Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 16 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d’una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d’una reacció complexa i l’enzim ho fa de forma eficient i selectiva. L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que “fins ara no existia cap enzim” que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista ‘Science’, convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.

L’equip científic que ha participat la recerca

La troballa del nou enzim per part d’un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s’utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.

Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer-se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 28 juny 2022 Comentaris: 0

L’empresa biotecnològica de Girona GoodGut, que forma part del grup Hipra, està acordant amb diverses comunitats autònomes implementar el test que detecta el càncer colorectal (RAID-CRC) a la població general. D’aquesta manera, iniciaria proves de cribratge per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, els beneficis i l’impacte pressupostari, segons afirma la fundadora de GoodGut, Mariona Serra, a aquest diari.

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

Aquesta prova ha estat optimitzada i validada en diversos estudis clínics en hospitals de referència, que corroboren que el test presenta una sensibilitat del 98% i una especificitat del 92%, de manera que permet reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries. A més, combina la determinació de sang oculta en femta amb la identificació d’un bacteri específic de l’intestí per obtenir un resultat més precís i fiable.

La població diana correspon a persones d’edat avançada que presentin simptomatologia compatible amb el càncer colorectal o que es trobin en edat de cribratge (50 anys o més). També va dirigit a la població sense símptomes que tinguin interès a fer-se un control rutinari per a la detecció precoç del càncer colorectal.

Posted by: General 24 març 2022 Comentaris: 0

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
Posted by: General 26 gen. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

Posted by: General 20 gen. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

La farmacèutica gironina Hipra es mostra esperançada amb l’efectivitat de la vacuna contra la covid-19 i creu que serà efectiva davant de totes les variants «inclosa la Delta». «Estem esperant resultats i esperem poder demostrar l’efectivitat descoberta durant la fase preclínica. Tenim una molt bona vacuna també des d’aquesta perspectiva», assegura el director d’Assumptes Públics d’Hipra, Toni Maneu. Per fer front a la situació actual i en paral·lel a l’inici de la segona fase d’assaig, l’empresa ja ha començat la producció amb la previsió de tenir aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. Per a l’any que ve, preveuen una producció d’un “mínim” de 600 milions de dosis. El vaccí d’Hipra funcionarà com a recordatori. Per això, es busquen voluntaris que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos.

Llum verda a l’assaig clínic de la vacuna de l’empresa gironina Hipra. Hipra

L’Agència Espanyola de Medicaments va autoritzar aquest dilluns la segona fase de l’assaig de la vacuna d’Hipra contra la covid-19. Aquesta nova fase que començarà aquesta setmana mateix comptarà amb la participació de més d’un miler de voluntaris majors de 18 anys i que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos. Aquest requisit busca, segons ha explicat Maneu, demostrar l’efectivitat del vaccí com a «recordatori» per reforçar la immunitat de les persones ja vacunades. De moment, en aquesta fase es provarà amb persones que hagin rebut el vaccí de Cominarty i a la següent fase se centraran en voluntaris que hagin rebut altres vacunes. Hipra ha decidit centrar els seus esforços a oferir una vacuna de reforç tenint en compte que a Espanya i a la majoria de països europeus el percentatge de vacunació és «molt alt». «Esperem demostrar que la nostra vacuna serveix com un recordatori», remarca Maneu.

Malgrat això, Maneu afirma que no poden ser «aliens» al que passa a altres països amb percentatges molt més baixos i, per això, també volen «explorar l’opció de fer assajos clínics per demostrar que la vacuna també funciona com a primera dosi». «Per responsabilitat empresarial hem de poder fer-la extensiva als països que ho necessitin», afegeix Maneu. Maneu assegura que el vaccí d’Hipra és una «molt bona vacuna» i es mostra convençut de la seva efectivitat respecte de les noves variants que van sorgint. «En el període de desenvolupament vam poder adaptar-nos i això ens va permetre tenir un espectre d’efectivitat potencialment més ampli», assegura Maneu. «Estem esperançats», afegeix. Pel que fa al calendari, la farmacèutica preveu començar la tercera fase entre Nadal Cap d’Any i després elaborar el dossier de registre per presentar-lo a l’Agència Europea de Medicaments per rebre l’aprovació entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve.

La producció, en marxa

Tenint en compte la situació actual, però, Hipra ja ha començat la producció del vaccí. De fet, preveuen produir durant aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. De cara a l’any que ve, l’estimació de producció se situa en un mínim de 600 milions de dosis i pel 2023, la producció prevista és de 1.200 milions de dosis. «És important dir que tenim estoc per poder assegurar aquesta producció i que no tinguem problemes de subministrament», insisteix Maneu.

Una «situació d’emergència»

«Estem vivint una situació d’emergència i hem de treballar des d’aquesta perspectiva. Confiem que tenim una bona vacuna i que els assajos sortiran com esperem», remarca. Per això, estan treballant «en paral·lel» per poder «arribar a temps a les necessitats que hi ha, no només en l’àmbit europeu sinó a escala mundial». De fet, la nova fase d’assaig comença després que s’hagi demostrat una bona «tolerabilitat» i l’absència d’efectes adversos rellevants en la totalitat dels participants a l’anterior fase. En aquesta primera fase, cada participant va rebre dues dosis amb 21 dies de diferència. A partir d’aquesta segona injecció, se’ls fa seguiment durant 48 setmanes.

L’assaig, en el qual participaran 10 hospitals, es farà de manera aleatòria i els voluntaris rebran o bé la vacuna d’Hipra o bé una altra de manera «emmascarada». És a dir, que ni el pacient ni l’equip investigador sabran quina és. La vacuna d’Hipra es basa en dues proteïnes recombinants estructuralment similars (una correspon a la variant alfa i l’altra, a la beta). Les dues s’uneixen formant una estructura -que s’anomena dímer- i que s’acompanya d’un component que incrementa la resposta immunitària.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 15 nov. 2021 Comentaris: 0

La ciència l’ha portat a estudiar veterinària, fer un màster en immunologia, un doctorat en farmacologia i una estada de recerca al National Institute of Health, a Bethesa (Estats Units). Després del seu periple a l’estranger, Mariona Serra (Figueres, 1984), va fundar, juntament amb dos socis, l’empresa GoodGut: dedicada al disseny i desenvolupament d’eines de diagnòstic i teràpia per malalties digestives en base l’estudi de la microbiota intestinal.

Quina radiografia fa del context de la dona en la societat actual?

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

 La igualtat encara és una assignatura pendent en el sector empresarial. És cert que les empreses estan fent bones i necessàries accions en termes de diversitat: com establir quotes i objectius de representació igualitària, mentoratges, entrenament per evitar biaixos inconscients, etcètera. Per tant, es treballa perquè hi hagi representació igualitària de les dones en termes de números (diversitat) però falta que aquests números comptin. És a dir, cal incloure i crear el sentiment de pertinència; i això implica que els èxits aconseguits siguin reconeguts, que les opinions comptin i que es valorin les aportacions. Per tant, falta crear cultura inclusiva i considerar la promoció de dones en càrrecs de presa de decisions i alta direcció.

Quin és el seu concepte d’empresa paritària?

És aquella empresa que integra dins la seva estratègia polítiques de diversitat i igualtat; i que pren mesures al respecte, ja que és l’única manera de crear la cultura inclusiva necessària. Actualment, segons l’informe «ESADE Gender Monitor» del 2020, hi ha un 68,67% d’empreses que ho apliquen i un 31,33% que no ho aplica. Per arribar-hi, falta la implicació de l’alta direcció en definir i integrar aquestes polítiques.

Quines qualitats creu que ha de tenir la figura d’una persona que ocupa un càrrec directiu?

Un directiu ha de ser integrador. Ha de tenir valors i intel·ligència emocional per motivar i alinear l’equip, també ha de ser flexible i amb capacitat d’adaptació al canvi, innovador i amb visió estratègica per fixar els objectius, perseverant i optimista.

Al llarg de la seva trajectòria, creu que s’ha enfrontat a més adversitats que altres companys pel fet de ser dona?

El moment de la meva trajectòria on he trobat més adversitat ha estat quan vaig decidir ser mare. Aquest moment va coincidir amb la creació de GoodGut i de presentar el projecte com emprenedora en fòrums per trobar finançament; em vaig trobar en situacions que es qüestionava la meva implicació o inclús de la viabilitat del projecte en veure que estava embarassada.

Quins reptes creu que té el seu sector en els pròxims anys?

Els principals reptes són la creació d’una cultura inclusiva sense estereotips de gènere en cap dels perfils professionals dins l’empresa, facilitar la conciliació de forma igualitària, i implementar sistemes de promoció objectius.

FONT: DiarideGirona

La farmacèutica HIPRA ha adquirit l’empresa biotecnològica GoodGut, dedicada a la investigació i desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives. Amb aquesta operació, des d’HIPRA asseguren que s’enforteix la divisió de Salut Humana a la vegada que se segueix apostant per la prevenció i per oferir a la societat productes innovadors.

L’empresa GoodGut, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va ser fundada per Mariona Serra Pagès, Xavier Aldeguer, Jesús Garcia Gil i Jaume Amat l’any 2014 com una spin off de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI). Està focalitzada en el desenvolupament de solucions tecnològiques en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic pel sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

Després de 7 anys, la biotecnològica ha aconseguit portar al mercat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres a l’Estat espanyol; i en té tres més en desenvolupament. Des de GoodGut consideren que amb “aquesta operació culmina l’èxit del nostre projecte, permetent l’expansió a nivell mundial del nostres productes de la mà del soci idoni: potent i del territori”. També destaquen que “aquesta adquisició representa un èxit pel sector biotecnològic on poques startups aconsegueixen expandir i consolidar el seu projecte a través d’una fusió o adquisició, i és un indicador de maduresa de l’ecosistema emprenedor”

L’operació permetrà desenvolupar, produir i comercialitzar proves diagnòstiques innovadores per a detectar malalties del sistema digestiu com el càncer colorectal, el primer amb més incidència i mortalitat a Espanya i tercer arreu del món. També permetran la detecció d’altres malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o la Síndrome de l’Intestí Irritable, una patologia que tarda entre 1 i 5 anys a detectar-se.

Els productes actuals

Mariona Serra, gerent de GoodGut, i Toni Maneu, director de la divisió de Salut Humana d’HIPRA.

RAID-CRC és un test no invasiu, ràpid i de fàcil utilització per a la detecció precoç del càncer colorectal, mitjançant marcadors

bacterians específics en mostres de femta.  Aquest sistema, que complementa el test de sang oculta en femta, detecta el càncer colorectal sense incomoditats per als pacients. Aquesta eina, que està basada en la recerca de la microbiota intestinal com un dels agents causants del càncer de còlon, permet reduir significativament el número de colonoscòpies innecessàries.

RAID-DX és el primer test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable, capaç de determinar en femta la signatura bacteriana específica d’aquesta patologia.  La Síndrome de l’Intestí Irritable afecta l’11% de la població i es troba dins el rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar, ja que el seu diagnòstic es pot allargar entre 1 i 5 anys.

 TestUrGut és un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal de cada pacient i rebre l’assessorament d’un especialista per millorar la salut digestiva.

Està previst que GoodGut s’incorpori a HIPRA mantenint la seva estructura. L’acord permetrà seguir investigant en la recerca biomèdica per millorar la qualitat de vida dels pacients que pateixen malalties digestives.

TELWESA ha estat adjudicatària del subministrament d’un prototip basat en piles bioelectroquímiques per al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) en el marc del projecte europeu Bioreco2ver. Aquest projecte està subvencionat per fons de la Unió Europea en el marc Horizon 2020.
Objectius del projecte
L’objectiu d’alt nivell de BioRECO2VER és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeròbics no fotosintètics més eficients energèticament i sostenibles per a la captura i conversió de CO₂ de fonts puntuals industrials en dos valuosos productes químics de plataforma, és a dir, isobutè i lactat.

L’objectiu és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeróbicos

Per superar diverses de les barreres tècniques i econòmiques existents per a la conversió de CO₂ mitjançant la biotecnologia industrial, el projecte se centra a minimitzar els costos de pretractament de gas, maximitzar la transferència de gas a bioreactors, prevenir la inhibició del producte, minimitzar els costos de recuperació del producte, reduir la petjada i millorar l’escalabilitat.
Amb aquesta finalitat, s’investiga un procés enzimàtic híbrid per a la captura de CO₂ de fonts puntuals industrials i la conversió del CO₂ capturat en els productes finals objectiu es realitzarà a través de 3 plataformes microbianes patentades diferents que són representatives d’una gamma molt més àmplia de productes i aplicacions.
El desenvolupament i l’optimització dels bio processos es duran a terme al llarg de 2 línies: fermentació i sistemes bioelectroquímics. Les 3 plataformes microbianes avançaran a TRL 4, i la solució més prometedora per a cada producte objectiu es validarà en TRL 5 a gasos d’escapament reals.
Per preparar-se per a la implementació industrial i contribuir a l’acceptació pública, les activitats tecnològiques es complementaran amb el disseny de plantes virtuals, avaluacions econòmiques i de sostenibilitat i una àmplia difusió. Totes les activitats seran executades per un grup ben equilibrat i experimentat de 2 organitzacions de recerca i tecnologia, 2 universitats, 4 pimes i 4 grans indústries.
Les piles bioelectroquímiques s’han obert pas en l’última dècada en el món de recerca bàsica tant per al tractament de gasos (syngas) com per al tractament d’aigües ja siguin de potabilització (eliminació de nitrats) o residuals.
En aquest sentit, el grup LEQUIA de la UdG és un referent a nivell mundial de l’ús d’aquesta tecnologia per transformar el CO₂ en productes orgànics de cadena llarga amb alt valor afegit (isobutè i lactat).
301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page