Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 25 febr. 2023 Comentaris: 0 Tags:

Els avenços en ciència per prevenir malalties passen pel diagnòstic primerenc. En els darrers temps s’han desenvolupat proves per a la detecció precoç de patologies com el càncer o l’Alzheimer, totes amb l’objectiu de simplificar el procés i fer-lo més precís.

Els responsables de The Smart Lollipop

Sota la idea d’aconseguir diagnòstics més ràpids i d’una manera més senzilla s’ha desenvolupat The Smart Lollipop, un xupa-chups intel·ligent creat per un equip de científics espanyols que pretén detectar malalties a través d’una mostra de saliva.

El procediment per utilitzar-lo és senzill: el pacient pren el xupa-chups com si es tractés del caramel de tota la vida i, a través de la mostra de saliva, un biosensor aconsegueix llegir aquesta mostra com si es tractés d’una analítica de sang.

Actualment, està dissenyat per utilitzar-se en nens i diagnosticar hipercolesterolèmia i celiaquia. D’aquesta manera els infants tindrien una experiència més agradable a l’hora d’anar al seu centre de salut i, segons la fundadora, Diana Ballart, serviria com a prevenció davant l’alt percentatge de nens de colesterol a Espanya. La científica explica que els metges de capçalera només demanarien una analítica si el nen es troba malament, per la qual cosa molts tenen colesterol sense saber-ho.

Un cop el pacient s’acaba el caramel, el biosensor s’introdueix a un lector que permet fer un diagnòstic. Per aquest motiu aquest dispositiu es pot utilitzar tant a farmàcies com a centres sociosanitaris, on les dades quedarien a l’historial del pacient.

The Smart Lollipop està encara en fase de desenvolupament i pretenen desenvolupar un altre tipus de biosensors per detectar altres malalties. En els propers anys l’equip començarà els assaigs clínics a hospitals amb l’esperança d’agilitzar processos

The Smart Lollipop

La idea va néixer el 2017 durant l’Innovation Challenge iFest impulsat per Pau Gasolt en què l’equip va guanyar la competició. Des d’aleshores han continuat defensant la seva proposta fins a aconseguir el 2022 la seva darrera ronda de finançament de 320.000 euros, comptant amb l’assessoria de la Conselleria d’Empresa i Treball, entre d’altres.
L’equip de The Smart Lollipop el formen sis persones i té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. A aquest finançament se sumen 210.000 euros mitjançant un préstec que facilitaran la posada en marxa d’estudis clínics a hospitals de Catalunya i que aquest caramel intel·ligent arribi amb el temps als pacients i detecti moltes més malalties.
Posted by: General 16 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d’una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d’una reacció complexa i l’enzim ho fa de forma eficient i selectiva. L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que “fins ara no existia cap enzim” que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista ‘Science’, convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.

L’equip científic que ha participat la recerca

La troballa del nou enzim per part d’un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s’utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.

Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer-se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.

Posted by: General 04 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

La startup catalana The Smart Lollipop ha tancat una ronda de finançament de 320.000 euros per començar els estudis clínics a hospitals i els tràmits reguladors necessaris per testar i desenvolupar completament el seu prototip de caramel intel·ligent. La inversió, liderada per Ship2B Ventures, també ha comptat amb la participació d’EconomistesBAN (la xarxa de business angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya), Lavanda Ventures (el braç inversor en capital risc de la família Puig), la xarxa d’inversors d’impacte de la Fundació Ship2B i Business Angels Girona (BAGi). A més, l’empresa emergent complementarà aquesta injecció de capital amb un préstec de 210.000 euros de la línia de finançament Emprendedoras Digitales d’Enisa.

Per fer créixer el seu projecte, The Smart Lollipop també ha comptat amb el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- per mitjà de l’ajut Tecniospring INDUSTRY, que ha finançat la contractació d’un investigador durant dos anys per impulsar la recerca en el camp de la saliva, i 75.000 euros de la línia Startup Capital per al desenvolupament de la seva tecnologia en la fase inicial.

Els responsables de The Smart Lollipop

The Smart Lollipop ha creat un caramel intel·ligent que permet detectar i diagnosticar entre els infants malalties com la hipercolesterolèmia o la celiaquia a través d’una mostra de saliva. D’aquesta manera, se substitueixen les anàlisis de sang per la ingesta d’un caramel que, en 10 minuts, ofereix els resultats de forma digitalitzada en una plataforma online.

Per Diana Ballart, CEO i cofundadora de la startup, “amb el caramel intel·ligent no només es millora l’experiència dels usuaris, pacients i metges, substituint una prova invasiva com l’anàlisi de sang; sinó que a més es fomenta la prevenció de malalties, la simplificació de processos i la digitalització de la medicina”. Un dispositiu que, assegura, també s’enfocarà al públic adult “perquè hem identificat diagnòstics que són importants per a totes les edats i amb The Smart Lollipop podem fer-ne el seguiment”.

La CEO de l’empresa emergent destaca la importància del procés de creació del caramel, que s’ha desenvolupat internament “per garantir que no afecti el biosensor”. A més, afegeix, es tracta d’un caramel “lliure de sucres i de proteïnes que ja hem testat en diferents sabors”.

Segons Ballart, el futur immediat de The Smart Lollipop “és centrar-se en l’estudi exhaustiu i la investigació de la saliva per tenir molta més informació d’aquest fluid i aconseguir una gamma cada vegada més àmplia de diagnòstics”. Així, la startup pretén garantir “la disponibilitat, l’agilitat i la rapidesa de diagnòstics, així com l’autonomia del pacient”, amb l’objectiu que el dispositiu estigui disponible tant als centres mèdics com a les farmàcies.

Per a la CEO i cofundadora de l’empresa emergent, comptar amb el suport d’ACCIÓ per mitjà dels ajuts Startup Capital i Tecniospring INDUSTRY, aquest darrer finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota l’acord de subvenció Marie Sklodowska-Curie No. 801342, “ha estat el nostre gran impuls per aconseguir els primers resultats”. Segons Ballart, “la complementació d’aquestes dues línies ha estat la suma perfecta de suport en la investigació, per una banda, i en desenvolupament de negoci, per l’altra”.

The Smart Lollipop, que té el seu origen en la idea guanyadora de la competició d’innovació iFest Dream BIG Challenge de Catalunya Emprèn i l’Imagine Creativity Center (2017), es vaconstituir com a empresa l’any 2020. Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos reconeixements, com el primer premi I4KIDS de l’Hospital Sant Joan de Déu destinat als projectes creatius enfocats a la innovació pediàtrica o maternal, així com el reconeixement al millor pitch durant el Demo Day del programa d’acceleració Ship2B Health&Care.

A dia d’avui, The Smart Lollipop compta amb un equip de sis persones i recentment s’ha ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 01 set. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 28 juny 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

L’empresa biotecnològica de Girona GoodGut, que forma part del grup Hipra, està acordant amb diverses comunitats autònomes implementar el test que detecta el càncer colorectal (RAID-CRC) a la població general. D’aquesta manera, iniciaria proves de cribratge per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, els beneficis i l’impacte pressupostari, segons afirma la fundadora de GoodGut, Mariona Serra, a aquest diari.

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

Aquesta prova ha estat optimitzada i validada en diversos estudis clínics en hospitals de referència, que corroboren que el test presenta una sensibilitat del 98% i una especificitat del 92%, de manera que permet reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries. A més, combina la determinació de sang oculta en femta amb la identificació d’un bacteri específic de l’intestí per obtenir un resultat més precís i fiable.

La població diana correspon a persones d’edat avançada que presentin simptomatologia compatible amb el càncer colorectal o que es trobin en edat de cribratge (50 anys o més). També va dirigit a la població sense símptomes que tinguin interès a fer-se un control rutinari per a la detecció precoç del càncer colorectal.

Posted by: General 24 març 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
Posted by: General 26 gen. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

La farmacèutica gironina Hipra es mostra esperançada amb l’efectivitat de la vacuna contra la covid-19 i creu que serà efectiva davant de totes les variants «inclosa la Delta». «Estem esperant resultats i esperem poder demostrar l’efectivitat descoberta durant la fase preclínica. Tenim una molt bona vacuna també des d’aquesta perspectiva», assegura el director d’Assumptes Públics d’Hipra, Toni Maneu. Per fer front a la situació actual i en paral·lel a l’inici de la segona fase d’assaig, l’empresa ja ha començat la producció amb la previsió de tenir aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. Per a l’any que ve, preveuen una producció d’un “mínim” de 600 milions de dosis. El vaccí d’Hipra funcionarà com a recordatori. Per això, es busquen voluntaris que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos.

Llum verda a l’assaig clínic de la vacuna de l’empresa gironina Hipra. Hipra

L’Agència Espanyola de Medicaments va autoritzar aquest dilluns la segona fase de l’assaig de la vacuna d’Hipra contra la covid-19. Aquesta nova fase que començarà aquesta setmana mateix comptarà amb la participació de més d’un miler de voluntaris majors de 18 anys i que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos. Aquest requisit busca, segons ha explicat Maneu, demostrar l’efectivitat del vaccí com a «recordatori» per reforçar la immunitat de les persones ja vacunades. De moment, en aquesta fase es provarà amb persones que hagin rebut el vaccí de Cominarty i a la següent fase se centraran en voluntaris que hagin rebut altres vacunes. Hipra ha decidit centrar els seus esforços a oferir una vacuna de reforç tenint en compte que a Espanya i a la majoria de països europeus el percentatge de vacunació és «molt alt». «Esperem demostrar que la nostra vacuna serveix com un recordatori», remarca Maneu.

Malgrat això, Maneu afirma que no poden ser «aliens» al que passa a altres països amb percentatges molt més baixos i, per això, també volen «explorar l’opció de fer assajos clínics per demostrar que la vacuna també funciona com a primera dosi». «Per responsabilitat empresarial hem de poder fer-la extensiva als països que ho necessitin», afegeix Maneu. Maneu assegura que el vaccí d’Hipra és una «molt bona vacuna» i es mostra convençut de la seva efectivitat respecte de les noves variants que van sorgint. «En el període de desenvolupament vam poder adaptar-nos i això ens va permetre tenir un espectre d’efectivitat potencialment més ampli», assegura Maneu. «Estem esperançats», afegeix. Pel que fa al calendari, la farmacèutica preveu començar la tercera fase entre Nadal Cap d’Any i després elaborar el dossier de registre per presentar-lo a l’Agència Europea de Medicaments per rebre l’aprovació entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve.

La producció, en marxa

Tenint en compte la situació actual, però, Hipra ja ha començat la producció del vaccí. De fet, preveuen produir durant aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. De cara a l’any que ve, l’estimació de producció se situa en un mínim de 600 milions de dosis i pel 2023, la producció prevista és de 1.200 milions de dosis. «És important dir que tenim estoc per poder assegurar aquesta producció i que no tinguem problemes de subministrament», insisteix Maneu.

Una «situació d’emergència»

«Estem vivint una situació d’emergència i hem de treballar des d’aquesta perspectiva. Confiem que tenim una bona vacuna i que els assajos sortiran com esperem», remarca. Per això, estan treballant «en paral·lel» per poder «arribar a temps a les necessitats que hi ha, no només en l’àmbit europeu sinó a escala mundial». De fet, la nova fase d’assaig comença després que s’hagi demostrat una bona «tolerabilitat» i l’absència d’efectes adversos rellevants en la totalitat dels participants a l’anterior fase. En aquesta primera fase, cada participant va rebre dues dosis amb 21 dies de diferència. A partir d’aquesta segona injecció, se’ls fa seguiment durant 48 setmanes.

L’assaig, en el qual participaran 10 hospitals, es farà de manera aleatòria i els voluntaris rebran o bé la vacuna d’Hipra o bé una altra de manera «emmascarada». És a dir, que ni el pacient ni l’equip investigador sabran quina és. La vacuna d’Hipra es basa en dues proteïnes recombinants estructuralment similars (una correspon a la variant alfa i l’altra, a la beta). Les dues s’uneixen formant una estructura -que s’anomena dímer- i que s’acompanya d’un component que incrementa la resposta immunitària.

FONT: DiarideGirona

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page