Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 02 des. 2022 Comentaris: 0

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegir més…

Posted by: Blog dels usuaris 10 nov. 2022 Comentaris: 0

La previsió de la mobilitat a la ciutat serà a partir de finals del 2023

Queden tretze mesos, a tot estirar, perquè la zona de baixes emissions (ZBE) de Girona estigui activa. En principi, pel fet de tenir més de 50.000 habitants i per la llei estatal 7/0221 de canvi climàtic i transició energètica, l’Ajuntament està obligat a implementar l’àrea on alguns vehicles podran circular i d’altres, no. Però com es farà i què inclourà la futura ordenança de la ZBE?

D’aquestes coses es va parlar ahir a l’edifici Giroemprèn, del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG). Hi va haver una sessió de treball oberta a la ciutadania i entitats. Hi va participar, per exemple, un veí de fora de la ciutat que té familiars a Girona i que volia saber com l’afectarà a l’hora de moure’s. I hi va ser, també, el vicepresident de la FOEG i president de l’associació de transportistes de Girona (Asetrans), Eduard Ayach.

La FOEG forma part de la comissió de seguiment de la ZBE, igual que la Pimec, la UdG, serveis socials de l’Ajuntament, l’Associació de Naturalistes de Girona i l’associació Multicapacitats. Per Ayach, “la ZBE no hauria d’afectar l’economia productiva” i confia que, quan entri en funcionament, hi hagi les solucions i les compensacions al fet de no poder entrar-hi.

Al mes d’abril, l’Ajuntament va donar a conèixer l’àrea inclosa en la ZBE: els barris de la Devesa (no pas el parc), part de Santa Eugènia i Sant Narcís, el barri de l’estació i l’Eixample, part de Vista Alegre i tot el Barri Vell. Al principi de la sessió d’ahir, l’edil de Mobilitat, Marta Sureda (Junts), va dir que la previsió és que l’afectació de les restriccions seria els dies laborables de les 7 h a les 20 h.

Posted by: General 13 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Barcelona va acollir els dies 10 i 11 d’octubre el 18è Taller Anual sobre Espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS) i aplicacions Lc-Ms/Ms en anàlisi ambiental i seguretat alimentària (18th Annual Workshop On Emerging And Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis (And Food Safety), organitzat pel CSIC i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Un espai de debat que té per objectiu fomentar l’intercanvi d’informació entre científics del món acadèmic, agències governamentals i indústria.

Damià Barceló, director del (ICRA) i president del comitè científic de la trobada, ha declarat que «la presència al nostre país d’un congrés d’aquestes característiques amb més de 130 experts de tot el món prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els darrers avenços en espectrometria de masses».

La detecció d’enzims en aigües residuals indica la presència d’animals vius

Una de les ponències impartides durant el matí va ser la de Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), que ha afirmat que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a a través dels bacteris que els infecten ia la transmissió de puces, paparres i àcars. A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es fa cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries, de manera que el nombre varia ràpidament en pocs mesos».

Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total. El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No obstant això, no hi ha un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental

En un estudi liderat per Carrascal, del Biological i Environmental Proteomics Group, a l’IIBB-CSIC de Barcelona, ​​s’ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.

La femta de rata, igual que les humanes, contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades. La detecció d’aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l’augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.

Així, l’estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat de tot el món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial dʻaquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant lʻaigua de les nostres clavegueres.

L’organització del 18è Workshop On Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (HRMS) i Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis And Food Safety ha comptat amb l’ajuda de SCIEX, Agilent i Shimadzu, com a patrocinadors de plata, ThermoFischer Scienti , com a patrocinadors de bronze, i amb la col·laboració d’Elsevier, WEC&N, Springer i la King Saud University.

Posted by: General 11 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

Posted by: General 16 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d’una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d’una reacció complexa i l’enzim ho fa de forma eficient i selectiva. L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que “fins ara no existia cap enzim” que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista ‘Science’, convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.

L’equip científic que ha participat la recerca

La troballa del nou enzim per part d’un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s’utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.

Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer-se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.

Posted by: General 14 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

El desfibril·lador del Parc Científic

L’organisme de Salut Pública de la Diputació de GironaDipsalutinicia enguany la segona fase del programa Girona, territori cardioprotegit es duu a terme després d’estudiar les necessitats dels municipis i constatar que caldria reforçar la xarxa per tal de cobrir adequadament alguns nuclis o espais públics. És per això que ampliarà la xarxa de desfibril·lació actual amb l’adquisició de 128 nous aparells, que se sumaran als 783 que ja es van implantar. D’aquesta manera, n’hi haurà 911 en total.

Es preveu que 82 dels nous aparells s’acabin situant a places, carrers o façanes d’equipaments municipals. Es prioritzarien els centres esportius, els de gent gran, les zones concorregudes i els nuclis aïllats sense bona cobertura per part dels cossos d’emergències, segons detalla l’organisme autònom. El contracte de subministrament d’aquests aparells ja està adjudicat i es va formalitzar a principis de juliol a l’empresa Cardiosos Global Protection i suposarà un cost de 312.741,44 euros amb l’IVA inclòs. Segons estipula, abans que finalitzi l’any es distribuiran i s’instal·laran els desfibril·ladors, les cabines de vigilància amb telefonia integrada i els panells d’informació.

Val a dir que l’adquisició d’aquests aparells es farà més tard del previst, ja que d’entrada el contracte s’havia adjudicat a una empresa que hi va renunciar.

Els 46 dispositius restants serien per reforçar les policies locals, vigilants municipals i altres serveis de primera resposta. Cada ajuntament pot sol·licitar un màxim de vuit desfibril·ladors (quatre per a espais o equipaments públics; i quatre més, per als cossos de primera resposta). Segons el procediment establert, una comissió cientificotècnica ha d’analitzar les sol·licituds i les prioritzarà segons els criteris establerts.

Els nous aparells tenen les mateixes característiques que els anteriors; també pel que fa al manteniment -Dipsalut en fa la gestió integral: revisió anual, neteja, resolució d’incidències i substitució d’aparells quan correspon.

Només hi haurà una diferència en els fixos, ja que en comptes de situar-se dins les columnes de color taronja, aniran dins un plafó que necessàriament haurà d’estar adherit a la paret.

Més de vuitanta vides salvades

La instal·lació de desfibril·ladors (DEAs) automàtics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 81 persones que havien patit una aturada cardíaca.

L’últim cas ha tingut lloc aquest 5 de setembre a Santa Coloma de Farners. Un home d’uns quaranta anys va caure desplomat a terra, al carrer, per una aturada cardiorespiratòria. Agents dels Mossos d’Esquadra van respondre immediatament a l’enrenou produït per l’incident. Van practicar les maniobres de reanimació a la víctima, utilitzant un dels desfibril·ladors que duen dins els vehicles. Poc després va arribar l’ambulància i els sanitaris van continuar amb la reanimació. Es va traslladar l’home a l’hospital. En menys de quatre mesos, s’han salvat cinc persones.

 

Posted by: General 01 set. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , , ,

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page