Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 03 Abr 2020 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

Hipra, el grup veterinari de la família Nogareda, ha fet el salt a la salut humana, encara que només temporalment, per a col·laborar en l’esforç sanitari contra el coronavirus. Així, la farmacèutica veterinària amb seu a Amer (La Selva) ha arribat a un acord amb les autoritats sanitàries catalanes per realitzar els tests per saber si un pacient té coronavirus en els seus laboratoris.

Portaveus de la companyia van explicar que han posat a disposició de Salut una part de les seves noves instal·lacions, uns laboratoris de 700 m2 que compten amb equips diagnòstics d’última generació per PCR, que permeten analitzar centenars de mostres d’anàlisi de la Covid-19 en poques hores , en un procés molt automatitzat. Les instal·lacions, acabades de construir a la seu central i que estaven a punt d’inaugurar, rebran les mostres de tots els hospitals de la Regió Sanitària de Girona i es tractaran extremant els protocols internacionals sobre mesures de seguretat. La firma també ha adoptat mesures per preservar la salut de la plantilla i el seu entorn. La signatura albergarà tècnics de l’ICS, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi) i voluntaris de la Universitat de Girona i de les start-ups gironins GoodGut i ​​Microbial, que dirigiran les anàlisis. La col·laboració serà inicialment d’unes setmanes, però es prolongarà mentre Salut necessiti capacitat addicional d’anàlisi per fer front a la pandèmia.

Hipra és un dels majors productors de el món de medicaments per a la salut

Realitzaran els tests per saber si un pacient té coronavirus

animal i segueix fabricant i distribuint els seus productes, tot i l’estat d’alarma, perquè la seva activitat s’ha considerat servei essencial.

La companyia, presidida per David Nogareda, vicepresident de Femcat, factura anualment més de 250 milions d’euros amb una plantilla de més de 1.600 persones i compta amb filials en més de 30 països, entre ells Xina i els Estats Units. A més, el grup té una xarxa de distribució que comercialitza els seus productes en més de cent països

El grup s’ha especialitzat en productes biològics, en detriment dels farmacològics, i en aquest segment és el cinquè productor de el món. A més desenvolupa i comercialitza vacunes, així com tests diagnòstics.

L’empresa va culminar el 2018 una inversió de 50 milions d’euros a posar en marxa una nova plana de fabricació, amb tres línies de producció de més de 12.000 metres quadrats, que han doblat la seva capacitat productiva. i un nou centre de R + D, on ara es realitzaran els tests per Salut.

El grup ha adquirit també 100.000 m2 de terrenys a Aiguaviva per tenir espai per ampliar les seves instal·lacions i cobrir les necessitats d’expansió de la producció dels propers anys.

La companyia explica que dedica el 10% de la seva facturació anual a la investigació i el desenvolupament de noves vacunes, una de les línies en què més creix la seva activitat.

D’altra banda, Hipra està també fabricant peces per a respiradors mitjançant impressió 3D que es subministraran als hospitals, en un projecte que coordinen el centre tecnològic Leitat, el líder mundial d’impressores HP i altres organismes públics com el Consorci de la Zona Franca.

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 10 Mar 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

Eurecat, CWP i l’ICRA participen al projecte SUGGEREIX

El centre tecnològic Eurecat coordinarà el nou projecte d’I+D Suggereix que, finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), té l’objectiu d’integrar el coneixement existent sobre la regeneració d’aigua residual depurada, amb la finalitat d’aportar informació que faciliti la gestió de la contaminació per Troc, metalls pesats i d’origen microbiològic.

El projecte SUGGEREIX compta amb un pressupost de 321.727 €. Es desenvoluparà seguint diverses línies de treball que permetran:

  • Crear una base de dades que reculli totes les iniciatives rellevants de reutilització que s’han dut a terme tant a Catalunya com al món.
  • Dissenyar un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que permeti als diversos actors implicats en les iniciatives de reutilització determinar les millors metodologies per a tractar les aigües en base als seus potencials contaminants, considerant també la seva tipologia i perillositat.
  • Redactar una guia pràctica que serveixi de referència per a iniciatives de reutilització futures i que ajudi a la seva implementació de manera segura i eficient.

El projecte SUGGEREIX està liderat pel centre tecnològic Eurecat i compta amb la participació del Catalan Water Partnership (CWP) i de dos dels socis d’aquest clúster: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i el centre tecnològic Cetaqua. Així mateix participa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La col·laboració dels diferents membres del consorci permetrà establir, a nivell global, una metodologia per quantificar els beneficis esperables i els potencials punts crítics de les actuacions de reutilització existents i previstes a nivell català, però també internacional.

Posted by: General 09 Mar 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,

En només un dia, Som Energia ha aconseguit 4.750.000 euros en forma d’aportacions voluntàries al capital social. L’emissió es va obrir dimecres passat, informa la cooperativa amb seu a Girona i, en menys d’una hora, va arribar al milió d’euros. Abans de 24 hores, 1.529 persones, sòcies de Som Energia, ja havien fet les aportacions necessàries per assolir la xifra marcada. Gairebé la meitat de les aportacions han sigut de 5.000 euros, la quantitat màxima que es podia aportar durant la primera setmana, per tal de facilitar l’accés a un major nombre de persones. No ha sigut necessari, doncs, obrir la segona fase, on el límit era de 100.000 euros per persona.

És la quarta vegada que Som Energia utilitza aquesta eina per tirar

Som Energia utilitza aquesta eina per tirar endavant la cooperativa i els seus projectes de generació renovable

endavant la cooperativa i els seus projectes de generació renovable. En aquest cas, les aportacions serviran per reforçar l’activitat cooperativa i impulsar la construcció d’una nova planta solar a Llanillos (Granada), que tindrà una producció estimada de 7 GWh/any, equivalent a les necessitats d’energia d’unes 2.800 famílies, expliquen des de la cooperativa, que preveu fer la propera emissió de capital social voluntari es faci a l’estiu.

Una altra manera de participar econòmicament en la cooperativa és a través del Generation kWh, que està permanentment obert. La planta fotovoltaica de La Serra, a Anglesola (Lleida), és el tercer projecte que s’impulsa d’aquesta manera.

El Generation kWh és un model basat en el retorn energètic en lloc del retorn financer. Cada persona decideix, en funció del seu ús elèctric, la quantitat de diners que vol aportar-hi, i amb les aportacions recollides, s’impulsen els nous projectes renovables.

També és possible col·laborar amb aportacions econòmiques a altres organitzacions de l’Economia Social i Solidària, com Coop57, Som Mobilitat, AlternaCoop, Ecotxe? moltes d’elles es poden trobar a través de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) o la Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS). Es dona la coincidència que, el mateix dia que es va assolir l’objectiu d’aportacions voluntàries, la cooperativa d’energia verda va arribar a les 65.000 persones sòcies.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 09 Mar 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

S’estima que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any

Malgrat el ball de xifres, els experts asseguren que cada any arriben a la mar, al menys, vuit milions de tones de plàstic. De la part que ens ocupa, el mar mediterrani, poc es parla, però Espanya és, després de Turquia el principal contaminant de les aigües. Més que França, Itàlia o Egipte. I Barcelona, ​​gràcies als seus dos rius, és la responsable d’abocar mitja tona de plàstics cada any, segons un estudi elaborat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA ).

La situació és tan preocupant que alguns països assagen barreres flotants per donar caça als milions plàstics i microplàstics que suren per tots els racons de mars i oceans. Al Pacífic s’han anat formant illes de deixalles la superfície sumada equivaldria a la de França. I, en aquest context, Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen molt més recorregut per davant del que sembla a primera vista.

L’esmentada investigació ha quantificat els plàstics que suren en les desembocadures dels dos rius, Besòs i Llobregat, propers a la ciutat de Barcelona, ​​i ha estimat que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any . Amb l’afegit que amb prou feines el 30% de les escombraries es queda a la superfície. La resta, directe a el fons marí. D’aquí la icònica fotografia que va apreciar fa uns anys d’un cavallet de mar portant un bastonet per les orelles. Amb l’afegit que, per exemple, el plàstic de polietilè -el que s’utilitza per fabricar ampolles- triga 400 anys a descompondre sota l’aigua.

Segons han informat els investigadors, l’objectiu de la feina, que publica la revista ‘Science of the Total Environment’, ha estat recaptar la major quantitat de dades possibles per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marins.

Tots dos rius van ser mostrejats entre octubre de 2016 i setembre de 2017 i la metodologia emprada va ser l’observació de la làmina d’aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d’una posició elevada i propera a la desembocadura de l’río.Mediante una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 centímetres ser classificats d’acord amb la llista d’ítems descrits en la Directiva Marc sobre Estratègies Marines.

Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats: 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besòs i els residus més freqüents els envasos, peces de plàstic, ampolles de plàstic i bosses.

«Aquestes dades són importants, però no deixa de ser una primera presa de contacte. S’ha de continuar investigant per identificar les causes i fonts dels residus trobats en els rius Llobregat i Besòs, i posar en pràctica diferents metodologies que permetin contrastar les dades aportades per aquest estudi sobre macrorresiduos flotants, i que permetin quantificar els residus no flotants que puguin trobar-se en la llera del riu », han advertit els investigadors.

L’estudi, en què han col·laborat també l’CEIM-INMAR-Universitat de Cadis, la Comissió Europea-JRC i l’Associació Paisatge Net, ha comprovat que els residus flotants d’aquests dos rius sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d’oci i, en una menor proporció, de la indústria.

Posted by: General 10 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,

L’ Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha signat un conveni de col·laboració amb Telefónica per posar en marxa una xarxa privada i independent de blockchain mitjançant la qual oferir un accés ràpid i segur a aquesta tecnologia a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als 52 parcs científics i tecnològics operatius membres de l’Associació.

La signatura de l’conveni entre APTE i Telefónica marca una nova fita en el suport i compromís dels parcs científics i tecnològics amb el desenvolupament científic i tecnològic, la transformació digital i en definitiva a el desenvolupament econòmic del nostre país. Aquest acord suposa la creació d’una xarxa privada i independent de blockchain, anomenada BLOCKPCT, construïda sota la tecnologia pròpia de telefònica anomenada TrustOS, i en la qual els parcs científics i tecnològics co ntrolan els nodes de la mateixa .

8000 empreses podran fer ús d’aquesta tecnologia

Mitjançant aquesta xarxa es donarà accés gratuït a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als parcs científics i tecnològics espanyols perquè durant 3 mesos provin les diferents aplicacions que la xarxa els proporciona , així com els dos casos d’ús que ja van a estar desplegats a la mateixa, relacionats amb la identitat digital innovadores de les entitats i la tokenització de l’activitat.

I és que per a realitzar activitats en aquesta xarxa, les empreses no tenen per què tenir grans coneixements d’aquesta tecnologia , ni fer cap tipus d’inversió, ja que la mateixa xarxa els proporcionarà un entorn amigable, a més de fiable, en el qual les empreses i entitats podran provar de forma senzilla en quines activitats concretes del seu treball diari poden aplicar els següents mòduls de TrustOS :

  • TRACK : permet realitzar la traçabilitat dels actius digitals en blockchain.
  • TOKEN : ajuda a crear i gestionar valor transferible per construir nous mercats o desenvolupar estratègies de gamificació.
  • TRUST: possibilita còpies de la informació de la xarxa privada de blockchain a la pública per proporcionar més transparència a l’activitat.
  • SETTLE: facilita operacions com ara la conciliació financera de diverses entitats.

Després de la signatura de l’conveni i amb l’objectiu d’explicar a les empreses i entitats dels parcs científics i tecnològics espanyols com poden treballar en aquesta xarxa i animar-les a que comencin a utilitzar-la des del primer moment en què la xarxa estigui ja operativa, la qual qual serà per a finals de gener , APTE ha organitzat juntament amb Telefónica una sèrie de tallers presencials que tindran lloc properament a Valladolid, Màlaga, Madrid i Bilbao .

Així mateix, APTE també utilitzarà la seva aula de formació digital APTEFORMA per organitzar webinars dirigits a les empreses i entitats dels parcs, en els quals se’ls va a explicar exemples concrets d’activitats que poden fer a la xarxa d’blockchain i se’ls presentarà cadascun dels mòduls de TrustOS que, a manera d’assistents virtuals, els guiaran en el desenvolupament de proves de concepte de les seves pròpies aplicacions en blockchain.

“De la mateixa manera que va ocórrer a principis dels anys 90 quan els parcs científics i tecnològics eren els únics llocs on les empreses podien accedir a internet d’alta velocitat, ara els parcs científics i tecnològics seran els primers a oferir a les seves empreses i entitats accés ràpid a blockchain, oferint així un nou valor pel simple fet d’ubicar-se en un parc”, ha explicat Felipe Romera, president d’APTE, durant la signatura de l’conveni.

Per part de Telefónica, la seva consellera delegada, María Jesús Almazor ha estat la persona que ha signat el conveni amb APTE, que ha expressat que: “gràcies a aquest conveni que acabem de signar, les empreses allotjades en aquests parcs científics i tecnològics podran beneficiar dels avantatges de la tecnologia de blockchain sense haver de enfrontar-se a la complexitat inherent de la mateixa o haver de dedicar recursos a adquirir el coneixement necessari per treure-li partit “.

Posted by: General 18 Des 2019 Comentaris: 0

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

Controlar remotament el nivell de pinso que hi ha en una sitja d’una explotació ramadera és possible gràcies a Insylo. Amb aquesta tecnologia, l’empresa instal·lada al Parc Científic de Girona dissenya uns sensors que permeten l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos mitjançant el monitoratge de les sitges de les explotacions i la provisió de serveis intel·ligents en el núvol per a la col·laboració entre grangers i distribuïdors de pinso. Tan fàcil com conèixer els nivells a través d’una aplicació mòbil.

L’ start-up es va fundar el maig del 2013, i en uns inicis l’objectiu era desenvolupar projectes de la Internet de les Coses (IOT) és a dir, la connexió digital de fets quotidians Aviat, però, explica el fundador i CEO d’Insylo, Jaume Gelada, «vam apostar per desenvolupar una plataforma online per a la gestió remota dels inventaris de productes sòlids a granel emmagatzemats a sitges o contenidors». «La idea va sorgir perquè vam fer alguns projectes per a grans fabricants de pinso per optimitzar rutes de distribució a les granges i ens vam adonar que no disposaven de cap tecnologia fiable i assequible per monitoritzar els inventaris de les sitges», afegeix.

La tecnologia d’Insylo ha fet possible un producte que la indústria ramadera i de la construcció feia temps que demanava. La clau, explica Gelada, «és la producció d’un sensor eficient, econòmic i fàcil d’instal·lar perquè hi ha explotacions que tenen milers de sitges, i per tant, si el producte no és barat, és impossible que el puguin aplicar». El funcionament és molt senzill, ja que Insylo permet compartir la informació del nivell de les existències dels clients i processar automàticament les ordres de reposició. «Amb aquesta tecnologia, el que abans es feia manualment i suposava invertir-hi més temps, ara és possible remotament. Hem introduït la innovació en sectors molt tradicionals», assenyala el fundador de l’empresa.

Amb Insylo, des d’un telèfon mòbil es coneixen els nivells de productes que hi ha a la sitja i avisa quan les seves existències estan baixes. A banda, també permet estalviar, segons Gelada, 500 euros per sitja a l’any, reduint la mà d’obra i les despeses de transport. Mediambientalment també és una tecnologia pionera, ja que redueix les emissions de diòxid de carboni del transport fins a un 25 per cent.


El sensor d’Insylo és únic al mercat i la companyia disposa d’una patent internacional. Actualment l’ start-up gironina està formada per un equip d’11 persones i té clients a diversos països europeus, a l’Aràbia Saudita i a Mèxic, on gestionen milers de sitges. Gelada explica que «tenim més clients internacionals que nacionals. Això és degut al món globalitzat on vivim. Nosaltres ens vam donar a conèixer a àmbits europeus i per fòrums d’innovació, on ens hem fet visibles. Avui en dia, les noves tecnologies ens faciliten la connexió i la recerca de clients, i és tan fàcil gestionar un client de Catalunya com un de fora. Fins i tot ens ha vingut a preguntar pel sistema una empresa de Tailàndia».

Per a Insylo, la clau de l’èxit del seu producte ha estat apostar fortament per la innovació i el desenvolupament tecnològic. «Les petites empreses tenim més complicat aplicar les noves tecnologies, perquè no tenim tants recursos com les empreses grans. Nosaltres hi hem apostat des de l’inici. El desenvolupament final del producte ens ha portat tres anys d’investigació, però ha donat el seu fruit», explica, tot afegint que el més complicat és «fer entendre a les petites empreses els beneficis que els pot suposar invertir en noves tecnologies. Cal conscienciació».

FONT: Diari de Girona


Posted by: General 04 Des 2019 Comentaris: 0

Experts en ciberseguretat alerten que el 60% de les pimes que pateixen atacs informàtics es veuen obligades a tancar.

Una pime (petita o mitjana empresa) té molts números de ser atacada per una organització criminal a través de la xarxa. És igual que els seus responsables pensin que la seva companyia és insignificant per cridar l’atenció dels hackers, i que en tot cas són les grans corporacions les que haurien de vigilar. Els ciberdelinqüents prefereixen colar-se a llocs amb pocs recursos però indefensos que escalar les grans muralles que protegeixen l’or d’una multinacional. I els seus efectes solen ser devastadors.

Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense

La idea pot sonar catastrofista però ahir diversos experts la van posar de relleu durant la jornada Ciberseguretat, pimes en risc, que Diari de Girona va organitzar a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic. El títol de la jornada ho sintetitza tot. «Pimes en risc». Aquest és el missatge d’alarma que van llançar els ponents. Les petites i mitjanes empreses són el blanc preferit dels cibercriminals precisament perquè moltes d’elles no estan ben protegides, i això passa per dos motius. Primer, perquè no tenen recursos per invertir en una bona defensa dels seus sistemes. I segon i més important, perquè no tenen la consciència d’estar a la diana dels seus atacants.


6,2 dies de bloqueig

El responsable de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, Albert Álvarez, va il·lustrar amb un grapat d’estadístiques a les prop de 150 persones que omplien l’auditori Manel Xifra Boada del Parc: prop del 60% de pimes es veuen obligades a tancar a Espanya després de patir un atac.

Aquests suposen el bloqueig dels sistemes informàtics per una mitjana de 6,2 dies a canvi d’un rescat, amb la qual cosa moltes companyies no poden permetre’s el luxe de tenir paralitzats els ordinadors i la xarxa tant de temps. La xifra de diners que exigeixen els atacants sol variar; n’hi ha que en demanen 35.000 euros, n’hi ha que més de 300.000. Inassumible per la majoria de petites empreses.

Luis Hidalgo, membre del departament de Relacions Institucionals de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), va explicar que, en el cas del «segrest» d’un sistema per part d’un grup de hackers (anomenat ransomware) el més recomanable és no pagar el rescat, tot i que això a vegades pot suposar un cop econòmic molt dur per a l’atacat.

Prendre responsabilitat

Els experts van coincidir a remarcar que la major part de ciberdelinqüents estan organitzats i ataquen des de l’estranger. És, tal com va destacar el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez, «un problema global amb lleis locals, on tothom és l’objectiu; i les pimes juguen a la lliga mundial (en el sentit que poden ser un objectiu des de qualsevol part del planeta)».

En aquest sentit, Pérez recomana que les empreses agafin «responsabilitat» i prenguin mesures a l’abast de les seves possibilitats per prevenir atacs. «La ciberseguretat és com una ceba: són capes que has d’anar protegint una a una, i totes són importants».

El director tecnològic de la firma Brontobyte Cloud Josep Guasch va recomanar fer «còpies de còpies» de seguretat fins i tot fora de l’abast del client amb l’objectiu de protegir la informació.

Per la seva banda, el responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va destacar que en les pimes hi manca una certa «percepció del risc», i que també hi falta formació als treballadors, una assignatura pendent que resulta vital tenint en compte que és nou vegades més probable patir un ciberatac que un robatori físic.



Noel Alimentària: La defensa cibernètica del grup carni de Sant Joan les Fonts

Una empresa amb més de 1.100 treballadors, que mata 10.000 porcs al dia i que el 2018 va facturar 277 milions d’euros no és precisament una pime. Però Noel Alimentària és una empresa d’arrel local que es va crear fa 80 anys i que ha anat creixent amb el pas del temps. En els darrers anys el seu èxit ha anat acompanyat de nous reptes que l’han obligat a millorar la seva seguretat integral. Segons va detallar el seu director de Sistemes de la Informació i TIC, Joan Puigdemont, han engegat un projecte de tres anys per enfortir el seu sistema immunològic informàtic de possibles atacs d’organitzacions criminals. Un dels punts clau per convèncer la direcció de la necessitat d’invertir en ciberseguretat va ser a través del «hacking ètic», és a dir, burlar els sistemes informàtics amb l’objectiu de detectar i mostrar els punts vulnerables del sistema d’una empresa. També han invertit en auditories de seguretat i en formació dels treballadors fent proves de phishing (un tipus d’estafa) i rebentant contrassenyes per posar-los a prova i calibrar el seu grau de preparació. El pla de seguretat també inclou encriptacions a tots els nivells i còpies de seguretat fora del sistema.


Els errors humans són la porta d’entrada per on es produeixen els atacs informàtics

Els descuits, la despreocupació, les errades i els malentesos són un caldo de cultiu ideal per permetre un atac cibernètic. Si més no, la seva gran porta d’entrada. El president de la patronal gironina d’empreses tecnològiques Aenteg, David Martí, lamenta que «les principals errades en seguretat som nosaltres mateixos. La nostra tendència a anar ràpid i el desconeixement d’una nova tecnologia sovint fa que tinguem un ús adolescent i acrític de les eines tecnològiques». En la mateixa línia se situa el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez quan afirma que «hi ha un nivell d’ignorància tecnològica brutal, i d’això s’aprofiten els cibercriminals». Pérez recorda com fa anys per fer anar un ordinador la gent feia cursos però ara ningú es forma a l’hora de fer anar tota la tecnologia que ens envolta. «Ara ens trobem un pendrive abandonat i el posem a l’ordinador per veure què hi ha, i ja ens han entrat. O cliquem a un link que ens han enviat, i ja els tenim dins». El responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va fer la següent reflexió: «Una empresa té una pòlissa contra incendis perquè és un risc tangible», però afegeix que no fa el mateix amb la ciberseguretat perquè la veu com a risc intangible.

Posted by: General 22 Nov 2019 Comentaris: 0

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’aigua (ICRA),

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’aigua (ICRA), i Mira Petrovic, cap de l’àrea de Qualitat de l’Aigua de l’ICRA, són dos dels 39 científics de centres de recerca i universitats de Catalunya que figuren a la llista Highly Cited Researchersde els científics més citats del món.

La llista que cada any publica el Web of Science Group dóna una idea de com, malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, la qualitat i la quantitat dels treballs d’investigació generats des de l’Institut fan que la seva tasca sigui coneguda i reconeguda a tot el món.

El reconeixement arriba pocs dies abans que tingui lloc l’acte oficial de commemoració de l’10è aniversari de l’ICRA, a la ciutat de Girona. El dimarts 26 de novembre el personal de l’ICRA, acompanyats pel rector de la Universitat de Girona, Dr. Quim Salvi, pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, i per més d’un centenar de convidats, es trobaran per commemorar la seva primera dècada a l’edifici H2O, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

En el marc de la celebració tindrà lloc el Congrés “Water research in perspective: beyond 2020”, en el qual els investigadors de l’ICRA exposaran als assistents assumptes com la qualitat de l’aigua, l’amenaça dels contaminants emergents i de les espècies invasores o els riscos d’inundacions i sequeres. Així com les conseqüències que poden tenir per als éssers humans i la naturalesa o les polítiques que es podrien aplicar relacionades amb l’aigua.

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat el 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, ​​que forma part de el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Des del 2017 és professor distingit en la King Saud de l’Aràbia Saudita. I des del 2019 és professor convidat de la Zhejiang A & F University de Hangzhou, Xina. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural.

Sobre Mira Petrovic
Nascuda a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) el 1965, es va llicenciar en Enginyeria Química per la Universitat de Zagreb (Croàcia) el 1988 i es va doctorar en Química per la Facultat d’Enginyeria Química i Tecnologia de la Universitat de Zagreb, el 1995. Va ser professora d’investigació ICREA a l’IDAEA- CSIC (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua), des de desembre de 2005 fins a juliol de 2011. I actualment és professora d’investigació ICREA a l’ICRA i cap de l’àrea de Qualitat de l’Aigua de l’ICRA . La seva recerca s’ha centrat en la química ambiental analítica i en unes línies específiques de recerca que són: l’estudi de la transformació biòtica i abiòtica de contaminants emergents, la identificació de productes de transformació i l’aclariment de les vies de transformació; l’estudi de la presència i distribució de contaminants emergents al medi aquàtic i l’avaluació de riscos ambientals, i la gestió sostenible de les aigües residuals; aplicació de tecnologies innovadores de tractament d’aigües residuals i pràctiques innovadores per a la reutilització de les aigües regenerades.

Posted by: General 23 Oct 2019 Comentaris: 0

Més de 70 experts internacionals han analitzat durant una trobada organitzada per l’ICRA les possibilitats d’ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable

És segur regenerar aigua per a consum humà ?, és viable econòmicament ?, ho acceptarà la població? Són algunes de les qüestions que prop d’un centenar de científics i experts nacionals i internacionals del sector de l’aigua han analitzat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona.

Sala de Rius Artificials

Sota el títol International experiences in potable reuse. What and how can we best learn? la trobada ha analitzat casos pràctics de reutilització d’aigua potable en regions amb escassetat d’aigua a tot el món. El workshop va estar emmarcat en el programa d’activitats del desè aniversari de l’ICRA.

Els experts reunits per l’entitat catalana especialitzada en el cicle de l’aigua han plantejat les necessitats i oportunitats d’adaptació dels coneixements, en particular tecnologia, supervisió i gestió de riscos a l’àmbit de l’aigua.

Un eix de la trobada ha estat també elaborar un full de ruta per a la implicació de les parts interessades i l’adaptació de les polítiques en un context de canvi climàtic, que implica un major estrès hídric en moltes regions del planeta.

Wolfgang Gernjak, professor d’investigació ICREA a ICRA, assenyala per a El Àgora que un dels factors que tindrà importància en el recorregut de l’ús potable de les aigües regenerades serà la percepció / acceptació de la societat al consum d’aquestes aigües.

experiències internacionals
Gernjak, ha exposat que internacionalment l’ús de l’aigua regenerada per a ús potable ha augmentat considerablement en els últims anys. És una pràctica que, correctament gestionada, pot ser implementada d’una manera segura i contribueix substancialment al sistema d’abastament de recursos hídrics a ciutats a tot el món amb climatologies semblants a Espanya.

Tots els estudis realitzats a nivell europeu apunten que Espanya és el país amb major potencial de reutilització d’aigua. De fet, el nostre país és ja el que més reutilitza de tota la Unió Europea. No obstant, la utilització per a consum humà en el nostre país encara no es contempla en la legislació corresponent, recorda l’expert.

David Sedlak de de la Universitat de Califòrnia a Berkeley ha apuntat durant la jornada organitzada per l’ICRA que, a mesura que les estratègies de gestió dels proveïments d’aigua afronten la incerteses associades al canvi climàtic i les demandes canviants dels usuaris, nombroses regions dels EUA estan adoptant noves estratègies per ampliar les seves fonts de recursos locals.

En particular, l’episodi de sequera tan intens i prolongat que ha experimentat Califòrnia entre 2012 i 2016 va portar a les empreses d’aigua a ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable.

Fins i tot les empreses ubicades en zones amb abundància d’aigua estan considerant la reutilització potable com una forma de diversificar el seu catàleg de fonts de subministrament i resoldre també unes majors exigències de l’abocament de nutrients a cursos d’aigua sensibles.

Sedlakde ha ressaltat que hi ha molts sistemes de tractament diferents, incloent sistemes d’osmosi inversa o altres. “Tots els sistemes implementats operen sense donar evidència d’impactes negatius de salut en la població, algun d’ells des de diverses dècades”.

El professor de la Universitat de Califòrnia ha posat èmfasi en la “legitimació de tecnologies” i en les diferents motivacions que fan que la ciutadania accepti solucions tecnològiques per a la reutilització potable l’aigua regenerada.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona en què van participar els professors Rafael Mujeriego, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l’Aigua (ASERSA) i Paul Lant de la Universitat de Queensland, Austràlia.

En la discussió es va manifestar un consens a la sala sobre que les restriccions legals a la reutilització potable l’aigua a Espanya probablement no reflecteixin la realitat actual del coneixement internacional i nacional del sector de l’aigua.

També es va acordar que l’ús d’aigua regenerada a Espanya es podria implementar, amb la deguda precaució, si se superessin les barreres legislatives i institucionals.

Els experts van destacar que la posada en marxa d’una estratègia en aquest sentit exigeix ​​el compromís de totes les parts i implica un impuls institucional, decisions polítiques, planificació i implicació.

La reutilització d’aigües regenerades potables és, segons el parer dels experts assistents a la trobada de l’ICRA, un assumpte que va més enllà de l’abastament urbà. Transcendeix també al medi ambient en permetre restablir cabals naturals de lleres fluvials severament explotats, com poden ser els rius del sistema Ter-Llobregat.

Què són les aigües regenerades?

La reutilització d’aigua és el procés que permet tornar a utilitzar l’aigua que ha tingut anteriorment un ús municipal o industrial. Per poder oferir aquest segon ús útil a aquestes aigües és necessari aplicar un tractament addicional al tractament convencional de depuració.

Les aigües tractades per a la seva reutilització es denominen aigües regenerades.

En els sistemes de proveïment d’aigua convencional urbana, l’aigua d’un riu, llac o aqüífer es tracta per complir amb els estàndards d’aigua potable abans de distribuir-se per a tots els usos.

Una vegada que l’aigua és usada, es converteix en aigua residual.

Les aigües residuals són conduïdes a una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) on són tractades en diferents fases abans de tornar a ser abocades al medi.

La depuració d’aigües residuals d’ús domèstic és necessària per a protegir la salut i el medi ambient, ja que contenen contaminants com microorganismes, patògens, nutrients, químics i matèria orgànica.

Les aigües residuals, tant municipals com industrials, una vegada que han passat per les diferents fases del procés de depuració, són majorment abocades al medi natural.

No obstant això, cada vegada és més habitual la seva reutilització i tot apunta que en el futur, l’aigua regenerada serà molt més utilitzada.

Perquè la seva reutilització sigui possible han de rebre tractaments addicionals. Aquests tractaments poden usar diferents processos tecnològics o la combinació de diversos d’ells.

L’elecció d’aquests depèn de factors com contaminants específics, quantitat o qualitat d’aigües residuals entrants, l’ús posterior previst de l’aigua, els costos i altres factors com l’ús d’energia i les opcions disponibles per a l’eliminació de les deixalles.

Tal dia com avui ara fa deu anys es va inaugurar l’edifici H2O, seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ubicada al Parc Científic de la UdG. Un equipament que naixia amb la missió d’esdevenir un pol de referència nacional i internacional en l’àmbit de la recerca de l’aigua, amb els seus més de 6000mi 20 laboratoris destinats a la investigació i transmissió del coneixement.

Laboratoris de la seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

En 10 anys s’ha fet molta feina i són moltes les fites assolides en camps com la reutilització de l’aigua de consum de boca, temes de contaminació química i microbiològica o l’estat dels rius. –explica Damià Barceló, director de l’ICRA–. Tot i que el procés de recerca és lent, ja que cada projecte pot durar entre 3 i 4 anys, són molts els avenços aconseguits en l’última dècada. Avui dia, per exemple, es té molta més informació sobre l’estat de l’aigua i els contaminants emergents que hi podem trobar com són els perfluorats, els microplàstics, pesticides o antibiòtics.”

L’objectiu de l’ICRA és respondre d’una manera global, eficient i competitiva als problemes actuals vinculats al cicle integral de l’aigua i transmetre el coneixement cap a les empreses i les administracions responsables de la seva gestió. És el cas, per exemple, del programa de recerca PLAS-MED que, actualment, és portat a terme per un equip d’investigadors de l’ICRA i en el qual s’avaluen els riscos alimentaris i per a la salut que poden tenir els microplàstics.

Per abordar amb èxit tota la seva tasca, l’ICRA compta amb unes instal·lacions úniques i tecnologies punteres com la Sala de Rius Artificials, la primera que es va construir a Europa i l’única que es troba actualment a Catalunya, amb la qual es poden recrear les condicions de diferents ecosistemes fluvials  per analitzar, entre d’altres, com responen els rius en situacions de sequera o investigar la presència de fàrmacs.

Per donar a conèixer tota la seva tasca i commemorar el 10è aniversari de l’Edifici H2O, l’ICRA té previst organitzar un acte oficial d’aniversari el proper mes de novembre que compartirà amb tota la ciutadania i el poble de Girona.