Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

L’ICRA participa en el desenvolupament d’una “Guia Tècnica” per reduir els antibiòtics en els purins

Publicat per: General 30 set. 2021 Comentaris: 0

L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada.

A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la manca d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.

En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins el marc de el Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor de l’reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir de el 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc a el medi ambient.

En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la forma en què aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins.

Detalls de la Guia

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses de el sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.

La guia Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central.

Segons Meritxell Gros, investigadora de l’ICRA: “l’estudi confirma que, tot i les millores que en els últims anys s’han fet en el sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fem de vaca detectades són destacables, de fins mg / L en fraccions líquides i de mg / kg en les sòlides “. Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. “Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamidas i tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’antiinflamatori flunixina “, afegeix Gros.

Quatre tecnologies consolidades

L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat en el marc de el projecte “Ajuts a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència a antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.

Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix a separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digerit sòlid que es pot valoritzar com bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins.

I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com biofertilitzant en l’agricultura.

També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquida, anomenada permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria coloidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.

“Els resultats dels casos d’estudi demostren que, tot i que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari “, explica Lídia Paredes, investigadora de l’CT BETA.

Recomanacions per al sector ramader

La guia tècnica conclou amb una sèrie de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles.

En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics.

En la investigació es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més de l’90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més de l’70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).

En segon lloc, la investigació determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.

Una tercera conclusió apunta que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.

Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats de el procés de NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.

“Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta investigació “, apunta Parets.

Les noves plantes d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.

Publicacions relacionades

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page