Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a les dues companyies quan el llistat sigui definitiu

El Ministeri d’Indústria ha fet pública la llista de 183 projectes que es beneficiaran de les subvencions del programa Reindus per impulsar iniciatives industrials. En aquest llistat hi figura dues l’empresa gironina Compoxi, situada al Parc Científic i Tecnològic de Girona. El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a la companyia quan el llistat sigui definitiu.

Compoxi es dedica a la fabricació de compostos de fibra de carboni per a la indústria espacial, aeronàutica i de l’automoció. Segons el llistat del ministeri d’Indústria, rebrà 335.ooo euros per un projecte «d’automatització i adequació del lay out de la planta a la fabricació de components en fibra de carboni per al mercat espacial, aeronàutic, industrial i d’automoció». El juny passat Compoxi, fins llavors filial de la multinacional holandesa Airborne, va ser comprada per la societat de capital risc Integra Capital i de l’empresari Josep Maria Tarragó.

A tota Espanya, la convocatòria del 2019 preveu destinar uns 221 milions d’euros a 183 projectes industrials i permetrà la creació d’uns 1.262 llocs de treball. D’aquests, 26 milions aniran destinats a projectes industrials a Catalunya, entre els quals s’hi inclouen els d0s gironins. Per sectors, els ajuts arribaran a companyies d’àmbits com l’alimentació, la fabricació de productes metàl·lics, el farmacèutic, els vehicles de motor, la metal·lúrgia o la indústria químic, entre d’altres.

Posted by: General 24 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

Playbrand ha guanyat un concurs per gestionar els serveis de consultoria en màrqueting digital (SEO, SEM, analítica web i xarxes) per als diferents negocis de Barcelona Serveis Municipals, entre els quals destaquen el parc d’atraccions del Tibidabo, l’anella olímpica, el Zoo de Barcelona, el Park Güell o l’aplicació integrada de mobilitat SMOU. Playbrand du a terme aquests serveis en estreta col·laboració amb els product manager de cada àrea. 

Playbrand aferma el seu posicionament en la gestió de marques turístiques

També ha arrencat, aquest mes de gener, amb l’execució dels serveis de consultoria en màrqueting digital (SEM, analítica web i xarxes) i gestió del community management dels canals digitals de “Turisme de Catalunya als mercats estratègics de França, Països baixos i Gran Bretanya. Playbrand es va imposar amb la màxima puntuació tècnica en tres dels lots més competits d’aquesta licitació afermant d’aquesta manera el seu posicionament en la gestió de marques turístiques de primer nivell. 

Aquests darrers contractes se sumen als ja existents amb “Barcelona és molt més” (la marca turística de la Diputació de Barcelona i “Osona Turisme”, aconseguits o prorrogats també durant el 2019. 

Posted by: General 23 Set 2019 Comentaris: 0 Tags:

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership

El projecte desenvolupat per GAIA, el Catalan Water Partnership (CWP) – amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona–, Zinnae, Innovae, Depuració d’Aigües del Mediterrani i SASTESA sobre la viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, ha guanyat el Premi al Millor Projecte de Col·laboració Intercluster al Congrés Nacional de Clústers celebrat el 19 de setembre a Madrid en la categoria d’Agrupacions Empresarials Innovadores de 2018. Organitza els premis el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme com a reconeixement a les millors iniciatives per a la innovació en col·laboració.

Les tecnologies de Bessó Digital –consistents en la creació d’una rèplica exacta d’un producte, servei o procés– presenten un alt potencial de valor afegit a les infraestructures del cicle de l’aigua i en especial al seu manteniment, assenyalen des del CWP. S’observa que la seva aplicació pot suposar un augment clar en l’eficiència de les infraestructures, augmentar la seva disponibilitat, ampliar la seva vida útil i reduir els costos associats de manteniment i explotació.

Posted by: General 12 Set 2019 Comentaris: 0 Tags:
Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

GoodGut ha tancat una ronda d’inversió de 500.000 euros a la plataforma Capital Cell, un 25% més de l’objectiu inicial, que destinarà a finalitzar la validació clínica del test no invasiu RAID-CRC per al cribatge del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal. L’empresa estima que amb l’entrada al mercat del RAID-CRC es podran reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries i estalviar fins a 60 milions d’euros per cada ronda de cribratge. Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut, agraeix als més de 200 petits inversors, metges i pacients que hagin confiat en el projecte. “És l’impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç del càncer de còlon i recte sigui més eficient”. Des de la seva creació el 2014, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, el primer test de diagnòstic no invasiu de la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor per monitoritzar l’activitat de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer l’estat de la microbiota intestinal. Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical. Al llarg d’aquests anys, la biotech amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona ha aixecat finançament per més de 3 milions d’euros.

Posted by: General 19 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l’estudi ‘Girona 100, SA’ elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d’encarar “futurs reptes” com per exemple l’adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D’altra banda, el 64% de les empreses que s’inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació.

A l’exercici 2017, l’empresa familiar representa el 75% del total de la xifra de negocis i el 85% de l’ocupació de les empreses que componen l’índex Girona 100 SA, fet que suposa un decrement d’1 punt percentual i el manteniment, respectivament, respecte a l’estudi anterior, tot això en el context d’una reducció en dues empreses en el col·lectiu familiar.

 
 

La Indústria càrnia continua com a sector líder en relació amb la xifra de negocis, però des de l’estudi de l’exercici 2014, ja no és el sector d’activitat amb més empreses representades. En concret, el sector d’Altres indústries manufactureres aporta 25 empreses i només 20 la Indústria càrnia, disminuint aquesta última el nombre d’empreses respecte a l’estudi anterior.

Les 100 empreses amb més volum de negoci tenen una percepció positiva de l’entorn econòmic

El sector d’Altres serveis i construcció aporta 15.157 treballadors, en comparació a 4.862 de la Indústria càrnia. La presència d’empreses de treball temporal explica en gran part aquest elevat volum de treballadors, perquè aquest sector ha experimentat un fort increment de més de 2.000 empleats. Malgrat aquesta circumstància, el sector de la Indústria càrnia recupera el segon lloc en termes d’ocupació, mentre que l’any passat el segon sector era Altres indústries manufactureres.

Les empreses del Girona100, SA incrementen per novè any consecutiu la seva xifra de negocis, i registren una millora del 6,33%, que és lleugerament inferior al 6,41% de l’edició 2016. Per altra banda, continua l’increment de la rendibilitat, amb una millora dels marges, resultant amb una rendibilitat mesurada sobre la xifra de negocis d’un 3,46% (3,33% en l’estudi anterior). És el quart exercici consecutiu en què es dona aquest fet.

La xifra de negocis sobre la que es disposa d’informació geogràfica es manté en nivells semblants als de 2016, tot i que presenta un lleuger decrement de la xifra de vendes a mercats exteriors, i es situa lleugerament per sota del 30%. La millora del resultat net en un 10,65% respecte al 2016 és conseqüència, fonamentalment, d’una millora del marge d’explotació. Aquesta millora en el resultat net és el quart any que es produeix de forma consecutiva. La millora és inferior a la registrada el 2015 respecte el 2014 (27%), i la registrada el 2016 respecte el 2015 (43%), representa doncs una moderació en el creixement.

Tots els sectors presenten beneficis de forma agregada en aquesta edició 2017 de l’estudi, igual que en l’edició anterior. La suma total de les pèrdues ha disminuït significativament, i ha passat de 8.940 milers d’euros el 2016 a 2.652 milers el 2017, i pet tant s’ha reduït també de forma rellevant la pèrdua mitjana.

El 2017 les empreses familiars continuen tenint unes rendibilitats sobre la xifra de vendes, sobre actiu i sobre fons propis, superiors a les de les empreses no familiars. Les rendibilitats econòmiques i financeres continuen millorant el 2017 i assoleixen el millor registre de la sèrie històrica 2007-2017.

L’actiu del Girona 100, SA en el 2017 és de 5.202 milers d’euros, fet que suposa un creixement de quasi el 3% en relació amb l’exercici anterior. El fons de maniobra del Girona 100, SA millora en termes absoluts i en termes relatius sobre el total d’actiu respecte el 2016. 
 
En l’estudi del 2017, són les empreses no familiars les que presenten una major ràtio d’endeutament, tal com succeïa el 2016 i el 2015. S’observa, igual que en l’edició precedent, una lleugera disminució en l’endeutament d’ambdós col·lectius el 2017. 
 

Es crea ocupació de forma rellevant

El nombre d’empleats ha incrementat en 3.056 persones respecte el 2016. Per bé que s’ha moderat l’increment experimentat l’exercici anterior que va ser de més de 4.300 persones, s’ha continuat amb la tendència positiva iniciada el 2012 en què es va incrementar el nombre d’empleats en 8 persones, 900 en el 2013, 1.500 el 2014 i 2.900 el 2015. El sector que més llocs de treball ha creat ha estat el d’Altres serveis i construcció

La presència a l’índex de dues empreses de treball temporal explica part de l’increment. Tot i això, si excloem aquest sector es crea una ocupació de més de 1.000 treballadors (665 treballadors en l’edició anterior) en la resta de sectors.

 
L’enquesta de perspectives empresarials de les empreses de l’índex Girona 100, SA d’aquesta edició ha indicat que els resultats del 2018 han millorat respecte el 2017, seguint la tendència marcada en el darrer any, en els tres indicadors que es valoren: facturació, plantilla i activitat a l’estranger.

A això s’hi afegeix que la percepció de l’entorn és positiva per a la majoria d’empreses i sectors, tot i que ha disminuït el grau d’optimisme respecte a les percepcions de l’any passat. La majoria de les empreses enquestades coincideixen en la importància de tres grans fortaleses de les que disposen i han de mantenir: la qualitat del producte i la imatge de marca, seguida dels processos de decisió ràpids i flexibles i l’adopció d’una perspectiva a llarg termini. 

 
Pel què fa a les seves preocupacions, les dues més citades són la creixent competència i el poder negociador dels clients i l’increment del cost de l’energia o de les matèries primeres. La guerra pel talent, que ocupava el primer lloc de preocupació l’any passat, continua essent rellevant però passa a una tercera posició. 
 
D’altra banda, un nombre important de les empreses enquestades coincideix en què les mesures de tipus polític que impulsarien les perspectives empresarials serien: en primer lloc, els incentius a la inversió; en segon lloc, els impostos més baixos; i en tercer lloc, la reducció de la burocràcia i la simplificació fiscal i els acords laborals més senzills i flexibles. 
 
Respecte a les prioritats a mig termini de les empreses enquestades, de forma semblant però no idèntica a l’edició anterior, en primer lloc s’enumera la millora de la rendibilitat, seguida de la innovació en productes, serveis o processos i, en tercer lloc, l’increment de facturació.
 

Una visió retrospectiva de 10 anys

Amb motiu dels 10 anys de l’estudi Girona 100, en aquesta edició s’ha inclòs una visió retrospectiva de diferents indicadors claus de cadascuna de les edicions d’aquest estudi (2007 a 2017). En la pràctica totalitat dels indicadors s’observa una millora generalitzada en comparació a les xifres inicials del 2007,tant en els indicadors en valor absolut com en les diferents ràtios. La xifra de negocis ha experimentat un increment acumulat en termes nominals del 39% sobre la xifra de l’exercici 2007, aquest increment es redueix al 23% en termes deflactats (euros constants). 
 
Tanmateix, e l resultat net ha millorat un 125% respecte a la xifra de 2007 en termes nominals, percentage que es redueix fins aproximadament el 100% considerant xifres deflactades (euros constants), el que suposa duplicar la xifra inicial del 2007. 
 
Des del punt de vista d’anàlisi d’empreses familiars i no familiars, els indicadors comentats també experimenten una evolució positiva. En aquest sentit , l’increment de la xifra de negocis en euros constants és més elevat en el col·lectiu no familiar, que creix en més d’un 80% en els 10 anys d’estudi, mentre que en la familiar creix de forma més moderada, només un 12% respecte el 2007.
 
En relació amb el resultat net en euros constants, el segment d’empreses familiars presenta un increment del 104%, mentre que el no familiar incrementa en un 83%. En relació amb l’ocupació, s’observa una evolució positiva des de l’exercici 2012 i la xifra d’ocupació total ha passat d’aproximadament 20 mil treballadors el 2007 a 33 mil treballadors el 2017. La xifra mitjana d’empleats també ha experimentat una evolució positiva per als dos col·lectius: ha augmentat 149 empleats en el col·lectiu de les empreses familiars i 70 en les no familiars.
 
Finalment, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants es inferior a la xifra base del 2007 en un 7,4%, registrant una evolució irregular amb caigudes des del 2014. Si observem l’evolució per als dos col·lectius, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants és inferior en ambdòs col·lectius.
 
Posted by: General 25 Jun 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

GoodGut celebra el seu cinquè aniversari amb diverses fites empresarials, mèdiques  i científiques assolides. Amb la mirada posada en finalitzar la validació clínica del RAID-CRC, el primer test no invasiu per al diagnòstic precoç del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal, l’empresa biotecnològica acaba de posar en marxa una ampliació de capital de 400.000 euros. Els petits inversors, metges, pacients i societat en general poden accedir amb tiquets a partir de 500 euros a la plataforma especialitzada en salut Capital Cell.

Des de la seva creació el 2014, de la mà de Jesús García-Gil, Xavier Aldeguer i Mariona Serra, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor, test no invasiu per monitoritzar l’activitat de la MII (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal.

També ha obtingut la llicència de fabricant de producte de diagnòstic in vitro atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS) i la certificació del sistema de qualitat ISO 13485.

Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical, empresa líder en productes de diagnòstic in vitro en malalties digestives a Espanya i Portugal.

Mariona Serra, CEO de la companyia, explica que “donem l’oportunitat a sumar-se a aquest impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç de les malalties digestives estigui a l’abast de tots” .

Al llarg d’aquests anys, GoodGut ha aixecat finançament per més de 2,5 milions d’euros de Caixa Capital Risc, l’Institut Català de Finances, així com la Comissió Europea i el Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol a través de programes competitius del H2020 i RETOS para la innovación.

GoodGut_Palex

GoodGut signa un acord de distribució amb Palex Medical

Posted by: General 03 Jun 2019 Comentaris: 0 Tags:

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada tècnica plena d’emocions. L’esdeveniment, que va tenir lloc el 24 de maig a Girona, va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Quan  a l’inici del III Foro LEQUIA25x25, el rector de la UdG, Joaquim Salvi, va anomenar, un per un, els noms de pila dels membres del grup, tothom va entendre que allò era alguna cosa més que una jornada tècnica sobre el reptes del sector de l’aigua. Al programa hi havia tres ponents excepcionals – Juan Lema (Universidade de Santiago), Adisa Azagapic (University of Manchester) i Gonzalo Delácamara (IMDEA Agua). La taula rodona sobre la R+D+I al sector comptava amb experts reconeguts del món acadèmic i empresarial com Xavier Amores (Clúster Català de l’Aigua), Javier Lafuente (Universitat Autònoma de Barcelona) i Francisco Cubillo (consultor en serveis urbans d’aigua). I, al mateix temps, se celebraven els vint-i-cinc anys del grup. Emocions i ciència van anar agafades de la mà per reflexionar no només sobre el futur de l’aigua sinó també sobre el que és o hauria de ser un grup de recerca.

III_Fòrum_LEQUIA

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada que va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Un grup de recerca és la suma dels seus membres i col·laboradors. Investigadors permanents, post-docs, doctorands, estudiants, personal de suport, tècnics de laboratori i promotors, estan al darrera de cada article i de cada projecte. Ho va explicar al fòrum el director del LEQUIA, Manel Poch, en presentar els darrers “Vint-i-cinc anys de Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental”; ho van desenvolupar Joaquim Comas i Maria Dolors Balaguer quan van tractar de resumir el dia a dia dels més de seixanta doctors i doctores sorgits del grup; i ho van corroborar Ignasi Rodriguez-Roda i Maria Martín en la presentació del llibre LEQUIA25x25, amb contribucions de doctorands però també de col·laboradors externs amb els quals s’ha tingut l’oportunitat de treballar al llarg d’un quart de segle.

Un grup de recerca ha de respondre als reptes de la societat. Miquel Rigola va tenir la visió d’orientar l’activitat del grup als anys noranta cap a la protecció del medi ambient. Així, el LEQUIA va jugar un paper clau en els inicis dels estudis de Ciències Ambientals a la UdG i a Catalunya, i va començar investigant de manera prioritària el tractament de les aigües residuals. Tanmateix, la protecció del medi ambient i de l’aigua, per bé que s’ha fet cada vegada més necessària, també ha evolucionat. La ponència de Juan Lema va deixar clar que les depuradores ben aviat poden deixar de ser meres instal·lacions d’eliminació de contaminants i esdevenir veritables biorefineries; i que en aquesta transformació la digestió anaeròbia hi tindrà un paper clau

Un grup de recerca s’enriqueix si és multidisciplinari. La ponència d’Adisa Agazapagic va fer palesa la necessitat d’estudiar totes les etapes del cicle urbà de l’aigua (abastament, distribució, sanejament…) i totes les categories d’impacte ambiental (emissions de gasos hivernacle, consum d’energia, esgotament de recursos fòssils, consum d’aigua…) a l’hora d’avaluar la seva sostenibilitat. Vivim en un món on res és un departament estanc i tot està interrelacionat. També la recerca aposta cada cop més clarament per enfocaments multidisciplinaris. Així, a la taula rodona moderada per Sebastià Puig es va parlar del nexe “aigua-energia-alimentació-salut”, i de conceptes i de tecnologies tan aparentment diferents com poden ser el big data o la dessalinització.

Un grup de recerca està condicionat pels incentius. La multidisciplinareïtat al sector de l’aigua va ser el fil conductor de les tres ponències convidades, moderades per Jesús Colprim. A la darrera, Gonzalo Delacámara va il·lustrar com l’economia i els incentius determinen en bona mesura la viabilitat final de les solucions tecnològiques. No n’hi ha prou amb desenvolupar tecnologies extraordinàries, sinó que, a més a més, s’han de teixir les complicitats polítiques i socials per a implementar-les amb èxit. També els grups de recerca necessiten d’incentius i d’un entorn adequat per a desenvolupar-se i créixer. En aquest sentit, la taula rodona va debatre sobre la  inversió en recerca a l’Estat Espanyol i va coincidir en la necessitat de facilitar més mecanismes de transferència tecnològica entre el món acadèmic i l’empresarial.

Un grup de recerca ha de saber comunicar i divulgar els seus resultats. Tan se val com en sigui de valuós un recurs tan fràgil i tan vital com és l’aigua. Si no som capaços de comunicar-ho i de divulgar-ho de manera planera, és difícil que la societat accepti que els preus dels serveis d’abastament responguin als criteris d’autofinançament que propugna la Directiva Marc o que es tanqui el cicle de l’aigua en el paradigma de l’economia circular. Un grup de recerca també ha de saber trobar la manera de fer arribar els resultats de la seva activitat a la societat i d’interaccionar de manera natural amb els actors implicats en la seva explotació. Per això, el LEQUIA –que ha estat sempre membre de les xarxes IT i Tecnio– ha tingut en la divulgació i la transferència dos dels seus pilars fonamentals.

Un grup de recerca necessita històries. Els humans ens distingim perquè pensem històries. Ho diu l’escriptor Yuval Noah Harari i ho diu un dels protagonistes de la sèrie Joc de Trons en el seu darrer capítol. També ho va dir en Manel Poch al Fòrum LEQUIA25x25: en la seva presentació va recordar els inicis del LEQUIA a la Casa de Cultura de Girona i l’estreta relació amb la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on procedien ell i la Maria Dolors Balaguer. Però segurament són les històries dels doctorands, “l’anima del LEQUIA”, les que més ens demostren aquesta necessitat d’articular la identitat a través d’un discurs narratiu. Parlar de peripècies a les plantes pilots i als laboratoris, de festes per celebrar defenses de tesis, d’anècdotes de congressos… és, senzillament, parlar d’un grup de recerca.

Ningú sap del cert com evolucionarà el futur de l’aigua en els propers vint-i-cinc anys. Tampoc sabem per quines vicissituds haurà de passar el LEQUIA. Però ens agradaria pensar que el Fòrum LEQUIA25x25 deixa un bon pòsit de records i de reflexions a les més de 130 persones que el divendres 24 de maig eren a l’auditori de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Posted by: General 13 Mai 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Som Energia, cooperativa de consum i producció d’electricitat 100% renovable sense ànim de lucre amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, espera ingressar aquest any més de 64 milions d’euros a través dels seus tres potes de negoci (comercialització, producció i activitat cooperativa), segons el pressupost que ha posat a disposició dels seus socis de cara a l’assemblea anual del proper 25 de maig.

La documentació difosa de cara a aquesta reunió, l’ordre del dia va publicar la cooperativa el divendres, reflecteix que en 2018 es van incorporar a ella 13.790 socis, xifra rècord que implica un creixement del 31% a la base de cooperativistes i que equival a una mitjana de més de 37 socis al dia i més de 1.100 al mes.

Som té actualment, segons la seva web, més de 57.400 socis i compta amb 96.173 contractes de subministrament elèctric en vigor, davant dels 54.099 cooperatives i 86.262 contractes que tenia al tancament del 2018 (un any abans eren 41.050 socis i 59.994 contractes). Al ritme dels últims anys, aquest exercici superarà previsiblement la barrera dels 60.000 socis i els 100.000 contractes.

somenergia-assemblea-general-2018

El pròxim 25 de maig se celebra l’assemblea anual de Som Energia

L’any passat, la seva xifra de negocis consolidada va ser de 49,4 milions, un 52,1% més, segons els comptes que sotmetrà a l’aprovació dels seus amos. Aquests es reparteixen per tot Espanya, tot i que més del 66% està a Catalunya. Madrid és la segona comunitat autònoma en importància, amb el 7,5% del total de socis. Més del 94% són particulars, encara que també hi ha empreses, administracions públiques, comunitats de veïns, cooperatives, associacions i fundacions.

Amb una plantilla de 67 persones contractades el passat exercici, Som ha aconseguit captar 11,3 milions d’euros entre 2012 i 2018 entre 6.517 socis per a promoure projectes d’energia renovable i ha dut a terme iniciatives com l’adquisició el 2017 d’una planta fotovoltaica a Àvila que s’havia quedat a mig construir durant la crisi i que es va posar recentment en marxa.

No obstant això, el fort creixement de la seva activitat de comercialització va fer que l’any passat a Som només aconseguís cobrir amb producció pròpia (fotovoltaica, biogàs i hidràulica) el 3,33% dels 246.825 megawatts hora que va vendre.

Els seus comptes de 2018 reflecteixen un resultat positiu de 554.000 euros, un 9,2% menys, que, segons el preceptiu informe de les seves interventors, va aconseguir gràcies a “les aportacions de socis per donatius voluntaris d’un cèntim d’euro per kWh consumit”, que “tenen un pes molt rellevant en el resultat final”. En 2018, aquests donatius, que Som s’espera que assoleixin els 647.000 euros aquest any, van sumar més de 566.000 euros.

Sense ells, el resultat d’explotació (abans de resultats financers i impostos) “hagués estat negatiu” en poc més de 22.000 euros, segons les interventors, que destaquen que “un donatiu aportat voluntàriament només per una part dels socis permet a la cooperativa tenir un resultat que gairebé coincideix amb ell. Entenem que s’hauria de fer una reflexió sobre la seva aplicació i ús, la voluntarietat, i la seva comptabilització i fiscalitat “.

L’informe deixa negre sobre blanc la dificultat de rendibilitzar l’activitat de comercialització al marge de l’oligopoli de les companyies verticalment integrades que formen Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP i Viesgo (Repsol). Els interventors assenyalen que el criteri acordat per l’assemblea de mantenir un marge comercial brut d’entre el 4% i el 6% per establir els preus de venda d’electricitat “resulta insuficient per assegurar un resultat comercial positiu”.

Així, el 2018, el marge comercial brut de Som ser del 6,18%, una mica menys de 3 milions, mentre que les despeses corrents (3,12 milions) van suposar un 6,49% de les vendes d’electricitat, el que va portar a un Ebitda (resultat comercial) negatiu de 144.444,98 euros. “Considerem imprescindible canviar el criteri actual per establir els preus de venda d’electricitat de la cooperativa per assegurar un EBITDA positiu d’almenys un 1 o 2 per cent sobre les vendes”, conclouen els interventors.

gestió participativa
Amb una gestió participativa basat en el debat entre els seus socis de les propostes que arriben a l’assemblea anual a través de 53 grups locals repartits per tot l’Estat, Som Energia va néixer el 2010 amb l’objectiu de canviar el model energètic cap a un 100% renovable i democràtic i s’ha consolidat com un dels exemples més rellevants de socialització de l’energia a Espanya.

Actualment, ocupa un lloc destacat entre les petites comercialitzadores que estan fent front als gegants del sector, que l’any passat van aconseguir superar per primera vegada el 10% de quota de mercat en el segment liberalitzat de baixa tensió (domèstics i pimes), fins situar-se al 11,2% al tancament de 2018. Van acabar l’exercici amb 423.307 clients més, fins als 2.039.401 subministraments, un augment interanual del 26,2%.

FONT: eldiario.es

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Alife, premi a la Innovació a Miami Funer

En el marc de la passada edició de Miami Funer, celebrada a la capital de Florida el passat mes de març, va tenir lloc el Festival de Publicitat Funerària en què la startup tecnològica Alife va rebre el primer premi a la innovació. Recordar que en aquest mateix concurs l’empresa funerària Albia va rebre la menció d’honor per l’espot “Celebra la seva vida. Vetllatori inusual’.

Així mateix, Alife va comptar amb un estand on va poder atendre a les empreses i associacions interessades en la seva tecnologia. Per la seva banda, Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, va participar com a ponent al fòrum empresarial ‘Experiència tecnològica que transforma el negoci funerari’.

“Estem contents amb la nostra participació a Miami Funer, on hem pogut comprovar les ganes d’innovar de les empreses d’Amèrica Llatina. Estem convençuts que els majors canvis en sector durant els següents anys vindran de mà de la tecnologia “, explica Martínez.

Durant la celebració de la propera edició de Funermostra, Alife participarà com a expositor i també impartirà una ponència en la qual donarà a conèixer noves funcions per a nens que milloraran l’experiència d’usuari. També es presentarà ICOM, una nova solució completa al mateix temps que senzilla. “Esperem que definitivament millori la comunicació entre empreses i famílies, sense haver de recórrer a grans costos, complicacions d’integració, desenvolupaments eterns o terminis impossibles”

Alife llança una nova funció per a nens

La start-up tecnològica Alife continua amb el seu procés d’internacionalització, incrementant dia a dia els seus clients i distingint la seva oferta respecte a altres propostes existents en el mercat, segons apunten des de la companyia, que torna a participar com a empresa expositora -del 22 al 24 de maig en Fira València- a la Fira Internacional de Productes i Serveis Funeraris, Funermostra 2019.

Entre les novetats que es podran veure a l’estand de la companyia, es troba una nova funció perquè els més petits puguin expressar-se mitjançant dibuixos i que els seus missatges siguin publicats en el mateix mur del difunt, on fins ara, només era possible publicar missatges escrits . “Per a nosaltres parlar ja d’esqueles o condol és com fer un viatge al Atari, al VHS, a l’Betamax, o en tot cas, al més proper CD, però que, en definitiva, són coses o formats del passat que van quedant en desús respecte a les noves generacions, i que no s’ajusten als formats o entorns des d’on ens comuniquem avui dia “, afirma Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, qui impartirà una ponència a la fira per donar a conèixer noves funcions per nens que milloraran l’experiència d’usuari.

alife_moviles

Alife llança una nova funció per a nens

Aquesta exclusiva eina, Alife Kids, ha estat provada amb nens de 3 o 4 anys, sent l’experiència ‘increïblement satisfactòria’ en paraules de la signatura, des d’on ens expliquen que els nens entenen la partida d’un ésser estimat o d’un amic de una manera molt diferent, i només necessiten alguna cosa amb el que ja estiguin familiaritzats per poder expressar-se. Per aquest motiu, Alife ha desenvolupat aquesta aplicació en la qual poden dibuixar, ja que a través de tots els tests realitzats s’ha pogut demostrar que a partir d’aquestes edats ia través d’una pantalla, dibuixar, acolorir o esborrar és una cosa completament normal per ells.

“Creiem que aquesta nova funció aportarà valor al contingut dels murs, i on familiars i amics compartien anècdotes o experiències a través del text, ara es barrejaran amb els dibuixos dels més petits, que podran expressar els seus pensaments a través d’aquesta nova i entretinguda funció de dibuix, la qual s’adapta a totes les resolucions de pantalla, permetent a una franja d’edat compresa entre els 3/4 anys i els 10 anys o més, participar o expressar el seu pensament durant aquest procés. “

Per Alife l’usuari final se situa en el centre de la seva activitat, tot i això, la companyia té molt present als seus clients, companyies funeràries i de decessos, les quals són molt exigents pel que fa a innovació es refereix, de manera que el seu compromís en l’actualitat és proporcionar la millor tecnologia, a través del desenvolupament continu de noves funcions que vagin incrementant la seva proposta de valor. “El nostre objectiu és que més enllà del servei funerari, les famílies segueixin recordant a l’empresa funerària que els va proporcionar entorns o opcions que més tard encara seguiran utilitzant.”

A més de Alife Kids, la signatura mostrarà a la sala funerari ICOM, el nou programari en el qual ja s’està treballant i que es llançarà durant 2019. Es tracta, segons ens informen des Alife, d’una solució completa al mateix temps que senzilla, que pretén aportar a les empreses del sector una eina per facilitar la gestió del servei, la informació de tot el que passa a temps real i, sobretot, la comunicació amb la pròpia família des d’un entorn on l’experiència d’usuari, la facilitat i la qualitat, primen davant altres aspectes. “Abans d’aquest tipus d’innovacions, la diferència entre les empreses del sector, quant a tecnologia es refereix, pràcticament no era perceptible per a les famílies o amics del difunt, però, ara que hi ha propostes d’aquest tipus, serà inevitable que el nostre nivell d’exigència com a usuari final vagi en augment en els propers temps “, afirma Jordi Martínez.

Alife aconseguia, a més, el passat 1 de març, un nou rècord pel que fa al nombre d’usuaris connectats durant un sol dia, fins arribar als 2.261 usuaris (persones diferents) fent ús de l’entorn en una sola jornada. També es va superar el milió i mig de pàgines vistes, així com el temps mitjà que passen els usuaris al lloc durant cada sessió, que ara és d’una mica més de tres minuts, incrementant així mateix la procedència del públic, la qual ha arribat des d’un total de 140 països, tot i que prop del 80% del trànsit va arribar des d’Espanya

Nextil, firma tèxtil que compta amb marques com Treiss, EFA, Ritex, SICI, Playvest, Anna Llop o Dogi, impulsa la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació amb l’adquisició del 51% de l’empresa gironina ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  Horizon Greendyes, segons ha informat la companyia.

Horizon Greendyes

Horizon Greendyes està especialitzada en el desenvolupament de processos de tintura basats en tints naturals

En concret, Nextil ha precisat que l’operació ascendeix als 300.000 euros. Horizon Greendyes és un laboratori d’innovació en l’àmbit tèxtil especialitzat en el desenvolupament de processos de tintura per a teixits mitjançant pigments naturals.

Les dues companyies porten més de dos anys desenvolupant conjuntament un procés de tintura tèxtil pioner, basat en pigments i additius naturals, no contaminants, amb baix consum d’energia i aigua, i de comportament similar a la tintura química tradicional, mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

D’aquesta manera, la integració de Horizon Greendyes en el grup Nextil és l’evolució natural d’una relació de “aposta mútua” per una producció més sostenible. Així, la tècnica desenvolupada per Horizon Greendyes, i implementada juntament amb Nextil, no només fa possible que el color sigui més durador i resistent, sinó que, a més, redueix els temps i costos de fabricació i afavoreix un estalvi molt significatiu d’aigua i energia .

En aquest procés, la pigmentació es realitza en fred, de manera que es redueix el consum d’energia en un 75%, a més que no utilitza cap component químic en el procés, de manera que l’aigua emprada torna a utilitzar-se en un circuit tancat .

Amb l’adquisició d’aquest laboratori d’innovació, Nextil obté l’exclusivitat per a l’explotació d’aquesta tècnica en la fabricació de teixits i peces, el que li permetrà respondre a una demanda creixent de productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

FONT: cincodias.elpais.com