Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 09 Mar 2020 Comentaris: 0 Tags: ,

S’estima que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any

Malgrat el ball de xifres, els experts asseguren que cada any arriben a la mar, al menys, vuit milions de tones de plàstic. De la part que ens ocupa, el mar mediterrani, poc es parla, però Espanya és, després de Turquia el principal contaminant de les aigües. Més que França, Itàlia o Egipte. I Barcelona, ​​gràcies als seus dos rius, és la responsable d’abocar mitja tona de plàstics cada any, segons un estudi elaborat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA ).

La situació és tan preocupant que alguns països assagen barreres flotants per donar caça als milions plàstics i microplàstics que suren per tots els racons de mars i oceans. Al Pacífic s’han anat formant illes de deixalles la superfície sumada equivaldria a la de França. I, en aquest context, Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen molt més recorregut per davant del que sembla a primera vista.

L’esmentada investigació ha quantificat els plàstics que suren en les desembocadures dels dos rius, Besòs i Llobregat, propers a la ciutat de Barcelona, ​​i ha estimat que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any . Amb l’afegit que amb prou feines el 30% de les escombraries es queda a la superfície. La resta, directe a el fons marí. D’aquí la icònica fotografia que va apreciar fa uns anys d’un cavallet de mar portant un bastonet per les orelles. Amb l’afegit que, per exemple, el plàstic de polietilè -el que s’utilitza per fabricar ampolles- triga 400 anys a descompondre sota l’aigua.

Segons han informat els investigadors, l’objectiu de la feina, que publica la revista ‘Science of the Total Environment’, ha estat recaptar la major quantitat de dades possibles per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marins.

Tots dos rius van ser mostrejats entre octubre de 2016 i setembre de 2017 i la metodologia emprada va ser l’observació de la làmina d’aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d’una posició elevada i propera a la desembocadura de l’río.Mediante una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 centímetres ser classificats d’acord amb la llista d’ítems descrits en la Directiva Marc sobre Estratègies Marines.

Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats: 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besòs i els residus més freqüents els envasos, peces de plàstic, ampolles de plàstic i bosses.

«Aquestes dades són importants, però no deixa de ser una primera presa de contacte. S’ha de continuar investigant per identificar les causes i fonts dels residus trobats en els rius Llobregat i Besòs, i posar en pràctica diferents metodologies que permetin contrastar les dades aportades per aquest estudi sobre macrorresiduos flotants, i que permetin quantificar els residus no flotants que puguin trobar-se en la llera del riu », han advertit els investigadors.

L’estudi, en què han col·laborat també l’CEIM-INMAR-Universitat de Cadis, la Comissió Europea-JRC i l’Associació Paisatge Net, ha comprovat que els residus flotants d’aquests dos rius sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d’oci i, en una menor proporció, de la indústria.

Posted by: General 09 Mar 2020 Comentaris: 0 Tags: ,

L’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha

Aquests controls volen determinar els nivells de radioactivitat artificial i natura

començat a realitzar analítiques per mesurar la radioactivitat a l’aigua de la xarxa de 82 municipis de la província, en el marc de el Programa de Suport a la Gestió Municipal Directa dels proveïments d’Aigua de Consum Humà.

Aquests controls volen determinar els nivells de radioactivitat artificial (la que té a veure amb la proximitat de centrals nuclears) i natural (la qual es troba en certs elements de la geologia d’un territori, que contenen isòtops que poden contaminar les aigües).

Es tracta de garantir que l’aigua és segura per a la salut, tenint en compte

que el cos tolera perfectament dosis baixes de radiació, però no quan les concentracions són altes o l’exposició és continuada.

El Dipsalut ha introduït recentment la mesura de la radioactivitat en els controls analítics de l’aigua que realitza per als 82 municipis gironins que gestionen directament els seus sistemes d’abastament.

A més de l’aigua de boca, també es prenen mostres de tots els pous i altres proveïments de la xarxa per saber exactament d’on prové l’activitat radioactiva, i tota la informació es comunica perquè les autoritats sanitàries puguin avaluar el risc que representa per a la salut i prendre les mesures oportunes.

Inicialment la demarcació de Girona no es considera de risc pel que fa a la radioactivitat perquè no té centrals nuclears i tampoc grans formacions geològiques que alliberin substàncies radioactives.

No obstant això, hi ha zones que, per les seves característiques geològiques, podrien arribar a presentar certs nivells de contaminació per radó i altres elements radioactius naturals i tampoc es pot descartar totalment la radioactivitat artificial, per la relativa proximitat amb centrals nuclears d’altres zones.

Posted by: General 24 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: ,

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral enfront dels 10 dies de la tècnica de cultiu, cosa que el fa ideal per a:

  • Seguiment d’instal·lacions problemàtiques.
  • Verificació de l’eficàcia de les accions de neteja i desinfecció.
  • Avaluació ràpida de la càrrega de Legionel·la en instal·lacions durant brots.

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral

MICROBIALLaboratoris MBL aposta per donar el millor servei i més ràpid al sector agroalimentari i ambiental, motiu pel qual aplica mètodes basats en PCR sense deixar de banda els assajos que donen compliment a la legislació sectorial. A més de Legionel·la per PCR, Laboratoris MBL ha obtingut l’acreditació per a la detecció ràpida de Salmonel·la en aliments, paràmetres microbiològics de potabilitat d’aigua i indicadors de la seguretat alimentària.

L’acreditació obtinguda pel laboratori d’assajos de MICROBIAL avala la idoneïtat dels Kits fabricats per la companyia per a la seva implantació en laboratoris que cerquen una alta productivitat.

Actualment Microbial – Laboratoris MBL treballa per aconseguir l’ampliació de l’abast d’acreditació en assajos de PCR punters de la línia analítica anomenada “Foods forensics” (l’autenticació d’espècies i la detecció d’ADN de porc en aliments HALAL amb límits de detecció de 0,0001%) i de seguretat alimentària (detecció d’E. coli productora de toxines Shiga i la detecció i quantificació de Norovirus i Hepatitis A en aliments i aigua).

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.