972 18 34 00

Premsa: Creen un sensor autònom que detecta contaminants i antibiòtics en piscifactories

Posted by: General 16 març 2015 : 0

La presència de contaminants naturals, toxines d’algues o antibiòtics a l’aigua de les piscifactories pot suposar haver de llançar tones i tones de peix. Per evitar-ho, un grup de científics ha creat el primer sensor autònom que detecta patògens en grans masses d’aigua. De moment ja se n’ha fet el primer prototipus, que es troba al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Pot detectar dos contaminants (la idea és ampliar-los), cada hora pren mostres d’aigua i té una autonomia de cinc dies. D’aquí poc, farà el salt del laboratori al mar, quan es provi a Grècia. El projecte europeu que l’ha vist néixer dura fins al 2017 i suposa una inversió de 5,5 MEUR. Ara, l’objectiu és fer-lo més petit i abaratir-lo.

Sea-on-a-chip

Persegueix crear una xarxa de sensors autònoms

El nom amb què s’ha batejat aquest projecte europeu (es diu ‘El mar en un xip‘) ja és indicatiu de l’objectiu que persegueix: crear una xarxa de sensors autònoms que ajudin a detectar la contaminació en grans masses d’aigua. El projecte va néixer el desembre del 2013, té un pressupost de 5,5 MEUR i s’allargarà fins al 2017.

En total, hi participen fins a disset grups de recerca europeus (de països tant diversos com França, Itàlia, Romania, Portugal o Suècia). A Catalunya, hi prenen part investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Precisament, és aquí on es troba el primer prototipus de sensor autònom que ha nascut en el marc del projecte. Per crear-lo s’ha trigat més d’un any i s’ha muntat com si fos “un puzle”, perquè cada equip n’ha desenvolupat una part específica, concreta la investigadora que coordina el projecte europeu, Marinella Farré.

Tots els sistemes de l’aparell caben en un tub cilíndric semblant a un bidó, que mesura cap a un metre d’alçada. De moment, el prototipus detecta dos contaminants (un dels quals és un antibiòtic), però la intenció és que aquest número s’ampliï fins a vuit. Aquest primer sensor, totalment autònom, té una autonomia de cinc dies i pren 24 mostres d’aigua per dia (una cada hora).

Fins ara, només se n’han fet proves al laboratori, però aquesta mateixa primavera ja es llançarà a mar. La prova de foc es farà a Grècia, en una zona on hi ha moltes piscifactories. Precisament, poder prevenir la presència de contaminants en aquesta indústria és el primer objectiu del projecte. “Allò que volem és detectar a temps aquells antibiòtics o agents naturals, com les toxines de les algues, que afecten els peixos, i que poden suposar haver-ne de llançar tones i tones si els contaminen”, precisa Farré.

Més petit i més barat

A més de Grècia, aquest primer prototipus també es testarà a Portugal, a Itàlia o al mar del nord. Tant a l’estiu com a l’hivern, per veure si els seus components resisteixen la diferència de temperatures dins l’aigua. “La importància d’aquest tipus de sensors es troba en el fet que, en ambients d’alta salinitat, tenen una gran sensibilitat per detectar la presència de contaminants”, diu el director de l’ICRA, Damià Barceló.

Aquest primer prototipus de sensor és totalment autònom i, cada vegada que fa les mesures, ell mateix les transmet a un ordinador. Fins i tot, pot arribar a fer-ho a un telèfon mòbil. De totes maneres, però, encara queda molt camí per fer. “El que volem ara és millorar-lo, fer-lo molt més petit i abaixar-ne el consum energètic; ara necessita una bateria molt gran i l’objectiu és reduir-la fins a la mida d’una pila de rellotge”, concreta la coordinadora del projecte.

Des d’ara i fins al 2017, es faran fins a tres prototipus de sensors. El que s’ha presentat avui és el primer. L’objectiu és que, quan acabi el projecte, l’aparell sigui prou petit -i per tant, costi molt menys- com per poder comercialitzar-lo.

Aleshores, el sensor autònom funcionarà en xarxa; és a dir, se’n repartiran diversos per cobrir una gran extensió d’aigua, que aniran recollint informació i transmetent-la a l’uníson. A més de reduir-ne la mida, els equips científics que participen al projecte també en volen allargar l’autonomia. L’objectiu és aconseguir que pugui durar fins a un any (en funció de les mostres que es vulguin prendre diàriament).

Qualitat de les platges

Les aplicacions del projecte ‘El mar en un xip’, però, no només serviran per al sector de la indústria pesquera. Un cop s’enllesteixi del tot aquest sensor, també es podrà fer servir per saber la qualitat de l’aigua de bany a les platges. “Si es posen en xarxa davant la costa, per exemple, podran enviar una alarma ràpidament cada cop que detectin la presència de contaminants”, concreta la investigadora que coordina el projecte.

De moment, ja hi ha diverses piscifactories interessades en la xarxa de sensors. Però no només això; el projecte ha fet el salt a l’altra banda de l’Atlàntic, i grups d‘investigació del Brasil també ho veuen com una oportunitat per combatre la contaminació a les seves aigües (perquè el sistema de depuració d’aigües que hi ha al país és bastant precari).

Font: Diari de Girona

Altres entrades

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty