Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0

Nextil, firma tèxtil que compta amb marques com Treiss, EFA, Ritex, SICI, Playvest, Anna Llop o Dogi, impulsa la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació amb l’adquisició del 51% de l’empresa gironina ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  Horizon Greendyes, segons ha informat la companyia.

Horizon Greendyes

Horizon Greendyes està especialitzada en el desenvolupament de processos de tintura basats en tints naturals

En concret, Nextil ha precisat que l’operació ascendeix als 300.000 euros. Horizon Greendyes és un laboratori d’innovació en l’àmbit tèxtil especialitzat en el desenvolupament de processos de tintura per a teixits mitjançant pigments naturals.

Les dues companyies porten més de dos anys desenvolupant conjuntament un procés de tintura tèxtil pioner, basat en pigments i additius naturals, no contaminants, amb baix consum d’energia i aigua, i de comportament similar a la tintura química tradicional, mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

D’aquesta manera, la integració de Horizon Greendyes en el grup Nextil és l’evolució natural d’una relació de “aposta mútua” per una producció més sostenible. Així, la tècnica desenvolupada per Horizon Greendyes, i implementada juntament amb Nextil, no només fa possible que el color sigui més durador i resistent, sinó que, a més, redueix els temps i costos de fabricació i afavoreix un estalvi molt significatiu d’aigua i energia .

En aquest procés, la pigmentació es realitza en fred, de manera que es redueix el consum d’energia en un 75%, a més que no utilitza cap component químic en el procés, de manera que l’aigua emprada torna a utilitzar-se en un circuit tancat .

Amb l’adquisició d’aquest laboratori d’innovació, Nextil obté l’exclusivitat per a l’explotació d’aquesta tècnica en la fabricació de teixits i peces, el que li permetrà respondre a una demanda creixent de productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

FONT: cincodias.elpais.com

Posted by: General 10 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’empresa Playbrand, membre de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, ha obtingut el reconeixement en la categoria Bones Pràctiques Empresarials Reforma Horària, per la incorporació de pràctiques innovadores per a la millora de la gestió del temps i la felicitat de les persones, dels premis Respon.cat celebrats a Girona el passat dia 27 de novembre.

Sobre Playbrand
Playbrand és una agència i consultoria de màrqueting especialitzada en el posicionament de marques en entorns digitals. Playbrand ajuda les marques i les organitzacions a comprendre les regles dels entorns online, a integrar-les en la seva cultura empresarial i a dissenyar objectius, accions i projectes amb ADN digital i per al nou consumidor.
Sobre la Xarxa Gironina per a la reforma horària

La Xarxa és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Girona i formada per empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària. Dins del marc de l’Agència de Promoció Econòmica, aquest projecte té com a objectiu facilitar una millor gestió del temps i la compaginació de la vida laboral, familiar i personal per afavorir la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant l’empresa com les persones que hi treballen, i contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones de la ciutat.

Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa:

  • Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  • Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.
  • Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  • Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Aquesta iniciativa permet:

  • Posar en valor les bones pràctiques
  • Identificar oportunitats de millora
  • Intercanviar i difondre coneixements i experiències en l’àmbit dels horaris i la gestió del temps
  • Reconèixer i promoure la tasca de les empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària
Sobre Respon.cat
Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses. Es pretén oferir l’espai de trobada i col·laboració entre empreses de sectors, territoris i dimensions diverses, per tal de construir una iniciativa que sigui de servei per a una gran diversitat d’empreses sabent captar el sentit diferencial que l’RSE pot tenir en cadascuna.
Posted by: General 10 Des 2018 Comentaris: 0
reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0

El software, desenvolupat en el marc del projecte Novedar_Consolider, integra informació de més de 250 tecnologies de tractament d’aigües residuals i aplica criteris d’avaluació de tipus tècnic, econòmic i ambiental. Cobalt Water Global té seu a Nova York i Ghent i ofereix solucions per a una gestió més sostenible de l’aigua.

EDSS del LEQUIA

El sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

La consultora internacional Cobalt Water Global ha arribat a un acord amb el consorci del projecte Novedar_Consolider –integrat per onze universitats i centres de recerca d’Espanya i els Països Baixos en l’àmbit de l’aigua– per comercialitzar el software NOVEDAR_EDSS desenvolupat pel grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG). Aquest sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

El NOVEDAR_EDSS parteix de la premissa que no hi ha única solució de depuració, sinó que les característiques de l’aigua residual i l’emplaçament de la planta determinen en cada cas quina és la millor combinació de tecnologies. Amb aquesta visió, el software s’estructura en tres bases de dades. La primera es nodreix de les dades de 250 tecnologies de tractament d’aigües i de fangs; la segona, d’informació sobre la seva compatibilitat; i la tercera, dels requeriments legislatius.

Aquesta gran quantitat de dades s’ha obtingut sobretot de la literatura científica, però també d’un gran nombre d’entrevistes amb experts, tant de l’àmbit acadèmic com d’empreses del sector aigua, fusionant el coneixement teòric i pràctic amb l’empíric per mitjà de la intel·ligència artificial. Una altra particularitat del software és que les alternatives de tractament són comparades i avaluades amb criteris de tipus tècnic (per exemple la qualitat de l’aigua tractada), econòmic (consum energètic) i ambiental (emissions de gasos hivernacle).

La comercialització del NOVEDAR_EDSS reafirma la clara vocació del grup LEQUIA i, en particular, de la línia de sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS), per transferir els resultats de la seva recerca a la societat, aquesta vegada, en un entorn internacional. Cobalt Water Global és una consultora en l’àmbit de l’aigua amb seu a Nova York i a la ciutat flamenca de Ghent (Bèlgica). L’empresa va ser fundada per l’enginyer i emprenedor Jose Porro –que havia treballat com a investigador a la UdG a través de la xarxa Marie Curie “SANITAS” – i té com a missió principal millorar la sostenibilitat del cicle urbà de l’aigua a través de la modelització i la intel·ligència artificial.

El CEO de Cobalt Water Global, Jose Porro, afirma que “el moment en què arriba aquest acord no podia ser més idoni en vista dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, particularment el número 6 sobre l’accés a l’aigua i al sanejament”. Porro també subratlla que “no es tracta de construir qualsevol instal·lació per ampliar la cobertura del tractament d’aigua residual, sinó d’identificar quina és la solució més pràctica i sostenible en cada cas. El Novedar_EDSS és l’única eina que pot fer aquesta tasca de manera ràpida i dins d’una única plataforma”. “És una excel·lent oportunitat”, conclou.

Per la seva part, l’investigador del LEQUIA Manel Poch assenyala que, pel grup, això suposa “una gran oportunitat per continuar transferint els resultats de la recerca en sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals, no només localment, sinó també internacionalment, i sobretot perquè l’eina ajuda els gestors del sector de l’aigua en una tasca molt complexa”. “A més a més, ens encanta que aquesta iniciativa vingui de la mà d’algú que va formar part del nostre grup i que no només entén la nostra visió sinó també les necessitats reals del sector de l’aigua”, finalitza.

FONT: LEQUIAUDG

 

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0 Tags:

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Wikiloc té 3.684.334 membres que exploren i comparteixen 8.704.918 itineraris a l’aire lliure i 14.724.667 fotos.

Wikiloc s’ha convertit en 12 anys en una base de dades amb 8,5 milions d’itineraris i 3,5 milions d’usuaris

Va néixer com un espai on compartir fotos de les excursions que realitzava un grup d’amics, però el projecte de Jordi Ramot s’ha convertit en una de les comunitats més extenses de rutes a tot el món. Amb una mica més de 12 anys de vida, Wikiloc compte en el sistema amb més de 8 milions i mig de rutes i uns 3 milions i mig d’usuaris registrats que aprofiten aquesta gegant base de dades per inspirar-se en els seus viatges i excursions i compartir les seves experiències .

Jordi Ramot és enginyer informàtic i un gran aficionat al muntanyisme que gaudeix fent excursions i fent fotos dels llocs que visita. Va ser precisament el desig de compartir aquestes experiències el que el va portar a crear a finals de 2005 una pàgina web en la qual pujava les imatges de les seves rutes en BTT i a la qual es van apuntar alguns amics. Un temps després aquest informàtic va decidir fer un pas més i unir la seva professió amb la seva passió i crear un espai en què poguessin compartir també un mapa amb el trajecte detallat d’aquestes excursions.

Era abans de Google Maps per la qual cosa vaig estar molt temps treballant per dur mapes convencionals a un format digital per poder traçar les rutes “, explica Ramot. De fet, el creador d’aquesta comunitat explica que havia de contactar amb biblioteques i arxius locals per demanar accés a la cartografia dels espais que volia incloure a la web.

Aquest embrió va anar creixent fins que el 7 d’abril de 2006 Wikiloc es va llançar de manera oficial. Poc després, quan Google Maps va arribar a Espanya, es va adaptar a aquesta gran plataforma per oferir els mapes de les rutes. “Va simplificar molt la feina, vam passar de milers de línies de codi a unes 20 o 30 per obtenir el mateix resultat”, assegura el cofundador de l’empresa.

De Girona al món sencer

El projecte, gestat a les comarques gironines, va començar amb Ramot treballant des de casa i la incorporació una mica més tard de la seva companya, Montserrat Jordi, però, sobretot es sustenta en la participació de tota una comunitat d’usuaris.
A la web, excursionistes i aficionats poden detallar les seves rutes amb GPS i compartir-les amb la resta d’internautes al costat de fotografies de l’entorn que visiten. Així mateix, poden triar una de les opcions i descarregar-la als seus dispositius GPS o els seus mòbils per fer l’excursió. I encara que la zona de Girona i Catalunya és una de les més populars, s’ha estès arreu del món. De fet, el fundador de Wikiloc recorda amb un somriure que el primer dia de funcionament de la plataforma, algú va publicar una ruta al Japó. “No ens ho crèiem”, afirma.

Uns reconeixements que han arribat des de l’inici. Ja el 2006, Google Maps Espanya va premiar Wikiloc per la seva integració amb la plataforma i al llarg d’aquests 12 anys National Geographic i altres entitats han destacat la pàgina web o el seu app mòbil. De fet, el passat mes de maig l’empresa va rebre dos premis. El primer va ser de la mà del fabricant de dispositius GPS Garmin, per l’aplicació vinculada al seu sistema, i a finals de mes Apple va destacar Wikiloc com l’app del dia a Apple Store.

La plataforma també col·labora amb algunes entitats i associacions que publiquen les seves pròpies rutes. Per exemple, Costa Brava Pirineu de Girona o la Generalitat, que ofereixen propostes per als visitants de la zona. Una vessant que Ramot assegura que va sortir per part de la petició de les entitats, i que a poc a poc es va estenent a altres països.

L’equip de Wikiloc també ha crescut amb el temps. Ramot explica que, gràcies a la publicitat, van poder contractar més personal i, més endavant, l’entrada de Manuel Roca -cofundador de Atrapalo.com- com a inversor va permetre fer un salt més com a equip. En l’actualitat, Wikiloc compta amb una plantilla de nou persones que treballen principalment des de les oficines de l’empresa al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i estan en procés de recerca de nous integrants.

Però a més de l’equip, Ramot també destaca les aportacions d’usuaris i internautes que han permès que Wikiloc es converteixi en un projecte global. Així, mentre que les versions en català, castellà i anglès van sortir des de Girona, el suport voluntari d’altres usuaris ha permès que la plataforma estigui disponible en 22 idiomes diferents. D’altra banda, alguns hackers han ajudat a solucionar possibles problemes amb la web o les aplicacions de Wikiloc.

A poc a poc, però bé

Ramot, que assegura que mai s’hauria imaginat que Wikiloc arribaria tan lluny, reconeix que el creixement de la plataforma ha estat pausat. “A vegades ens hagués agradat fer coses més immediates, però preferim oferir un producte del que estiguem orgullosos encara que ens porti una mica més de temps”, admet. En aquest sentit, rebutja que la companyia es converteixi en una oficina amb més de 50 empleats de la nit al dia, i es mostra content amb la família que han creat.

Per al futur, Wikiloc està treballant en la introducció d’un sistema de suggeriments en funció de les rutes preferides o realitzades per cada usuari, així com en la millora de les aplicacions mòbils. D’altra banda, espera poder integrar la plataforma amb altres dispositius GPS portàtils més enllà dels de Garmin. També esperen fer millores a la web i és que Ramot assenyala que, malgrat que l’app ha crescut moltíssim, “la gent segueix visitant Wikiloc a través de la pàgina web per poder veure les fotos en pantalla gran, algunes són espectaculars”.

I entre els països als quals li agradaria arribar, Ramot destaca tres filons amb un gran potencial: Estats Units “per la seva extensió i la varietat de paisatges”, Austràlia i Nova Zelanda “per la bellesa dels seus llocs”. El que té clar Ramot, és que Wikiloc és un projecte en contínua evolució. “Si algú em pregunta si en cinc anys Wikiloc estarà acabat, li diré que no. perquè queda moltíssim per explorar, a part que la tecnologia canvia “, afirma. “Mentre hi hagi interès per descobrir el món, tindrem coses per fer”, conclou.

Les rutes gironines favorites de l’equip de Wikiloc

A més de Girona, l’equip de Wikiloc destaca la gran varietat de propostes que hi ha a la comunitat. Així, a part dels recorreguts a peu o amb bicicleta -el embrió del projecte-, es poden trobar idees per fer en caiac o trineu de gossos. D’altra banda, assenyalen que un dels principals atractius de la web són les fotografies que pengen els usuaris, i com a curiositat expliquen que pràcticament es pot recórrer el Temps de Flors a través de les excursions que pugen els internautes. I pel que fa a fotografies espectaculars, destaquen les de la selecció de volcans, on es poden veure alguns en erupció. Repassem algunes de les rutes preferides de l’equip de Wikiloc.

  • Camí de Ronda S’Agaró: la zona preferida per a Jordi i Montserrat. Tots dos destaquen que és una ruta accessible per a tota la família i fins i tot en cadira de rodes gràcies a la presència de rampes. A més, asseguren que el paisatge de la Costa Brava no té preu.
  • La ruta de Vallter passant pel refugi d’Ulldeter és una opció molt popular entre les rutes de muntanya gironines. Les excursions per muntanya són les favorites de la Berta.
  • Ivan opta per les rutes que envolten l’estany de Banyoles i el seu entorn, i destaca la gran varietat que hi ha d’elles: “Algunes fins i tot es poden fer en segway”, assenyala.
  • Sant Pere de Rodes: una ruta molt coneguda i que es pot fer tant a peu, com en bicicleta o en cotxe. Jordi, la recomana al costat de l’opció de passejar després pel Cap de Creus.
  • Trepitja Garrotxa, una trail solidari que ja va per la seva cinquena edició, i el primer que va fer Roger a la zona.
  • La pujada al Bassegoda; des del poble Albanyà i endinsant-se en la muntanya. Una zona reconeguda per la seva baixa contaminació lumínica que ha enamorat a Pau.
  • Finalment, Kaishi destaca les trobades que es fan entre usuaris de Wikiloc, en els quals es fan rutes per la zona, una forma de conèixer a altres fanàtics de les excursions i que ha nascut per iniciativa de la comunitat. “En l’última vam anar fins a 150 persones”, assenyala.

En Wikiloc tindrem coses per fer mentre hi hagi interès per descobrir el món “

Jordi Ramot Cofundador de Wikiloc

Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Confessi, arribat el moment, tothom desitja el mateix: que els éssers estimats no ho oblidin mai. Una càpsula del temps enterrada al jardí o un àlbum de fotos en blanc i negre són alguns remeis clàssics per guardar els nostres records, el nostre llegats per als descendents. En l’era digital, i mancant un cel en línia, la Xarxa també ofereix plataformes que permeten guardar records sense preocupar-nos que el pas del temps faci malbé les nostres fotos impreses, o que a la càpsula li passi factura estar soterrada.

3 En 1 Intro ALife

L’emprenedor del ParcUdG, Jordi Martínez, és el creador d’Alife que compta ja amb més de 100.000 usuaris

Alife és una xarxa social pensada per crear el perfil d’una persona que ha mort i a la qual volem mantenir en la memòria. En aquesta plataforma, els amics i familiars comparteixen els seus records en forma de fotos, textos o vídeos. Es va començar a desenvolupar fa tres anys “per unir en aquest moment tan difícil i, sobretot, perquè tinguis a algú a prop que també volia a aquesta persona”, explica Jordi Martínez, fundador de la xarxa social. Aquesta aplicació és gratuïta per a l’usuari. L’únic cost es troba a la creació de perfils commemoratius, que inclouen el nom de la persona morta i les seves dates de naixement i defunció, així com les dades de la cerimònia. Un familiar és l’encarregat d’administrar el perfil des del dispositiu mòbil i podrà convidar a contactes de la seva agenda perquè rebin la informació i puguin participar compartint els seus propis records. Un dels principals grups funeraris d’Espanya oferirà des d’aquest mes el servei a les seves instal·lacions. “Més del 5% dels morts a Espanya durant l’any que tindran un perfil obert”, indiquen des de la plataforma, que actualment compta amb més de 100.000 usuaris. Es tracta d’una app “que es presentarà en el moment que la necessitis”, aclareix l’emprenedor. “Hem après que el dolor, quan es comparteix, fa menys mal. Encara que hi ha coses que la tecnologia no pot substituir, fa que tots ens puguem sentir una mica millor estant en companyia”, conclou.

Les altres xarxes

Eternime
Si la seva intenció és ser virtualment immortal, Eternime està en procés d’oferir un alter ego construït per gigabytes que viurà per sempre a la Xarxa. Encara no ha vist la llum la versió definitiva, però l’objectiu és “preservar els pensaments, històries i records de generacions senceres i crear una llibreria de records humans on podràs preguntar a la gent del passat sobre les seves experiències personals i pensaments “.. Funcionarà així: les dades es recopilaran, es filtraran i s’analitzaran abans que siguin transferits a un avatar que tractarà d’emular la teva aparença i personalitat. Serà aquest un biografiador personal que intentarà aprendre de tu a mesura interactuar amb ell en converses curtes tots els dies. Es tracta de crear un llegat interactiu amb el qual generacions futures podran parlar com si estiguessis viu i saber teus pensaments. Quan van anunciar la versió beta van rebre milers d’e-mails de persones malaltes que volien subscriure. A dia d’avui, més de 30.000 persones esperen que surti la versió definitiva.

Memorando.me
Si busques que els teus records quedin immortalitzats en vídeo i guardats en el núvol, Memoràndum és la primera plataforma digital dedicada a gravar, editar i emmagatzemar imatges perquè, el dia que es vulguin recuperar, sigui possible fer-ho. A través d’entrevistes personals en vídeo, permet extreure i protegir les històries o esdeveniments importants de persones o empreses. La idea va començar a funcionar a finals de l’any passat i el seu sistema és senzill: el client tria les característiques del memoràndum (dia, hora, localització i preguntes de l’entrevista), es realitza l’enregistrament i es lliura un codi associat al record. En 15 dies s’activarà a la plataforma el perfil del client i des de llavors es podrà accedir per visualitzar, descarregar o compartir. “Em vaig adonar que a mesura que passaven els anys, els meus avis oblidaven històries i els orígens de la família. Vaig començar a entrevistar-los i gravar-los per no perdre aquests records tan valuosos. Així va néixer el concepte de Memoràndum”, explica a FCINCO Nahuel Furrer, fundador de la plataforma. “a la gent li encanta. Uns s’ho regalen als seus pares o avis, altres ho s’encarreguen ells mateixos com a llegat emocional per a les generacions més joves”, apunta el creador, qui també destaca la importància que estan començat a donar les empreses a la documentació audiovisual testimonial, segons la seva experiència.

FONT: ElMundo

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Una data que al grup LEQUIA celebrem amb un concurs de fotografia per Twitter i Instagram centrat en la temàtica designada anualment per les Nacions Unides;  el 2017, “Aigua residual”.

V edició del concurs LEQUIA

Foto guanyadora de la tercera edició del concurs, dedicat a “Aigua i treball”. Autor (Instagram): bikbielka.

Dues categories de participació

Com a novetat, la quarta edició ofereix dues categories de participació: la individual, oberta a qualsevol participant major de 18 anys, i la corporativa, per empreses, universitats, centres tecnològics, grups de recerca, associacions, entitats públiques, i qualsevol altre tipus d’organització que vulgui participar en el concurs a través del seu compte/s Twitter o Instagram.

Els participants han de compartir una fotografia per Twitter o Instagram amb l’etiqueta #WorldWaterDayLEQUIAInd (categoria individual) o #WorldWaterDayLEQUIACor (categoria corporativa) entre el divendres 3 de març a les 8:00h i el dimecres 22 de març a les 24:00h. En el tuit també cal mencionar el compte@LEQUIA_UdG i en el post d’Instagram el compte @lequiaudg.

Es concedirà un premi de 100€ per la millor fotografia dins la categoria individual i un lot de llibres tècnics ofert pel Campus UdG Aigua per al guanyador de la categoria corporativa. El jurat valorarà tant la qualitat i originalitat de la fotografia com el fet que reflecteixi els objectius i valors del Dia Mundial de l’Aigua 2017. A més, les webs i xarxes socials del LEQUIA, del Campus UdG Aigua i de la Universitat de Girona, difondran una selecció de les millors fotografies rebudes.

El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2017: Aigua residual

L’any 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març com el primer Dia Mundial de l’Aigua. Vint-i-tres anys després, se celebra a tot el món i cada any es dedica a una temàtica diferent; enguany, a l’aigua residual.

A escala global, el 80% de l’aigua residual procedent de les llars, ciutats, indústries o conreus encara es retornada a la natura sense ésser tractada o reutilitzada. Això comporta un impacte important sobre el medi ambient i una pèrdua de nutrients i de recursos que no ens podem permetre. Enlloc d’abocar l’aigua residual, hem de treballar per reduir-la i reutilitzar-la; només així podrem gestionar-la de manera sostenible.

Us convidem, doncs, a participar al concurs i a omplir Twitter i Instagram de fotografies sobre “aigua residual”! Per inspirar-vos podeu visitar la web de les Nacions Unides dedicada a aquesta celebració, descobrir els recursos en línia de l’Agència Catalana de l’Aigua, o contemplar les fotografies presentades a les edicions 2014, 2015 i 2016 del concurs al nostre Facebook.

No us oblideu de consultar les bases!

Guanyadores Yuzz 2016

Anna Gelabert i Mar Rivas guanyadores de l’edició de Yuzz Girona 2016

La plataforma educativa audiovisual PUPILA és escollida com la millor idea del centre Yuzz Girona

Les promotores del projecte educatiu, Anna Gelabert i Mar Rivas,  han obtingut una plaça per viatjar a Silicon Valley justament amb d’altres 48 joves emprenedors de l’Estat Espanyol participants del programa d’emprendoria Yuzz, que promou el Centre Internacional Santander Emprendimiento (CISE), i compta amb el patrocini de Banc Santander.

L’objectiu del viatge és aconseguir accelerar el desenvolupament de les seves startups, brindant-los connexions per a la internacionalització dels seus projectes i la recerca de finançament. El programa inclou visites a empreses com Google, LinkedIn o Facebook i conferències en prestigioses universitats com Berkeley o Standford.

fotografia-famlia_yuzz 2016

Premiats de l’edició Yuzz Girona 2016

La plataforma educativa audiovisual PUPILA és escollida com la millor idea del centre Yuzz GironaEls altres projectes premiats

El segon classificat, el projecte CATAPULTEAM, participants al programa de la mà de Joel Juana i Raül Cabutí, és una plataforma digital que es vol situar entre la universitat i l’empresa. Mitjançant els Treballs de final de grau es vol oferir als estudiants l’oportunitat d’emprendre, posant en contacte perfils multidisciplinaris agilitzant el procés i minimitzant els riscos que això suposa. És una eina social i totalment gratuïta, a l’abast de tothom.

Pel que fa a la tercera posició, s’ha produït un empat entre els projectes PLATAFORMA GIRONA SOCIAL MEDIA i TRIP AND TAP:

La PLATAFORMA GIRONA SOCIAL MEDIA, dels participants Stefano Zanellato i Marc Johé, ofereix la possibilitat d’intercanviar informació en temps real entre l’agència i el client de forma bidireccional.  El projecte TRIP AND TAP, permet adaptar el contingut interactiu a diferents dispositius mòbils.

RETIPIC, projecte de Sara Murlà, ha estat seleccionat com a finalista per al premi YUZZ Mujer (patrocinat per la Fundació EY) i optarà a  20.000 euros en cas de convertir-se en la guanyadora a nivell estatal. Es tracta d’una plataforma online per a la venda de productes típics de la província de Girona cap a la resta d’Espanya.

YUZZ 2017 inicia una nova edició al ParcUdG

Inauguració Yuuz Girona 2017

Els 27 joves emprenedors seleccionats per a la nova edició Yuzz 2017

El centre YUZZ de Girona ha acollit aquest gener en els seus espais ubicats al Parc Científic i Tecnològic de la UdG als 27 joves emprenedors que han estat seleccionats perquè en els pròxims cinc mesos desenvolupin les seves idees emprenedores amb l’assessorament d’un grup d’experts en innovació i models de negoci. La innovació és el denominador comú dels 18 projectes que es desenvoluparan en el centre YUZZ de Girona en aquesta edició – seleccionats entre 33 candidatures- i que pertanyen a sectors com les aplicacions web, els videojocs o el big data. Gràcies a l’itinerari formatiu que ofereix el programa, els “yuzzers” gironins aprendran diferents tècniques que els permetran millorar les seves habilitats comunicatives, dissenyar un pla econòmic financer i conèixer estratègies de lideratge, motivació i treball en equip.

Aquest mes han començat l’activitat al centre, amb una sessió en la qual tots els joves participants, reunits per primer cop, han pogut conèixer el funcionament de les diverses dinàmiques que tindran lloc al llarg del programa.