972 18 34 00
Posted by: General 05 des. 2023 : 0

El 29 de novembre passat el Ministeri d’Indústria i Turisme va publicar la resolució definitiva de la convocatòria del Programa de Suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEIs) d’aquest any, on dels 10 projectes presentats, el Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel mateix CWP.

El Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel propi CWP.

Tots aquests projectes tenen en comú l’aplicació de les tecnologies digitals per fer front a diferents reptes del sector. Alguns d’aquests reptes són per a la millora del procés de tractament com SurVue, que té com a objectiu utilitzar la intel·ligència artificial per disminuir la formació d’escumes en bioreactors i decantadors d’EDAR o AtmosphAIr 2.0, la segona fase del projecte amb el mateix nom. L’objectiu és monitorar i disminuir l’emissió en depuradores de gasos odorífers i causants d’efecte hivernacle. En aquesta convocatòria, la digitalització al sector de l’aigua també actua com a palanca per millorar l’ús i la gestió del cicle de l’aigua en usuaris finals com poden ser el sector turístic o cosmètic. Dos dels projectes d’AEI del CWP en aquesta línia són el projecte de segona fase SmartH2Otel 2.0, que fomenta l’estalvi i la reutilització a hotels, i el projecte Cosme Water Footprint per fomentar l’ús eficient i el control a empreses cosmètiques. Altres sectors on es desenvolupen els projectes d’AEI del CWP són el sector carni, a través del projecte VisceraCutting liderat pel cluster INNOVACC i l’industrial a través del projecte SAGIC, liderat pel Clúster Digital de Catalunya. Els dos projectes restants de la convocatòria d’AEI del 2023 són el ReWaT, que té per objectiu desenvolupar una eina de suport al disseny i la implementació de xarxes urbanes d’aigua regenerada, i el projecte de segona fase SatWater 2.0, que desenvolupa un sistema de predicció dels esdeveniments de pèrdua de qualitat en masses d’aigua superficials.
Els projectes aprovats al CWP suposen un pressupost total de més de 2 milions d’euros que corresponen a un ajut total d’1,5 milions. A més, en total, hi participaran 26 empreses associades, de les quals 21 són PIMES. L’any passat el CWP ja va gestionar 8 projectes en aquesta mateixa convocatòria, fet que confirma la importància de la transformació digital pel sector de l’aigua, consolidant la digitalització com una de les prioritats en l’estratègia del CWP.
Pel que fa al total de pressupost concedit als més de 110 clústers d’Espanya, el Catalan Water Partnership ha aconseguit pràcticament un 4% del total del pressupost assignat a Espanya i un 12,2% del total de Catalunya.

Posted by: General 03 abr. 2023 : 0 Tags: , , ,

El projecte Smart Battery Case és una aposta per la investigació i desenvolupament de caixes de bateries més eficients i avançades amb nous materials, per al transport naval.

Des de l’any 2022, les empreses Compoxi, Cooling Photonics, Rotimpres i Solar Box s’han unit sota la coordinació i suport d’entitats reconegudes com l’AEI (Agrupacions Empresarials Innovadores), el Clúster de Materials Avançats de Catalunya i el Packaging Cluster, amb l’objectiu comú d’impulsar l’electromobilitat a través del projecte Smart Battery Case.

Smart Battery Case es un proyecto posible gracias a la cooperación entre empresas y sectores conectados.

El primer pas d’aquest emocionant projecte, en el qual Solarbox ha jugat un paper clau, ha estat elaborar una anàlisi detallada del mercat actual per comprendre les característiques òptimes de les bateries actuals i avaluar les possibilitats de millora. Aquesta investigació ha estat crucial per definir les necessitats tècniques i tecnològiques del projecte.

A partir d’aquestes dades, s’ha iniciat el procés de disseny estructural d’una caixa de bateria especialment destinada a embarcacions i transport naval.

En l’actualitat, l’empresa Cooling Photonics està treballant en el desenvolupament d’un sistema innovador per refrigerar les bateries, amb l’objectiu de prolongar la seva vida útil, millorar les seves prestacions i prevenir possibles fallades. D’altra banda, l’empresa Rotimpres està encarregant-se de la integració de sensors en l’estructura de la caixa, permetent una gestió en temps real del sistema des de dispositius connectats. A més, s’està duent a terme la integració d’un sistema de calefacció per millorar l’eficiència de les bateries durant les engegades en fred. Aquests sensors s’integraran en el material de la caixa mitjançant l’ús de l’electrònica impresa, una forma avançada de fabricació additiva que utilitza tintes conductives per a la creació de dispositius electrònics lleugers i fines.

Finalment, l’empresa Compoxi serà responsable de realitzar una validació exhaustiva i avaluar les dades obtingudes. Aquesta avaluació determinarà si s’han aconseguit els objectius d’utilitzar materials funcionals aplicats a les caixes de bateries, que permetran tasques de comunicació, control de temperatura actiu i passiu, i una gestió integral de la caixa.

El resultat esperat de Smart Battery Case és la creació d’un coneixement replicable al sector naval i a la resta d’indústries, sobre la incorporació de tecnologies com la fabricació additiva o els sensors i sistemes encastats per a una gestió eficient més gran i millor de les bateries.
El projecte ha comptat amb una subvenció de 228.418 € del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme sobre un pressupost de 287.000 €, un finançament que ajudarà a assolir un model basat en l’electromobilitat – o com utilitzar les noves tecnologies per a una eficiència energètica més gran – a través de la cooperació entre empreses i sectors connectats.
Posted by: General 25 febr. 2023 : 0 Tags:

Els avenços en ciència per prevenir malalties passen pel diagnòstic primerenc. En els darrers temps s’han desenvolupat proves per a la detecció precoç de patologies com el càncer o l’Alzheimer, totes amb l’objectiu de simplificar el procés i fer-lo més precís.

Els responsables de The Smart Lollipop

Sota la idea d’aconseguir diagnòstics més ràpids i d’una manera més senzilla s’ha desenvolupat The Smart Lollipop, un xupa-chups intel·ligent creat per un equip de científics espanyols que pretén detectar malalties a través d’una mostra de saliva.

El procediment per utilitzar-lo és senzill: el pacient pren el xupa-chups com si es tractés del caramel de tota la vida i, a través de la mostra de saliva, un biosensor aconsegueix llegir aquesta mostra com si es tractés d’una analítica de sang.

Actualment, està dissenyat per utilitzar-se en nens i diagnosticar hipercolesterolèmia i celiaquia. D’aquesta manera els infants tindrien una experiència més agradable a l’hora d’anar al seu centre de salut i, segons la fundadora, Diana Ballart, serviria com a prevenció davant l’alt percentatge de nens de colesterol a Espanya. La científica explica que els metges de capçalera només demanarien una analítica si el nen es troba malament, per la qual cosa molts tenen colesterol sense saber-ho.

Un cop el pacient s’acaba el caramel, el biosensor s’introdueix a un lector que permet fer un diagnòstic. Per aquest motiu aquest dispositiu es pot utilitzar tant a farmàcies com a centres sociosanitaris, on les dades quedarien a l’historial del pacient.

The Smart Lollipop està encara en fase de desenvolupament i pretenen desenvolupar un altre tipus de biosensors per detectar altres malalties. En els propers anys l’equip començarà els assaigs clínics a hospitals amb l’esperança d’agilitzar processos

The Smart Lollipop

La idea va néixer el 2017 durant l’Innovation Challenge iFest impulsat per Pau Gasolt en què l’equip va guanyar la competició. Des d’aleshores han continuat defensant la seva proposta fins a aconseguir el 2022 la seva darrera ronda de finançament de 320.000 euros, comptant amb l’assessoria de la Conselleria d’Empresa i Treball, entre d’altres.
L’equip de The Smart Lollipop el formen sis persones i té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. A aquest finançament se sumen 210.000 euros mitjançant un préstec que facilitaran la posada en marxa d’estudis clínics a hospitals de Catalunya i que aquest caramel intel·ligent arribi amb el temps als pacients i detecti moltes més malalties.
Posted by: General 02 des. 2022 : 0

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegeix més

Posted by: General 29 set. 2022 : 0

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

Posted by: General 04 set. 2022 : 0

La startup catalana The Smart Lollipop ha tancat una ronda de finançament de 320.000 euros per començar els estudis clínics a hospitals i els tràmits reguladors necessaris per testar i desenvolupar completament el seu prototip de caramel intel·ligent. La inversió, liderada per Ship2B Ventures, també ha comptat amb la participació d’EconomistesBAN (la xarxa de business angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya), Lavanda Ventures (el braç inversor en capital risc de la família Puig), la xarxa d’inversors d’impacte de la Fundació Ship2B i Business Angels Girona (BAGi). A més, l’empresa emergent complementarà aquesta injecció de capital amb un préstec de 210.000 euros de la línia de finançament Emprendedoras Digitales d’Enisa.

Per fer créixer el seu projecte, The Smart Lollipop també ha comptat amb el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- per mitjà de l’ajut Tecniospring INDUSTRY, que ha finançat la contractació d’un investigador durant dos anys per impulsar la recerca en el camp de la saliva, i 75.000 euros de la línia Startup Capital per al desenvolupament de la seva tecnologia en la fase inicial.

Els responsables de The Smart Lollipop

The Smart Lollipop ha creat un caramel intel·ligent que permet detectar i diagnosticar entre els infants malalties com la hipercolesterolèmia o la celiaquia a través d’una mostra de saliva. D’aquesta manera, se substitueixen les anàlisis de sang per la ingesta d’un caramel que, en 10 minuts, ofereix els resultats de forma digitalitzada en una plataforma online.

Per Diana Ballart, CEO i cofundadora de la startup, “amb el caramel intel·ligent no només es millora l’experiència dels usuaris, pacients i metges, substituint una prova invasiva com l’anàlisi de sang; sinó que a més es fomenta la prevenció de malalties, la simplificació de processos i la digitalització de la medicina”. Un dispositiu que, assegura, també s’enfocarà al públic adult “perquè hem identificat diagnòstics que són importants per a totes les edats i amb The Smart Lollipop podem fer-ne el seguiment”.

La CEO de l’empresa emergent destaca la importància del procés de creació del caramel, que s’ha desenvolupat internament “per garantir que no afecti el biosensor”. A més, afegeix, es tracta d’un caramel “lliure de sucres i de proteïnes que ja hem testat en diferents sabors”.

Segons Ballart, el futur immediat de The Smart Lollipop “és centrar-se en l’estudi exhaustiu i la investigació de la saliva per tenir molta més informació d’aquest fluid i aconseguir una gamma cada vegada més àmplia de diagnòstics”. Així, la startup pretén garantir “la disponibilitat, l’agilitat i la rapidesa de diagnòstics, així com l’autonomia del pacient”, amb l’objectiu que el dispositiu estigui disponible tant als centres mèdics com a les farmàcies.

Per a la CEO i cofundadora de l’empresa emergent, comptar amb el suport d’ACCIÓ per mitjà dels ajuts Startup Capital i Tecniospring INDUSTRY, aquest darrer finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota l’acord de subvenció Marie Sklodowska-Curie No. 801342, “ha estat el nostre gran impuls per aconseguir els primers resultats”. Segons Ballart, “la complementació d’aquestes dues línies ha estat la suma perfecta de suport en la investigació, per una banda, i en desenvolupament de negoci, per l’altra”.

The Smart Lollipop, que té el seu origen en la idea guanyadora de la competició d’innovació iFest Dream BIG Challenge de Catalunya Emprèn i l’Imagine Creativity Center (2017), es vaconstituir com a empresa l’any 2020. Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos reconeixements, com el primer premi I4KIDS de l’Hospital Sant Joan de Déu destinat als projectes creatius enfocats a la innovació pediàtrica o maternal, així com el reconeixement al millor pitch durant el Demo Day del programa d’acceleració Ship2B Health&Care.

A dia d’avui, The Smart Lollipop compta amb un equip de sis persones i recentment s’ha ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 01 set. 2022 : 0 Tags:

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

Una vintena d’expositors i uns cinquanta conferenciants van participar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG en la BxCat , la primera fira que s’organitza a Catalunya sobre la tecnologia de transmissió de dades en cadenes de blocs, o blockchaning. La trobada va tenir com a principal objectiu les explicacions sobre els camps en què es pot aplicar aquest sistema, caracteritzat pel fet que garanteix que les dades compartides són “incorruptibles”, és a dir, ningú les pot modificar. S’aplica, per exemple, en la traçabilitat alimentària, el vot digital, el reciclatge o l’esport. “Permet generar confiança”, va dir ahir a l’ACN el president del CBCat, Quirze Salomó, impulsor del certamen. “El blockchain permet que el consumidor ara també sigui auditor del producte que comprarà”, va explicar el fundador de la consultoria Bitfaktor, Andreu Crous. També remarca que el blockchain és una revolució per al món del màrqueting i la publicitat, perquè permet “saber què vol el consumidor, anar a l’empresa i donar-li tota aquella informació en temps real”.

Ponència “Impact of the blockchain on the veracity of the data”

El blockhcain és un sector en auge: a l’Observatori Blockchain de Catalunya ja han identificat un ecosistema de més de 80 empreses i institucions que hi estan relacionades a Catalunya, mentre «fa només dos anys n’eren unes 30», apunta Salomó. «És un mercat que s’està accelerant», va remarcar el president del CBCat.

«L’ecosistema català d’empreses especialitzades en blockchain no ha parat de créixer en els darrers anys i el BxCat és un espai idoni per donar-se a conèixer, explicar el seu projecte i crear sinergies», va constatar el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar la importància d’aquesta fira per la ciutat: «de ben segur que iniciatives com aquesta ajudaran a atreure empreses i talent», va afirmar Madrenas.

En aquest sentit es va pronunciar Quirze Salomó, que va remarcar que «la indústria de la blockchain necessita molt talent». Respecte d’aquesta qüestió, Salomó va deixar clar que «en aquests moments hi ha un dèficit de talent». «Hi ha molts projectes que necessiten professionals i no els tenen».

Per això, el president del CBCat va defensar que «la Universitat de Girona és clau per nosaltres», especialment per impulsar «la creació de nou talent que conegui la tecnologia blockchain», va subratllar Salomó.

La multinacional farmacèutica catalana Hipra ha estat preseleccionada com a entitat líder per rebre finançament del programa Horizon Europe per a dur a terme accions de recerca i innovació per combatre el coronavirus en línia amb el pla europeu de preparació en matèria de biodefensa, la Incubadora HERA. 

Els 11 projectes seleccionats que rebran finançament per valor de 120 M€ estan compostos per 312 equips de recerca de 40 països diferents. 

Instal·lacions de la multinacional Hipra.

El projecte “RBDCOV: RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” que lidera l’empresa Hipra és part d’un consorci on participen 13 socis de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Espanya, Itàlia, Turquia i Regne Unit. 

La Comissió Europea va llançar les convocatòries el passat 7 d’abril de 2021 i, concretament, l’empresa Hipra, ha estat preseleccionada a la convocatòria “Vacunes i assaigs clínics terapèutics per augmentar la prevenció i el tractament de la COVID-19″, amb un pressupost total de 60 M€.  

Els consorcis que prosperin col·laboraran en altres iniciatives i projectes rellevants a escala nacional, regional i internacional per treure el màxim rendiment de les sinergies i la complementarietat, i evitar la duplicació dels esforços de recerca. També ajudaran a crear l’Autoritat europea de preparació i resposta davant d’emergències sanitàries (HERA), que permetrà a la UE d’anticipar i afrontar més bé les futures pandèmies. 

Tot i que el finançament dels projectes està encara condicionat per una decisió final de la Comissió Europea i a la signatura dels acords de subvenció durant els propers mesos, els equips ja poden començar la recerca. 

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty