972 18 34 00
Posted by: General 24 gen. 2024 : 0

CataloniaBio & HealthTech renova els càrrecs de la Junta Directiva coincidint amb l’equador del compromís de l’equip actual. El canvi més destacat és l’intercanvi de càrrecs entre Mariona Serra, Fundadora i Directora de GoodGut (Grup HIPRA), i Joan Puig, CEO de Kymos. Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

L’equip liderat per Mariona Serra i Joan Puig compta amb Nuria Pastor, CEO de HumanITcare (vicepresidència segona) i Isabel Amat, cap d’Innovació i Pipeline de Reig Jofre (vicepresidència tercera). La Junta Directiva consta d’un total de 12 representants d’empreses i institucions membres de CataloniaBio & HealthTech.

Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

A més del canvi de lideratge a la Junta, s’hi sumen les renovacions de quatre de les vocalies, com també preveu els Estatuts. S’hi incorporen Marta Parente (GP Pharm), Joël Jean-Mairet (Ysios Capital Partners), Elisabeth Stampa (Medichem) i Jordi Barretina (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol – IGTP) en substitució de Carmen Lagunas (Ferrer), Begoña Benito (Vall d’Hebron Institut de Recerca – VHIR), Marta Palicio (Werfen) i Adriana Carré (Inteplast Medical), aquestes dues últimes seguiran vinculades a la Junta, com a observadores permanents, durant els propers dos anys. La ratificació d’aquests canvis, efectius des de l’1 de gener de 2024, es farà efectiva a l’Assemblea General de Socis, que se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès el proper 14 de febrer.

La composició de la Junta Directiva és representativa de les diverses activitats que desenvolupen les empreses i entitats associades, dins del sector de la salut. Així està composada de representats desenvolupadors de producte propi, serveis científic-tècnics, entitats prestadores de salut i generadores de coneixement, i serveis no científics-tècnics.

”Vam començar aquest mandat ara fa dos anys amb els objectius d’ampliar l’associació, professionalitzar l’equip de la mateixa, consolidar-ne la seva solvència financera, guanyar representativitat institucional i acabar de desplegar un Pla Estratègic vigent”, explica Joan Puig. “Estem molt satisfets de tots els objectius aconseguits, de l’alt grau de participació per part dels socis i la molt alta valoració de la qualitat de les activitats i iniciatives dutes a terme en aquest període”, conclou.

“Encarem amb determinació els pròxims dos anys, amb el compromís ferm de mantenir la trajectòria ascendent de l’associació i d’assumir el repte d’impulsar la nostra comunitat a liderar a nivell internacional la salut d’avantguarda. Hem aconseguit teixir una comunitat empresarial transversal i integrant agents clau del sector, que és determinant per la generació de solucions innovadores i la transformació del nostre sistema de salut, i, sens dubte, per la competitivitat del nostre país”, valora Mariona Serra. “Encetem aquesta etapa amb un nou Pla Estratègic que hem treballat internament els darrers mesos, elaborat amb la visió d’esdevenir l’associació de referència d’un sector essencial i estratègic, com és el sector industrial de la salut a Catalunya”, afegeix.

“Com a associació que agrupa tota la cadena de valor de la salut, el nostre propòsit és contribuir a la competitivitat de les empreses impulsores de la generació de noves solucions sanitàries. El nou pla es vertebrarà en tres eixos principals: continuar enfortint la nostra comunitat a través canalitzar la innovació promovent l’emprenedoria i el creixement empresarial; reforçar el posicionament estratègic de les empreses catalanes projectant-les a la societat i implicant-les en la definició de la sanitat del futur; i establir un diàleg amb l’administració pública per assegurar que el valor de la innovació i de la indústria de la salut arribi eficientment a la societat “, resumeix Serra.nedoria).

El projecte rep el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Innovació (AEI) i els fons europeus Next Generation. A més, el consorci ha desenvolupat noves tecnologies que permeten aprofitar matèries primeres renovables, com les aigües residuals i el CO₂, per generar combustibles renovables.

Hi participen els grups de recerca LEQUIA i gEMM de la Universitat de Girona

La bioelectroconversió de primeres matèries renovables com l’aigua residual i el CO₂ en biocombustibles sostenibles és una solució atractiva per assolir la descarbonització i l’economia circular. Al voltant d’aquest eix gira el projecte Gaia, una iniciativa que avança amb pas ferm.

Concretament, aquest projecte té com a objectiu desenvolupar una nova solució eficient energèticament per obtenir un biocombustible líquid (bio butanol) i un biocombustible gas (biometà) basat en tecnològiques electroquímiques microbianes.

Després de 18 mesos de treball intens, Facsa, el Centre Tecnològic Leitat (coordinador del projecte) i la Universitat de Girona (grups de recerca LEQUIA i gEMM) han presentat els primers resultats d’aquest innovador projecte.

La primera etapa s’ha centrat a millorar els materials de l’elèctrode i la geometria del reactor mitjançant la fabricació additiva, amb l’objectiu de millorar la biologia del procés. Amb això s’ha dissenyat i construït un nou reactor que actualment s’està validant a escala de laboratori.

Gràcies a això, es durà a terme anàlisi tecno econòmica, una avaluació de la seva replicabilitat i el seu impacte social que permetran analitzar i identificar els aspectes clau per a la posterior comercialització industrial. L’avaluació social és crucial per promoure l’acceptació pública i la consciència social d’aquestes noves tecnologies clau per aconseguir una societat més sostenible.

Cal destacar que els resultats del projecte, juntament amb un pla d’explotació, establiran el full de ruta per a la implementació de la tecnologia al mercat a curt i mitjà termini. A més, el consorci multidisciplinari de Gaia té tota l’experiència necessària per garantir la implementació amb èxit del projecte.

El projecte ha estat integrat dins del marc de la convocatòria “Projectes d’R+D+I a Línies estratègiques 2021”.

Posted by: General 19 gen. 2024 : 0

La reunió ha comptat amb la participació dels socis espanyols del projecte intoDBP, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), i experts convidats, i ha servit per recollir opinions contrastades sobre temàtiques com la regulació dels subproductes de desinfecció, el futur de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant de l’aigua embotellada.

Tenint en compte que les previsions climàtiques anticipen episodis de sequera cada cop més freqüents i de més durada a la regió mediterrània, és imperatiu cercar fonts alternatives d’aigua potable per millorar la resiliència climàtica respecte a aquest recurs. Solucions com ara la regeneració de l’aigua, la recàrrega d’aqüífers i la dessalinització ja són molt madures i han de ser implementades. En aquest context, sorgeixen nous reptes, com ara la necessitat d’investigar substàncies generades pel mateix tractament, com són els subproductes de la desinfecció, que poden ser diferents dels tradicionalment generats quan l’aigua es recull d’embassaments naturals.

Seguint aquesta línia de treball, Girona ha acollit una trobada del panell d’experts dins del projecte europeu intoDBP, coordinat per l’ICRA-PROP. Un projecte que té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua per a un ús humà segur i un medi ambient protegit, enfocat als subproductes de la desinfecció. Un altre objectiu del projecte és també promoure l’ús de l’aigua de l’aixeta davant de l’aigua embotellada.

El projecte té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua

En aquesta reunió han participat entitats com l’Agència Catalana de l’Aigua, CatSalut, Aigües de Barcelona, Catalan Water Partnership, Universitat de Girona (Lèquia), Dileka, Createch360, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Consorci d’Aigües de Costa Brava i Girona (CACBGi), Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) i Meteocat.

En el marc de la trobada s’han presentat els avenços aconseguits durant el primer any de recerca, a més de recollir opinions dels diferents actors implicats. Entre els temes tractats destaquen la regulació actual, el futur del tractament i de la gestió de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant l’aigua embotellada. L’aigua de l’aixeta és l’opció més segura, econòmica i ecològica. Així i tot, les enquestes mostren que només un 50% de la ciutadania utilitza aquesta com a font d’aigua potable. A Girona, novament s’ha posat de manifest l’esforç, la implicació i la tecnologia avançada que tenim al nostre país, cosa que garanteix un subministrament d’aigua segur. Tot i que, de tant en tant, el gust es podria millorar, la seva seguretat és indiscutible.

En el projecte intoDBP, investigadors, petites i grans empreses, experts en comunicació i serveis públics s’uneixen per generar solucions interdisciplinàries, que generin una perspectiva renovada de vigilància de l’aigua potable, donin suport a la presa de decisions a la governança i augmentin la resiliència del sistema. En aquest sentit, un dels punts principals del projecte són les activitats de comunicació, centrades en la participació activa de la comunitat de pràctica, que inclou organismes públics interessats, empreses de serveis d’aigua i empreses privades entre d’altres. El mètode principal de comunicació consisteix en la implementació de panells de parts interessades dels casos d’estudi investigats en el projecte.

Maria José Farré, de l’ICRA-PROP, coordina el projecte intoDBP, que té una durada de quatre anys, i amb un equip format per socis d’Espanya, Irlanda, Xipre, Itàlia, Bèlgica, Israel, Àustria, Estats Units i Austràlia. Entre els socis espanyols reunits a Girona, hi ha les entitats CEAB-CSIC, ISGlobal, S:can Iberia, ATL i el Canal d’Isabel II.

Posted by: General 19 des. 2023 : 0
L’objectiu del projecte SmartH2Otel és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics. La segona fase permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia unificant-los en una plataforma cloud única que ajudi a la presa de decisions.
El projecte SmartH2Otel pretén estudiar i desenvolupar solucions digitals i innovadores per a la gestió eficient i sostenible del cicle d’aigua en establiments turístics. El seu desenvolupament contempla tres fases d’actuació i acaba d’arrencar la segona, SMARTH2OTEL 2.0, on es consolidaran les dades de les solucions tecnològiques experimentals investigades i s’integraran els sistemes d’aigua i energia principals en una plataforma Cloud pilot de control i ajuda a la presa de decisions.

L’objectiu és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics

La primera fase del projecte, que va arrencar l’agost del 2022, s’ha desenvolupat amb èxit i ha permès establir les bases de les tecnologies estudiades i complementar el model amb solucions de digitalització per assegurar la sostenibilitat i el monitoratge del conjunt. Aquesta segona fase, expliquen des del consorci,” té com a objectiu consolidar la investigació de la fase anterior per, posteriorment, desenvolupar i implementar les solucions innovadores i digitals per a la gestió eficient del cicle de l’aigua en establiments turístics models, promovent l’economia circular a partir de la reutilització d’aigua i recuperació o generació d’energia renovable”. Per això, durant els pròxims mesos, 7 entitats de Catalunya i el País Basc col·laboraran amb l’objectiu de donar resposta als principals reptes de gestió de l’aigua i l’energia del sector turístic.
Així, SmartH2Otel 2.0 permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia, unificant-los a una plataforma cloud única, avançant en l’obtenció d’un sistema de suport a la presa de decisions. A l’actual segona fase del projecte, s’obtindran analítiques i dades reals d’establiments turístics contactats a la fase prèvia, consolidant l’estudi de les tecnologies per a la posterior fase de desenvolupament.
El projecte, coordinat pel Catalan Water Partnership (CWP), compta amb la participació de Leitat, Aeris Tecnologies Ambientals, Lent Enginyers, Ulbis, Nexmachina i el clúster Gaia. Està cofinançat per la Unió Europea i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, finalitzarà l’abril del 2024. Les entitats participants subratllen la importància de “plantejar un projecte que compti amb una visió global de la gestió del cicle de l’aigua i energètic establiment turístic”, abordant els següents reptes principals de gestió hídrica i energètica que afronta aquest sector. Així, el projecte pretén aportar solucions tecnològiques als reptes següents:
  • Garantir la qualitat de l’aigua en els processos d’una instal·lació turística, especialment les relacionades amb la salut humana, com ara la legionel·la.
  • Minimitzar l’impacte ambiental de les aigües efluents d’aquests establiments, promovent solucions innovadores i avançades (AnMBR, Electrowetland+Mur vertical i mètodes de desinfecció avançada), que afavoreixin la reutilització i l’economia circular.
  • Generar energia a partir dels processos de depuració de l’aigua o altres fonts renovables, augmentant l’eficiència de la gestió del cicle aigua-energia utilitzant sistemes intel·ligents.
  • Digitalitzar la gestió dels subsistemes d’aigua-energia dels establiments turístics per al monitoratge i control intel·ligent dels recursos hídrics i energètics al sector turístic.
La tercera i última fase del projecte consistirà en el desenvolupament experimental a escala pilot en un establiment turístic real, que permetrà validar les tecnologies estudiades a les dues fases anteriors i l’objectiu final de les quals serà dur a terme l’optimització de la gestió del cicle de l’aigua, incorporant les diferents solucions tecnològiques i digitals contemplades a les dues fases anteriors.
Posted by: General 05 des. 2023 : 0 Tags:

El 29 de novembre passat el Ministeri d’Indústria i Turisme va publicar la resolució definitiva de la convocatòria del Programa de Suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEIs) d’aquest any, on dels 10 projectes presentats, el Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel mateix CWP.

El Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel propi CWP.

Tots aquests projectes tenen en comú l’aplicació de les tecnologies digitals per fer front a diferents reptes del sector. Alguns d’aquests reptes són per a la millora del procés de tractament com SurVue, que té com a objectiu utilitzar la intel·ligència artificial per disminuir la formació d’escumes en bioreactors i decantadors d’EDAR o AtmosphAIr 2.0, la segona fase del projecte amb el mateix nom. L’objectiu és monitorar i disminuir l’emissió en depuradores de gasos odorífers i causants d’efecte hivernacle. En aquesta convocatòria, la digitalització al sector de l’aigua també actua com a palanca per millorar l’ús i la gestió del cicle de l’aigua en usuaris finals com poden ser el sector turístic o cosmètic. Dos dels projectes d’AEI del CWP en aquesta línia són el projecte de segona fase SmartH2Otel 2.0, que fomenta l’estalvi i la reutilització a hotels, i el projecte Cosme Water Footprint per fomentar l’ús eficient i el control a empreses cosmètiques. Altres sectors on es desenvolupen els projectes d’AEI del CWP són el sector carni, a través del projecte VisceraCutting liderat pel cluster INNOVACC i l’industrial a través del projecte SAGIC, liderat pel Clúster Digital de Catalunya. Els dos projectes restants de la convocatòria d’AEI del 2023 són el ReWaT, que té per objectiu desenvolupar una eina de suport al disseny i la implementació de xarxes urbanes d’aigua regenerada, i el projecte de segona fase SatWater 2.0, que desenvolupa un sistema de predicció dels esdeveniments de pèrdua de qualitat en masses d’aigua superficials.
Els projectes aprovats al CWP suposen un pressupost total de més de 2 milions d’euros que corresponen a un ajut total d’1,5 milions. A més, en total, hi participaran 26 empreses associades, de les quals 21 són PIMES. L’any passat el CWP ja va gestionar 8 projectes en aquesta mateixa convocatòria, fet que confirma la importància de la transformació digital pel sector de l’aigua, consolidant la digitalització com una de les prioritats en l’estratègia del CWP.
Pel que fa al total de pressupost concedit als més de 110 clústers d’Espanya, el Catalan Water Partnership ha aconseguit pràcticament un 4% del total del pressupost assignat a Espanya i un 12,2% del total de Catalunya.

La Consellería de Sanidade de Galícia i l’empresa biotecnològica GoodGut, que forma part del grup HIPRA, inicien un estudi pilot d’un innovador test, basat en la tècnica de PCR quantitativa, destinat a avaluar la seva possible integració en el Programa Gallec de Cribratge de Càncer Colorectal. En estudis anteriors s’ha vist que, mitjançant la identificació d’una firma bacteriana específica del càncer colorectal, el test desenvolupat per GoodGut permet incrementar l’eficiència en el diagnòstic de la malaltia1.

Aquest estudi pilot es durà a terme a Ourense, en el marc del Programa Gallego de Cribado de Cáncer Colorrectal (PGDPCC) liderat per la Dirección General de Salud Pública. Aquest estudi pretén impulsar una millora en l’eficiència dels programes de cribratge del càncer colorectal.

Imatge de l'equip de recerca del Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d'Ourense que duu a terme l'estudi pilot.

Imatge de l’equip de recerca del Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense que duu a terme l’estudi pilot.

Com a investigador principal figura Joaquín Cubiella, endoscopista i reconegut gastroenteròleg del Complexo Hospitalario Universitario de Ourense, a més de liderar el Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense, grup col·laborador extern de l’IIS Galícia Sud.

Actualment, per al diagnòstic precoç del càncer colorectal s’utilitza el TSOHi (Test de Sang Oculta en Femta immunoquímica) com un test no invasiu per identificar les persones que requereixen una colonoscòpia, a fi de confirmar el diagnòstic i eliminar possibles lesions d’alt risc. En aquest estudi, emmarcat dins del PGDPCC, s’avaluarà l’ús del test de GoodGut com una anàlisi de segona línia. S’oferirà la participació a 1200 persones amb resultat positiu al TSOHi del cribratge. Les persones participants seguiran el circuit habitual i se’ls programarà la colonoscòpia diagnòstica corresponent a la Unitat del Programa sita a l’ Hospital Universitari d’ Ourense. En paral·lel, amb el seu consentiment, s’utilitzarà la mostra inicial recollida amb el TSHOi per a la seva posterior re-anàlisi amb el test de GoodGut a les instal·lacions del Grup de recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense, podent-se avaluar el valor afegit d’incorporar-lo com un test addicional per derivar els pacients a realitzar-se una colonoscòpia.

El test de GoodGut, s’espera que permeti millorar significativament la precisió de l’algoritme de diagnòstic actual, i reduir entorn del 20% de colonoscòpies2. En aquest sentit, la seva implementació podria ajudar a optimitzar la utilització de recursos, així com alleujar la càrrega, tant assistencial com econòmica, del sistema de salut. La seva incorporació requeriria canvis mínims en els protocols de cribratge, en basar-se en la tècnica de PCR, àmpliament utilitzada, i en poder realitzar-se en el mateix col·lector que s’utilitza actualment per analitzar el TSOHi.

Aquest estudi pilot a Galícia es realitzarà en paral·lel al que s’està duent a terme a Catalunya, sent tots dos clau per validar els resultats previs obtinguts amb més de 3.000 pacients. Addicionalment, s’esperen obtenir dades que donin suport a l’eficàcia, l’eficiència, l’efectivitat i la utilitat sanitària del test, així com el seu impacte econòmic en el sistema de salut.

Sobre el càncer colorectal i el seu diagnòstic

El càncer colorectal és el càncer més comú i el segon amb més mortalitat a Espanya3. El tractament és més eficaç quan se’n detecta precoçment4, cosa que pot portar a una supervivència del 94% als 5 anys en els casos diagnosticats precoçment, en contrast amb el 14% en casos diagnosticats en etapes avançades4. Per aquest motiu, la majoria dels països ofereixen mesures de prevenció a través de programes de cribratge dirigits a la població de risc mitjà, a Espanya, adults entre 50 i 70 anys5.

Els programes de cribratge són estratègies preventives que busquen identificar i diagnosticar de manera precoç malalties en persones asimptomàtiques, quan encara estan latents o en fases inicials, cosa que permet aplicar intervencions que milloren el pronòstic i redueixen la càrrega de la malaltia en la població.

Com apunta Carmen Duran Parrondo, directora general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat de Galícia: “El paper de salut pública a través dels programes de cribratge és essencial per a la prevenció, detecció primerenca i control de malalties (com el càncer colorectal), a més d’assegurar l’equitat i accessibilitat en tota la població objectiu”.

El 2014 es va incorporar el cribratge poblacional de càncer colorectal a la cartera de serveis del sistema sanitari espanyol, especificant que les comunitats autònomes tindrien 10 anys (2024) per convidar a participar a gairebé el 100% de la població diana espanyola. L’any 2019, la cobertura d’invitació del PGDPCC va assolir la totalitat de la població diana8.

Galícia és de les comunitats autònomes d’Espanya amb més incidència de càncer de colorrectal7. No obstant això, tal com assenyala la directora general de Salut Pública, entre el 2013 i el 2021 la participació global és del 45,42%6, existint diferències significatives entre homes i dones (els homes participen menys i, no obstant això, tenen més risc).

Per aquest motiu, és primordial augmentar les taxes de participació a través d’ accions i campanyes de conscienciació, entre altres mesures, per ampliar els casos detectats precoçment i reduir la prevalença i la mortalitat associades al càncer colorectal. Tanmateix, la creixent cobertura i l’ augment de participació en els programes de cribratge suposarien una major demanda de recursos assistencials i la necessitat de realitzar més colonoscòpies.

Des de la Conselleria de Sanitat i GoodGut es creu en la importància d’apostar pels sistemes que permetin optimitzar els recursos per aconseguir aquestes millores de manera assequible per al sistema sanitari. La sinergia entre ambdues parts, juntament amb la implicació dels salubristes que lideren els programes de cribratge a la Direcció General de Salut Pública, és clau per impulsar iniciatives com aquesta, per tal de millorar l’ impacte dels programes de cribratge en la salut poblacional.

En definitiva, la implementació del test de GoodGut podria ser una solució molt rellevant per aconseguir una política sanitària que incrementi la detecció precoç de càncer colorectal i, alhora, optimitzi els recursos disponibles en el sistema de salut.

Sobre GoodGut

L’empresa biotecnològica GoodGut, adquirida per HIPRA el 2021, està focalitzada en el desenvolupament de test de suport al diagnòstic i productes de tractament per a malalties digestives basant-se en l’anàlisi i la modulació de la microbiota intestinal, amb l’objectiu d’introduir un nou paradigma en els estàndards clínics per millorar la qualitat de vida de les persones amb una salut digestiva compromesa.

GoodGut es va crear el 2014 com un spin off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) per transformar el coneixement obtingut en solucions innovadores d’alt impacte per a la societat.  Actualment ja ha desenvolupat tres tests de diagnòstic i altres tres productes es troben en fase d’estudi.

Posted by: General 26 oct. 2023 : 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) ha presentat aquest dijous dia 26 d’octubre 2023 el nou prototip de tractament del projecte europeu RECYCLing waste water from a small and medium sized laundries with advanced Oxidation process (LIFE RECYCLO). L’objectiu principal d’aquest projecte, en el qual l’equip de recerca d’ICRA-CERCA està treballant des de 2021, és la reutilització de les aigües de bugaderia en el propi sistema, mitjançant un tractament d’aigua integrat que permet la seva recirculació, amb el conseqüent estalvi en el consum d’aigua.

El prototip de tractament d’aigües grises del projecte LIFE RECYCLO permetrà estalviar entre un 50 i un 80% d’aigua.

En aquest sentit, la nova solució tecnològica presentada està basada en una oxidació avançada que permet millorar la qualitat de l’aigua que pot degradar més del 90% dels contaminants emergents presents a l’aigua.

Durant l’esdeveniment, no només s’han presentat detalls del projecte, així com els primers resultats de la implementació del prototip, sinó que els assistents han tingut també l’oportunitat de visitar la bugaderia de la Fundació Mas Xirgu (GRUPFRN), on s’ha instal·lat el sistema.

LIFE RECYCLO està coordinat per TREEWATER SAS (França), juntament amb cinc socis més de França, Luxemburg i Espanya, entre ells ICRA-CERCA (Sara Rodríguez-Mozaz, Gianluigi Buttiglieri, Sara Insa, Diana Álvarez i Marta Turull), amb un pressupost total del projecte d’1,48 M€.

El nou prototip de LIFE RECYCLO

El projecte LIFE RECYCLO proposa tractar aigües grises eliminant també microcontaminants químics de manera que l’aigua resultant sigui reutilitzable a les mateixes bugaderies. La tècnica de tractament es basa en un sistema d’oxidació avançat que utilitza peròxid d’hidrogen i llum ultraviolada.

La llum ultraviolada transforma el peròxid d’hidrogen en radicals hidroxils altament reactius, que reaccionen i degraden els contaminants químics. A més, els raigs UV desinfecten l’aigua.

Un altre avantatge d’aquest procés és que produeix pocs residus de tractament i degrada directament els contaminants orgànics, a diferència d’altres tecnologies que només els separen o concentren.

L’objectiu de la solució de RECYCLO és estalviar entre un 50 i un 80% d’aigua, però també eliminar el 90% dels contaminants que s’alliberen de la roba durant el rentat. Després d’un exitós experiment inicial a les instal·lacions de l’empresa TREEWATER a França, aquest sistema patentat segueix el seu procés de desenvolupament i s’ha implantat a la bugaderia del Grup Fundació Ramon Noguera a Espanya (Girona).

Jornada de visibilització de projectes relacionats amb la gestió de l’aigua

La jornada ha servit també per donar visibilitat a altres projectes LIFE relacionats amb la gestió de l’aigua, com el cas de LIFE WAT’SAVEREUSE i LIFE BIODAPH2O. Aquests han pogut exposar els seus pòsters presentant els seus propis projectes.

La presentació ha comptat amb la participació del projecte TREEWATER (empresa francesa de tecnologia de tractament d’aigua), la fundació Mas Xirgu (GRUPFRN) i Pop’Sciences de la Universitat de Lió.

  • El 3Digital Manufacturing Lab és un espai de col·laboració del centre tecnològic Eurecat i la Universitat de Girona (UdG) per impulsar les tecnologies de fabricació digital i la impressió 3D que generarà nou coneixement en el territori i desplegarà la tecnologia en l’àmbit industrial, social i de la recerca.
  • Han inaugurat la nova infraestructura el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi; el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Girona, Joan Martí, i el director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat, Xavier López.
  • Es tracta d’una infraestructura oberta i col·laborativa que compta amb la participació de personal investigador d’Eurecat i de grups de recerca de la UdG, amb la finalitat d’impulsar la transferència de coneixement en tecnologies de manufactura avançada.
  • El 3DML contribuirà al desenvolupament de noves solucions tecnològiques, tant en sistemes de fabricació avançada com la seva aplicació en productes innovadors d’alt valor afegit.

 El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) acull a partir d’avui el 3Digital Manufacturing Lab (3DML), un espai de col·laboració del centre tecnològic Eurecat i la UdG, per impulsar les tecnologies de fabricació digital i la impressió 3D que generarà nou coneixement en el territori i desplegarà la tecnologia en l’àmbit industrial, social i de la recerca. 

Han inaugurat la nova infraestructura el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi; el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Girona, Joan Martí, i el director general Corporatiu i d’Operacions del centre tecnològic Eurecat, Xavier López, en un acte que ha comptat també amb el vicerector de Projectes Estratègics i Internacionalització de la UdG, Josep Calbó; el director de l’Àrea Industrial d’Eurecat, Xavier Plantà, i el director de Desenvolupament de Negoci d’Eurecat i gerent d’Eurecat Girona, Guillem Quintana.

El 3Digital Manufacturing Lab és una infraestructura oberta i col·laborativa que compta amb la participació de personal investigador del centre tecnològic Eurecat i de grups de recerca de la UdG, amb la finalitat d’impulsar la transferència de coneixement en tecnologies de manufactura avançada o Digital Manufacturing, així com el desenvolupament de noves solucions tecnològiques, tant en sistemes de fabricació avançada com la seva aplicació en productes innovadors d’alt valor afegit.

Durant l’acte, s’ha realitzat una visita a les instal·lacions i s’han presentat projectes, experiències i casos d’èxit d’Eurecat i de la Universitat de Girona en l’àmbit de les tecnologies d’impressió 3D i la fabricació digital, entre els quals figuren dispositius i tecnologia pròpia per al sector biomèdic i aplicacions sobre teixit com a nou recurs per al sector tèxtil i de la moda. També s’ha presentat una innovadora tecnologia de post procés per fabricació additiva, s’han donat a conèixer estratègies vinculades a la fabricació de pols metàl·lica per a processos additius i s’ha mostrat un projecte de recuperació d’un antic i valuós instrument per posar-lo a disposició de tothom.

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha definit la impressió 3D com “un àmbit de recerca estratègic amb múltiples aplicacions en camps com ara el desenvolupament de materials més resistents i biocompatibles, la personalització i optimització de productes, la indústria aeroespacial i automobilística, el prototipatge industrial ràpid o la creació de pròtesis biomèdiques personalitzades, entre moltes d’altres”. En opinió del conseller Nadal, “disposar d’un centre especialitat en fabricació additiva com el que avui inaugurem és una mostra del dinamisme i l’empenta del teixit productiu i del sistema de coneixement de Girona i del conjunt del país”.

Per al rector de la UdG, Quim Salvi, amb la posada en funcionament del 3DML, “la UdG i Eurecat sumem intel·ligències i aprenentatges comuns i creem un instrument transformador de primer ordre al servei de les empreses del país. D’aquesta manera es donen noves oportunitats d’innovació i de creació de riquesa per al sector socioeconòmic i de formació avançada en tecnologies d’alt valor afegit per a estudiantat, personal investigador i per a la societat en general”.

“Contents que un projecte d’aquesta magnitud arreli a la nostra ciutat. És una passa important cap a un objectiu que segur que és comú: connectar la ciutat, la universitat i la indústria”, ha remarcat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas.

El 3Digital Manufacturing Lab “facilitarà l’accés, l’ús i l’aprenentatge sobre aquestes tecnologies de fabricació digital a les empreses, així com a la Universitat, a l’emprenedoria i als agents de l’ecosistema innovador, dotant el teixit socioeconòmic català d’un impuls diferencial”, ha subratllat el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López.

Projectes i experiències innovadores i casos d’èxit

El 3Digital Manufacturing Lab disposarà de maquinària industrial al servei d’empreses i emprenedors, amb la filosofia de donar resposta a la demanda industrial del territori, a partir de tecnologies seleccionades segons les necessitats detectades per les empreses.

Entre altres serveis, oferirà estudis d’incorporació de tecnologia i assessorament tecnològic i disseny orientat a la impressió 3D, prototipatge, proves de concepte i peces industrials, amb especial atenció al disseny de nous productes innovadors. També incidirà en la identificació de noves oportunitats de negoci per a les empreses vinculades a les tecnologies de digital manufacturing i en l’aplicació de noves tecnologies i nous materials en l’àmbit d’innovació en producte i procés.

Les activitats de caire més industrial es combinaran amb altres de difusió social d’aquests  tecnologies de digital manufacturing i impressió 3D, i per tant, la unitat disposarà també  de tecnologies de consum, senzilles i didàctiques, amb varietat de possibilitats en materials, acabats, colors i processos. Aquestes activitas destinades a la ciutadania i a la societat en general estan concebudes a partir de la filosofia d’autoservei, amb accés lliure amb l’assessorament d’una persona experta, oferint-se tallers i demostracions per a persones sense formació en aquest àmbit.

El 3DML contribuirà al desenvolupament de noves solucions tecnològiques, tant en sistemes de fabricació avançada com la seva aplicació en productes innovadors d’alt valor afegit

Un nou espai de col·laboració que integra l’empresa, Eurecat i la UdG

Des de l’angle de la recerca, el 3Digital Manufacturing Lab és un espai de col·laboració basat en un eix que integra l’empresa, el centre tecnològic i la Universitat per al desenvolupament d’activitats d’R+D+I en l’àmbit de tecnologies de processos de fabricació.

La posada en funcionament del 3DML abasta la innovació tecnològica, la recerca en nous processos, la caracterització de materials, el desenvolupament de tecnologia pròpia i incidirà en el desenvolupament de tesis doctorals, projectes interns i nacionals i internacionals. També està prevista la valorització de la R+D+I en forma de patents, publicacions, llicències, generació d’spin-offs i la creació d’empreses de base tecnològica.

Amb el 3DML, una empresa industrial podrà realitzar, proves de concepte amb maquinària industrial de Digital Manufacturing i estudiar oportunitats de negoci amb la seva incorporació. En paral·lel, un emprenedor podrà rebre assessorament tecnològic per millorar el seu producte, prototipar-lo i testejar-lo i empreses i agents de recerca podran establir col·laboracions en projectes de desenvolupament de tecnologia i innovació en procés, dins un marc estable.

Així mateix, un ciutadà podrà accedir a tecnologies de Digital Manufacturing per fabricar petites peces, aprendre i formar-se en una gran varietat de materials, processos, acabats i colors. A més, escoles i instituts podran assistir al 3DML en workshops teòrico-pràctics on podran conèixer les tecnologies i desenvolupar la creativitat i la innovació.

La Universitat també podrà definir activitats en l’àmbit de treball i les capacitats tecnològiques del 3DML i operaris, dissenyadors, arquitectes i artistes podran comprendre i portar a la pràctica les possibilitats que ofereixen les tecnologies de Digital Manufacturing per materialitzar les seves idees.

La posada en marxa del 3DML s’emmarca en el conveni de col·laboració signat entre la Universitat de Girona i el centre tecnològic Eurecat, el qual respon, doblement, al Pla Estratègic de la UdG2030: la suma d’intel·ligències i a l’estratègia d’Eurecat de desenvolupar competències i tecnologia amb els principals agents de coneixement del territori i amb orientació a l’empresa i a la societat.  

  • El  projecte oferirà, per primera vegada, una mirada local sobre els efectes de les onades de calor en l’excés de mortalitat als municipis de comarques gironines els darrers 20 anys.
  • Els resultats permetran als Ajuntaments i gestors sanitaris de les ABS orientar les polítiques públiques de manera equitativa i emprendre mesures molt més eficaces i efectives als seus municipis de cara a l’estiu del 2024.

L’estudi, coliderat per l’Observatori Social, Ambiental i de Salut  de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, i  el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona, també tindrà en compte diferències geogràfiques, temporals, socioeconòmiques, d’exposició diferencial a la temperatura, als contaminants o a altres variables meteorològiques, com la humitat relativa.  Així mateix, permetrà baixar a una escala geogràfica menor (fins aquest moment els estudis han arribat a escala de província), i conèixer com interaccionen els diversos factors que afecten la mortalitat per calor a aquesta escala.

Per tant, els resultats d’aquest projecte contribuiran a generar evidència, en cas que es confirmin les hipòtesis, que factors com el lloc on es viu, l’edat, les condicions socioeconòmiques, el nivell d’exposició a la contaminació, la procedència de la població estrangera, o les condicions d’infrahabitatge, entre d’altres, generen un impacte diferencial en l’efecte de mortalitat atribuïble a episodis de calor extrema. 

Per altra banda, s’investigarà la possibilitat de redefinir les onades de calor per a àrees petites, considerant altres percentils que no siguin només els de la temperatura màxima, la temperatura mínima i les diferències entre les temperatures diürnes i nocturnes, que és la referència actual del METEOCAT (Servei Meteorològic de Catalunya) i l’AEMET (Agencia Estatal de Meteorología).

La idea és poder establir una escala de perillositat, respecte als seus efectes sobre la mortalitat, de cada onada de calor, en funció del moment en què han tingut lloc, la seva durada i intensitat, segons el nivell socioeconòmic dels habitants del municipi i/o segons l’exposició als contaminants atmosfèrics.

Segons ha apuntat la presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, “la intenció és poder presentar els resultats d’aquest estudi a principis de 2024 per tal que  aportin informació tant als Ajuntaments com als gestors sanitaris de les ABS que els faciliti la presa de decisions davant les onades de calor de cara a l’estiu de l’any que ve”. Puig ha explicat que d’aquesta manera els ens municipals tindran eines per determinar quines són les àrees i els grups de població més vulnerables a fi que pugin emprendre les mesures preventives que calguin, així com distribuir els recursos i emprendre accions de manera equitativa ajustant-les a una escala i intensitat proporcional al nivell de desavantatge social i ambiental del seu municipi. Tot plegat, segons Maria Puig, “permetrà als Ajuntaments de la demarcació de Girona poder establir accions municipals d’adaptació al canvi climàtic”. 

Els investigadors principals d’aquest projecte son, per part del GRECS de la UDG,  la Dra. Maria Antònia Barceló  i el Dr. Marc Saez . Per part de l’observatori, lideren el projecte Angi Vilà pujolràs, tècnica de salut ambiental, i Xavier Perafita Basart, tècnic de gestió i mineria de dades.

L’Observatori de Dipsalut i el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la UDG  també han presentat la idea de la recerca a la convocatòria d’ajuts per finançar projectes de recerca per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que s’ha de resoldre el mes de setembre.

Els resultats permetran als Ajuntaments i gestors sanitaris de les ABS orientar les polítiques públiques i emprendre mesures molt més eficaces i efectives

Especial atenció a l’estiu de 2022

Durant l’any 2022 hi va haver un excés de mortalitat en tot el món, en molts casos només superat per l’excés de 2020, conseqüència de la pandèmia. Segons les dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària MoMo, del ISCIII (Instituto de Salud Carlos III del Ministerio de Sanidad) el 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser de 30.479 víctimes mortals, el tercer més gran des de que es va començar a elaborar el MoMo el 2004.

A Catalunya, el 2022 hi va haver el major excés de mortalitat després del 2003, any de les onades de calor més extremes. La xifra de víctimes va arribar a 2.290, no obstant això, tant el METEOCAT com l’AEMET atribueixen només el 50% d’aquest excés a les onades de calor, que van superar les xifres màximes de temperatura, número d’onades, durada i intensitat, des de 2003.

En el projecte també s’analitzarà si l’altre 50% es pot atribuir a efectes indirectes de la COVID-19, en el sentit de que aquelles persones més vulnerables, conseqüència de la mateixa malaltia van ser les més afectades. Es parteix de la hipòtesi que és molt probable que existeixin altres efectes indirectes de la pandèmia. Podria haver existit un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, i d’un diagnòstic, i per tant d’un control, més tardà en algunes d’aquestes malalties cròniques.

La setmana passada, el Grup Especialitzat de Química Organometàl·lica (GEQO – RSEQ) va anunciar que Miquel Costas, professor titular de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, va rebre el premi Medalla Rafael Usón de GEQO – RSEQ 2023, pel seu destacada trajectòria científica i les seves contribucions al camp de la química organometàl·lica, en particular a l’estudi de models d’oxigenases, el desenvolupament de mètodes selectius per a l’activació d’enllaços carboni-hidrogen, l’oxidació de l’aigua i el

Miquel Costas, profesor titular del Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC)

disseny de sistemes supramoleculars metàl·lics. El premi Medalla Rafael Usón és la màxima distinció de GEQO i s’atorga anualment per distingir l’excel·lència en una trajectòria científica.

Trajectòria: Miquel Costas va realitzar els seus estudis de doctorat al grup del Prof. A Llobet a la Universitat de Girona (UdG). Durant el seu doctorat, va realitzar estades científiques a Texas A&M (Prof. D. H. R. Barton, 1996) ia Basilea (Prof. A. Zuberbüehler, 1998). Després de defensar la seva tesi doctoral, es va unir al grup del Prof. L. Que, Jr., a la Universitat de Minnesota amb una beca de la Fundació La Caixa. Va tornar a la UdG el 2002 amb un contracte del programa Ramón y Cajal i va ser nomenat Professor Titular el 2003 i Professor Titular d’Universitat el 2022. El 2006, va iniciar la seva carrera independent com a líder de grup a QBIS-CAT. Els seus interessos de recerca inclouen el disseny inspirat en la biologia de la reactivitat i la catàlisi inorgànica i la química supramolecular. Costes compta amb més de dues-centes publicacions científiques, amb més de 12000 cites, i ha dirigit més de vint tesis doctorals. Ha estat guardonat tres vegades amb el Premi ICREA Acadèmia (2018, 2013 i 2008), elegit nou Membre de la Royal Society of Chemistry (2020), i va rebre el premi de la Reial Societat Espanyola de Química a l’excel·lència en la investigació ( 2014). La seva activitat investigadora ha estat finançada contínuament per l’ERC (Starting Grant 2009, PoC el 2011 i 2012, i ERC Advanced Grant el 2019) i el Ministeri de Ciència d’Espanya.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty