Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 12 Set 2019 Comentaris: 0 Tags:
Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

GoodGut ha tancat una ronda d’inversió de 500.000 euros a la plataforma Capital Cell, un 25% més de l’objectiu inicial, que destinarà a finalitzar la validació clínica del test no invasiu RAID-CRC per al cribatge del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal. L’empresa estima que amb l’entrada al mercat del RAID-CRC es podran reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries i estalviar fins a 60 milions d’euros per cada ronda de cribratge. Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut, agraeix als més de 200 petits inversors, metges i pacients que hagin confiat en el projecte. “És l’impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç del càncer de còlon i recte sigui més eficient”. Des de la seva creació el 2014, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, el primer test de diagnòstic no invasiu de la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor per monitoritzar l’activitat de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer l’estat de la microbiota intestinal. Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical. Al llarg d’aquests anys, la biotech amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona ha aixecat finançament per més de 3 milions d’euros.

Posted by: General 09 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, acaba de crear a través del projecte europeu NOWELTIES un “laboratori ‘de doctorands per a la recerca de nous materials i tecnologies innovadores en l’àmbit del tractament d’aigües residuals.

La necessitat de fer front a les conseqüències del canvi climàtic, i als cada vegada més freqüents períodes d’escassetat d’aigua, comporta un notable increment de la demanda de solucions tecnològiques per al sector del tractament d’aigües i la recerca de nous professionals capacitats i interdisciplinaris que puguin fer front als futurs desafiaments d’aquest sector i aplicar a la pràctica les directives relacionades amb aquest àmbit.

Amb aquest objectiu l’ICRA ha desenvolupat projecte NOWELTIES, dins el programa Maria Sklodowska Curie, una plataforma (European Joint Doctorate) que ofereix oportunitats de formació avançada per a experts en tractament d’aigües del futur i, al seu torn, inclou un programa d’investigació per el desenvolupament de nous materials i tecnologies (tractaments biològics avançats, processos d’oxidació innovadors, sistemes híbrids) que permetin satisfer les diverses demandes de tractament d’aigües residuals.

 El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals.

Aquestes tecnologies permetran controlar la contaminació per microcontaminants orgànics, com són els pesticides, fàrmacs, hormones, compostos perfluorats o disruptors endocrins, que actualment no són eliminats per les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en el procés de recuperació de l’aigua.

“Amb el tractament convencional de tractament d’aigües residuals l’eliminació d’aquests contaminants emergents és baixa i insuficient” – explica la Dra. Mira Petrovic, responsable de línia d’investigació de Contaminants en Aigües Residuals de l’ICRA i investigadora principal del projecte NOWELTIES. “El projecte ajudarà a acabar amb les mancances tecnològiques i les necessitats de coneixement existents en aquest àmbit. S’aprofitaran eficaçment els recursos per a la recerca de nous materials i tecnologies i es crearà una plataforma que ofereixi oportunitats d’estudis d’avantguarda per a la formació dels experts en tractament d’aigües del demà “- afegeix la Dra. Petrovic.

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals, en el marc de les següents tesis doctorals, que a partir del mes de setembre es desenvoluparan en institucions i centres d’investigació d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Sèrbia i Croàcia:

  • Tesi doctoral 1: Understanding biotransformation mechanisms of OMPs during anoxic biological Wastewater treatment (Comprensió dels mecanismes de biotransformació dels OMPs -Organic micropollutants o microcontaminants orgànics- durant el tractament biològic anòxic d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya.
  • Tesi doctoral 2: Studying the Bioavailability and biodegradability of OMPs during treatment (Estudi de la biodisponibilitat i la biodegradabilitat dels OMPs durant el tractament).
    Institució d’acollida: RWTH Aachen University, Alemanya.
  • Tesi doctoral 3: Coupling the new concept of sequential biofiltration with in situ electron acceptor delivery for enhanced OMP removal and effective attenuation of disinfection by-product precursors (Combinació del nou concepte de biofiltració seqüencial amb el lliurament in situ de acceptadors d’electrons per millorar la eliminació de OMPs i l’atenuació efectiva dels precursors de subproductes de la desinfecció).
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya.
  • Tesi doctoral 4: Design, development and characterization of atmospheric plasma system for Wastewater treatment (Disseny, desenvolupament i caracterització de sistemes de plasma atmosfèric per al tractament d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Institute of Physics, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 5: Understanding transformation of OMPs during plasma treatment and its ecotoxicological Implications (Comprensió de la transformació dels OMP durant el tractament amb plasma i les seves implicacions ecotoxicològiques).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.
  • Tesi doctoral 6: Application of UV LEDs AOPs for the efficient removal of OMPs from waste water (Aplicació de AOPs de LEDs UV per a l’eliminació eficient de OMPs d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 7: Surface modification and functionalisation of adsorbent materials (Modificació de la superfície i funcionalització dels materials adsorbents).
    Institució d’acollida: Facultat de Technology and Metallurgy, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 8: A green microwave – assisted synthesis of Au / TiO2 / grafè s’oxidi nano-hybrids for visible light-induced photocatalysis (Una microones verda – síntesi assistida de nanohíbrids d’òxid d’Au / TiO2 / grafè per a la fotocatàlisi induïda per la llum visible).
    Institució d’acollida: Facultat de Mechanical Engineering and Naval Architecture, Zagreb, Croàcia.
  • Tesi doctoral 9: Removal of OMPs by nanophotocatalysts and nanobiocatalysts immobilized into magnetic Suports (Eliminació d’OMP per nanofotocatalizadores i nanobiocatalizadores immobilitzats en suports magnètics)
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya
  • Tesi doctoral 10: Novell TiO2-based composite co-Catalysts for solar driven water purification (Nous co-catalitzadors compostos basats en TiO2 per a la purificació d’aigua impulsada per energia solar)
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 11: Studying the enhancement of the removal of OMPs from Wastewater by adding powder activated carbon in an MBR (Estudi de la millora de l’eliminació dels OMP de les aigües residuals mitjançant l’addició de carbó activat en pols en un MBR)
    Institució d’acollida: University of Ferrara, Itàlia
  • Tesi doctoral 12: Design of hybrid nano-Engineered reductive bioprocesses for Wastewater treatment and biogàs generation (Disseny de bioprocessos híbrids reductors de nanoenginyeria per al tractament d’aigües residuals i la generació de biogàs.)
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya
  • Tesi doctoral 13: Development of hybrid treatment system by INTEGRATING nanocatalyst and adsorptive composites in situ in sequential biofiltration Systems (Desenvolupament d’un sistema de tractament híbrid mitjançant la integració de nanocatalitzadors i compostos adsorbents in situ en sistemes de biofiltració seqüencial)
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya
  • Tesi doctoral 14: Hybrid ozone-ceramic membrane process: increasing hydroxyl radical yield and OMP reduction while Reducing membrane fouling (Procés híbrid de membranes ceràmiques d’ozó: augment del rendiment dels radicals hidroxil i reducció del OMP, alhora que es redueix l’embrutiment de la membrana).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.

El projecte NOWELTIES, amb un pressupost de 3.422.141,64 € i una durada de quatre anys, forma part del programa Accions Marie Sklodowska-Curie, una de les línies del programa d’ajudes a la investigació Horitzó 2020 de la Unió Europea. El projecte està coordinat per l’ICRA i compta amb la participació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, RWTH Aachen University, Technical University of Munich, Institute of Physics Belgrade, University of Zagreb, University of Belgrade i University of Ferrara, així com la Universitat de Girona com una de les organitzacions associades.

Posted by: General 25 Jun 2019 Comentaris: 0

GoodGut celebra el seu cinquè aniversari amb diverses fites empresarials, mèdiques  i científiques assolides. Amb la mirada posada en finalitzar la validació clínica del RAID-CRC, el primer test no invasiu per al diagnòstic precoç del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal, l’empresa biotecnològica acaba de posar en marxa una ampliació de capital de 400.000 euros. Els petits inversors, metges, pacients i societat en general poden accedir amb tiquets a partir de 500 euros a la plataforma especialitzada en salut Capital Cell.

Des de la seva creació el 2014, de la mà de Jesús García-Gil, Xavier Aldeguer i Mariona Serra, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor, test no invasiu per monitoritzar l’activitat de la MII (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal.

També ha obtingut la llicència de fabricant de producte de diagnòstic in vitro atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS) i la certificació del sistema de qualitat ISO 13485.

Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical, empresa líder en productes de diagnòstic in vitro en malalties digestives a Espanya i Portugal.

Mariona Serra, CEO de la companyia, explica que “donem l’oportunitat a sumar-se a aquest impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç de les malalties digestives estigui a l’abast de tots” .

Al llarg d’aquests anys, GoodGut ha aixecat finançament per més de 2,5 milions d’euros de Caixa Capital Risc, l’Institut Català de Finances, així com la Comissió Europea i el Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol a través de programes competitius del H2020 i RETOS para la innovación.

GoodGut_Palex

GoodGut signa un acord de distribució amb Palex Medical

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0

Mariona Serra, CEO de GoodGut: “Ens enorgulleix que un coneixement generat a l’acadèmia s’hagi convertit en un producte innovador per a la societat”

Els nous RAID-Dx i RAID-Monitor detecten de forma precisa, ràpida i baix cost la síndrome de l’intestí irritable i la malaltia inflamatòria intestinal

Palex Medical compta amb més de 30 anys d’experiència en la comercialització de productes i tecnologia hospitalària.

GoodGut_Palex

L’acord amb Palex Medical permetrà iniciar la comercialització a Espanya

La biotecnològica GoodGut ha signat un acord amb Palex Medical per iniciar la comercialització a Espanya dels seus nous tests de diagnòstic no invasius RAID-Dx per a la síndrome de l’intestí irritable (SII) i RAID-Monitor per a la malaltia inflamatòria intestinal (MII).

Es tracta dels primers productes desenvolupats per GoodGut que arriben al pacient, després de deu anys d’R+D i la validació clínica amb investigadors i metges digestòlegs de prestigi internacional. Tots es basen en una tecnologia patentada que detecta una signatura bacteriana específica per a cadascuna de les patologies en una mostra de femta.

Aquest sistema aporta importants beneficis per a la comunitat mèdica i els pacients. El RAID-Dx és la primera eina que permet realitzar un diagnòstic ràpid i fiable de la SII, que fins ara només podia fer-se per exclusió d’altres patologies, i ofereix a més un diagnòstic diferencial amb la MII. En el cas del RAID-Monitor, permet detectar l’activitat de la MII i realitzar un seguiment que millora significativament la qualitat de vida dels pacients.

GoodGut es va crear el 2014 per introduir un nou paradigma global en els estàndards clínics de les malalties digestives. “Aquest acord amb una firma líder com Palex Medical i l’inici de la venda dels nostres productes és un salt cap endavant important” comenta Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut. “Estem orgullosos de veure que un coneixement generat a l’acadèmia amb els doctors Xavier Aldeguer i Jesús Gil s’ha convertit en noves solucions mèdiques per a la societat” remarca.

“Ens sentim afortunats de col·laborar amb GoodGut per fer accessible al laboratori clínic i al digestòleg aquesta tecnologia innovadora que ens permet oferir als clínics noves eines per millorar la qualitat de vida dels seus pacients” comenta Montse Carenys, directora de la Divisió de Diagnòstic In Vitro i Oncologia de Palex Medical.

Palex Medical és l’empresa líder a Espanya en l’àmbit del diagnòstic i monitorització de la MII. L’acord tancat amb GoodGut permet incorporar en el seu portfoli eines diagnòstiques úniques al mercat.

Gairebé la meitat dels espanyols pateix una patologia digestiva segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Per evitar l’augment d’aquest tipus de malalties s’han de fomentar els comportaments saludables de la població i disposar de noves solucions mèdiques per prevenir-les i diagnosticar-les a temps (early stage). La SII és una de les deu malalties més difícils d’identificar segons la llista de Fleming i en els casos de MII s’estima que fins al 45% dels pacients esperen més d’un any per al diagnòstic i el 17% més de cinc anys. Actualment, GoodGut té al seu pipeline cinc productes en desenvolupament (quatre tests de diagnòstic no invasius i un prebiòtic).

Sobre GoodGut
GoodGut és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per a Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les seves instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Sobre Palex
Medical Palex Medical és una empresa líder del mercat sanitari espanyol en solucions hospitalàries avançades, experta en acords globals i distribució de productes i serveis tecnològics d’alt nivell. Des de la seva creació el 1955, i al llarg de tres generacions, ha prestat un suport permanent als professionals de la medicina a través de la innovació en productes, equips i sistemes i la seva perseverança en mantenir un alt nivell de qualitat en tots els aspectes de seva activitat empresarial. Actualment, Palex Medical es troba en una fase de creixement a través de la incorporació de nous productes innovadors a la seva cartera i l’adquisició d’empreses del sectors

Posted by: General 05 Mar 2019 Comentaris: 0

El càncer colorectal (CCR), el que s’origina en el còlon o en el recte, és el segon càncer més incident i mortal al món. A Espanya, on el càncer que més morts provoca és el de pulmó, el colorectal és però el més freqüentment diagnosticat en la població (representa el 15% del total, amb 34.331 casos detectats el 2017), seguit pel càncer de pròstata (13%), el de pulmó (12%) i el de mama (11%).

Per això, donada la seva alta incidència, en el sistema sanitari s’han instaurat una sèrie de polítiques de cribratge poblacional que permeten la detecció precoç del CCR mitjançant eines no invasives en la població de risc mitjà, que són els més grans de 50 anys asimptomàtics. Actualment, el programa de cribratge del càncer colorectal a Catalunya utilitza el test de sang oculta en femta immunoquímic (conegut com FIT). En cas que hi hagi sagnat en aquest test, el pacient se sotmet a una colonoscòpia.
El càncer colorectal és el més freqüentment diagnosticat a Espanya

No obstant això, un nou test de cribratge per al càncer colorectal anomenat RAID-CRC augmenta l’eficàcia de la prova i redueix la taxa de falsos positius, així com en un 32% les colonoscòpies innecessàries, a més de detectar el 59% de les lesions precanceroses . RAID-CRC és la primera tecnologia no invasiva per a la detecció de càncer colorectal que està basada en la detecció d’una firma bacteriana específica en la mostra fecal.

RAID-CRC, que compta amb el suport del Centre per a la Integració de la Medicina i els Tecnologies Innovadors (CIMTI) de Catalunya, són les sigles en anglès de ‘Risk Assessment for Intestinal Disease – Colorectal Cancer’ (en castellà, Avaluació de Riscos per a la Malaltia Intestinal – Càncer Colorectal). Aquesta eina permet la detecció primerenca i fiable del càncer colorectal.

El test tradicional FIT

Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

Segons la investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra, fundadora de GoodGut (l’empresa de biotecnologia que ha desenvolupat el RAID-CRC), el tradicional FIT presenta una “baixa sensibilitat” davant la lesió precancerosa, alhora que “baix valor predictiu positiu “.

“La sang no ha de ser un símptoma de càncer colorectal. Per això diem que es fan aquestes colonoscòpies innecessàries. A més, les colonoscòpies són una tècnica invasiva, amb un risc de complicacions greus d’un entre mil pacients, així com amb un elevat cost per a l’Estat “, assegura Serra. Davant d’aquesta prova, RAID-CRC, que està basat en detectar una signatura bacteriana en femta, es presenta com una alternativa molt més eficaç que a més redueix les colonoscòpies.

Estudi clínic

L’Hospital Universitari Doctor Trueta (Girona), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), al Consorci Hospitalari de Vic, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge han realitzat un estudi clínic en el qual han participat 450 persones amb una simptomatologia compatible amb càncer colorectal ia les que se’ls ha practicat el test RAID-CRC. “Els resultats d’aquest estudi mostren que RAID-CRC permet disminuir substancialment, fins a en un 61%, el nombre de falsos positius en la població simptomàtica de CCR i incrementar la sensibilitat de la lesió precancerosa”, explica Serra.

No obstant això, per a la comercialització del RAID-CRC és necessària la validació clínica d’aquests resultats en una població de cribratge, és a dir, en els majors de 50 anys asimptomàtics. En aquest marc GoodGut està realitzant una validació clínica en una població de cribratge a Alemanya amb el German Cancer Research Center (DKFZ). A aquests majors de 50 anys asimptomàtics se’ls envia una carta i se’ls proposa fer el test. Si donen positiu, llavors els fan una colonoscòpia.

“L’ús del RAID-CRC com a nova eina de cribratge podria representar un estalvi d’aproximadament un 32% de colonoscòpies, així com dels costos associats”, assegura la investigadora. La mateixa afegeix que el RAID-CRC, a més de detectar també les fases avançades del càncer colorectal, és molt més barat que el test de sang oculta en femta, ja que costa només 12 euros cada test.

FONT: El Periodico

Al principi del segle XX es va demostrar que alguns microbis podien produir una petita quantitat d’electricitat a partir de compostos orgànics presents en aigües contaminades. No va ser, però, fins fa dues dècades que aquest descobriment tan extraordinari va atraure l’interès de la comunitat científica. En l’actualitat, l’electro-microbiologia és una disciplina amb nombroses aplicacions ambientals i energètiques, i una comunitat internacional d’investigadors que no para de créixer.

 El projecte de recerca ELECTRA és una ambiciosa iniciativa endegada per a desenvolupar el gran potencial de l’electro-microbiologia per a la descontaminació d’aigües, sòls i sediments. Finançat pel la Comissió Europea amb 4,9M€ i per la Fundació Nacional de la Ciència Natural de Xina amb 2,6M€, aquest projecte de recerca de quatre anys introduirà dos grups de noves tecnologies per eliminar hidrocarburs, contaminants emergents, metalls, nutrients i les seves mescles de l’aigua i del sòl d’una manera sostenible. El primer grup de tecnologies són sistemes bioelectroquímics que precisen de petites quantitats d’energia però no de l’addició de productes químics; per contra, les del segon grup no necessiten energia però sí un mínim de productes químics.

projecte ELECTRA

Investigadors dels grups LEQUIA i geMM de la UdG

La Universitat de Girona (UdG) forma part del consorci de 24 entitats acadèmiques i industrials liderades per la Fachhochschule Nordwestschweiz de Suïssa que col·laboraran estretament per assolir aquests objectius. Entre elles, hi trobem institucions acadèmiques rellevants com la Universiteit Gent (Bèlgica), Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (Alemanya) o el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia); i grans i petites empreses com el grup xinès Poten, l’empresa italiana Eni o l’start-up espanyola MetFilter.

La UdG participa a l’ELECTRA a través de dos dels seus grups de recerca: el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup de Recerca d’Ecologia Microbiana Molecular (geMM). El LEQUIA serà el responsable d’un sistema bioelectroquímic per eliminar nitrats, amoni i arsènic d’aigües contaminades. Si aquesta tecnologia demostra ser eficient i robusta, es provarà posteriorment en treballs de camp. El LEQUIA liderarà el paquet de treball que inclou les tecnologies de “baixa energia i sense productes químics” i també desenvoluparà un sistema d’ajuda a la decisió per a avaluar i comparar totes les tecnologies resultants del projecte. D’altra banda, el grup geMM seleccionarà, caracteritzarà i monitoritzarà comunitats microbianes.

Aquest caire multidisciplinari de les tasques de la UdG –amb enginyeria de processos, electroquímica, intel·ligència artificial i microbiologia– reflecteix l’essència del projecte: un ventall de tecnologies i d’experteses per a desenvolupar i implementar noves electrotecnologies microbianes de remediació. A la reunió de llançament del projecte, que va tenir lloc del 23 al 25 de gener a Suïssa, les va aplegar totes per primera vegada.

 

Posted by: General 24 Gen 2019 Comentaris: 0

Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Posted by: General 12 Des 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

Posted by: General 10 Des 2018 Comentaris: 0 Tags:

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo