Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 16 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d’una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d’una reacció complexa i l’enzim ho fa de forma eficient i selectiva. L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que “fins ara no existia cap enzim” que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista ‘Science’, convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.

L’equip científic que ha participat la recerca

La troballa del nou enzim per part d’un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s’utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.

Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer-se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.

Posted by: General 14 set. 2022 Comentaris: 0 Tags:

El desfibril·lador del Parc Científic

L’organisme de Salut Pública de la Diputació de GironaDipsalutinicia enguany la segona fase del programa Girona, territori cardioprotegit es duu a terme després d’estudiar les necessitats dels municipis i constatar que caldria reforçar la xarxa per tal de cobrir adequadament alguns nuclis o espais públics. És per això que ampliarà la xarxa de desfibril·lació actual amb l’adquisició de 128 nous aparells, que se sumaran als 783 que ja es van implantar. D’aquesta manera, n’hi haurà 911 en total.

Es preveu que 82 dels nous aparells s’acabin situant a places, carrers o façanes d’equipaments municipals. Es prioritzarien els centres esportius, els de gent gran, les zones concorregudes i els nuclis aïllats sense bona cobertura per part dels cossos d’emergències, segons detalla l’organisme autònom. El contracte de subministrament d’aquests aparells ja està adjudicat i es va formalitzar a principis de juliol a l’empresa Cardiosos Global Protection i suposarà un cost de 312.741,44 euros amb l’IVA inclòs. Segons estipula, abans que finalitzi l’any es distribuiran i s’instal·laran els desfibril·ladors, les cabines de vigilància amb telefonia integrada i els panells d’informació.

Val a dir que l’adquisició d’aquests aparells es farà més tard del previst, ja que d’entrada el contracte s’havia adjudicat a una empresa que hi va renunciar.

Els 46 dispositius restants serien per reforçar les policies locals, vigilants municipals i altres serveis de primera resposta. Cada ajuntament pot sol·licitar un màxim de vuit desfibril·ladors (quatre per a espais o equipaments públics; i quatre més, per als cossos de primera resposta). Segons el procediment establert, una comissió cientificotècnica ha d’analitzar les sol·licituds i les prioritzarà segons els criteris establerts.

Els nous aparells tenen les mateixes característiques que els anteriors; també pel que fa al manteniment -Dipsalut en fa la gestió integral: revisió anual, neteja, resolució d’incidències i substitució d’aparells quan correspon.

Només hi haurà una diferència en els fixos, ja que en comptes de situar-se dins les columnes de color taronja, aniran dins un plafó que necessàriament haurà d’estar adherit a la paret.

Més de vuitanta vides salvades

La instal·lació de desfibril·ladors (DEAs) automàtics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 81 persones que havien patit una aturada cardíaca.

L’últim cas ha tingut lloc aquest 5 de setembre a Santa Coloma de Farners. Un home d’uns quaranta anys va caure desplomat a terra, al carrer, per una aturada cardiorespiratòria. Agents dels Mossos d’Esquadra van respondre immediatament a l’enrenou produït per l’incident. Van practicar les maniobres de reanimació a la víctima, utilitzant un dels desfibril·ladors que duen dins els vehicles. Poc després va arribar l’ambulància i els sanitaris van continuar amb la reanimació. Es va traslladar l’home a l’hospital. En menys de quatre mesos, s’han salvat cinc persones.

 

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 21 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

Posted by: General 09 jul. 2022 Comentaris: 0

Sergi Sabater, sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), va recollir el Premi de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), en reconeixement de la seva trajectòria científica, en el marc del Congrés SIBECOL AIL Meeting 2022, que es va celebrar del 3 al 8 de juliol a Aveiro (Portugal). El Premi és una distinció dels èxits d’una persona física al camp de la limnologia ibèrica, incloent-hi la recerca, l’educació, la divulgació i la transferència.

Sergi Sabater, sotsdirector de l’ICRA

Sota el lema «Ecologia: Millorar el nostre futur sostenible a través del coneixement científic», el Congrés presenta un esdeveniment conjunt que inclou la II Trobada de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), el XXIè Congrés de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL) i la 21a Trobada Nacional d’Ecologia de la Societat Portuguesa d’Ecologia (SPECO).

Sergi Sabater Cortés (1958) es va doctorar en Biologia a la Universitat de Barcelona sota la supervisió de l’eminent Prof. Ramon Margalef, que el va iniciar en la limnologia. Des de llavors, la seva recerca s’ha centrat en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en l’estructura i les funcions ecològiques dels productors primaris i els heteròtrofs en el bentos i la columna d’aigua, el metabolisme i el funcionament dels rius, i els efectes que el canvi global provoca en les aigües dolces.

Sabater ha coeditat diversos llibres i ha publicat gran quantitat d’articles científics sobre ecologia i ciències ambientals en revistes científiques internacionals de gran impacte. El Dr. Sabater ha compaginat la recerca amb compromisos editorials en revistes científiques i amb la docència, primer a la Universitat de Barcelona i, des del 2003, a la de Girona, on és membre del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO) i de l’Institut d’Ecologia Aquàtica.

També és el sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, des del 2008 que va ser nomenat pel Patronat de l’lCRA, i investigador sènior expert en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en la funció dels biofilms, el metabolisme i funcionament dels sistemes fluvials, i els efectes del canvi global sobre els sistemes fluvials.

En l’actualitat, Sabater centra la seva recerca, segons ha explicat al Congrés, «en els efectes de l’escassetat d’aigua i l’impacte dels contaminants com a factors d’estrès concurrents que configuren l’estat actual dels ecosistemes fluvials». Després de rebre el reconeixement, el professor va llegir la ponència “A reflection for Science in Ecology. Does river flow show a path?” (Una reflexió per a la Ciència en Ecologia. El cabal del riu mostra un camí?).

Així mateix, van participar en el congrés, amb diversos tallers i ponències, les investigadores de l’àrea de RiE (Recursos i ecosistemes) de l’ICRA. Les estudiants de doctorat, Gabriela Córdoba i Dayana Jarma, que respectivament van impartir les ponències “Changes in the hydrological patterns of a highly stressed Mediterranean basin and their implications for water chemistry and primary production” (Canvis en els patrons hidrològics d’una conca mediterrània altament estressada i les implicacions per a la química de l’aigua i la producció primària) i “Gulls carrying antibiotic resistance: How does this relationship vary in space and in relation to their gut bacterial communities?” (Les gavines són portadores de resistència als antibiòtics: Com varia aquesta relació a l’espai i en relació amb les seves comunitats bacterianes intestinals?). La limnòloga Anna Freixa va parlar sobre “The relevance of wet events during dry periods on bacterial communities in temporary streams” (La rellevància dels esdeveniments humits durant els períodes secs a les comunitats bacterianes dels rierols temporals). Al seu torn, la investigadora predoctoral, Daniela Henry va fer una exposició sobre “Carbon sequestration in reservoir sediments: understanding connections and potential impacts along the land-to-ocean contínuum” (El segrest de carboni als sediments dels jaciments: comprensió de les connexions i els possibles impactes al llarg del contínuum terra-oceà).

L’empresa biotecnològica de Girona GoodGut, que forma part del grup Hipra, està acordant amb diverses comunitats autònomes implementar el test que detecta el càncer colorectal (RAID-CRC) a la població general. D’aquesta manera, iniciaria proves de cribratge per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, els beneficis i l’impacte pressupostari, segons afirma la fundadora de GoodGut, Mariona Serra, a aquest diari.

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

Aquesta prova ha estat optimitzada i validada en diversos estudis clínics en hospitals de referència, que corroboren que el test presenta una sensibilitat del 98% i una especificitat del 92%, de manera que permet reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries. A més, combina la determinació de sang oculta en femta amb la identificació d’un bacteri específic de l’intestí per obtenir un resultat més precís i fiable.

La població diana correspon a persones d’edat avançada que presentin simptomatologia compatible amb el càncer colorectal o que es trobin en edat de cribratge (50 anys o més). També va dirigit a la població sense símptomes que tinguin interès a fer-se un control rutinari per a la detecció precoç del càncer colorectal.

Posted by: General 07 juny 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m2 i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix:  menys de 50€ per m2, fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

Posted by: General 26 abr. 2022 Comentaris: 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

La vuitena edició dels Premis iAgua es lliuraran el pròxim 29 d’abril com a colofó ​​a Quality Water Summit, l’esdeveniment de referència anual per als líders del sector del tractament de l’aigua.

En una jornada presencial, els guardons més prestigiosos del sector reconeixeran una vegada més la tasca de difusió de les organitzacions, que cada dia es revela més important per assolir no només els objectius generals del sector de l’aigua, sinó també els reptes particulars de cada actor implicat.

La gala torna a ser una cita ineludible per als professionals del sector de l’aigua, que gaudiran una vegada més de la festa que comporta aquests guardons, ja consolidats com els més importants per al sector de l’aigua a Espanya i Llatinoamèrica.

12 guanyadors ja anunciats i els nominats a la resta de categories d’aquests guardons, recolliran el Premi iAgua el 29 d’abril a Roca Madrid Gallery (Madrid) a partir de les 12 h.

El guanyador de la categoria “Associació de l’any” recau sobre el Catalan Water Partnership. Se li ha reconegut la seva tasca, i l’impuls de nombroses activitats d’internacionalització a tots els continents mitjançant missions comercials, missions inverses, participació en fires, o amb estudis de mercat.

La octava edición de los Premios iAgua se entregarán el próximo 29 de abril

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page