972 18 34 00

Un nou estudi de l’ICRA-CERCA revela l’impacte de les aclarides forestals en l’aigua “blava”

Posted by: General 29 febr. 2024 : 0

L’escassetat d’aigua és una preocupació creixent a les conques Mediterrànies a causa d’un clima cada vegada més sec i calorós. Els seus efectes ja s’estan notant en diferents sectors de la societat, de l’agricultura a la indústria, en la producció energètica o en el subministrament i consum domèstics.

De l’aigua que plou en una conca, un part s’evapora directament o és transpirada per les plantes (“aigua verda”), mentre que la resta pot fluir superficialment o subterràniament cap a aqüífers i rius (“aigua blava”). En relació a això, alguns estudis mostren que la proporció d’aigua blava respecte a la verda està disminuint degut a l’augment de temperatura i d’evapotranspiració. A més, en les darreres dècades, l’abandonament de terres agrícoles i d’àrees forestals gestionades ha provocat reforestació i augment de vegetació en moltes conques, cosa que ha contribuït a reduir encara més aquesta proporció i, per tant, la disponibilitat d’aigua dels rius.

L’aclarida és una pràctica de gestió forestal habitual

L’aclarida és una pràctica de gestió forestal habitual que es pot realitzar, segons els objectius, de manera més o menys intensiva i selectiva. Sovint, les aclarides tenen la intenció de prevenir incendis o de facilitar la crescuda d’arbres grans i resistents a episodis d’estrès hídric. Ara, a més, es poden plantejar com una mesura per augmentar la producció d’aigua blava en un context de creixent escassetat hídrica.

Malgrat això, encara hi ha pocs estudis que hagin quantificat l’efectivitat de les aclarides en la producció d’aigua blava, i com aquesta varia en funció de la seva intensitat i del tipus de bosc. Un estudi publicat recentment per un equip d’investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), amb Xavier Garcia i Vicenç Acuña al capdavant, aborda aquestes qüestions. A més, l’estudi quantifica el valor en l’espai de l’aigua produïda per les aclarides a diferents conques internes de Catalunya, i compara aquests beneficis amb els costos econòmics de l’aclarida. Així, l’estudi contribueix amb dades a la discussió sobre la viabilitat econòmica d’aquest tipus d’actuacions de gestió.

La incorporació de beneficis de les aclarides com ara la producció de fusta, la reducció del risc d’incendi forestal o una major resiliència enfront del canvi climàtic podrien garantir-ne la viabilitat econòmica

Les simulacions del model SWAT+ mostren augments d’aigua blava del 5% en escenaris d’aclarida lleugera (retirada del 10% de la biomassa forestal aèria), però també augments de fins al 35% en escenaris d’aclarida intensa (retirada del 50% de la biomassa forestal aèria). Els boscos de coníferes serien els més sensibles a les accions d’aclarida, amb augments del 45% d’aigua blava per aclarides intenses, que es comparen amb el 27% dels boscos d’esclerofil·les i el 2% dels boscos caducifolis.

Tot i l’augment d’aigua blava en els escenaris avaluats, en la majoria de boscos els costos d’aclarida superarien els beneficis econòmics de l’aigua produïda amb quocients B/C entre el 0% i el 25%. Per tant, el valor de l’aigua produïda no podria justificar, per si sol, les actuacions d’aclarida. La incorporació d’altres beneficis de les aclarides com ara la producció de fusta, la reducció del risc d’incendi forestal o una major resiliència enfront del canvi climàtic podrien garantir-ne la viabilitat econòmica. El treball també dona suport al desenvolupament de sistemes per recompensar els propietaris forestals pels recursos hídrics extra que generin els seus esforços de gestió.

Altres entrades

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty