Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Jul 2019 Comentaris: 0

L’empresa Depuració d’Aigües del Mediterrani (DAM) ha participat, juntament amb el Catalan Water Partnership (CWP), en una investigació que analitza la viabilitat i ús del bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua. La tecnologia és capaç de simular el comportament del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es produeixen a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).

El bessó digital és una recreació virtual “connectada amb sistemes reals”

“L’aplicació del bessó digital a la indústria del sector de l’aigua està encara per explotar i pot ser un aspecte diferenciador en el futur per al disseny i gestió de les EDAR, ja que pot incrementar l’eficiència operativa i de gestió, millorar la presa decisions en temps real i reduir els errors i temps de resposta “. Aquesta és la principal conclusió assolida en el projecte’Estudio de viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’agua’, liderat per l’Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació de la Ciutat Basc (GAIA) i en què ha participat DAM, al costat de l’associació Catalan Water Partnership (CWP), Innovae Augmented Reality Agency i Sastesa.

L’estudi ha analitzat la viabilitat del desenvolupament i aplicació d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, mitjançant una recreació virtual “connectada amb sistemes reals” que permet una gestió integral dels diferents processos i operacions que tenen lloc a l’EDAR.

“L’aplicació del bessó digital a les EDAR és un repte important i suposa un canvi de paradigma en la gestió i manteniment dels equips, pel valor que aporta per a l’enteniment i millora d’infraestructures complexes”, afirma la investigadora de DAM al projecte, Desi Esclapez. Concretament, el treball realitzat en el projecte per l’entitat valenciana s’ha centrat en el desenvolupament del Model 3D i l’estudi d’un bessó digital en la línia de fangs d’una EDAR, així com en el disseny d’un protocol de manteniment a través de realitat virtual augmentada.

“Per al desenvolupament de la investigació s’ha recopilat tota la informació necessària en l’EDAR d’Alzira (València), que és on s’ha aplicat la tecnologia resultant de l’estudi. Inicialment hem dut a terme una anàlisi preliminar de les oportunitats i necessitats i hem dissenyat el model 3D i implementat el prototip de bessó digital. a més, hem dissenyat un protocol de manteniment assistit a través de realitat virtual / augmentada “, assenyala la tècnic de DAM.

Els avantatges del bessó digital a l’EDAR

El bessó digital és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta unió del món físic amb el virtual permet una millor identificació i resolució de les incidències i un major seguiment de les operacions de manteniment.

“Per a les operacions en camp, la solució integra una aplicació mòbil basat en realitat augmentada que facilita al personal de manteniment la localització d’actius, seguiment del procés o l’accés remot a un tècnic més especialitzat que li pugui ajudar”, ressalta Desi Esclapez. No obstant això, la investigadora de DAM ressalta que la veritable revolució d’aquestes simulacions es troba en l’ús de dades en temps real, mitjançant avançades tècniques d’intel·ligència artificial “que poden simular de forma bastant precisa el comportament real del procés de depuració, tractant i gestionant les dades que es poden generar en cadascuna de les etapes dutes a terme en les plantes “.

A més, Desi Esclapez indica que l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes “permetrà l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema”, conclou la tècnic de DAM.

FONT: Tecnoacua.com

Posted by: General 19 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l’estudi ‘Girona 100, SA’ elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d’encarar “futurs reptes” com per exemple l’adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D’altra banda, el 64% de les empreses que s’inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació.

A l’exercici 2017, l’empresa familiar representa el 75% del total de la xifra de negocis i el 85% de l’ocupació de les empreses que componen l’índex Girona 100 SA, fet que suposa un decrement d’1 punt percentual i el manteniment, respectivament, respecte a l’estudi anterior, tot això en el context d’una reducció en dues empreses en el col·lectiu familiar.

 
 

La Indústria càrnia continua com a sector líder en relació amb la xifra de negocis, però des de l’estudi de l’exercici 2014, ja no és el sector d’activitat amb més empreses representades. En concret, el sector d’Altres indústries manufactureres aporta 25 empreses i només 20 la Indústria càrnia, disminuint aquesta última el nombre d’empreses respecte a l’estudi anterior.

Les 100 empreses amb més volum de negoci tenen una percepció positiva de l’entorn econòmic

El sector d’Altres serveis i construcció aporta 15.157 treballadors, en comparació a 4.862 de la Indústria càrnia. La presència d’empreses de treball temporal explica en gran part aquest elevat volum de treballadors, perquè aquest sector ha experimentat un fort increment de més de 2.000 empleats. Malgrat aquesta circumstància, el sector de la Indústria càrnia recupera el segon lloc en termes d’ocupació, mentre que l’any passat el segon sector era Altres indústries manufactureres.

Les empreses del Girona100, SA incrementen per novè any consecutiu la seva xifra de negocis, i registren una millora del 6,33%, que és lleugerament inferior al 6,41% de l’edició 2016. Per altra banda, continua l’increment de la rendibilitat, amb una millora dels marges, resultant amb una rendibilitat mesurada sobre la xifra de negocis d’un 3,46% (3,33% en l’estudi anterior). És el quart exercici consecutiu en què es dona aquest fet.

La xifra de negocis sobre la que es disposa d’informació geogràfica es manté en nivells semblants als de 2016, tot i que presenta un lleuger decrement de la xifra de vendes a mercats exteriors, i es situa lleugerament per sota del 30%. La millora del resultat net en un 10,65% respecte al 2016 és conseqüència, fonamentalment, d’una millora del marge d’explotació. Aquesta millora en el resultat net és el quart any que es produeix de forma consecutiva. La millora és inferior a la registrada el 2015 respecte el 2014 (27%), i la registrada el 2016 respecte el 2015 (43%), representa doncs una moderació en el creixement.

Tots els sectors presenten beneficis de forma agregada en aquesta edició 2017 de l’estudi, igual que en l’edició anterior. La suma total de les pèrdues ha disminuït significativament, i ha passat de 8.940 milers d’euros el 2016 a 2.652 milers el 2017, i pet tant s’ha reduït també de forma rellevant la pèrdua mitjana.

El 2017 les empreses familiars continuen tenint unes rendibilitats sobre la xifra de vendes, sobre actiu i sobre fons propis, superiors a les de les empreses no familiars. Les rendibilitats econòmiques i financeres continuen millorant el 2017 i assoleixen el millor registre de la sèrie històrica 2007-2017.

L’actiu del Girona 100, SA en el 2017 és de 5.202 milers d’euros, fet que suposa un creixement de quasi el 3% en relació amb l’exercici anterior. El fons de maniobra del Girona 100, SA millora en termes absoluts i en termes relatius sobre el total d’actiu respecte el 2016. 
 
En l’estudi del 2017, són les empreses no familiars les que presenten una major ràtio d’endeutament, tal com succeïa el 2016 i el 2015. S’observa, igual que en l’edició precedent, una lleugera disminució en l’endeutament d’ambdós col·lectius el 2017. 
 

Es crea ocupació de forma rellevant

El nombre d’empleats ha incrementat en 3.056 persones respecte el 2016. Per bé que s’ha moderat l’increment experimentat l’exercici anterior que va ser de més de 4.300 persones, s’ha continuat amb la tendència positiva iniciada el 2012 en què es va incrementar el nombre d’empleats en 8 persones, 900 en el 2013, 1.500 el 2014 i 2.900 el 2015. El sector que més llocs de treball ha creat ha estat el d’Altres serveis i construcció

La presència a l’índex de dues empreses de treball temporal explica part de l’increment. Tot i això, si excloem aquest sector es crea una ocupació de més de 1.000 treballadors (665 treballadors en l’edició anterior) en la resta de sectors.

 
L’enquesta de perspectives empresarials de les empreses de l’índex Girona 100, SA d’aquesta edició ha indicat que els resultats del 2018 han millorat respecte el 2017, seguint la tendència marcada en el darrer any, en els tres indicadors que es valoren: facturació, plantilla i activitat a l’estranger.

A això s’hi afegeix que la percepció de l’entorn és positiva per a la majoria d’empreses i sectors, tot i que ha disminuït el grau d’optimisme respecte a les percepcions de l’any passat. La majoria de les empreses enquestades coincideixen en la importància de tres grans fortaleses de les que disposen i han de mantenir: la qualitat del producte i la imatge de marca, seguida dels processos de decisió ràpids i flexibles i l’adopció d’una perspectiva a llarg termini. 

 
Pel què fa a les seves preocupacions, les dues més citades són la creixent competència i el poder negociador dels clients i l’increment del cost de l’energia o de les matèries primeres. La guerra pel talent, que ocupava el primer lloc de preocupació l’any passat, continua essent rellevant però passa a una tercera posició. 
 
D’altra banda, un nombre important de les empreses enquestades coincideix en què les mesures de tipus polític que impulsarien les perspectives empresarials serien: en primer lloc, els incentius a la inversió; en segon lloc, els impostos més baixos; i en tercer lloc, la reducció de la burocràcia i la simplificació fiscal i els acords laborals més senzills i flexibles. 
 
Respecte a les prioritats a mig termini de les empreses enquestades, de forma semblant però no idèntica a l’edició anterior, en primer lloc s’enumera la millora de la rendibilitat, seguida de la innovació en productes, serveis o processos i, en tercer lloc, l’increment de facturació.
 

Una visió retrospectiva de 10 anys

Amb motiu dels 10 anys de l’estudi Girona 100, en aquesta edició s’ha inclòs una visió retrospectiva de diferents indicadors claus de cadascuna de les edicions d’aquest estudi (2007 a 2017). En la pràctica totalitat dels indicadors s’observa una millora generalitzada en comparació a les xifres inicials del 2007,tant en els indicadors en valor absolut com en les diferents ràtios. La xifra de negocis ha experimentat un increment acumulat en termes nominals del 39% sobre la xifra de l’exercici 2007, aquest increment es redueix al 23% en termes deflactats (euros constants). 
 
Tanmateix, e l resultat net ha millorat un 125% respecte a la xifra de 2007 en termes nominals, percentage que es redueix fins aproximadament el 100% considerant xifres deflactades (euros constants), el que suposa duplicar la xifra inicial del 2007. 
 
Des del punt de vista d’anàlisi d’empreses familiars i no familiars, els indicadors comentats també experimenten una evolució positiva. En aquest sentit , l’increment de la xifra de negocis en euros constants és més elevat en el col·lectiu no familiar, que creix en més d’un 80% en els 10 anys d’estudi, mentre que en la familiar creix de forma més moderada, només un 12% respecte el 2007.
 
En relació amb el resultat net en euros constants, el segment d’empreses familiars presenta un increment del 104%, mentre que el no familiar incrementa en un 83%. En relació amb l’ocupació, s’observa una evolució positiva des de l’exercici 2012 i la xifra d’ocupació total ha passat d’aproximadament 20 mil treballadors el 2007 a 33 mil treballadors el 2017. La xifra mitjana d’empleats també ha experimentat una evolució positiva per als dos col·lectius: ha augmentat 149 empleats en el col·lectiu de les empreses familiars i 70 en les no familiars.
 
Finalment, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants es inferior a la xifra base del 2007 en un 7,4%, registrant una evolució irregular amb caigudes des del 2014. Si observem l’evolució per als dos col·lectius, s’observa que el cost mig per empleat en euros constants és inferior en ambdòs col·lectius.
 
Posted by: General 11 Jul 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

El projecte CIMEC, en el qual hi ha participat l’equip de Girona del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), ha col·laborat en la creació d’una nova generació de sistemes ciberfísics amb aplicacions que incorporen la intel·ligència artificial i la sensòrica a l’àmbit de la fabricació de grans components per als sectors de l’energia, el naval, el ferroviari i l’aeronàutic.

En concret, CIMEC ha desenvolupat noves tecnologies de mesurament i diversos components mecànics que tindran un impacte “molt positiu” en la competitivitat de la indústria metall-mecànica i en les indústries de base “per a sectors d’alt valor estratègic”, destaca el gerent d’Eurecat a Girona, Guillem Quintana.

Una nova tecnologia desenvolupada a Girona aplica intel·ligència artificial a la fabricació de peces mecàniques

Segons explica, el projecte s’enquadra en la denominada indústria 4.0 i “suposa un avenç per tal que la màquina, dotada d’un sistema d’intel·ligència artificial, pugui fer autodiagnosi de la qualitat del procés que s’està duent a terme”.

En conjunt, CIMEC aporta noves tecnologies en processos de producció existents en l’àmbit de la mecatrònica, amb la inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sistemes de monitorització al núvol, per tal de millorar la qualitat dels components i assegurar així el millor diagnòstic de la zona superficial de les peces mecanitzades, un pas en la direcció de la indústria 4.0, considerada la quarta revolució industrial.

En concret, el projecte ha contribuït a desenvolupar una fresadora de grans dimensions i una rectificadora vertical, ambdues dotades d’un sistema de diagnòstic automàtic de la qualitat superficial de peça. Els exemples d’ús s’han enfocat al mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas i a la fabricació de rodaments per a aerogeneradors.

“Hem aplicat els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació per mecanització, un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta el gerent d’Eurecat Girona.

En paraules del cap del projecte per part d’Eurecat, Arcadi Castanyer, les innovacions de CIMEC permetran a les empreses “fabricar correctament, amb qualitat i a la primera, reduint així sobrecostos per reprocessats”. D’aquesta manera, detalla, “s’optimitzen els paràmetres de procés per augmentar els ratis d’arrencada de material i evitar inestabilitats”, que comporten “faltes de qualitat en peces en procés de mecanització”.

La iniciativa ha estat liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquines-eina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO.

CIMEC ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per la Unió Europea, en el marc de la convocatòria Retos-Colaboración 2016, en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”, del Programa Estatal de Investigació, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes a la Societat, i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Wikiloc té 3.684.334 membres que exploren i comparteixen 8.704.918 itineraris a l’aire lliure i 14.724.667 fotos.

Wikiloc s’ha convertit en 12 anys en una base de dades amb 8,5 milions d’itineraris i 3,5 milions d’usuaris

Va néixer com un espai on compartir fotos de les excursions que realitzava un grup d’amics, però el projecte de Jordi Ramot s’ha convertit en una de les comunitats més extenses de rutes a tot el món. Amb una mica més de 12 anys de vida, Wikiloc compte en el sistema amb més de 8 milions i mig de rutes i uns 3 milions i mig d’usuaris registrats que aprofiten aquesta gegant base de dades per inspirar-se en els seus viatges i excursions i compartir les seves experiències .

Jordi Ramot és enginyer informàtic i un gran aficionat al muntanyisme que gaudeix fent excursions i fent fotos dels llocs que visita. Va ser precisament el desig de compartir aquestes experiències el que el va portar a crear a finals de 2005 una pàgina web en la qual pujava les imatges de les seves rutes en BTT i a la qual es van apuntar alguns amics. Un temps després aquest informàtic va decidir fer un pas més i unir la seva professió amb la seva passió i crear un espai en què poguessin compartir també un mapa amb el trajecte detallat d’aquestes excursions.

Era abans de Google Maps per la qual cosa vaig estar molt temps treballant per dur mapes convencionals a un format digital per poder traçar les rutes “, explica Ramot. De fet, el creador d’aquesta comunitat explica que havia de contactar amb biblioteques i arxius locals per demanar accés a la cartografia dels espais que volia incloure a la web.

Aquest embrió va anar creixent fins que el 7 d’abril de 2006 Wikiloc es va llançar de manera oficial. Poc després, quan Google Maps va arribar a Espanya, es va adaptar a aquesta gran plataforma per oferir els mapes de les rutes. “Va simplificar molt la feina, vam passar de milers de línies de codi a unes 20 o 30 per obtenir el mateix resultat”, assegura el cofundador de l’empresa.

De Girona al món sencer

El projecte, gestat a les comarques gironines, va començar amb Ramot treballant des de casa i la incorporació una mica més tard de la seva companya, Montserrat Jordi, però, sobretot es sustenta en la participació de tota una comunitat d’usuaris.
A la web, excursionistes i aficionats poden detallar les seves rutes amb GPS i compartir-les amb la resta d’internautes al costat de fotografies de l’entorn que visiten. Així mateix, poden triar una de les opcions i descarregar-la als seus dispositius GPS o els seus mòbils per fer l’excursió. I encara que la zona de Girona i Catalunya és una de les més populars, s’ha estès arreu del món. De fet, el fundador de Wikiloc recorda amb un somriure que el primer dia de funcionament de la plataforma, algú va publicar una ruta al Japó. “No ens ho crèiem”, afirma.

Uns reconeixements que han arribat des de l’inici. Ja el 2006, Google Maps Espanya va premiar Wikiloc per la seva integració amb la plataforma i al llarg d’aquests 12 anys National Geographic i altres entitats han destacat la pàgina web o el seu app mòbil. De fet, el passat mes de maig l’empresa va rebre dos premis. El primer va ser de la mà del fabricant de dispositius GPS Garmin, per l’aplicació vinculada al seu sistema, i a finals de mes Apple va destacar Wikiloc com l’app del dia a Apple Store.

La plataforma també col·labora amb algunes entitats i associacions que publiquen les seves pròpies rutes. Per exemple, Costa Brava Pirineu de Girona o la Generalitat, que ofereixen propostes per als visitants de la zona. Una vessant que Ramot assegura que va sortir per part de la petició de les entitats, i que a poc a poc es va estenent a altres països.

L’equip de Wikiloc també ha crescut amb el temps. Ramot explica que, gràcies a la publicitat, van poder contractar més personal i, més endavant, l’entrada de Manuel Roca -cofundador de Atrapalo.com- com a inversor va permetre fer un salt més com a equip. En l’actualitat, Wikiloc compta amb una plantilla de nou persones que treballen principalment des de les oficines de l’empresa al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i estan en procés de recerca de nous integrants.

Però a més de l’equip, Ramot també destaca les aportacions d’usuaris i internautes que han permès que Wikiloc es converteixi en un projecte global. Així, mentre que les versions en català, castellà i anglès van sortir des de Girona, el suport voluntari d’altres usuaris ha permès que la plataforma estigui disponible en 22 idiomes diferents. D’altra banda, alguns hackers han ajudat a solucionar possibles problemes amb la web o les aplicacions de Wikiloc.

A poc a poc, però bé

Ramot, que assegura que mai s’hauria imaginat que Wikiloc arribaria tan lluny, reconeix que el creixement de la plataforma ha estat pausat. “A vegades ens hagués agradat fer coses més immediates, però preferim oferir un producte del que estiguem orgullosos encara que ens porti una mica més de temps”, admet. En aquest sentit, rebutja que la companyia es converteixi en una oficina amb més de 50 empleats de la nit al dia, i es mostra content amb la família que han creat.

Per al futur, Wikiloc està treballant en la introducció d’un sistema de suggeriments en funció de les rutes preferides o realitzades per cada usuari, així com en la millora de les aplicacions mòbils. D’altra banda, espera poder integrar la plataforma amb altres dispositius GPS portàtils més enllà dels de Garmin. També esperen fer millores a la web i és que Ramot assenyala que, malgrat que l’app ha crescut moltíssim, “la gent segueix visitant Wikiloc a través de la pàgina web per poder veure les fotos en pantalla gran, algunes són espectaculars”.

I entre els països als quals li agradaria arribar, Ramot destaca tres filons amb un gran potencial: Estats Units “per la seva extensió i la varietat de paisatges”, Austràlia i Nova Zelanda “per la bellesa dels seus llocs”. El que té clar Ramot, és que Wikiloc és un projecte en contínua evolució. “Si algú em pregunta si en cinc anys Wikiloc estarà acabat, li diré que no. perquè queda moltíssim per explorar, a part que la tecnologia canvia “, afirma. “Mentre hi hagi interès per descobrir el món, tindrem coses per fer”, conclou.

Les rutes gironines favorites de l’equip de Wikiloc

A més de Girona, l’equip de Wikiloc destaca la gran varietat de propostes que hi ha a la comunitat. Així, a part dels recorreguts a peu o amb bicicleta -el embrió del projecte-, es poden trobar idees per fer en caiac o trineu de gossos. D’altra banda, assenyalen que un dels principals atractius de la web són les fotografies que pengen els usuaris, i com a curiositat expliquen que pràcticament es pot recórrer el Temps de Flors a través de les excursions que pugen els internautes. I pel que fa a fotografies espectaculars, destaquen les de la selecció de volcans, on es poden veure alguns en erupció. Repassem algunes de les rutes preferides de l’equip de Wikiloc.

  • Camí de Ronda S’Agaró: la zona preferida per a Jordi i Montserrat. Tots dos destaquen que és una ruta accessible per a tota la família i fins i tot en cadira de rodes gràcies a la presència de rampes. A més, asseguren que el paisatge de la Costa Brava no té preu.
  • La ruta de Vallter passant pel refugi d’Ulldeter és una opció molt popular entre les rutes de muntanya gironines. Les excursions per muntanya són les favorites de la Berta.
  • Ivan opta per les rutes que envolten l’estany de Banyoles i el seu entorn, i destaca la gran varietat que hi ha d’elles: “Algunes fins i tot es poden fer en segway”, assenyala.
  • Sant Pere de Rodes: una ruta molt coneguda i que es pot fer tant a peu, com en bicicleta o en cotxe. Jordi, la recomana al costat de l’opció de passejar després pel Cap de Creus.
  • Trepitja Garrotxa, una trail solidari que ja va per la seva cinquena edició, i el primer que va fer Roger a la zona.
  • La pujada al Bassegoda; des del poble Albanyà i endinsant-se en la muntanya. Una zona reconeguda per la seva baixa contaminació lumínica que ha enamorat a Pau.
  • Finalment, Kaishi destaca les trobades que es fan entre usuaris de Wikiloc, en els quals es fan rutes per la zona, una forma de conèixer a altres fanàtics de les excursions i que ha nascut per iniciativa de la comunitat. “En l’última vam anar fins a 150 persones”, assenyala.

En Wikiloc tindrem coses per fer mentre hi hagi interès per descobrir el món “

Jordi Ramot Cofundador de Wikiloc

El centre tecnològic Eurecat (membre de TECNIO) presenta una llar que cuida de la salut dels que hi viuen mitjançant dispositius connectats a Internet que permeten el seguiment de les seves constants vitals, la personalització dels seus hàbits i rutines, fer exercicis de rehabilitació o s’asseguren que segueixin uns bons hàbits d’alimentació, a la fira IOT Solutions World Congress, que té lloc a Barcelona del 25 al 27 d’octubre.

En concret, Eurecat donarà a conèixer un nou sistema de monitorització que fa possible prendre paràmetres clínics físics com la tensió, el pes, les pulsacions, els nivells de glucosa o la temperatura, així com respondre qüestionaris personalitzats i establir consultes virtuals des de casa o qualsevol ubicació.

Aquest nou sistema de telemonitorització, denominat ekenku, és òptim per al seguiment de les constants en casos de malalts crònics complexos o de pacients que requereixen aquesta atenció, com pot ser després d’episodis aguts o abans i després d’una intervenció.

Smarthome

Solucions IoT per a Smarthomes i ehealth

En paraules del director d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, es tracta d’una solució “molt transparent i fàcil d’utilitzar per part del personal sanitari i de l’usuari”, que permet que el pacient no hagi d’estar ingressat a l’hospital en casos que prescrigui el metge, ja que “por ser vigilat per prevenir aguditzacions des de qualsevol lloc”.

L’aposta d’Eurecat en l’entorn de l’SmartHome i l’eHealth es completa amb ekauri, una solució IoT que, a través d’un petit grup de sensors sense fils repartits en el domicili, possibilita la personalització d’hàbits i rutines tenint especial cura amb mantenir la intimitat de la llar. Aquest sistema permet la creació de nous serveis per millorar la qualitat de vida, la seguretat i l’autonomia de les persones majors, amb discapacitat o dependència que viuen o passen moltes hores soles a casa.

La casa connectada a Internet també incorpora la plataforma de rehabilitació a domicili Rewire, que utilitza jocs de Kinect i d’altres gadgets pel monitoratge de les tasques de rehabilitació pautades i personalitzades des d’una estació clínica remota.

Eurecat ha participat també en el desenvolupament d’un robot intel·ligent que vetlla perquè la gent gran compleixi les seves dietes. Es tracta de ChefMySelf, un sistema de cuina intel·ligent que personalitza i automatitza la preparació de les dietes, especialment pensat perquè les persones grans mantinguin hàbits saludables d’alimentació.

El robot proporciona eines per programar els àpats setmanals i recomana menús en funció de l’estat de cada usuari i de si pateix algun tipus de malaltia. D’acord amb la programació setmanal, genera la llista de la compra i la reflecteix sobre el dispositiu mòbil de l’usuari. La màquina també inclou funcionalitats que permeten la monitorització del consum diari de calories, vitamines i minerals perquè l’usuari controli la seva alimentació. Per motivar la interacció social, ChefMySelf ofereix un conjunt de serveis per a publicar i comentar noves receptes produïdes pels propis usuaris, als que permet interactuar amb l’enviament de missatges.

millestone-girona-iii

L’artista Anna Taratiel en un moment de la seva producció artística

La façana del Centre de Robòtica Submarina del Parc Científic i Tecnològic de la UdG s’ha convertit en el llenç on l’artista de Terrassa, Anna Taratiel ha plasmat el seu estil particular, on parla del concepte de l’aura a l’art de Walter Benjamin a qui es rendia homenatge en el seu  75è aniversari de la seva mort.

Durant una setmana, l’artista ha estat treballant en aquesta obra i convertint a tots aquells que treballen al ParcUdG en  espectadors del work in progress i de la transformació artística d’aquest espai.

Milestone Project és un festival d’Art Urbà i Pensament que se celebra anualment a la ciutat de Girona. Un projecte amb una programació multi disciplinar, un gran experiment cultural que abasta tota la ciutat i que, aquest any, ha traspassat les fronteres del centre de la ciutat per portar l’art urbà a diferents racons més allunyats del centre.

El Milestone Project  és la cultura i el pensament com a eina de renovació sociopolítica, que es desenvolupa com a expositor, connector i productor d’art contemporani i pensament. Aquest any, el Debat Milestone, s’ha centrat en l’aura a l’art de Walter Benjamin, un concepte que aquest identifica amb la amb la singularitat, amb l’experiència de l’irrepetible. La reproducció tècnica destrueix aquesta ‘originalitat’ i ja no és possible calibrar el valor d’un objecte pel que fa al seu valor ritual, sinó només a partir del seu valor exhibitivo. La pèrdua de l’originalitat per l’existència de múltiples reproduccions provoca que l’art es torni un objecte el valor no pot ser dimensionat en referència al seu funcionament dins de la tradició.

En aquests cinc anys de festival, ja s’han fet fins a 30 obres de gran format en diversos espais de la ciutat. Una de les obres més recordades és la de la Cocollona, ubicada al carrer Bonastruch de Porta.

Posted by: General 02 Set 2016 Comentaris: 0

Nous horitzons

El premi de la FPdGi ha posat en relleu la feina feta els últims anys per Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983), doctora en química per la Universitat de Girona però formada també a la Universitat de Califòrnia i a la Lliure de Brussel·les. “M’estan sorgint moltes possibilitats interessants, però ara mateix la meva intenció és continuar investigant aquí”, explica.

La investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona Sílvia Osuna va rebre el premi Fundació Princesa de Girona (FPdGi) en la categoria de recerca científica per la seva contribució a desenvolupar una nova forma de disseny d’enzims que, segons preveia el jurat, permetrà en un futur abaratir la producció de fàrmacs. L’especialista en farmacologia i computació empordanesa espera que el premi li doni ales en un camp de recerca que es troba a les beceroles.

El jurat ha valorat el seu nou mètode de disseny d’enzims a partir de la química computacional. Per qui s’hagi perdut ja: què són els enzims?
 
Els enzims son biomolècules, bàsicament proteïnes que tenim el cos i que acceleren les reaccions químiques. Totes les reaccions que tenim al nostre cos són gracies al enzims i, si no fos per ells, no es podrien donar perquè anirien molt a poc a poc.
I vostè en dissenya…
La idea és agafar enzims naturals i fer canvis en la seva estructura perquè facin altres reaccions que ens interessin. En el meu cas, és per sintetitzar fàrmacs, però les possibilitats van molt més enllà i es poden sintetitzar enzims per aconseguir pràcticament qualsevol objectiu o producte.
Com es dissenyen?
Es pot fer per tècniques experimentals, que tenen el problema que són molt cares i quan te’n surts tens un enzim que funciona, però no saps per què, de manera que la inversió no et serveix per a altres casos. L’altra manera de fer-ho, a la qual em dedico, és mitjançant la química computacional, és a dir, amb ordinadors. Té l’avantatge que és un mètode molt més barat perquè pots fer tantes proves com vulguis i només dur al laboratori les que ja creus que funcionaran. És un sistema molt més racional, perquè entens els efectes dels canvis que fas a estructura i ho pots aplicar a futurs dissenys. No té sentit dissenyar enzims sense entendre’ls.
I la idea del seu treball és crear un protocol per dissenyar enzims per a qualsevol reacció d’interès farmacèutic.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Sílvia Osuna guardonada amb el Premi FPdeGi de recerca científica

Exacte. En realitat la química computacional es basa en aplicar models matemàtics per resoldre problemes químics. El que fem és enviar càlculs amb simulacions que caracteritzen l’estructura i sabem quines posicions de l’enzim haurien de mutar per accelerar una determinada reacció.
Així doncs, vostè és una química que treballa amb ordinadors.
Sí, nosaltres necessitem ordinadors connectats a internet per poder enviar els càlculs als supercomputadors com el Mare Nostrum.
El seu mètode realment abaratirà els costos de la producció farmacèutica?
S’abarateix en molts moments; per començar, en el moment de dissenyar l’enzim, perquè ja és molt més barat. A banda, si canviem els catalitzadors que fan servir a les indústries, que estan basats en metalls de transició, i utilitzem un enzim, això farà que la industria estalviï costos, perquè podrà aconseguir el producte en condicions molt més suaus, i que s’obtingui el producte pur, sense impureses que després s’hagin de treure.
Quines limitacions tècniques té la seva feina?
Les simulacions de dinàmiques moleculars no són gens fàcils, de manera que requereixen unes targetes gràfiques que tenen pocs ordinadors, com per exemple el Mare Nostrum. De manera que hem de recórrer a la supercomputació per fer els càlculs més complicats.
Per què va triar els enzims com a camp de la seva recerca?
Des de sempre m’ha cridat molt l’atenció la bioquímica, i els enzims en especial, perquè la vida tal com la coneixem és gràcies als enzims. Sense ells les reaccions químiques no es podrien dur a terme i, per tant, no existiríem. Per dissenyar enzims necessites saber com funcionen i entendre el funcionament dels millors catalitzadors que hi ha, que hem aconseguit gràcies a anys i anys d’evolució; és d’allò més interessant. A més, és important perquè moltes malalties del nostre cos es donen perquè enzims no treballen bé o treballen massa, de manera que aquesta també és una via interessant d’investigació.
Posted by: General 01 Jul 2016 Comentaris: 0

El passat 29 de juny es va celebrar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG la Jornada “Les oportunitats de finançament europeu de la R+D+i en l’àmbit de la salut”organitzat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Institut Carlos III (ISCIII) i el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO).

L’objectiu de la Jornada va ser conèixer i identificar les oportunitats per accedir al finançament europeu per a la recerca i la innovació que, actualment, representa el 30% de tot el finançament públic per a la R+D+i.

La Jornada estava destinada a tot el personal investigador i el personal de suport a la recerca (infermers, tècnics de laboratori, gestors i coordinadors de projectes i assajos clínics, etc.) de qualsevol especialització o àrea vinculada a la salut que estigués interessat a conèixer les oportunitats de finançament europeu.

A la jornada van intervenir la Sra. Lucía del Río, punt nacional de contacte del Consell Europeu de Recerca, el Sr. Juan Riese, punt nacional de contacte del Repte Social 1: Salut, Canvi Demogràfic i Benestar i assessor científic del programa H2020, i la Sra. María José G. Suso, punt nacional de contacte del programa de Salut de la DG Sante. Membres de l’Oficina de Projectes Europeus del Institut Carlos III, els quals acumulen una àmplia experiència en els aspectes tècnics i científics relatius a la participació en projectes europeus de salut.

La jornada va començar amb una introducció del programa Horitzó 2020 i es van presentar les principals característiques de la convocatòria d’ajuts 2017 del European Research Council (ERC) i les accions Marie Skłodowska-Curie(MSCA). Tot seguit, es va donar pas a les convocatòries del programa H2020 en el Repte Social 1 de Salut, així com algunes Grans Iniciatives −Innovative Medicines Initiative (IMI-2), European & Developing Countries Clinical Trials Partnership (EDCTP-2), Active & Assisted Living Programme (AAL),Neurodegenerative Reseach (JPND)− i les ERA-Nets sobre resistència antimicrobiana (AMR), malalties infeccioses (Infect-ERA), neurociència (Neuron) o investigació translational en cancer (TRANSCAN), entre d’altres. Finalment, es va presentar el 3er Programa de Salut de la Direcció General de Salut (CHAFEA).

La jornada va finalitzar amb un networking entre assistents i experts on es van poden intercanviar visions i experiències.

Posted by: General 30 Jun 2016 Comentaris: 0

El passat 29 de juny es va celebrar al Parc científic i tecnològic de la Universitat de Girona, la jornada “Vies de col·laboració conjunta per al desenvolupament d’oportunitats tecnològiques disruptives” dirigida a empreses, investigadors i emprenedors per explorar vies de col·laboració conjunta per al desenvolupament d’oportunitats tecnològiques disruptives de la mà de Tecnalia Ventures.Jornada Tecnalia

L’esdeveniment, organitzat pel Parc Científic, Tecnalia Ventures i la Oficina de Transferència Tecnològica de la Universitat de Girona, va servir per presentar els serveis en I+D a empreses i les capacitats tecnològiques i de col·laboració en projectes que s’ofereixen des de Tecnalia, així com el fons Omega de Tecnalia Ventures el qual es focalitza en el desenvolupament de productes tecnològics d’alt impacte.

Durant la jornada, en Jon Ander Ormaza, responsable de la definició i posta en marxa de l’estratègia de mercat i màrqueting de la divisió de ICT/ESI Tecnalia va presentar les capacitats i infraestructures de recerca del centre tecnològic, número 1 a nivell europeu en el retorn pel que fa a la participació en projectes competitius internacionals. En la segona part, l’Asier Sesma, emprenedor i responsable d’inversions del sector TIC de Tecnalia Ventures, empresa 100% de Tecnalia constituïda amb l’objectiu de convertir els actius tecnològics innovadors en nous negocis rentables i sostenibles amb impacte a la societat, ens va presentar els seus programes d’incubació i emprenedoria tecnològiques, així com el seu fons de finançament (VC) FONDO OMEGA.

Finalitzada la jornada, 6 empreses del Parc van tenir una reunió B2B amb els responsables del centre tecnològic per presentar les seves propostes d’emprenedoria tecnològica.

Jornada Tecnalia