Més de 70 experts internacionals han analitzat durant una trobada organitzada per l’ICRA les possibilitats d’ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable

És segur regenerar aigua per a consum humà ?, és viable econòmicament ?, ho acceptarà la població? Són algunes de les qüestions que prop d’un centenar de científics i experts nacionals i internacionals del sector de l’aigua han analitzat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona.

Sala de Rius Artificials

Sota el títol International experiences in potable reuse. What and how can we best learn? la trobada ha analitzat casos pràctics de reutilització d’aigua potable en regions amb escassetat d’aigua a tot el món. El workshop va estar emmarcat en el programa d’activitats del desè aniversari de l’ICRA.

Els experts reunits per l’entitat catalana especialitzada en el cicle de l’aigua han plantejat les necessitats i oportunitats d’adaptació dels coneixements, en particular tecnologia, supervisió i gestió de riscos a l’àmbit de l’aigua.

Un eix de la trobada ha estat també elaborar un full de ruta per a la implicació de les parts interessades i l’adaptació de les polítiques en un context de canvi climàtic, que implica un major estrès hídric en moltes regions del planeta.

Wolfgang Gernjak, professor d’investigació ICREA a ICRA, assenyala per a El Àgora que un dels factors que tindrà importància en el recorregut de l’ús potable de les aigües regenerades serà la percepció / acceptació de la societat al consum d’aquestes aigües.

experiències internacionals
Gernjak, ha exposat que internacionalment l’ús de l’aigua regenerada per a ús potable ha augmentat considerablement en els últims anys. És una pràctica que, correctament gestionada, pot ser implementada d’una manera segura i contribueix substancialment al sistema d’abastament de recursos hídrics a ciutats a tot el món amb climatologies semblants a Espanya.

Tots els estudis realitzats a nivell europeu apunten que Espanya és el país amb major potencial de reutilització d’aigua. De fet, el nostre país és ja el que més reutilitza de tota la Unió Europea. No obstant, la utilització per a consum humà en el nostre país encara no es contempla en la legislació corresponent, recorda l’expert.

David Sedlak de de la Universitat de Califòrnia a Berkeley ha apuntat durant la jornada organitzada per l’ICRA que, a mesura que les estratègies de gestió dels proveïments d’aigua afronten la incerteses associades al canvi climàtic i les demandes canviants dels usuaris, nombroses regions dels EUA estan adoptant noves estratègies per ampliar les seves fonts de recursos locals.

En particular, l’episodi de sequera tan intens i prolongat que ha experimentat Califòrnia entre 2012 i 2016 va portar a les empreses d’aigua a ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable.

Fins i tot les empreses ubicades en zones amb abundància d’aigua estan considerant la reutilització potable com una forma de diversificar el seu catàleg de fonts de subministrament i resoldre també unes majors exigències de l’abocament de nutrients a cursos d’aigua sensibles.

Sedlakde ha ressaltat que hi ha molts sistemes de tractament diferents, incloent sistemes d’osmosi inversa o altres. “Tots els sistemes implementats operen sense donar evidència d’impactes negatius de salut en la població, algun d’ells des de diverses dècades”.

El professor de la Universitat de Califòrnia ha posat èmfasi en la “legitimació de tecnologies” i en les diferents motivacions que fan que la ciutadania accepti solucions tecnològiques per a la reutilització potable l’aigua regenerada.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona en què van participar els professors Rafael Mujeriego, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l’Aigua (ASERSA) i Paul Lant de la Universitat de Queensland, Austràlia.

En la discussió es va manifestar un consens a la sala sobre que les restriccions legals a la reutilització potable l’aigua a Espanya probablement no reflecteixin la realitat actual del coneixement internacional i nacional del sector de l’aigua.

També es va acordar que l’ús d’aigua regenerada a Espanya es podria implementar, amb la deguda precaució, si se superessin les barreres legislatives i institucionals.

Els experts van destacar que la posada en marxa d’una estratègia en aquest sentit exigeix ​​el compromís de totes les parts i implica un impuls institucional, decisions polítiques, planificació i implicació.

La reutilització d’aigües regenerades potables és, segons el parer dels experts assistents a la trobada de l’ICRA, un assumpte que va més enllà de l’abastament urbà. Transcendeix també al medi ambient en permetre restablir cabals naturals de lleres fluvials severament explotats, com poden ser els rius del sistema Ter-Llobregat.

Què són les aigües regenerades?

La reutilització d’aigua és el procés que permet tornar a utilitzar l’aigua que ha tingut anteriorment un ús municipal o industrial. Per poder oferir aquest segon ús útil a aquestes aigües és necessari aplicar un tractament addicional al tractament convencional de depuració.

Les aigües tractades per a la seva reutilització es denominen aigües regenerades.

En els sistemes de proveïment d’aigua convencional urbana, l’aigua d’un riu, llac o aqüífer es tracta per complir amb els estàndards d’aigua potable abans de distribuir-se per a tots els usos.

Una vegada que l’aigua és usada, es converteix en aigua residual.

Les aigües residuals són conduïdes a una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) on són tractades en diferents fases abans de tornar a ser abocades al medi.

La depuració d’aigües residuals d’ús domèstic és necessària per a protegir la salut i el medi ambient, ja que contenen contaminants com microorganismes, patògens, nutrients, químics i matèria orgànica.

Les aigües residuals, tant municipals com industrials, una vegada que han passat per les diferents fases del procés de depuració, són majorment abocades al medi natural.

No obstant això, cada vegada és més habitual la seva reutilització i tot apunta que en el futur, l’aigua regenerada serà molt més utilitzada.

Perquè la seva reutilització sigui possible han de rebre tractaments addicionals. Aquests tractaments poden usar diferents processos tecnològics o la combinació de diversos d’ells.

L’elecció d’aquests depèn de factors com contaminants específics, quantitat o qualitat d’aigües residuals entrants, l’ús posterior previst de l’aigua, els costos i altres factors com l’ús d’energia i les opcions disponibles per a l’eliminació de les deixalles.