S’estima que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any

Malgrat el ball de xifres, els experts asseguren que cada any arriben a la mar, al menys, vuit milions de tones de plàstic. De la part que ens ocupa, el mar mediterrani, poc es parla, però Espanya és, després de Turquia el principal contaminant de les aigües. Més que França, Itàlia o Egipte. I Barcelona, ​​gràcies als seus dos rius, és la responsable d’abocar mitja tona de plàstics cada any, segons un estudi elaborat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA ).

La situació és tan preocupant que alguns països assagen barreres flotants per donar caça als milions plàstics i microplàstics que suren per tots els racons de mars i oceans. Al Pacífic s’han anat formant illes de deixalles la superfície sumada equivaldria a la de França. I, en aquest context, Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen molt més recorregut per davant del que sembla a primera vista.

L’esmentada investigació ha quantificat els plàstics que suren en les desembocadures dels dos rius, Besòs i Llobregat, propers a la ciutat de Barcelona, ​​i ha estimat que els dos cabals aboquen a la mar Mediterrània entre 0, i 0,6 tones de plàstic a l’any . Amb l’afegit que amb prou feines el 30% de les escombraries es queda a la superfície. La resta, directe a el fons marí. D’aquí la icònica fotografia que va apreciar fa uns anys d’un cavallet de mar portant un bastonet per les orelles. Amb l’afegit que, per exemple, el plàstic de polietilè -el que s’utilitza per fabricar ampolles- triga 400 anys a descompondre sota l’aigua.

Segons han informat els investigadors, l’objectiu de la feina, que publica la revista ‘Science of the Total Environment’, ha estat recaptar la major quantitat de dades possibles per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marins.

Tots dos rius van ser mostrejats entre octubre de 2016 i setembre de 2017 i la metodologia emprada va ser l’observació de la làmina d’aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d’una posició elevada i propera a la desembocadura de l’río.Mediante una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 centímetres ser classificats d’acord amb la llista d’ítems descrits en la Directiva Marc sobre Estratègies Marines.

Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats: 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besòs i els residus més freqüents els envasos, peces de plàstic, ampolles de plàstic i bosses.

«Aquestes dades són importants, però no deixa de ser una primera presa de contacte. S’ha de continuar investigant per identificar les causes i fonts dels residus trobats en els rius Llobregat i Besòs, i posar en pràctica diferents metodologies que permetin contrastar les dades aportades per aquest estudi sobre macrorresiduos flotants, i que permetin quantificar els residus no flotants que puguin trobar-se en la llera del riu », han advertit els investigadors.

L’estudi, en què han col·laborat també l’CEIM-INMAR-Universitat de Cadis, la Comissió Europea-JRC i l’Associació Paisatge Net, ha comprovat que els residus flotants d’aquests dos rius sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d’oci i, en una menor proporció, de la indústria.