Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 10 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: ,

L’ Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha signat un conveni de col·laboració amb Telefónica per posar en marxa una xarxa privada i independent de blockchain mitjançant la qual oferir un accés ràpid i segur a aquesta tecnologia a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als 52 parcs científics i tecnològics operatius membres de l’Associació.

La signatura de l’conveni entre APTE i Telefónica marca una nova fita en el suport i compromís dels parcs científics i tecnològics amb el desenvolupament científic i tecnològic, la transformació digital i en definitiva a el desenvolupament econòmic del nostre país. Aquest acord suposa la creació d’una xarxa privada i independent de blockchain, anomenada BLOCKPCT, construïda sota la tecnologia pròpia de telefònica anomenada TrustOS, i en la qual els parcs científics i tecnològics co ntrolan els nodes de la mateixa .

8000 empreses podran fer ús d’aquesta tecnologia

Mitjançant aquesta xarxa es donarà accés gratuït a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als parcs científics i tecnològics espanyols perquè durant 3 mesos provin les diferents aplicacions que la xarxa els proporciona , així com els dos casos d’ús que ja van a estar desplegats a la mateixa, relacionats amb la identitat digital innovadores de les entitats i la tokenització de l’activitat.

I és que per a realitzar activitats en aquesta xarxa, les empreses no tenen per què tenir grans coneixements d’aquesta tecnologia , ni fer cap tipus d’inversió, ja que la mateixa xarxa els proporcionarà un entorn amigable, a més de fiable, en el qual les empreses i entitats podran provar de forma senzilla en quines activitats concretes del seu treball diari poden aplicar els següents mòduls de TrustOS :

  • TRACK : permet realitzar la traçabilitat dels actius digitals en blockchain.
  • TOKEN : ajuda a crear i gestionar valor transferible per construir nous mercats o desenvolupar estratègies de gamificació.
  • TRUST: possibilita còpies de la informació de la xarxa privada de blockchain a la pública per proporcionar més transparència a l’activitat.
  • SETTLE: facilita operacions com ara la conciliació financera de diverses entitats.

Després de la signatura de l’conveni i amb l’objectiu d’explicar a les empreses i entitats dels parcs científics i tecnològics espanyols com poden treballar en aquesta xarxa i animar-les a que comencin a utilitzar-la des del primer moment en què la xarxa estigui ja operativa, la qual qual serà per a finals de gener , APTE ha organitzat juntament amb Telefónica una sèrie de tallers presencials que tindran lloc properament a Valladolid, Màlaga, Madrid i Bilbao .

Així mateix, APTE també utilitzarà la seva aula de formació digital APTEFORMA per organitzar webinars dirigits a les empreses i entitats dels parcs, en els quals se’ls va a explicar exemples concrets d’activitats que poden fer a la xarxa d’blockchain i se’ls presentarà cadascun dels mòduls de TrustOS que, a manera d’assistents virtuals, els guiaran en el desenvolupament de proves de concepte de les seves pròpies aplicacions en blockchain.

“De la mateixa manera que va ocórrer a principis dels anys 90 quan els parcs científics i tecnològics eren els únics llocs on les empreses podien accedir a internet d’alta velocitat, ara els parcs científics i tecnològics seran els primers a oferir a les seves empreses i entitats accés ràpid a blockchain, oferint així un nou valor pel simple fet d’ubicar-se en un parc”, ha explicat Felipe Romera, president d’APTE, durant la signatura de l’conveni.

Per part de Telefónica, la seva consellera delegada, María Jesús Almazor ha estat la persona que ha signat el conveni amb APTE, que ha expressat que: “gràcies a aquest conveni que acabem de signar, les empreses allotjades en aquests parcs científics i tecnològics podran beneficiar dels avantatges de la tecnologia de blockchain sense haver de enfrontar-se a la complexitat inherent de la mateixa o haver de dedicar recursos a adquirir el coneixement necessari per treure-li partit “.

Posted by: General 18 Des 2019 Comentaris: 0

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

Controlar remotament el nivell de pinso que hi ha en una sitja d’una explotació ramadera és possible gràcies a Insylo. Amb aquesta tecnologia, l’empresa instal·lada al Parc Científic de Girona dissenya uns sensors que permeten l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos mitjançant el monitoratge de les sitges de les explotacions i la provisió de serveis intel·ligents en el núvol per a la col·laboració entre grangers i distribuïdors de pinso. Tan fàcil com conèixer els nivells a través d’una aplicació mòbil.

L’ start-up es va fundar el maig del 2013, i en uns inicis l’objectiu era desenvolupar projectes de la Internet de les Coses (IOT) és a dir, la connexió digital de fets quotidians Aviat, però, explica el fundador i CEO d’Insylo, Jaume Gelada, «vam apostar per desenvolupar una plataforma online per a la gestió remota dels inventaris de productes sòlids a granel emmagatzemats a sitges o contenidors». «La idea va sorgir perquè vam fer alguns projectes per a grans fabricants de pinso per optimitzar rutes de distribució a les granges i ens vam adonar que no disposaven de cap tecnologia fiable i assequible per monitoritzar els inventaris de les sitges», afegeix.

La tecnologia d’Insylo ha fet possible un producte que la indústria ramadera i de la construcció feia temps que demanava. La clau, explica Gelada, «és la producció d’un sensor eficient, econòmic i fàcil d’instal·lar perquè hi ha explotacions que tenen milers de sitges, i per tant, si el producte no és barat, és impossible que el puguin aplicar». El funcionament és molt senzill, ja que Insylo permet compartir la informació del nivell de les existències dels clients i processar automàticament les ordres de reposició. «Amb aquesta tecnologia, el que abans es feia manualment i suposava invertir-hi més temps, ara és possible remotament. Hem introduït la innovació en sectors molt tradicionals», assenyala el fundador de l’empresa.

Amb Insylo, des d’un telèfon mòbil es coneixen els nivells de productes que hi ha a la sitja i avisa quan les seves existències estan baixes. A banda, també permet estalviar, segons Gelada, 500 euros per sitja a l’any, reduint la mà d’obra i les despeses de transport. Mediambientalment també és una tecnologia pionera, ja que redueix les emissions de diòxid de carboni del transport fins a un 25 per cent.


El sensor d’Insylo és únic al mercat i la companyia disposa d’una patent internacional. Actualment l’ start-up gironina està formada per un equip d’11 persones i té clients a diversos països europeus, a l’Aràbia Saudita i a Mèxic, on gestionen milers de sitges. Gelada explica que «tenim més clients internacionals que nacionals. Això és degut al món globalitzat on vivim. Nosaltres ens vam donar a conèixer a àmbits europeus i per fòrums d’innovació, on ens hem fet visibles. Avui en dia, les noves tecnologies ens faciliten la connexió i la recerca de clients, i és tan fàcil gestionar un client de Catalunya com un de fora. Fins i tot ens ha vingut a preguntar pel sistema una empresa de Tailàndia».

Per a Insylo, la clau de l’èxit del seu producte ha estat apostar fortament per la innovació i el desenvolupament tecnològic. «Les petites empreses tenim més complicat aplicar les noves tecnologies, perquè no tenim tants recursos com les empreses grans. Nosaltres hi hem apostat des de l’inici. El desenvolupament final del producte ens ha portat tres anys d’investigació, però ha donat el seu fruit», explica, tot afegint que el més complicat és «fer entendre a les petites empreses els beneficis que els pot suposar invertir en noves tecnologies. Cal conscienciació».

FONT: Diari de Girona


Posted by: General 04 Des 2019 Comentaris: 0

Experts en ciberseguretat alerten que el 60% de les pimes que pateixen atacs informàtics es veuen obligades a tancar.

Una pime (petita o mitjana empresa) té molts números de ser atacada per una organització criminal a través de la xarxa. És igual que els seus responsables pensin que la seva companyia és insignificant per cridar l’atenció dels hackers, i que en tot cas són les grans corporacions les que haurien de vigilar. Els ciberdelinqüents prefereixen colar-se a llocs amb pocs recursos però indefensos que escalar les grans muralles que protegeixen l’or d’una multinacional. I els seus efectes solen ser devastadors.

Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense

La idea pot sonar catastrofista però ahir diversos experts la van posar de relleu durant la jornada Ciberseguretat, pimes en risc, que Diari de Girona va organitzar a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic. El títol de la jornada ho sintetitza tot. «Pimes en risc». Aquest és el missatge d’alarma que van llançar els ponents. Les petites i mitjanes empreses són el blanc preferit dels cibercriminals precisament perquè moltes d’elles no estan ben protegides, i això passa per dos motius. Primer, perquè no tenen recursos per invertir en una bona defensa dels seus sistemes. I segon i més important, perquè no tenen la consciència d’estar a la diana dels seus atacants.


6,2 dies de bloqueig

El responsable de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, Albert Álvarez, va il·lustrar amb un grapat d’estadístiques a les prop de 150 persones que omplien l’auditori Manel Xifra Boada del Parc: prop del 60% de pimes es veuen obligades a tancar a Espanya després de patir un atac.

Aquests suposen el bloqueig dels sistemes informàtics per una mitjana de 6,2 dies a canvi d’un rescat, amb la qual cosa moltes companyies no poden permetre’s el luxe de tenir paralitzats els ordinadors i la xarxa tant de temps. La xifra de diners que exigeixen els atacants sol variar; n’hi ha que en demanen 35.000 euros, n’hi ha que més de 300.000. Inassumible per la majoria de petites empreses.

Luis Hidalgo, membre del departament de Relacions Institucionals de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), va explicar que, en el cas del «segrest» d’un sistema per part d’un grup de hackers (anomenat ransomware) el més recomanable és no pagar el rescat, tot i que això a vegades pot suposar un cop econòmic molt dur per a l’atacat.

Prendre responsabilitat

Els experts van coincidir a remarcar que la major part de ciberdelinqüents estan organitzats i ataquen des de l’estranger. És, tal com va destacar el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez, «un problema global amb lleis locals, on tothom és l’objectiu; i les pimes juguen a la lliga mundial (en el sentit que poden ser un objectiu des de qualsevol part del planeta)».

En aquest sentit, Pérez recomana que les empreses agafin «responsabilitat» i prenguin mesures a l’abast de les seves possibilitats per prevenir atacs. «La ciberseguretat és com una ceba: són capes que has d’anar protegint una a una, i totes són importants».

El director tecnològic de la firma Brontobyte Cloud Josep Guasch va recomanar fer «còpies de còpies» de seguretat fins i tot fora de l’abast del client amb l’objectiu de protegir la informació.

Per la seva banda, el responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va destacar que en les pimes hi manca una certa «percepció del risc», i que també hi falta formació als treballadors, una assignatura pendent que resulta vital tenint en compte que és nou vegades més probable patir un ciberatac que un robatori físic.



Noel Alimentària: La defensa cibernètica del grup carni de Sant Joan les Fonts

Una empresa amb més de 1.100 treballadors, que mata 10.000 porcs al dia i que el 2018 va facturar 277 milions d’euros no és precisament una pime. Però Noel Alimentària és una empresa d’arrel local que es va crear fa 80 anys i que ha anat creixent amb el pas del temps. En els darrers anys el seu èxit ha anat acompanyat de nous reptes que l’han obligat a millorar la seva seguretat integral. Segons va detallar el seu director de Sistemes de la Informació i TIC, Joan Puigdemont, han engegat un projecte de tres anys per enfortir el seu sistema immunològic informàtic de possibles atacs d’organitzacions criminals. Un dels punts clau per convèncer la direcció de la necessitat d’invertir en ciberseguretat va ser a través del «hacking ètic», és a dir, burlar els sistemes informàtics amb l’objectiu de detectar i mostrar els punts vulnerables del sistema d’una empresa. També han invertit en auditories de seguretat i en formació dels treballadors fent proves de phishing (un tipus d’estafa) i rebentant contrassenyes per posar-los a prova i calibrar el seu grau de preparació. El pla de seguretat també inclou encriptacions a tots els nivells i còpies de seguretat fora del sistema.


Els errors humans són la porta d’entrada per on es produeixen els atacs informàtics

Els descuits, la despreocupació, les errades i els malentesos són un caldo de cultiu ideal per permetre un atac cibernètic. Si més no, la seva gran porta d’entrada. El president de la patronal gironina d’empreses tecnològiques Aenteg, David Martí, lamenta que «les principals errades en seguretat som nosaltres mateixos. La nostra tendència a anar ràpid i el desconeixement d’una nova tecnologia sovint fa que tinguem un ús adolescent i acrític de les eines tecnològiques». En la mateixa línia se situa el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez quan afirma que «hi ha un nivell d’ignorància tecnològica brutal, i d’això s’aprofiten els cibercriminals». Pérez recorda com fa anys per fer anar un ordinador la gent feia cursos però ara ningú es forma a l’hora de fer anar tota la tecnologia que ens envolta. «Ara ens trobem un pendrive abandonat i el posem a l’ordinador per veure què hi ha, i ja ens han entrat. O cliquem a un link que ens han enviat, i ja els tenim dins». El responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va fer la següent reflexió: «Una empresa té una pòlissa contra incendis perquè és un risc tangible», però afegeix que no fa el mateix amb la ciberseguretat perquè la veu com a risc intangible.

Posted by: General 22 Nov 2019 Comentaris: 0

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’aigua (ICRA),

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’aigua (ICRA), i Mira Petrovic, cap de l’àrea de Qualitat de l’Aigua de l’ICRA, són dos dels 39 científics de centres de recerca i universitats de Catalunya que figuren a la llista Highly Cited Researchersde els científics més citats del món.

La llista que cada any publica el Web of Science Group dóna una idea de com, malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, la qualitat i la quantitat dels treballs d’investigació generats des de l’Institut fan que la seva tasca sigui coneguda i reconeguda a tot el món.

El reconeixement arriba pocs dies abans que tingui lloc l’acte oficial de commemoració de l’10è aniversari de l’ICRA, a la ciutat de Girona. El dimarts 26 de novembre el personal de l’ICRA, acompanyats pel rector de la Universitat de Girona, Dr. Quim Salvi, pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, i per més d’un centenar de convidats, es trobaran per commemorar la seva primera dècada a l’edifici H2O, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

En el marc de la celebració tindrà lloc el Congrés “Water research in perspective: beyond 2020”, en el qual els investigadors de l’ICRA exposaran als assistents assumptes com la qualitat de l’aigua, l’amenaça dels contaminants emergents i de les espècies invasores o els riscos d’inundacions i sequeres. Així com les conseqüències que poden tenir per als éssers humans i la naturalesa o les polítiques que es podrien aplicar relacionades amb l’aigua.

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat el 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, ​​que forma part de el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Des del 2017 és professor distingit en la King Saud de l’Aràbia Saudita. I des del 2019 és professor convidat de la Zhejiang A & F University de Hangzhou, Xina. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural.

Sobre Mira Petrovic
Nascuda a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) el 1965, es va llicenciar en Enginyeria Química per la Universitat de Zagreb (Croàcia) el 1988 i es va doctorar en Química per la Facultat d’Enginyeria Química i Tecnologia de la Universitat de Zagreb, el 1995. Va ser professora d’investigació ICREA a l’IDAEA- CSIC (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua), des de desembre de 2005 fins a juliol de 2011. I actualment és professora d’investigació ICREA a l’ICRA i cap de l’àrea de Qualitat de l’Aigua de l’ICRA . La seva recerca s’ha centrat en la química ambiental analítica i en unes línies específiques de recerca que són: l’estudi de la transformació biòtica i abiòtica de contaminants emergents, la identificació de productes de transformació i l’aclariment de les vies de transformació; l’estudi de la presència i distribució de contaminants emergents al medi aquàtic i l’avaluació de riscos ambientals, i la gestió sostenible de les aigües residuals; aplicació de tecnologies innovadores de tractament d’aigües residuals i pràctiques innovadores per a la reutilització de les aigües regenerades.

Posted by: General 23 Oct 2019 Comentaris: 0

Més de 70 experts internacionals han analitzat durant una trobada organitzada per l’ICRA les possibilitats d’ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable

És segur regenerar aigua per a consum humà ?, és viable econòmicament ?, ho acceptarà la població? Són algunes de les qüestions que prop d’un centenar de científics i experts nacionals i internacionals del sector de l’aigua han analitzat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona.

Sala de Rius Artificials

Sota el títol International experiences in potable reuse. What and how can we best learn? la trobada ha analitzat casos pràctics de reutilització d’aigua potable en regions amb escassetat d’aigua a tot el món. El workshop va estar emmarcat en el programa d’activitats del desè aniversari de l’ICRA.

Els experts reunits per l’entitat catalana especialitzada en el cicle de l’aigua han plantejat les necessitats i oportunitats d’adaptació dels coneixements, en particular tecnologia, supervisió i gestió de riscos a l’àmbit de l’aigua.

Un eix de la trobada ha estat també elaborar un full de ruta per a la implicació de les parts interessades i l’adaptació de les polítiques en un context de canvi climàtic, que implica un major estrès hídric en moltes regions del planeta.

Wolfgang Gernjak, professor d’investigació ICREA a ICRA, assenyala per a El Àgora que un dels factors que tindrà importància en el recorregut de l’ús potable de les aigües regenerades serà la percepció / acceptació de la societat al consum d’aquestes aigües.

experiències internacionals
Gernjak, ha exposat que internacionalment l’ús de l’aigua regenerada per a ús potable ha augmentat considerablement en els últims anys. És una pràctica que, correctament gestionada, pot ser implementada d’una manera segura i contribueix substancialment al sistema d’abastament de recursos hídrics a ciutats a tot el món amb climatologies semblants a Espanya.

Tots els estudis realitzats a nivell europeu apunten que Espanya és el país amb major potencial de reutilització d’aigua. De fet, el nostre país és ja el que més reutilitza de tota la Unió Europea. No obstant, la utilització per a consum humà en el nostre país encara no es contempla en la legislació corresponent, recorda l’expert.

David Sedlak de de la Universitat de Califòrnia a Berkeley ha apuntat durant la jornada organitzada per l’ICRA que, a mesura que les estratègies de gestió dels proveïments d’aigua afronten la incerteses associades al canvi climàtic i les demandes canviants dels usuaris, nombroses regions dels EUA estan adoptant noves estratègies per ampliar les seves fonts de recursos locals.

En particular, l’episodi de sequera tan intens i prolongat que ha experimentat Califòrnia entre 2012 i 2016 va portar a les empreses d’aigua a ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable.

Fins i tot les empreses ubicades en zones amb abundància d’aigua estan considerant la reutilització potable com una forma de diversificar el seu catàleg de fonts de subministrament i resoldre també unes majors exigències de l’abocament de nutrients a cursos d’aigua sensibles.

Sedlakde ha ressaltat que hi ha molts sistemes de tractament diferents, incloent sistemes d’osmosi inversa o altres. “Tots els sistemes implementats operen sense donar evidència d’impactes negatius de salut en la població, algun d’ells des de diverses dècades”.

El professor de la Universitat de Califòrnia ha posat èmfasi en la “legitimació de tecnologies” i en les diferents motivacions que fan que la ciutadania accepti solucions tecnològiques per a la reutilització potable l’aigua regenerada.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona en què van participar els professors Rafael Mujeriego, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l’Aigua (ASERSA) i Paul Lant de la Universitat de Queensland, Austràlia.

En la discussió es va manifestar un consens a la sala sobre que les restriccions legals a la reutilització potable l’aigua a Espanya probablement no reflecteixin la realitat actual del coneixement internacional i nacional del sector de l’aigua.

També es va acordar que l’ús d’aigua regenerada a Espanya es podria implementar, amb la deguda precaució, si se superessin les barreres legislatives i institucionals.

Els experts van destacar que la posada en marxa d’una estratègia en aquest sentit exigeix ​​el compromís de totes les parts i implica un impuls institucional, decisions polítiques, planificació i implicació.

La reutilització d’aigües regenerades potables és, segons el parer dels experts assistents a la trobada de l’ICRA, un assumpte que va més enllà de l’abastament urbà. Transcendeix també al medi ambient en permetre restablir cabals naturals de lleres fluvials severament explotats, com poden ser els rius del sistema Ter-Llobregat.

Què són les aigües regenerades?

La reutilització d’aigua és el procés que permet tornar a utilitzar l’aigua que ha tingut anteriorment un ús municipal o industrial. Per poder oferir aquest segon ús útil a aquestes aigües és necessari aplicar un tractament addicional al tractament convencional de depuració.

Les aigües tractades per a la seva reutilització es denominen aigües regenerades.

En els sistemes de proveïment d’aigua convencional urbana, l’aigua d’un riu, llac o aqüífer es tracta per complir amb els estàndards d’aigua potable abans de distribuir-se per a tots els usos.

Una vegada que l’aigua és usada, es converteix en aigua residual.

Les aigües residuals són conduïdes a una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) on són tractades en diferents fases abans de tornar a ser abocades al medi.

La depuració d’aigües residuals d’ús domèstic és necessària per a protegir la salut i el medi ambient, ja que contenen contaminants com microorganismes, patògens, nutrients, químics i matèria orgànica.

Les aigües residuals, tant municipals com industrials, una vegada que han passat per les diferents fases del procés de depuració, són majorment abocades al medi natural.

No obstant això, cada vegada és més habitual la seva reutilització i tot apunta que en el futur, l’aigua regenerada serà molt més utilitzada.

Perquè la seva reutilització sigui possible han de rebre tractaments addicionals. Aquests tractaments poden usar diferents processos tecnològics o la combinació de diversos d’ells.

L’elecció d’aquests depèn de factors com contaminants específics, quantitat o qualitat d’aigües residuals entrants, l’ús posterior previst de l’aigua, els costos i altres factors com l’ús d’energia i les opcions disponibles per a l’eliminació de les deixalles.

Posted by: General 23 Oct 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Tal dia com avui ara fa deu anys es va inaugurar l’edifici H2O, seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ubicada al Parc Científic de la UdG. Un equipament que naixia amb la missió d’esdevenir un pol de referència nacional i internacional en l’àmbit de la recerca de l’aigua, amb els seus més de 6000mi 20 laboratoris destinats a la investigació i transmissió del coneixement.

Laboratoris de la seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

En 10 anys s’ha fet molta feina i són moltes les fites assolides en camps com la reutilització de l’aigua de consum de boca, temes de contaminació química i microbiològica o l’estat dels rius. –explica Damià Barceló, director de l’ICRA–. Tot i que el procés de recerca és lent, ja que cada projecte pot durar entre 3 i 4 anys, són molts els avenços aconseguits en l’última dècada. Avui dia, per exemple, es té molta més informació sobre l’estat de l’aigua i els contaminants emergents que hi podem trobar com són els perfluorats, els microplàstics, pesticides o antibiòtics.”

L’objectiu de l’ICRA és respondre d’una manera global, eficient i competitiva als problemes actuals vinculats al cicle integral de l’aigua i transmetre el coneixement cap a les empreses i les administracions responsables de la seva gestió. És el cas, per exemple, del programa de recerca PLAS-MED que, actualment, és portat a terme per un equip d’investigadors de l’ICRA i en el qual s’avaluen els riscos alimentaris i per a la salut que poden tenir els microplàstics.

Per abordar amb èxit tota la seva tasca, l’ICRA compta amb unes instal·lacions úniques i tecnologies punteres com la Sala de Rius Artificials, la primera que es va construir a Europa i l’única que es troba actualment a Catalunya, amb la qual es poden recrear les condicions de diferents ecosistemes fluvials  per analitzar, entre d’altres, com responen els rius en situacions de sequera o investigar la presència de fàrmacs.

Per donar a conèixer tota la seva tasca i commemorar el 10è aniversari de l’Edifici H2O, l’ICRA té previst organitzar un acte oficial d’aniversari el proper mes de novembre que compartirà amb tota la ciutadania i el poble de Girona.

Posted by: General 12 Set 2019 Comentaris: 0 Tags: ,
Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

GoodGut ha tancat una ronda d’inversió de 500.000 euros a la plataforma Capital Cell, un 25% més de l’objectiu inicial, que destinarà a finalitzar la validació clínica del test no invasiu RAID-CRC per al cribatge del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal. L’empresa estima que amb l’entrada al mercat del RAID-CRC es podran reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries i estalviar fins a 60 milions d’euros per cada ronda de cribratge. Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut, agraeix als més de 200 petits inversors, metges i pacients que hagin confiat en el projecte. “És l’impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç del càncer de còlon i recte sigui més eficient”. Des de la seva creació el 2014, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, el primer test de diagnòstic no invasiu de la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor per monitoritzar l’activitat de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer l’estat de la microbiota intestinal. Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical. Al llarg d’aquests anys, la biotech amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona ha aixecat finançament per més de 3 milions d’euros.

Posted by: General 22 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

L’empresa Depuració d’Aigües del Mediterrani (DAM) ha participat, juntament amb el Catalan Water Partnership (CWP), en una investigació que analitza la viabilitat i ús del bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua. La tecnologia és capaç de simular el comportament del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es produeixen a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).

El bessó digital és una recreació virtual “connectada amb sistemes reals”

“L’aplicació del bessó digital a la indústria del sector de l’aigua està encara per explotar i pot ser un aspecte diferenciador en el futur per al disseny i gestió de les EDAR, ja que pot incrementar l’eficiència operativa i de gestió, millorar la presa decisions en temps real i reduir els errors i temps de resposta “. Aquesta és la principal conclusió assolida en el projecte’Estudio de viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’agua’, liderat per l’Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació de la Ciutat Basc (GAIA) i en què ha participat DAM, al costat de l’associació Catalan Water Partnership (CWP), Innovae Augmented Reality Agency i Sastesa.

L’estudi ha analitzat la viabilitat del desenvolupament i aplicació d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, mitjançant una recreació virtual “connectada amb sistemes reals” que permet una gestió integral dels diferents processos i operacions que tenen lloc a l’EDAR.

“L’aplicació del bessó digital a les EDAR és un repte important i suposa un canvi de paradigma en la gestió i manteniment dels equips, pel valor que aporta per a l’enteniment i millora d’infraestructures complexes”, afirma la investigadora de DAM al projecte, Desi Esclapez. Concretament, el treball realitzat en el projecte per l’entitat valenciana s’ha centrat en el desenvolupament del Model 3D i l’estudi d’un bessó digital en la línia de fangs d’una EDAR, així com en el disseny d’un protocol de manteniment a través de realitat virtual augmentada.

“Per al desenvolupament de la investigació s’ha recopilat tota la informació necessària en l’EDAR d’Alzira (València), que és on s’ha aplicat la tecnologia resultant de l’estudi. Inicialment hem dut a terme una anàlisi preliminar de les oportunitats i necessitats i hem dissenyat el model 3D i implementat el prototip de bessó digital. a més, hem dissenyat un protocol de manteniment assistit a través de realitat virtual / augmentada “, assenyala la tècnic de DAM.

Els avantatges del bessó digital a l’EDAR

El bessó digital és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta unió del món físic amb el virtual permet una millor identificació i resolució de les incidències i un major seguiment de les operacions de manteniment.

“Per a les operacions en camp, la solució integra una aplicació mòbil basat en realitat augmentada que facilita al personal de manteniment la localització d’actius, seguiment del procés o l’accés remot a un tècnic més especialitzat que li pugui ajudar”, ressalta Desi Esclapez. No obstant això, la investigadora de DAM ressalta que la veritable revolució d’aquestes simulacions es troba en l’ús de dades en temps real, mitjançant avançades tècniques d’intel·ligència artificial “que poden simular de forma bastant precisa el comportament real del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es poden generar en cadascuna de les etapes dutes a terme en les plantes “.

A més, Desi Esclapez indica que l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes “permetrà l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema”, conclou la tècnic de DAM.

FONT: Tecnoacua.com

Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l’estudi ‘Girona 100, SA’ elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d’encarar “futurs reptes” com per exemple l’adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D’altra banda, el 64% de les empreses que s’inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació.

A l’exercici 2017, l’empresa familiar representa el 75% del total de la xifra de negocis i el 85% de l’ocupació de les empreses que componen l’índex Girona 100 SA, fet que suposa un decrement d’1 punt percentual i el manteniment, respectivament, respecte a l’estudi anterior, tot això en el context d’una reducció en dues empreses en el col·lectiu familiar.

 
 

La Indústria càrnia continua com a sector líder en relació amb la xifra de negocis, però des de l’estudi de l’exercici 2014, ja no és el sector d’activitat amb més empreses representades. En concret, el sector d’Altres indústries manufactureres aporta 25 empreses i només 20 la Indústria càrnia, disminuint aquesta última el nombre d’empreses respecte a l’estudi anterior.

Les 100 empreses amb més volum de negoci tenen una percepció positiva de l’entorn econòmic

El sector d’Altres serveis i construcció aporta 15.157 treballadors, en comparació a 4.862 de la Indústria càrnia. La presència d’empreses de treball temporal explica en gran part aquest elevat volum de treballadors, perquè aquest sector ha experimentat un fort increment de més de 2.000 empleats. Malgrat aquesta circumstància, el sector de la Indústria càrnia recupera el segon lloc en termes d’ocupació, mentre que l’any passat el segon sector era Altres indústries manufactureres.

Les empreses del Girona100, SA incrementen per novè any consecutiu la seva xifra de negocis, i registren una millora del 6,33%, que és lleugerament inferior al 6,41% de l’edició 2016. Per altra banda, continua l’increment de la rendibilitat, amb una millora dels marges, resultant amb una rendibilitat mesurada sobre la xifra de negocis d’un 3,46% (3,33% en l’estudi anterior). És el quart exercici consecutiu en què es dona aquest fet.

La xifra de negocis sobre la que es disposa d’informació geogràfica es manté en nivells semblants als de 2016, tot i que presenta un lleuger decrement de la xifra de vendes a mercats exteriors, i es situa lleugerament per sota del 30%. La millora del resultat net en un 10,65% respecte al 2016 és conseqüència, fonamentalment, d’una millora del marge d’explotació. Aquesta millora en el resultat net és el quart any que es produeix de forma consecutiva. La millora és inferior a la registrada el 2015 respecte el 2014 (27%), i la registrada el 2016 respecte el 2015 (43%), representa doncs una moderació en el creixement.

Tots els sectors presenten beneficis de forma agregada en aquesta edició 2017 de l’estudi, igual que en l’edició anterior. La suma total de les pèrdues ha disminuït significativament, i ha passat de 8.940 milers d’euros el 2016 a 2.652 milers el 2017, i pet tant s’ha reduït també de forma rellevant la pèrdua mitjana.

El 2017 les empreses familiars continuen tenint unes rendibilitats sobre la xifra de vendes, sobre actiu i sobre fons propis, superiors a les de les empreses no familiars. Les rendibilitats econòmiques i financeres continuen millorant el 2017 i assoleixen el millor registre de la sèrie històrica 2007-2017.

L’actiu del Girona 100, SA en el 2017 és de 5.202 milers d’euros, fet que suposa un creixement de quasi el 3% en relació amb l’exercici anterior. El fons de maniobra del Girona 100, SA millora en termes absoluts i en termes relatius sobre el total d’actiu respecte el 2016. 
 
En l’estudi del 2017, són les empreses no familiars les que presenten una major ràtio d’endeutament, tal com succeïa el 2016 i el 2015. S’observa, igual que en l’edició precedent, una lleugera disminució en l’endeutament d’ambdós col·lectius el 2017. 
 

Es crea ocupació de forma rellevant

El nombre d’empleats ha incrementat en 3.056 persones respecte el 2016. Per bé que s’ha moderat l’increment experimentat l’exercici anterior que va ser de més de 4.300 persones, s’ha continuat amb la tendència positiva iniciada el 2012 en què es va incrementar el nombre d’empleats en 8 persones, 900 en el 2013, 1.500 el 2014 i 2.900 el 2015. El sector que més llocs de treball ha creat ha estat el d’Altres serveis i construcció

La presència a l’índex de dues empreses de treball temporal explica part de l’increment. Tot i això, si excloem aquest sector es crea una ocupació de més de 1.000 treballadors (665 treballadors en l’edició anterior) en la resta de sectors.

 
L’enquesta de perspectives empresarials de les empreses de l’índex Girona 100, SA d’aquesta edició ha indicat que els resultats del 2018 han millorat respecte el 2017, seguint la tendència marcada en el darrer any, en els tres indicadors que es valoren: facturació, plantilla i activitat a l’estranger.

A això s’hi afegeix que la percepció de l’entorn és positiva per a la majoria d’empreses i sectors, tot i que ha disminuït el grau d’optimisme respecte a les percepcions de l’any passat. La majoria de les empreses enquestades coincideixen en la importància de tres grans fortaleses de les que disposen i han de mantenir: la qualitat del producte i la imatge de marca, seguida dels processos de decisió ràpids i flexibles i l’adopció d’una perspectiva a llarg termini. 

 
Pel què fa a les seves preocupacions, les dues més citades són la creixent competència i el poder negociador dels clients i l’increment del cost de l’energia o de les matèries primeres. La guerra pel talent, que ocupava el primer lloc de preocupació l’any passat, continua essent rellevant però passa a una tercera posició. 
 
D’altra banda, un nombre important de les empreses enquestades coincideix en què les mesures de tipus polític que impulsarien les perspectives empresarials serien: en primer lloc, els incentius a la inversió; en segon lloc, els impostos més baixos; i en tercer lloc, la reducció de la burocràcia i la simplificació fiscal i els acords laborals més senzills i flexibles. 
 
Respecte a les prioritats a mig termini de les empreses enquestades, de forma semblant però no idèntica a l’edició anterior, en primer lloc s’enumera la millora de la rendibilitat, seguida de la innovació en productes, serveis o processos i, en tercer lloc, l’increment de facturació.
 

Una visió retrospectiva de 10 anys

Amb motiu dels 10 anys de l’estudi Girona 100, en aquesta edició s’ha inclòs una visió retrospectiva de diferents indicadors claus de cadascuna de les edicions d’aquest estudi (2007 a 2017). En la pràctica totalitat dels indicadors s’observa una millora generalitzada en comparació a les xifres inicials del 2007,tant en els indicadors en valor absolut com en les diferents ràtios. La xifra de negocis ha experimentat un increment acumulat en termes nominals del 39% sobre la xifra de l’exercici 2007, aquest increment es redueix al 23% en termes deflactats (euros constants). 
 
Tanmateix, e l resultat net ha millorat un 125% respecte a la xifra de 2007 en termes nominals, percentage que es redueix fins aproximadament el 100% considerant xifres deflactades (euros constants), el que suposa duplicar la xifra inicial del 2007. 
 
Des del punt de vista d’anàlisi d’empreses familiars i no familiars, els indicadors comentats també experimenten una evolució positiva. En aquest sentit , l’increment de la xifra de negocis en euros constants és més elevat en el col·lectiu no familiar, que creix en més d’un 80% en els 10 anys d’estudi, mentre que en la familiar creix de forma més moderada, només un 12% respecte el 2007.
 
En relació amb el resultat net en euros constants, el segment d’empreses familiars presenta un increment del 104%, mentre que el no familiar incrementa en un 83%. En relació amb l’ocupació, s’observa una evolució positiva des de l’exercici 2012 i la xifra d’ocupació total ha passat d’aproximadament 20 mil treballadors el 2007 a 33 mil treballadors el 2017. La xifra mitjana d’empleats també ha experimentat una evolució positiva per als dos col·lectius: ha augmentat 149 empleats en el col·lectiu de les empreses familiars i 70 en les no familiars.
 
Finalment, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants es inferior a la xifra base del 2007 en un 7,4%, registrant una evolució irregular amb caigudes des del 2014. Si observem l’evolució per als dos col·lectius, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants és inferior en ambdòs col·lectius.
 

El projecte CIMEC, en el qual hi ha participat l’equip de Girona del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), ha col·laborat en la creació d’una nova generació de sistemes ciberfísics amb aplicacions que incorporen la intel·ligència artificial i la sensòrica a l’àmbit de la fabricació de grans components per als sectors de l’energia, el naval, el ferroviari i l’aeronàutic.

En concret, CIMEC ha desenvolupat noves tecnologies de mesurament i diversos components mecànics que tindran un impacte “molt positiu” en la competitivitat de la indústria metall-mecànica i en les indústries de base “per a sectors d’alt valor estratègic”, destaca el gerent d’Eurecat a Girona, Guillem Quintana.

Una nova tecnologia desenvolupada a Girona aplica intel·ligència artificial a la fabricació de peces mecàniques

Segons explica, el projecte s’enquadra en la denominada indústria 4.0 i “suposa un avenç per tal que la màquina, dotada d’un sistema d’intel·ligència artificial, pugui fer autodiagnosi de la qualitat del procés que s’està duent a terme”.

En conjunt, CIMEC aporta noves tecnologies en processos de producció existents en l’àmbit de la mecatrònica, amb la inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sistemes de monitorització al núvol, per tal de millorar la qualitat dels components i assegurar així el millor diagnòstic de la zona superficial de les peces mecanitzades, un pas en la direcció de la indústria 4.0, considerada la quarta revolució industrial.

En concret, el projecte ha contribuït a desenvolupar una fresadora de grans dimensions i una rectificadora vertical, ambdues dotades d’un sistema de diagnòstic automàtic de la qualitat superficial de peça. Els exemples d’ús s’han enfocat al mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas i a la fabricació de rodaments per a aerogeneradors.

“Hem aplicat els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació per mecanització, un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta el gerent d’Eurecat Girona.

En paraules del cap del projecte per part d’Eurecat, Arcadi Castanyer, les innovacions de CIMEC permetran a les empreses “fabricar correctament, amb qualitat i a la primera, reduint així sobrecostos per reprocessats”. D’aquesta manera, detalla, “s’optimitzen els paràmetres de procés per augmentar els ratis d’arrencada de material i evitar inestabilitats”, que comporten “faltes de qualitat en peces en procés de mecanització”.

La iniciativa ha estat liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquines-eina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO.

CIMEC ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per la Unió Europea, en el marc de la convocatòria Retos-Colaboración 2016, en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”, del Programa Estatal de Investigació, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes a la Societat, i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).