Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 16 jul. 2020 Comentaris: 0

Un estudi internacional, amb participació d’experts de centres d’Espanya, Portugal i el Canadà, ha reclamat reforçar les polítiques de reducció de plàstics davant l’augment de residus provocat per la crisi sanitària de la COVID-19.

La investigació, publicada a la revista “Science of the Total Environment”, desplega una avaluació global dels efectes de la pandèmia en l’aplicació de lleis contra la contaminació de plàstics i subratlla la necessitat d’incrementar l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient.

icra labs

Instal·lacions d’l’ICRA

Segons l’estudi, desenvolupat per l‘Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les universitats d’Aveiro (Portugal) i de Dalhousie (Canadà), els plàstics d’un sol ús van representar en 2018 un 46% del total de residus plàstics en el món, una xifra que els experts alerten que creixerà per l’auge en la producció de màscares, equips de protecció individual i guants de plàstic.

Davant d’aquesta situació, l’equip d’investigadors, entre els quals es troba el director de l’ICRA, Damià Barceló, reclamen que es reforci la regulació al voltant del control de residus sanitaris i que es fabriquin alternatives reutilitzables de material de seguretat enfront de contagis.

Així mateix, subratllen la necessitat de millorar els mètodes de reciclatge per a plàstics d’un sol ús, uns sistemes actualment “amenaçats” per l’augment de residus generats a causa de la COVID-19.

Dades de World Wild Fund for Nature citats pels experts reflecteixen que s’estan rebutjant 10 milions de màscares mensualment, el que suposa que, en cas de gestionar incorrectament un 1% d’aquests residus, uns 35.000 quilos de màscares contaminaran el medi natural cada mes.

En aquest sentit, l’estudi adverteix el greu risc per a la salut humana que suposa aquest impacte mediambiental, per la qual cosa reclama augmentar el seguiment dels residus plàstics després de la crisi del coronavirus i desvincular de combustibles fòssils la producció de plàstics.

Posted by: General 22 maig 2020 Comentaris: 0 Tags:

Des de l’inici de la pandèmia, la multinacional amb seu a Amer ha posat les seves instal.lacions a disposició de les autoritats sanitàries

La farmacèutica veterinària Hipra, amb seu a Amer, ha engegat el desenvolupament d’un nou kit diagnòstic per a la detecció de la malaltia covid-19 provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Segons ha pogut saber aquest diari, el desenvolupament està «pràcticament enllestit i estarà disponible en poques setmanes». Es tracta del kit ELISA que, segons Hipra, en les proves realitzades ha demostrat una «altíssima fiabilitat» i permet detectar i quantificar els anticossos de SARS-CoV-2 que es troben en una mostra. Segons han explicat fonts de la companyia a aquest diari, els valors de sensibilitat i d’especificitat són «millors que la dels testos ràpids» i «eviten resultats erronis».

D’aquesta manera, continua la seva implicació en la lluita contra la pandèmia, ja que, sense haver aturat la seva activitat principal de fabricació i desenvolupament de productes veterinaris i per a la prevenció de la salut animal, Hipra ja va optar, des de l’inici de l’estat d’alarma, en posar a disposició de les autoritats sanitàries les seves instal·lacions. Concretament, té cedida part de la seva nova infraestructura, prop de 700 m2 de laboratoris, dotats de «l’última tecnologia en diagnòstic per PCR» per tal de facilitar als principals hospitals de la província en la gestió i obtenció de resultats dels tests de coronavirus.

Es tracta d’unes noves instal·lacions que la companyia acaba de construir a

Laboratori de R + D de Hipra, a Amer (Girona). / Imatges: Hipra.

la seva seu central dins del seu pla d’expansió de negoci. L’espai compta amb equips i instrumental d’última tecnologia. «Com a empresa de Salut Animal, per a nosaltres és un deure i un acte de responsabilitat fer ús de tots els mitjans que tinguem per ajudar a preservar la salut pública en moments tan excepcionals, d’aquí la necessitat de col·laborar amb els hospitals cedint els nostres centres de diagnòstic», va anunciar en el seu moment, la companyia. Es reben mostres de tots els hospitals de la província (el Trueta de Girona, el Santa Caterina de Salt i els hospitals comarcals d’Olot, Campdevànol, Figueres, Palamós i Blanes), per a ser tractades d’acord amb els protocols internacionals i amb les més estrictes mesures de seguretat de bioseguretat i biocontenció, asseguren des d’Hipra.

Els encarregats de dur a terme tot el procés d’anàlisi de les mostres són el personal del Laboratori Clínic Territorial de l’Institut Català de la Salut a Girona (referent a la regió sanitària per al processament de les PCR de determinació del coronavirus), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i personal voluntari de la Universitat de Girona i de les start-ups gironines GoodGut i Microbial, que s’han desplaçat a les instal·lacions d’Hipra. Aquests compten amb el suport del coneixement i experiència en biotecnologia dels tècnics de la farmacèutica veterinària. En aquest període, a les instal·lacions d’HIPRA, s’han analitzat més de 20.000 tests PCR en els que la multinacional hi ha col.laborat de forma solidària.

Hipra desenvolupa i comercialitza vacunes per a animals i proporciona serveis per a la prevenció i control de diverses malalties animals en explotacions ramaderes. Per al diagnòstic d’aquestes malalties, compta amb l’última tecnologia en anàlisi per PCR. «Aquest tipus de diagnòstic en temps real permet analitzar centenars de mostres en poques hores, amb l’ajuda addicional de l’automatització del procés, de manera que estem convençuts que serà de gran ajuda», afirmen. La multinacional va adquirir el 2017 un sòl de 100.000 m2 per construir noves instal·lacions i crear 200 nous llocs de treball. L’any passat va rebre 35 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per destinar en projectes de recerca i desenvolupament.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 22 maig 2020 Comentaris: 0
Damià Barcelò

Damià Barceló, director fundador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

Damià Barceló planteja que l’indicador de l’epidemiologia d’aigües residuals sigui una via per a la detecció precoç del virus amb les proves basades en paper reactiu

Damià Barceló, director fundador de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (ICRA), un dels científics catalans més citats universalment i nominat recentment Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, va aprofitar el seu confinament per a escriure i publicar un balanç de la pandèmia del coronavirus a la revista científica Journal of Environmental Chemical Engineering.

Més enllà de les múltiples aportacions, l’article de Damià Barceló és un dels primers intents per resumir i integrar aspectes mediambientals i de salut humana referits al control de la COVID-19, amb l’objectiu de servir com a document polivalent, no només per científics de disciplines diferents sinó també per als mitjans de comunicació socials i la ciutadania en general. L’estructura dels temes abordats és sòlida: l’ús de les aigües residuals que serveixen de guia per revelar l’escala del brot de la COVID-19, la incidència de la meteorologia (la calor) i la qualitat de l’aire en la transmissió de virus, l’anàlisi dels procediments actuals de desinfecció d’hospitals i de les noves tecnologies més ecològiques i la relació de teràpies farmacològiques disponibles a l’espera que arribi la vacuna tan desitjada.

El paper de les aigües residuals

L’Indicador d’Epidemiologia d’Aigües Residuals i el seu mètode WBE (Wastewater Epidemiology Indicator) té el seu pioner en Christian Daughton, antic científic de l’EPA, l’Agència Americana de Protecció del Medi Ambient, un mètode que Daughton reivindica no només per a la COVID-19, sinó per a futures epidèmies, perquè ja va permetre la primera detecció de la COVID-19 en aigües residuals a Holanda, Austràlia i França. Altres estudis també reforcen el mètode WBE i la necessitat de desenvolupar nous tests en paper reactiu per detectar el virus directament en aigües residuals, perquè són unes eines potents i barates per a una ràpida diagnosi de patògens i la determinació de la transmissió de les infeccions i s’ha utilitzat en una gran varietat d’infeccions com la malària i diversos patògens.

En aquest sentit, la WBE pot ajudar a solucionar el problema angoixant de carència de tests de diagnòstic i pot aportar un mètode barat i ràpid per alertar d’un brot de COVID-19. Però la WBE serà sempre una eina complementària i no una alternativa a l’obligatori PCR per a la detecció de la COVID-19 en humans.

Altres temes

La incidència de la meteorologia (la calor) en la transmissió de la COVID-19 té estudis a favor (un realitzat a Wuhan) i estudis en contra (realitzat en 122 ciutats de la Xina) i un realitzat a Jakarta on el temps, l’alta mobilitat i l’alta densitat dels més de 9 milions d’habitants de la ciutat ha estat determinant en la ràpida propagació de virus.

La qualitat de l’aire, en canvi, té unanimitat com a factor clau en l’expansió de la COVID-19, tant en el Nord d’Itàlia, on les infeccions degudes a la pol·lució de l’aire-humans són superiors a les infeccions entre humans. Un estudi sobre les ciutats de la Llombardia i Emília Romagna indica que la pol·lució de l’aire ha fet més vulnerables les defenses de la gent gran en el seu sistema respiratori i cardiovascular.

També l’estudi de Tobias / Querol destaca la millora immediata de la qualitat de l’aire després del confinament de Barcelona. I coincideix amb l’estudi de Yaron Ogen en la correlació entre els nivells de diòxid de nitrogen i el nombre de morts en 66 regions administratives a Itàlia, Espanya, França i Alemanya, un estudi sotmès a crítiques metodològiques, en contradicció amb un estudi similar fet a Taiwan. En canvi, hi ha una certa unanimitat en el factor pol·len com a tallafocs dels virus de la grip i similars, gràcies a un grup holandès amb més de quatre anys d’investigació sobre pol·len i grip. I suggereix alguna possibilitat del caràcter estacional de la COVID-19.

La desinfecció d’hospitals i dels seus equips personals i sanitaris compta amb tècniques segures perfectament acreditades, però s’estan provant noves tecnologies més amigables amb les tendències ecològiques. Al mateix temps, en un estudi a l’hospital més gran de l’Iran, durant aquest últim mes de març, s’ha investigat l’aire de les habitacions de pacients amb COVID-19. Afortunadament totes les mostres recollides han estat negatives.

Les teràpies farmacològiques disponibles són l’avantsala de la desitjada vacuna, que van des de fàrmacs antivirals, antimalàric i antiinflamatoris, passant, a la Xina i l’Índia, per un retorn a les plantes tradicionals per tractar el virus, fins a la utilització de diversos assaigs clínics seguint protocols basats en activitat in vitro o amb una experiència clínica limitada. No s’ha provat l’eficàcia de cap teràpia farmacològica. La llista és llarga: Cloroquina, hidroxicloroquina, Lopinavir, RemdesivirFavirapir, Azitromicina, Ivermectin, els NSAIDS o antiinflamatoris no esteroides i els broncodilatadors, mentre s’espera la vacuna.

Conclusions

Les conclusions i recomanacions a què arriba el doctor Barceló es poden resumir així:

S’ha d’augmentar la capacitat de predicció amb tests PCR, amb tests WBE de mostres fecals, amb el ràpid biosensor ELISA i / o amb nous biosensors òptics.

La COVID-19 estarà entre nosaltres durant força de temps. Ara se sap molt més que fa pocs mesos, però encara es necessita fer molt més per solucionar aquesta amenaça global. Les mesures futures haurien d’incloure una vigilància més àmplia de l’entorn, tant de l’aire com de l’aigua, a més de la disponibilitat del ràpid biosensor ELISA, per protegir la població general i les aigües residuals.

A Espanya fins ara el 15% de les persones infectades per la COVID-19 són metges i personal sanitari. Cal garantir la cadena de subministrament de PPE (Protecció Personal en Equips) per reduir la mortalitat. Cal planejar estratègicament la manufactura global, accés, protecció i control de les cadenes de subministrament davant les inevitables retallades, l’augment de costos i l’acaparament nacional.

En resum, encara hi ha molta feina per fer i tant de bo aquesta síntesi ajudi no només els científics sinó també al públic en general que vol saber alguna cosa més sobre aquest nou i terrorífic coronavirus que ens tindrà a tots enfeinats per bastant de temps en els anys que vénen.

FONT: tecnoagua.es

Posted by: General 16 abr. 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

Miquel Costas Salgueiro, professor ICREA de l’Institut de Quimica Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona, ha sigut un dels 185 guanyadors de la convocatòria Advanced Grant 2019 del Consell Europeu de Recerca – European Research Council (ERC). Dels 14 concedits a Espanya, 10 van a parar a investigadors que desenvoluparan el projecte en una institució catalana.  

Miquel Costas, membre de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG

L’ajut atorgat al Dr. Costas pel projecte ECHO-GRACADE – Enantioselective C-H Oxidation Guided by Rational Catalyst Design està dotat de 2.49 milions d’euros per a desenvolupar un projecte de recerca puntera en el camp de la química orgànica durant 5 anys. A més a més el projecte també permetrà la contractació de 8 investigadors en l’etapa doctoral i postdoctoral durant quatre anys que formaran part del seu equip d’investigació. 

El Dr. Miquel Costas s’ha convertit en el primer investigador d’aquesta universitat que ha obtingut un ajut d’aquest tipus i també el primer que ha obtingut dos dels tres ajuts individuals més prestigiosos de la ERC, la Starting Grant (2010-2015) i l’Advanced Grant (2020-2025). El Dr. Costas també ha obtingut el premi a l’ excel·lència investigadora de la Real Societat Espanyola de Quimica al 2014 i el premi ICREA 2019. 

La química orgànica estableix camins per preparar les molècules que formen els medicaments, els detergents, els sucres, els polímers, les proteïnes, i en definitiva tots els compostos, sense metalls, que suporten la vida i el benestar de les societats modernes. Els avenços més importants en aquest camp són aquells que obren camins nous, inaccessibles fins al moment i que obren l’accés a nous productes, o fan les síntesis més curtes, amb menys residus i amb mínima aportació d’energia. 

L’objectiu d’aquest projecte és fer possible un d’aquests camins, potser el més curt imaginable, que és instal·lar amb precisió quirúrgica grups OH en enllaços C-H. Perquè és tan important aquest procés? Perquè els grups OH donen funcionalitat a les molècules; les podem usar per fer altres molècules i poden ser reconegudes per receptors biològics, entre altres efectes. 

Un dels elements clau del projecte és que en aquest procés implantarem quiralitat a les molècules. La quiralitat és una propietat física de determinades substàncies, que esdevé clau en el reconeixement per receptors biològics. Per exemple, les dues mans d’una persona tenen quiralitat. A priori son físicament iguals, però no podem superposar una a sobre de l’altre, i si volem donar la ma a una altre persona, necessitem que les dues tinguin la mateixa quiralitat (la ma dreta només reconeix una altra ma dreta, i el mateix passa per l’esquerra). Multitud de processos biològics es basen en aquest reconeixement i per tant, si volem fer molècules d’ús biològic, hem d’implantar en elles la quiralitat.   

Aquesta reacció, instal·lar grups OH en enllaços C-H implantant al mateix temps quiralitat és una eina molt potent en biosíntesis i els organismes vius la fan servir de manera habitual mitjançant enzims. La reacció en canvi és impossible amb les eines químiques (reaccions) de que disposem. El projecte planteja crear aquestes eines, en base a fer models minimalístics dels enzims. Es a dir construir catalitzadors que es comportin com els enzims, però que tinguin un numero petit d’àtoms, a diferència dels enzims que tenen milers.  

Al final d’aquest projecte s’hauran creat les eines que ens permetran preparar molècules orgàniques d’interès en biologia i medicina de mitjançant processos  més nets, més econòmics i basats en recursos renovables. 

Posted by: General 16 abr. 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Sílvia Osuna, investigadora ICREA del IQCC de la UdG

Sílvia Osuna, professora ICREA de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, ha guanyat un projecte de recerca del Human Frontier Program (HFP) en col·laboració amb tres grups internacionals per un import d’1,35 milions de dòlars.

El Human Frontier Science Program (HFSP) ha anunciat avui la llista dels projectes concedits en la convocatòria de 2020, entre els que destaca el de la investigadora de la UdG Sílvia Osuna (ICREA) que se centra en “l’evolució dels conjunts conformacionals i cinètics durant les transicions funcionals” i té una durada de tres anys.

A més d’Osuna, l’equip està format pel professor Tokuriki, de la University Bristish Columbia (Canadà), que coordina la subvenció, el professor Fraser, de la University of California, San Francisco (EUA) i el professor Noji, de la University of Tokyo (Japó).

La sol·licitud d’aquest equip internacional s’ha situat en el setè lloc dels 20 projectes concedits. D’entre un total inicial de més de 500 cartes d’intenció es van acabar rebent una seixantena de sol·licituds completes, d’entre les que s’han acabat concedint 20 projectes. La dotació total del projecte HFSP en què participa la investigadora Sílvia Osuna és d’1,35 milions de dòlars per a un període de tres anys.

En aquest projecte, s’obtindrà una imatge detallada de resolució dels canvis conformacionals i catalítics a través de les transicions evolutives entre funcions enzimàtiques divergents mitjançant la integració de diversos enfocaments d’avantguarda, inclosos: evolució dirigida (DE), cinètica enzimàtica d’una sola molècula, estructural dinàmica. biologia i simulacions computacionals.

Posted by: General 03 abr. 2020 Comentaris: 0 Tags: , , , , ,

Hipra, el grup veterinari de la família Nogareda, ha fet el salt a la salut humana, encara que només temporalment, per a col·laborar en l’esforç sanitari contra el coronavirus. Així, la farmacèutica veterinària amb seu a Amer (La Selva) ha arribat a un acord amb les autoritats sanitàries catalanes per realitzar els tests per saber si un pacient té coronavirus en els seus laboratoris.

Portaveus de la companyia van explicar que han posat a disposició de Salut una part de les seves noves instal·lacions, uns laboratoris de 700 m2 que compten amb equips diagnòstics d’última generació per PCR, que permeten analitzar centenars de mostres d’anàlisi de la Covid-19 en poques hores , en un procés molt automatitzat. Les instal·lacions, acabades de construir a la seu central i que estaven a punt d’inaugurar, rebran les mostres de tots els hospitals de la Regió Sanitària de Girona i es tractaran extremant els protocols internacionals sobre mesures de seguretat. La firma també ha adoptat mesures per preservar la salut de la plantilla i el seu entorn. La signatura albergarà tècnics de l’ICS, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi) i voluntaris de la Universitat de Girona i de les start-ups gironins GoodGut i ​​Microbial, que dirigiran les anàlisis. La col·laboració serà inicialment d’unes setmanes, però es prolongarà mentre Salut necessiti capacitat addicional d’anàlisi per fer front a la pandèmia.

Hipra és un dels majors productors de el món de medicaments per a la salut

Realitzaran els tests per saber si un pacient té coronavirus

animal i segueix fabricant i distribuint els seus productes, tot i l’estat d’alarma, perquè la seva activitat s’ha considerat servei essencial.

La companyia, presidida per David Nogareda, vicepresident de Femcat, factura anualment més de 250 milions d’euros amb una plantilla de més de 1.600 persones i compta amb filials en més de 30 països, entre ells Xina i els Estats Units. A més, el grup té una xarxa de distribució que comercialitza els seus productes en més de cent països

El grup s’ha especialitzat en productes biològics, en detriment dels farmacològics, i en aquest segment és el cinquè productor de el món. A més desenvolupa i comercialitza vacunes, així com tests diagnòstics.

L’empresa va culminar el 2018 una inversió de 50 milions d’euros a posar en marxa una nova plana de fabricació, amb tres línies de producció de més de 12.000 metres quadrats, que han doblat la seva capacitat productiva. i un nou centre de R + D, on ara es realitzaran els tests per Salut.

El grup ha adquirit també 100.000 m2 de terrenys a Aiguaviva per tenir espai per ampliar les seves instal·lacions i cobrir les necessitats d’expansió de la producció dels propers anys.

La companyia explica que dedica el 10% de la seva facturació anual a la investigació i el desenvolupament de noves vacunes, una de les línies en què més creix la seva activitat.

D’altra banda, Hipra està també fabricant peces per a respiradors mitjançant impressió 3D que es subministraran als hospitals, en un projecte que coordinen el centre tecnològic Leitat, el líder mundial d’impressores HP i altres organismes públics com el Consorci de la Zona Franca.

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 10 març 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

Eurecat, CWP i l’ICRA participen al projecte SUGGEREIX

El centre tecnològic Eurecat coordinarà el nou projecte d’I+D Suggereix que, finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té l’objectiu d’integrar el coneixement existent sobre la regeneració d’aigua residual depurada, amb la finalitat d’aportar informació que faciliti la gestió de la contaminació per Troc, metalls pesats i d’origen microbiològic.

El projecte SUGGEREIX compta amb un pressupost de 321.727 €. Es desenvoluparà seguint diverses línies de treball que permetran:

  • Crear una base de dades que reculli totes les iniciatives rellevants de reutilització que s’han dut a terme tant a Catalunya com al món.
  • Dissenyar un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que permeti als diversos actors implicats en les iniciatives de reutilització determinar les millors metodologies per a tractar les aigües en base als seus potencials contaminants, considerant també la seva tipologia i perillositat.
  • Redactar una guia pràctica que serveixi de referència per a iniciatives de reutilització futures i que ajudi a la seva implementació de manera segura i eficient.

El projecte SUGGEREIX està liderat pel centre tecnològic Eurecat i compta amb la participació del Catalan Water Partnership (CWP) i de dos dels socis d’aquest clúster: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i el centre tecnològic Cetaqua. Així mateix participa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La col·laboració dels diferents membres del consorci permetrà establir, a nivell global, una metodologia per quantificar els beneficis esperables i els potencials punts crítics de les actuacions de reutilització existents i previstes a nivell català, però també internacional.

Posted by: General 09 març 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,

En només un dia, Som Energia ha aconseguit 4.750.000 euros en forma d’aportacions voluntàries al capital social. L’emissió es va obrir dimecres passat, informa la cooperativa amb seu a Girona i, en menys d’una hora, va arribar al milió d’euros. Abans de 24 hores, 1.529 persones, sòcies de Som Energia, ja havien fet les aportacions necessàries per assolir la xifra marcada. Gairebé la meitat de les aportacions han sigut de 5.000 euros, la quantitat màxima que es podia aportar durant la primera setmana, per tal de facilitar l’accés a un major nombre de persones. No ha sigut necessari, doncs, obrir la segona fase, on el límit era de 100.000 euros per persona.

És la quarta vegada que Som Energia utilitza aquesta eina per tirar

Som Energia utilitza aquesta eina per tirar endavant la cooperativa i els seus projectes de generació renovable

endavant la cooperativa i els seus projectes de generació renovable. En aquest cas, les aportacions serviran per reforçar l’activitat cooperativa i impulsar la construcció d’una nova planta solar a Llanillos (Granada), que tindrà una producció estimada de 7 GWh/any, equivalent a les necessitats d’energia d’unes 2.800 famílies, expliquen des de la cooperativa, que preveu fer la propera emissió de capital social voluntari es faci a l’estiu.

Una altra manera de participar econòmicament en la cooperativa és a través del Generation kWh, que està permanentment obert. La planta fotovoltaica de La Serra, a Anglesola (Lleida), és el tercer projecte que s’impulsa d’aquesta manera.

El Generation kWh és un model basat en el retorn energètic en lloc del retorn financer. Cada persona decideix, en funció del seu ús elèctric, la quantitat de diners que vol aportar-hi, i amb les aportacions recollides, s’impulsen els nous projectes renovables.

També és possible col·laborar amb aportacions econòmiques a altres organitzacions de l’Economia Social i Solidària, com Coop57, Som Mobilitat, AlternaCoop, Ecotxe? moltes d’elles es poden trobar a través de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) o la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS). Es dona la coincidència que, el mateix dia que es va assolir l’objectiu d’aportacions voluntàries, la cooperativa d’energia verda va arribar a les 65.000 persones sòcies.

FONT: Diari de Girona

S’estima que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any

Malgrat el ball de xifres, els experts asseguren que cada any arriben a la mar, al menys, vuit milions de tones de plàstic. De la part que ens ocupa, el mar mediterrani, poc es parla, però Espanya és, després de Turquia el principal contaminant de les aigües. Més que França, Itàlia o Egipte. I Barcelona, ​​gràcies als seus dos rius, és la responsable d’abocar mitja tona de plàstics cada any, segons un estudi elaborat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA ).

La situació és tan preocupant que alguns països assagen barreres flotants per donar caça als milions plàstics i microplàstics que suren per tots els racons de mars i oceans. Al Pacífic s’han anat formant illes de deixalles la superfície sumada equivaldria a la de França. I, en aquest context, Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen molt més recorregut per davant del que sembla a primera vista.

L’esmentada investigació ha quantificat els plàstics que suren en les desembocadures dels dos rius, Besòs i Llobregat, propers a la ciutat de Barcelona, ​​i ha estimat que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any . Amb l’afegit que amb prou feines el 30% de les escombraries es queda a la superfície. La resta, directe a el fons marí. D’aquí la icònica fotografia que va apreciar fa uns anys d’un cavallet de mar portant un bastonet per les orelles. Amb l’afegit que, per exemple, el plàstic de polietilè -el que s’utilitza per fabricar ampolles- triga 400 anys a descompondre sota l’aigua.

Segons han informat els investigadors, l’objectiu de la feina, que publica la revista ‘Science of the Total Environment’, ha estat recaptar la major quantitat de dades possibles per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marins.

Tots dos rius van ser mostrejats entre octubre de 2016 i setembre de 2017 i la metodologia emprada va ser l’observació de la làmina d’aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d’una posició elevada i propera a la desembocadura de l’río.Mediante una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 centímetres ser classificats d’acord amb la llista d’ítems descrits en la Directiva Marc sobre Estratègies Marines.

Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats: 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besòs i els residus més freqüents els envasos, peces de plàstic, ampolles de plàstic i bosses.

«Aquestes dades són importants, però no deixa de ser una primera presa de contacte. S’ha de continuar investigant per identificar les causes i fonts dels residus trobats en els rius Llobregat i Besòs, i posar en pràctica diferents metodologies que permetin contrastar les dades aportades per aquest estudi sobre macrorresiduos flotants, i que permetin quantificar els residus no flotants que puguin trobar-se en la llera del riu », han advertit els investigadors.

L’estudi, en què han col·laborat també l’CEIM-INMAR-Universitat de Cadis, la Comissió Europea-JRC i l’Associació Paisatge Net, ha comprovat que els residus flotants d’aquests dos rius sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d’oci i, en una menor proporció, de la indústria.

L’ Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha signat un conveni de col·laboració amb Telefónica per posar en marxa una xarxa privada i independent de blockchain mitjançant la qual oferir un accés ràpid i segur a aquesta tecnologia a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als 52 parcs científics i tecnològics operatius membres de l’Associació.

La signatura de l’conveni entre APTE i Telefónica marca una nova fita en el suport i compromís dels parcs científics i tecnològics amb el desenvolupament científic i tecnològic, la transformació digital i en definitiva a el desenvolupament econòmic del nostre país. Aquest acord suposa la creació d’una xarxa privada i independent de blockchain, anomenada BLOCKPCT, construïda sota la tecnologia pròpia de telefònica anomenada TrustOS, i en la qual els parcs científics i tecnològics co ntrolan els nodes de la mateixa .

8000 empreses podran fer ús d’aquesta tecnologia

Mitjançant aquesta xarxa es donarà accés gratuït a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als parcs científics i tecnològics espanyols perquè durant 3 mesos provin les diferents aplicacions que la xarxa els proporciona , així com els dos casos d’ús que ja van a estar desplegats a la mateixa, relacionats amb la identitat digital innovadores de les entitats i la tokenització de l’activitat.

I és que per a realitzar activitats en aquesta xarxa, les empreses no tenen per què tenir grans coneixements d’aquesta tecnologia , ni fer cap tipus d’inversió, ja que la mateixa xarxa els proporcionarà un entorn amigable, a més de fiable, en el qual les empreses i entitats podran provar de forma senzilla en quines activitats concretes del seu treball diari poden aplicar els següents mòduls de TrustOS :

  • TRACK : permet realitzar la traçabilitat dels actius digitals en blockchain.
  • TOKEN : ajuda a crear i gestionar valor transferible per construir nous mercats o desenvolupar estratègies de gamificació.
  • TRUST: possibilita còpies de la informació de la xarxa privada de blockchain a la pública per proporcionar més transparència a l’activitat.
  • SETTLE: facilita operacions com ara la conciliació financera de diverses entitats.

Després de la signatura de l’conveni i amb l’objectiu d’explicar a les empreses i entitats dels parcs científics i tecnològics espanyols com poden treballar en aquesta xarxa i animar-les a que comencin a utilitzar-la des del primer moment en què la xarxa estigui ja operativa, la qual qual serà per a finals de gener , APTE ha organitzat juntament amb Telefónica una sèrie de tallers presencials que tindran lloc properament a Valladolid, Màlaga, Madrid i Bilbao .

Així mateix, APTE també utilitzarà la seva aula de formació digital APTEFORMA per organitzar webinars dirigits a les empreses i entitats dels parcs, en els quals se’ls va a explicar exemples concrets d’activitats que poden fer a la xarxa d’blockchain i se’ls presentarà cadascun dels mòduls de TrustOS que, a manera d’assistents virtuals, els guiaran en el desenvolupament de proves de concepte de les seves pròpies aplicacions en blockchain.

“De la mateixa manera que va ocórrer a principis dels anys 90 quan els parcs científics i tecnològics eren els únics llocs on les empreses podien accedir a internet d’alta velocitat, ara els parcs científics i tecnològics seran els primers a oferir a les seves empreses i entitats accés ràpid a blockchain, oferint així un nou valor pel simple fet d’ubicar-se en un parc”, ha explicat Felipe Romera, president d’APTE, durant la signatura de l’conveni.

Per part de Telefónica, la seva consellera delegada, María Jesús Almazor ha estat la persona que ha signat el conveni amb APTE, que ha expressat que: “gràcies a aquest conveni que acabem de signar, les empreses allotjades en aquests parcs científics i tecnològics podran beneficiar dels avantatges de la tecnologia de blockchain sense haver de enfrontar-se a la complexitat inherent de la mateixa o haver de dedicar recursos a adquirir el coneixement necessari per treure-li partit “.