972 18 34 00
Posted by: General 24 gen. 2024 : 0

CataloniaBio & HealthTech renova els càrrecs de la Junta Directiva coincidint amb l’equador del compromís de l’equip actual. El canvi més destacat és l’intercanvi de càrrecs entre Mariona Serra, Fundadora i Directora de GoodGut (Grup HIPRA), i Joan Puig, CEO de Kymos. Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

L’equip liderat per Mariona Serra i Joan Puig compta amb Nuria Pastor, CEO de HumanITcare (vicepresidència segona) i Isabel Amat, cap d’Innovació i Pipeline de Reig Jofre (vicepresidència tercera). La Junta Directiva consta d’un total de 12 representants d’empreses i institucions membres de CataloniaBio & HealthTech.

Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

A més del canvi de lideratge a la Junta, s’hi sumen les renovacions de quatre de les vocalies, com també preveu els Estatuts. S’hi incorporen Marta Parente (GP Pharm), Joël Jean-Mairet (Ysios Capital Partners), Elisabeth Stampa (Medichem) i Jordi Barretina (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol – IGTP) en substitució de Carmen Lagunas (Ferrer), Begoña Benito (Vall d’Hebron Institut de Recerca – VHIR), Marta Palicio (Werfen) i Adriana Carré (Inteplast Medical), aquestes dues últimes seguiran vinculades a la Junta, com a observadores permanents, durant els propers dos anys. La ratificació d’aquests canvis, efectius des de l’1 de gener de 2024, es farà efectiva a l’Assemblea General de Socis, que se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès el proper 14 de febrer.

La composició de la Junta Directiva és representativa de les diverses activitats que desenvolupen les empreses i entitats associades, dins del sector de la salut. Així està composada de representats desenvolupadors de producte propi, serveis científic-tècnics, entitats prestadores de salut i generadores de coneixement, i serveis no científics-tècnics.

”Vam començar aquest mandat ara fa dos anys amb els objectius d’ampliar l’associació, professionalitzar l’equip de la mateixa, consolidar-ne la seva solvència financera, guanyar representativitat institucional i acabar de desplegar un Pla Estratègic vigent”, explica Joan Puig. “Estem molt satisfets de tots els objectius aconseguits, de l’alt grau de participació per part dels socis i la molt alta valoració de la qualitat de les activitats i iniciatives dutes a terme en aquest període”, conclou.

“Encarem amb determinació els pròxims dos anys, amb el compromís ferm de mantenir la trajectòria ascendent de l’associació i d’assumir el repte d’impulsar la nostra comunitat a liderar a nivell internacional la salut d’avantguarda. Hem aconseguit teixir una comunitat empresarial transversal i integrant agents clau del sector, que és determinant per la generació de solucions innovadores i la transformació del nostre sistema de salut, i, sens dubte, per la competitivitat del nostre país”, valora Mariona Serra. “Encetem aquesta etapa amb un nou Pla Estratègic que hem treballat internament els darrers mesos, elaborat amb la visió d’esdevenir l’associació de referència d’un sector essencial i estratègic, com és el sector industrial de la salut a Catalunya”, afegeix.

“Com a associació que agrupa tota la cadena de valor de la salut, el nostre propòsit és contribuir a la competitivitat de les empreses impulsores de la generació de noves solucions sanitàries. El nou pla es vertebrarà en tres eixos principals: continuar enfortint la nostra comunitat a través canalitzar la innovació promovent l’emprenedoria i el creixement empresarial; reforçar el posicionament estratègic de les empreses catalanes projectant-les a la societat i implicant-les en la definició de la sanitat del futur; i establir un diàleg amb l’administració pública per assegurar que el valor de la innovació i de la indústria de la salut arribi eficientment a la societat “, resumeix Serra.nedoria).

Posted by: General 27 oct. 2023 : 0

La Consellería de Sanidade de Galícia i l’empresa biotecnològica GoodGut, que forma part del grup HIPRA, inicien un estudi pilot d’un innovador test, basat en la tècnica de PCR quantitativa, destinat a avaluar la seva possible integració en el Programa Gallec de Cribratge de Càncer Colorectal. En estudis anteriors s’ha vist que, mitjançant la identificació d’una firma bacteriana específica del càncer colorectal, el test desenvolupat per GoodGut permet incrementar l’eficiència en el diagnòstic de la malaltia1.

Aquest estudi pilot es durà a terme a Ourense, en el marc del Programa Gallego de Cribado de Cáncer Colorrectal (PGDPCC) liderat per la Dirección General de Salud Pública. Aquest estudi pretén impulsar una millora en l’eficiència dels programes de cribratge del càncer colorectal.

Imatge de l'equip de recerca del Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d'Ourense que duu a terme l'estudi pilot.

Imatge de l’equip de recerca del Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense que duu a terme l’estudi pilot.

Com a investigador principal figura Joaquín Cubiella, endoscopista i reconegut gastroenteròleg del Complexo Hospitalario Universitario de Ourense, a més de liderar el Grup de Recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense, grup col·laborador extern de l’IIS Galícia Sud.

Actualment, per al diagnòstic precoç del càncer colorectal s’utilitza el TSOHi (Test de Sang Oculta en Femta immunoquímica) com un test no invasiu per identificar les persones que requereixen una colonoscòpia, a fi de confirmar el diagnòstic i eliminar possibles lesions d’alt risc. En aquest estudi, emmarcat dins del PGDPCC, s’avaluarà l’ús del test de GoodGut com una anàlisi de segona línia. S’oferirà la participació a 1200 persones amb resultat positiu al TSOHi del cribratge. Les persones participants seguiran el circuit habitual i se’ls programarà la colonoscòpia diagnòstica corresponent a la Unitat del Programa sita a l’ Hospital Universitari d’ Ourense. En paral·lel, amb el seu consentiment, s’utilitzarà la mostra inicial recollida amb el TSHOi per a la seva posterior re-anàlisi amb el test de GoodGut a les instal·lacions del Grup de recerca en Oncologia Digestiva d’Ourense, podent-se avaluar el valor afegit d’incorporar-lo com un test addicional per derivar els pacients a realitzar-se una colonoscòpia.

El test de GoodGut, s’espera que permeti millorar significativament la precisió de l’algoritme de diagnòstic actual, i reduir entorn del 20% de colonoscòpies2. En aquest sentit, la seva implementació podria ajudar a optimitzar la utilització de recursos, així com alleujar la càrrega, tant assistencial com econòmica, del sistema de salut. La seva incorporació requeriria canvis mínims en els protocols de cribratge, en basar-se en la tècnica de PCR, àmpliament utilitzada, i en poder realitzar-se en el mateix col·lector que s’utilitza actualment per analitzar el TSOHi.

Aquest estudi pilot a Galícia es realitzarà en paral·lel al que s’està duent a terme a Catalunya, sent tots dos clau per validar els resultats previs obtinguts amb més de 3.000 pacients. Addicionalment, s’esperen obtenir dades que donin suport a l’eficàcia, l’eficiència, l’efectivitat i la utilitat sanitària del test, així com el seu impacte econòmic en el sistema de salut.

Sobre el càncer colorectal i el seu diagnòstic

El càncer colorectal és el càncer més comú i el segon amb més mortalitat a Espanya3. El tractament és més eficaç quan se’n detecta precoçment4, cosa que pot portar a una supervivència del 94% als 5 anys en els casos diagnosticats precoçment, en contrast amb el 14% en casos diagnosticats en etapes avançades4. Per aquest motiu, la majoria dels països ofereixen mesures de prevenció a través de programes de cribratge dirigits a la població de risc mitjà, a Espanya, adults entre 50 i 70 anys5.

Els programes de cribratge són estratègies preventives que busquen identificar i diagnosticar de manera precoç malalties en persones asimptomàtiques, quan encara estan latents o en fases inicials, cosa que permet aplicar intervencions que milloren el pronòstic i redueixen la càrrega de la malaltia en la població.

Com apunta Carmen Duran Parrondo, directora general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat de Galícia: “El paper de salut pública a través dels programes de cribratge és essencial per a la prevenció, detecció primerenca i control de malalties (com el càncer colorectal), a més d’assegurar l’equitat i accessibilitat en tota la població objectiu”.

El 2014 es va incorporar el cribratge poblacional de càncer colorectal a la cartera de serveis del sistema sanitari espanyol, especificant que les comunitats autònomes tindrien 10 anys (2024) per convidar a participar a gairebé el 100% de la població diana espanyola. L’any 2019, la cobertura d’invitació del PGDPCC va assolir la totalitat de la població diana8.

Galícia és de les comunitats autònomes d’Espanya amb més incidència de càncer de colorrectal7. No obstant això, tal com assenyala la directora general de Salut Pública, entre el 2013 i el 2021 la participació global és del 45,42%6, existint diferències significatives entre homes i dones (els homes participen menys i, no obstant això, tenen més risc).

Per aquest motiu, és primordial augmentar les taxes de participació a través d’ accions i campanyes de conscienciació, entre altres mesures, per ampliar els casos detectats precoçment i reduir la prevalença i la mortalitat associades al càncer colorectal. Tanmateix, la creixent cobertura i l’ augment de participació en els programes de cribratge suposarien una major demanda de recursos assistencials i la necessitat de realitzar més colonoscòpies.

Des de la Conselleria de Sanitat i GoodGut es creu en la importància d’apostar pels sistemes que permetin optimitzar els recursos per aconseguir aquestes millores de manera assequible per al sistema sanitari. La sinergia entre ambdues parts, juntament amb la implicació dels salubristes que lideren els programes de cribratge a la Direcció General de Salut Pública, és clau per impulsar iniciatives com aquesta, per tal de millorar l’ impacte dels programes de cribratge en la salut poblacional.

En definitiva, la implementació del test de GoodGut podria ser una solució molt rellevant per aconseguir una política sanitària que incrementi la detecció precoç de càncer colorectal i, alhora, optimitzi els recursos disponibles en el sistema de salut.

Sobre GoodGut

L’empresa biotecnològica GoodGut, adquirida per HIPRA el 2021, està focalitzada en el desenvolupament de test de suport al diagnòstic i productes de tractament per a malalties digestives basant-se en l’anàlisi i la modulació de la microbiota intestinal, amb l’objectiu d’introduir un nou paradigma en els estàndards clínics per millorar la qualitat de vida de les persones amb una salut digestiva compromesa.

GoodGut es va crear el 2014 com un spin off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) per transformar el coneixement obtingut en solucions innovadores d’alt impacte per a la societat.  Actualment ja ha desenvolupat tres tests de diagnòstic i altres tres productes es troben en fase d’estudi.

Posted by: General 29 abr. 2023 : 0 Tags:

GoodGut, una start-up nascuda a la Universitat de Girona (UdG) i a l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi), ha estat reconeguda amb el Premi Isabel Vila en la primera edició dels Premis Generalitat Girona. Aquest guardó distingeix les iniciatives empresarials que destaquen en el seu camp i GoodGut ha estat aplaudit pel seu treball en el desenvolupament de productes innovadors per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a través de l’estudi de la microbiota intestinal.

Els Premis Generalitat Girona de busquen crear referents

Mariona Serra, fundadora i directora de GoodGut, va rebre el premi de mans del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Aquesta empresa ha estat un exemple d’èxit com a spin-off de la UdG i l’Idibgi, i actualment és part del grup Hipra. Amb la seva dedicació i esforç, GoodGut ha desenvolupat ja tres productes de diagnòstic que s’utilitzen actualment, i té tres més en fase de desenvolupament.

Els Premis Generalitat Girona, que porten els noms del president Josep Irla, l’escriptora Aurora Bertrana i la mestra i sindicalista republicana Isabel Vila, han estat creats amb l’objectiu de destacar l’excel·lència i l’empenta dels projectes i referents del territori de Girona. En aquesta primera edició, es van rebre un total de 80 candidatures, demostrant la riquesa i diversitat del talent local.

La delegada del Govern, Laia Cañigueral, va subratllar la importància d’aquests premis per donar visibilitat als valors del territori i inspirar les persones, tant joves com adultes, a implicar-se, innovar i millorar l’entorn. Cañigueral va ressaltar que és essencial posar èmfasi en les notícies positives, ja que sovint les negativitats tenen un impacte més fort en els mitjans de comunicació. Així mateix, va destacar la importància de tenir referents que inspiren i motivin les futures generacions a emprendre i contribuir al benestar col·lectiu.

Els guardons han estat un reconeixement a persones i projectes rellevants de la demarcació de Girona. A més de GoodGut, altres premiats van ser Cristòfol Colom, fundador de La Fageda, qui va rebre el Premi Josep Irla per la seva destacada tasca en la millora de la qualitat de vida i la integració social de persones vulnerables, i l’associació Valentes i Acompanyades, guardonada amb el Premi Aurora Bertrana per la seva lluita contra els matrimonis forçats.

Posted by: General 25 febr. 2023 : 0 Tags:

Els avenços en ciència per prevenir malalties passen pel diagnòstic primerenc. En els darrers temps s’han desenvolupat proves per a la detecció precoç de patologies com el càncer o l’Alzheimer, totes amb l’objectiu de simplificar el procés i fer-lo més precís.

Els responsables de The Smart Lollipop

Sota la idea d’aconseguir diagnòstics més ràpids i d’una manera més senzilla s’ha desenvolupat The Smart Lollipop, un xupa-chups intel·ligent creat per un equip de científics espanyols que pretén detectar malalties a través d’una mostra de saliva.

El procediment per utilitzar-lo és senzill: el pacient pren el xupa-chups com si es tractés del caramel de tota la vida i, a través de la mostra de saliva, un biosensor aconsegueix llegir aquesta mostra com si es tractés d’una analítica de sang.

Actualment, està dissenyat per utilitzar-se en nens i diagnosticar hipercolesterolèmia i celiaquia. D’aquesta manera els infants tindrien una experiència més agradable a l’hora d’anar al seu centre de salut i, segons la fundadora, Diana Ballart, serviria com a prevenció davant l’alt percentatge de nens de colesterol a Espanya. La científica explica que els metges de capçalera només demanarien una analítica si el nen es troba malament, per la qual cosa molts tenen colesterol sense saber-ho.

Un cop el pacient s’acaba el caramel, el biosensor s’introdueix a un lector que permet fer un diagnòstic. Per aquest motiu aquest dispositiu es pot utilitzar tant a farmàcies com a centres sociosanitaris, on les dades quedarien a l’historial del pacient.

The Smart Lollipop està encara en fase de desenvolupament i pretenen desenvolupar un altre tipus de biosensors per detectar altres malalties. En els propers anys l’equip començarà els assaigs clínics a hospitals amb l’esperança d’agilitzar processos

The Smart Lollipop

La idea va néixer el 2017 durant l’Innovation Challenge iFest impulsat per Pau Gasolt en què l’equip va guanyar la competició. Des d’aleshores han continuat defensant la seva proposta fins a aconseguir el 2022 la seva darrera ronda de finançament de 320.000 euros, comptant amb l’assessoria de la Conselleria d’Empresa i Treball, entre d’altres.
L’equip de The Smart Lollipop el formen sis persones i té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. A aquest finançament se sumen 210.000 euros mitjançant un préstec que facilitaran la posada en marxa d’estudis clínics a hospitals de Catalunya i que aquest caramel intel·ligent arribi amb el temps als pacients i detecti moltes més malalties.
Posted by: General 16 set. 2022 : 0 Tags: , ,

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d’una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d’una reacció complexa i l’enzim ho fa de forma eficient i selectiva. L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que “fins ara no existia cap enzim” que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista ‘Science’, convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.

L’equip científic que ha participat la recerca

La troballa del nou enzim per part d’un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s’utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.

Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer-se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.

Posted by: General 04 set. 2022 : 0 Tags: , ,

La startup catalana The Smart Lollipop ha tancat una ronda de finançament de 320.000 euros per començar els estudis clínics a hospitals i els tràmits reguladors necessaris per testar i desenvolupar completament el seu prototip de caramel intel·ligent. La inversió, liderada per Ship2B Ventures, també ha comptat amb la participació d’EconomistesBAN (la xarxa de business angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya), Lavanda Ventures (el braç inversor en capital risc de la família Puig), la xarxa d’inversors d’impacte de la Fundació Ship2B i Business Angels Girona (BAGi). A més, l’empresa emergent complementarà aquesta injecció de capital amb un préstec de 210.000 euros de la línia de finançament Emprendedoras Digitales d’Enisa.

Per fer créixer el seu projecte, The Smart Lollipop també ha comptat amb el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- per mitjà de l’ajut Tecniospring INDUSTRY, que ha finançat la contractació d’un investigador durant dos anys per impulsar la recerca en el camp de la saliva, i 75.000 euros de la línia Startup Capital per al desenvolupament de la seva tecnologia en la fase inicial.

Els responsables de The Smart Lollipop

The Smart Lollipop ha creat un caramel intel·ligent que permet detectar i diagnosticar entre els infants malalties com la hipercolesterolèmia o la celiaquia a través d’una mostra de saliva. D’aquesta manera, se substitueixen les anàlisis de sang per la ingesta d’un caramel que, en 10 minuts, ofereix els resultats de forma digitalitzada en una plataforma online.

Per Diana Ballart, CEO i cofundadora de la startup, “amb el caramel intel·ligent no només es millora l’experiència dels usuaris, pacients i metges, substituint una prova invasiva com l’anàlisi de sang; sinó que a més es fomenta la prevenció de malalties, la simplificació de processos i la digitalització de la medicina”. Un dispositiu que, assegura, també s’enfocarà al públic adult “perquè hem identificat diagnòstics que són importants per a totes les edats i amb The Smart Lollipop podem fer-ne el seguiment”.

La CEO de l’empresa emergent destaca la importància del procés de creació del caramel, que s’ha desenvolupat internament “per garantir que no afecti el biosensor”. A més, afegeix, es tracta d’un caramel “lliure de sucres i de proteïnes que ja hem testat en diferents sabors”.

Segons Ballart, el futur immediat de The Smart Lollipop “és centrar-se en l’estudi exhaustiu i la investigació de la saliva per tenir molta més informació d’aquest fluid i aconseguir una gamma cada vegada més àmplia de diagnòstics”. Així, la startup pretén garantir “la disponibilitat, l’agilitat i la rapidesa de diagnòstics, així com l’autonomia del pacient”, amb l’objectiu que el dispositiu estigui disponible tant als centres mèdics com a les farmàcies.

Per a la CEO i cofundadora de l’empresa emergent, comptar amb el suport d’ACCIÓ per mitjà dels ajuts Startup Capital i Tecniospring INDUSTRY, aquest darrer finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota l’acord de subvenció Marie Sklodowska-Curie No. 801342, “ha estat el nostre gran impuls per aconseguir els primers resultats”. Segons Ballart, “la complementació d’aquestes dues línies ha estat la suma perfecta de suport en la investigació, per una banda, i en desenvolupament de negoci, per l’altra”.

The Smart Lollipop, que té el seu origen en la idea guanyadora de la competició d’innovació iFest Dream BIG Challenge de Catalunya Emprèn i l’Imagine Creativity Center (2017), es vaconstituir com a empresa l’any 2020. Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos reconeixements, com el primer premi I4KIDS de l’Hospital Sant Joan de Déu destinat als projectes creatius enfocats a la innovació pediàtrica o maternal, així com el reconeixement al millor pitch durant el Demo Day del programa d’acceleració Ship2B Health&Care.

A dia d’avui, The Smart Lollipop compta amb un equip de sis persones i recentment s’ha ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 01 set. 2022 : 0 Tags: , ,

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

Posted by: General 27 jul. 2022 : 0 Tags: , , ,

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

L’empresa biotecnològica de Girona GoodGut, que forma part del grup Hipra, està acordant amb diverses comunitats autònomes implementar el test que detecta el càncer colorectal (RAID-CRC) a la població general. D’aquesta manera, iniciaria proves de cribratge per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, els beneficis i l’impacte pressupostari, segons afirma la fundadora de GoodGut, Mariona Serra, a aquest diari.

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

Aquesta prova ha estat optimitzada i validada en diversos estudis clínics en hospitals de referència, que corroboren que el test presenta una sensibilitat del 98% i una especificitat del 92%, de manera que permet reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries. A més, combina la determinació de sang oculta en femta amb la identificació d’un bacteri específic de l’intestí per obtenir un resultat més precís i fiable.

La població diana correspon a persones d’edat avançada que presentin simptomatologia compatible amb el càncer colorectal o que es trobin en edat de cribratge (50 anys o més). També va dirigit a la població sense símptomes que tinguin interès a fer-se un control rutinari per a la detecció precoç del càncer colorectal.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty