de negocis en euros constants és més elevat en el col·lectiu no familiar, que creix en més d’un 80% en els 10 anys d’estudi, mentre que en la familiar creix de forma més moderada, només un 12% respecte el 2007.
 
En relació amb el resultat net en euros constants, el segment d’empreses familiars presenta un increment del 104%, mentre que el no familiar incrementa en un 83%. En relació amb l’ocupació, s’observa una evolució positiva des de l’exercici 2012 i la xifra d’ocupació total ha passat d’aproximadament 20 mil treballadors el 2007 a 33 mil treballadors el 2017. La xifra mitjana d’empleats també ha experimentat una evolució positiva per als dos col·lectius: ha augmentat 149 empleats en el col·lectiu de les empreses familiars i 70 en les no familiars.
 
Finalment, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants es inferior a la xifra base del 2007 en un 7,4%, registrant una evolució irregular amb caigudes des del 2014. Si observem l’evolució per als dos col·lectius, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants és inferior en ambdòs col·lectius.
 

El projecte CIMEC, en el qual hi ha participat l’equip de Girona del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), ha col·laborat en la creació d’una nova generació de sistemes ciberfísics amb aplicacions que incorporen la intel·ligència artificial i la sensòrica a l’àmbit de la fabricació de grans components per als sectors de l’energia, el naval, el ferroviari i l’aeronàutic.

En concret, CIMEC ha desenvolupat noves tecnologies de mesurament i diversos components mecànics que tindran un impacte “molt positiu” en la competitivitat de la indústria metall-mecànica i en les indústries de base “per a sectors d’alt valor estratègic”, destaca el gerent d’Eurecat a Girona, Guillem Quintana.

Una nova tecnologia desenvolupada a Girona aplica intel·ligència artificial a la fabricació de peces mecàniques

Segons explica, el projecte s’enquadra en la denominada indústria 4.0 i “suposa un avenç per tal que la màquina, dotada d’un sistema d’intel·ligència artificial, pugui fer autodiagnosi de la qualitat del procés que s’està duent a terme”.

En conjunt, CIMEC aporta noves tecnologies en processos de producció existents en l’àmbit de la mecatrònica, amb la inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sistemes de monitorització al núvol, per tal de millorar la qualitat dels components i assegurar així el millor diagnòstic de la zona superficial de les peces mecanitzades, un pas en la direcció de la indústria 4.0, considerada la quarta revolució industrial.

En concret, el projecte ha contribuït a desenvolupar una fresadora de grans dimensions i una rectificadora vertical, ambdues dotades d’un sistema de diagnòstic automàtic de la qualitat superficial de peça. Els exemples d’ús s’han enfocat al mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas i a la fabricació de rodaments per a aerogeneradors.

“Hem aplicat els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació per mecanització, un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta el gerent d’Eurecat Girona.

En paraules del cap del projecte per part d’Eurecat, Arcadi Castanyer, les innovacions de CIMEC permetran a les empreses “fabricar correctament, amb qualitat i a la primera, reduint així sobrecostos per reprocessats”. D’aquesta manera, detalla, “s’optimitzen els paràmetres de procés per augmentar els ratis d’arrencada de material i evitar inestabilitats”, que comporten “faltes de qualitat en peces en procés de mecanització”.

La iniciativa ha estat liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquines-eina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO.

CIMEC ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per la Unió Europea, en el marc de la convocatòria Retos-Colaboración 2016, en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”, del Programa Estatal de Investigació, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes a la Societat, i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Posted by: General 11 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

Som Energia i Som Mobilitat impulsen la iniciativa Transicioenergetica.cat amb l’objectiu de facilitar a les empreses la transició cap a una economia lliure d’energies fòssils proposant accions positives davant l’emergència climàtica actual.

Amb aquest projecte les dues cooperatives volen contribuir a reduir les emissions de CO2 i facilitar la descarbonització de l’economia. Les empreses que participin de la iniciativa ampliaran el coneixement sobre els seus usos energètics i es dotaran d’eines de canvi per ser més competitives, sostenibles i responsables. A més, els servirà d’altaveu per explicar el seu procés de transició i animar a altres organitzacions a seguir les seves passes.

Les dues cooperatives facilitaran a les organitzacions eines de diagnosi i acompanyament a través del projecte Transicioenergetica.cat

En la presentació oficial de Transicioenergetica.cat, que s’ha fet aquest dimarts al Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials de Barcelona, s’ha explicat que el projecte s’inicia amb una prova pilot des del 16 de juliol fins a finals d’octubre de 2019 en la qual hi participaran un total de vuit empreses. En una primera fase una consultora especialitzada en el sector energètic les ajudarà a avaluar la seva situació actual en els àmbits d’eficiència energètica, autoproducció, generació col·lectiva i mobilitat. A partir d’aquí, es proposarà un pla de treball amb les possibles millores a realitzar. L’objectiu principal és aconseguir que cada empresa redueixi la seva dependència de les energies fòssils facilitant una reducció de les seves emissions totals. Això les farà, a la vegada, més eficients i sostenibles.

Del 5 al 15 de juliol les empreses interessades en acollir-se a la prova pilot poden presentar les seves candidatures al web del projectewww.transicioenergetica.cat. El projecte està dirigit a les empreses i organitzacions catalanes, i en una segona fase es contempla la possibilitat d’ampliar-ho a administracions locals i organitzacions d’arreu de l’Estat espanyol. Segons ha explicat Ricard Jornet, un dels impulsors de Transicioenergetica.cat, ja hi ha unes 40 empreses interessades en fer la transició energètica.

A la presentació oficial del projecte hi han assistit mig centenar de persones vinculades al teixit empresarial. L’acte ha comptat amb la participació del meteoròleg i geògraf Francesc Mauri, que ha alertat que “el camí és pedregós, però la malla tecnològica i informativa és una revolució impossibile d’aturar. Francesc Mauri ha animat a “no defallir en intentar aportar el nostre granet de sorra”. Assumpta Farran, de la Fundación Renovables, ha destacat que “malgrat un escenari normatiu complicat, hi ha gent que de forma col·lectiva es mou per produir i consumir energia d’una forma diferent, per moure’s generant el menor impacte”. Farran ha afegit que “per primer cop, al món de l’energia, pot manar el consumidor”.

Transicioenergetica.cat ha estat possible gràcies al suport d’Aracoop, el programa d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, a través dels Projectes Singulars, i amb el finançament del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

FONT: SomEnergia

Posted by: General 09 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, acaba de crear a través del projecte europeu NOWELTIES un “laboratori ‘de doctorands per a la recerca de nous materials i tecnologies innovadores en l’àmbit del tractament d’aigües residuals.

La necessitat de fer front a les conseqüències del canvi climàtic, i als cada vegada més freqüents períodes d’escassetat d’aigua, comporta un notable increment de la demanda de solucions tecnològiques per al sector del tractament d’aigües i la recerca de nous professionals capacitats i interdisciplinaris que puguin fer front als futurs desafiaments d’aquest sector i aplicar a la pràctica les directives relacionades amb aquest àmbit.

Amb aquest objectiu l’ICRA ha desenvolupat projecte NOWELTIES, dins el programa Maria Sklodowska Curie, una plataforma (European Joint Doctorate) que ofereix oportunitats de formació avançada per a experts en tractament d’aigües del futur i, al seu torn, inclou un programa d’investigació per el desenvolupament de nous materials i tecnologies (tractaments biològics avançats, processos d’oxidació innovadors, sistemes híbrids) que permetin satisfer les diverses demandes de tractament d’aigües residuals.

 El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals.

Aquestes tecnologies permetran controlar la contaminació per microcontaminants orgànics, com són els pesticides, fàrmacs, hormones, compostos perfluorats o disruptors endocrins, que actualment no són eliminats per les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en el procés de recuperació de l’aigua.

“Amb el tractament convencional de tractament d’aigües residuals l’eliminació d’aquests contaminants emergents és baixa i insuficient” – explica la Dra. Mira Petrovic, responsable de línia d’investigació de Contaminants en Aigües Residuals de l’ICRA i investigadora principal del projecte NOWELTIES. “El projecte ajudarà a acabar amb les mancances tecnològiques i les necessitats de coneixement existents en aquest àmbit. S’aprofitaran eficaçment els recursos per a la recerca de nous materials i tecnologies i es crearà una plataforma que ofereixi oportunitats d’estudis d’avantguarda per a la formació dels experts en tractament d’aigües del demà “- afegeix la Dra. Petrovic.

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals, en el marc de les següents tesis doctorals, que a partir del mes de setembre es desenvoluparan en institucions i centres d’investigació d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Sèrbia i Croàcia:

  • Tesi doctoral 1: Understanding biotransformation mechanisms of OMPs during anoxic biological Wastewater treatment (Comprensió dels mecanismes de biotransformació dels OMPs -Organic micropollutants o microcontaminants orgànics- durant el tractament biològic anòxic d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya.
  • Tesi doctoral 2: Studying the Bioavailability and biodegradability of OMPs during treatment (Estudi de la biodisponibilitat i la biodegradabilitat dels OMPs durant el tractament).
    Institució d’acollida: RWTH Aachen University, Alemanya.
  • Tesi doctoral 3: Coupling the new concept of sequential biofiltration with in situ electron acceptor delivery for enhanced OMP removal and effective attenuation of disinfection by-product precursors (Combinació del nou concepte de biofiltració seqüencial amb el lliurament in situ de acceptadors d’electrons per millorar la eliminació de OMPs i l’atenuació efectiva dels precursors de subproductes de la desinfecció).
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya.
  • Tesi doctoral 4: Design, development and characterization of atmospheric plasma system for Wastewater treatment (Disseny, desenvolupament i caracterització de sistemes de plasma atmosfèric per al tractament d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Institute of Physics, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 5: Understanding transformation of OMPs during plasma treatment and its ecotoxicological Implications (Comprensió de la transformació dels OMP durant el tractament amb plasma i les seves implicacions ecotoxicològiques).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.
  • Tesi doctoral 6: Application of UV LEDs AOPs for the efficient removal of OMPs from waste water (Aplicació de AOPs de LEDs UV per a l’eliminació eficient de OMPs d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 7: Surface modification and functionalisation of adsorbent materials (Modificació de la superfície i funcionalització dels materials adsorbents).
    Institució d’acollida: Facultat de Technology and Metallurgy, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 8: A green microwave – assisted synthesis of Au / TiO2 / grafè s’oxidi nano-hybrids for visible light-induced photocatalysis (Una microones verda – síntesi assistida de nanohíbrids d’òxid d’Au / TiO2 / grafè per a la fotocatàlisi induïda per la llum visible).
    Institució d’acollida: Facultat de Mechanical Engineering and Naval Architecture, Zagreb, Croàcia.
  • Tesi doctoral 9: Removal of OMPs by nanophotocatalysts and nanobiocatalysts immobilized into magnetic Suports (Eliminació d’OMP per nanofotocatalizadores i nanobiocatalizadores immobilitzats en suports magnètics)
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya
  • Tesi doctoral 10: Novell TiO2-based composite co-Catalysts for solar driven water purification (Nous co-catalitzadors compostos basats en TiO2 per a la purificació d’aigua impulsada per energia solar)
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 11: Studying the enhancement of the removal of OMPs from Wastewater by adding powder activated carbon in an MBR (Estudi de la millora de l’eliminació dels OMP de les aigües residuals mitjançant l’addició de carbó activat en pols en un MBR)
    Institució d’acollida: University of Ferrara, Itàlia
  • Tesi doctoral 12: Design of hybrid nano-Engineered reductive bioprocesses for Wastewater treatment and biogàs generation (Disseny de bioprocessos híbrids reductors de nanoenginyeria per al tractament d’aigües residuals i la generació de biogàs.)
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya
  • Tesi doctoral 13: Development of hybrid treatment system by INTEGRATING nanocatalyst and adsorptive composites in situ in sequential biofiltration Systems (Desenvolupament d’un sistema de tractament híbrid mitjançant la integració de nanocatalitzadors i compostos adsorbents in situ en sistemes de biofiltració seqüencial)
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya
  • Tesi doctoral 14: Hybrid ozone-ceramic membrane process: increasing hydroxyl radical yield and OMP reduction while Reducing membrane fouling (Procés híbrid de membranes ceràmiques d’ozó: augment del rendiment dels radicals hidroxil i reducció del OMP, alhora que es redueix l’embrutiment de la membrana).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.

El projecte NOWELTIES, amb un pressupost de 3.422.141,64 € i una durada de quatre anys, forma part del programa Accions Marie Sklodowska-Curie, una de les línies del programa d’ajudes a la investigació Horitzó 2020 de la Unió Europea. El projecte està coordinat per l’ICRA i compta amb la participació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, RWTH Aachen University, Technical University of Munich, Institute of Physics Belgrade, University of Zagreb, University of Belgrade i University of Ferrara, així com la Universitat de Girona com una de les organitzacions associades.

GoodGut celebra el seu cinquè aniversari amb diverses fites empresarials, mèdiques  i científiques assolides. Amb la mirada posada en finalitzar la validació clínica del RAID-CRC, el primer test no invasiu per al diagnòstic precoç del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal, l’empresa biotecnològica acaba de posar en marxa una ampliació de capital de 400.000 euros. Els petits inversors, metges, pacients i societat en general poden accedir amb tiquets a partir de 500 euros a la plataforma especialitzada en salut Capital Cell.

Des de la seva creació el 2014, de la mà de Jesús García-Gil, Xavier Aldeguer i Mariona Serra, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor, test no invasiu per monitoritzar l’activitat de la MII (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal.

També ha obtingut la llicència de fabricant de producte de diagnòstic in vitro atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS) i la certificació del sistema de qualitat ISO 13485.

Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical, empresa líder en productes de diagnòstic in vitro en malalties digestives a Espanya i Portugal.

Mariona Serra, CEO de la companyia, explica que “donem l’oportunitat a sumar-se a aquest impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç de les malalties digestives estigui a l’abast de tots” .

Al llarg d’aquests anys, GoodGut ha aixecat finançament per més de 2,5 milions d’euros de Caixa Capital Risc, l’Institut Català de Finances, així com la Comissió Europea i el Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol a través de programes competitius del H2020 i RETOS para la innovación.

GoodGut_Palex

GoodGut signa un acord de distribució amb Palex Medical

Posted by: General 17 Jun 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

compoxi

D’esquerra a dreta, Marc Gascons, Mario Sans (Integra) i Pep Vicens, a la planta de Compoxi.

La societat de capital risc especialitzada en pimes industrials s’uneix a l’exvicepresident de Ficosa i dos directius per fer-se amb Compoxi, l’antiga Airborne Composites.

Aliança a tres bandes per comprar la filial gironí de la multinacional holandesa de materials compostos avançats Airborne.

La societat de capital risc Integra Capital s’ha unit a l’empresari Josep Maria Tarragó ia dos directius de la pròpia signatura per fer-se amb l’antiga Airborne Composites, l’actual Compoxi, una empresa amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ( UdG) que dissenya i fabrica estructures i components de materials compostos -sobretot, de fibra de carboni- per a la indústria aeronàutica, espacial i automobilística, entre d’altres sectors.

L’aquaponia intregra sistemes hidropònics (conreus sense sòl) amb l’aqüicultura (cria de peix en captivitat). Aquesta tecnologia per a produir peix i verdures redueix la demanda de sòl, d’aigua i de recursos a través d’una relació de simbiosi. Així, els residus excretats pel peix es converteixen en nutrients valuosos per les plantes, mentre que l’aigua de l’aqüicultura s’introdueix al sistema hidropònic i es pot re-circular.

El LEQUIA investigarà un sistema de bioremediació per a controlar el contingut de nutrients en aigua

Malgrat que recentment ja s’han instal·lat sistemes aquapònics a escala industrial, hi ha dos factors que limiten la seva expansió comercial: 1) la complexitat de regular el contingut de nutrients en l’aigua i 2) la càrrega organolèptica alliberada pel peix, que provoca males olors en els cultius hidropònics. Tots dos factors seran abordats pel projecte euro-mediterrani WAFRA (Wireless Aquaponic Farming in Remote Areas: A smart adaptive socio-economic solution). La reunió de llançament del projecte va tenir lloc el passat 7 de març a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Aquest projecte de dos anys liderat per la Universitat Ains Shams d’Egipte i finançat a través del programa ERANETMED desenvoluparà un sistema aquapònic inalàmbric per a àrees remotes. En primer lloc, es treballarà en una plataforma de sensors remota alimentada per plaques solars fotovoltaiques per a fer un seguiment dels nutrients (nitrats i compostos de fòsfor), les propietats organolèptiques, l’olor del peix i altres paràmetres operacionals dels sistemes aquapònics. En segon lloc, s’aplicaran tecnologies electroquímiques microbianes per a ajustar la concentració de nutrients a l’efluent del tanc d’aqüicultura utilitzat en el cultiu hidropònic. La plataforma resultant inclourà un mòdul amb anàlisi de costos-beneficis i permetrà a empreses d’aqüicultura, propietaris d’explotacions hidropòniques/aquapòniques o proveïdors tecnològics operar els seus sistemes aquapònics d’una manera eficient i sostenible.

Per a assolir aquests objectius tan ambiciosos, col·laboraran cinc institucions de recerca nord-africanes i europees amb un ampli rang d’experteses que abasta la informàtica, la microbiologia, l’enginyeria de processos o la fisiologia vegetal: el Centre Helmholtz per a la Recerca Ambiental de Leipzig (Alemanya), la Universitat de Salerno (Itàlia), la Universitat de Girona (Espanya), la Universitat de Tunis El Manar (Tunísia) i la Universitat de Ains Shams (Egipte). També s’implicaran actors externs a través d’un complet pla de difusió i d’explotació que inclou la celebració de dos workshops a Tuníssia i a Egipte. El LEQUIA s’encarregarà de desenvolupar i escalar un sistema d’electro-bioremediació per a ajustar el contingut de nutrients a l’aigua, i també liderarà el pla de difusió i d’explotació.

L’acrònim del projecte, WAFRA, és una paraula àrab que significa abundància. Esperem que aquesta iniciativa euro-mediterrània impulsi l’aquaponia i que faci possible que en futur proper es produeixin en abundància peix i verdures de manera sostenible.