Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 14 set. 2022 Comentaris: 0

El desfibril·lador del Parc Científic

L’organisme de Salut Pública de la Diputació de GironaDipsalutinicia enguany la segona fase del programa Girona, territori cardioprotegit es duu a terme després d’estudiar les necessitats dels municipis i constatar que caldria reforçar la xarxa per tal de cobrir adequadament alguns nuclis o espais públics. És per això que ampliarà la xarxa de desfibril·lació actual amb l’adquisició de 128 nous aparells, que se sumaran als 783 que ja es van implantar. D’aquesta manera, n’hi haurà 911 en total.

Es preveu que 82 dels nous aparells s’acabin situant a places, carrers o façanes d’equipaments municipals. Es prioritzarien els centres esportius, els de gent gran, les zones concorregudes i els nuclis aïllats sense bona cobertura per part dels cossos d’emergències, segons detalla l’organisme autònom. El contracte de subministrament d’aquests aparells ja està adjudicat i es va formalitzar a principis de juliol a l’empresa Cardiosos Global Protection i suposarà un cost de 312.741,44 euros amb l’IVA inclòs. Segons estipula, abans que finalitzi l’any es distribuiran i s’instal·laran els desfibril·ladors, les cabines de vigilància amb telefonia integrada i els panells d’informació.

Val a dir que l’adquisició d’aquests aparells es farà més tard del previst, ja que d’entrada el contracte s’havia adjudicat a una empresa que hi va renunciar.

Els 46 dispositius restants serien per reforçar les policies locals, vigilants municipals i altres serveis de primera resposta. Cada ajuntament pot sol·licitar un màxim de vuit desfibril·ladors (quatre per a espais o equipaments públics; i quatre més, per als cossos de primera resposta). Segons el procediment establert, una comissió cientificotècnica ha d’analitzar les sol·licituds i les prioritzarà segons els criteris establerts.

Els nous aparells tenen les mateixes característiques que els anteriors; també pel que fa al manteniment -Dipsalut en fa la gestió integral: revisió anual, neteja, resolució d’incidències i substitució d’aparells quan correspon.

Només hi haurà una diferència en els fixos, ja que en comptes de situar-se dins les columnes de color taronja, aniran dins un plafó que necessàriament haurà d’estar adherit a la paret.

Més de vuitanta vides salvades

La instal·lació de desfibril·ladors (DEAs) automàtics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 81 persones que havien patit una aturada cardíaca.

L’últim cas ha tingut lloc aquest 5 de setembre a Santa Coloma de Farners. Un home d’uns quaranta anys va caure desplomat a terra, al carrer, per una aturada cardiorespiratòria. Agents dels Mossos d’Esquadra van respondre immediatament a l’enrenou produït per l’incident. Van practicar les maniobres de reanimació a la víctima, utilitzant un dels desfibril·ladors que duen dins els vehicles. Poc després va arribar l’ambulància i els sanitaris van continuar amb la reanimació. Es va traslladar l’home a l’hospital. En menys de quatre mesos, s’han salvat cinc persones.

 

Posted by: General 19 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

El Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) acaba d’obrir el tercer repte ‘BlockchainODS‘, un programa dirigit a estudiants universitaris per utilitzar la tecnologia blockchain i la seva posterior aplicació en projectes reals, amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic.

El segon repte BlockchainxODS es va fer juntament amb el Consorci d’Aigües Costa Brava – Girona, i amb la col·laboració de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Aquesta tercera edició del programa, enfocat a adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), té com a propòsit calcular i incentivar la descarbonització proporcionada per les zones forestals, donant resposta a l’ODS 13 d’adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, així com a l’ODS 15, relatiu a la gestió de manera sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, frenar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
En aquesta ocasió, l’associació sense ànim de lucre Bitcoin Assocation for BSV col·labora amb el CBCat. Suporta el protocol BSV Blockchain i advoca per la construcció d’un ecosistema favorable a la regulació de les criptomonedes, que fomenti la conducta legal i que, alhora, impulsi la moneda digital i la innovació de la blockchain, com assenyalen els impulsors del repte .
A la primera edició, la iniciativa va estar vinculada a qüestions sanitàries i de salut, amb la col·laboració de l’empresa farmacèutica HIPRA. La segona, que es va desenvolupar juntament amb el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, es va enfocar a la purificació de l’aigua per fer front a problemes d’escassetat en un futur pròxim, amb una atenció especial a la comarca de l’Alt Empordà, on els problemes de sequera són més evidents.
El repte d’aquest any està obert a estudiants universitaris interessats en la lluita contra el canvi climàtic i que tinguin coneixement bàsic de blockchain, o interès per adquirir-lo, sense importar la disciplina. A l’inici del repte es proporcionarà una formació virtual obligatòria per a tots els participants, perquè tothom pugui conèixer millor aquesta tecnologia, així com els ODS i el seu paper en la lluita contra el canvi climàtic.
Les inscripcions s’han de fer abans del 15 de setembre, mitjançant el formulari a la web del programa (‘BlockchainODS’). Així mateix, tots els estudiants participants rebran un certificat que acredita la seva aportació, i els membres de l’equip guanyador aconseguiran unes ulleres de realitat virtual Oculus.

Posted by: General 09 maig 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

El projecte GALATEA està finançat per el programa Horizon 2020

L’empresa del Parc, COMPOXI, dedicada al disseny, enginyeria i qualitat de les estructures aeroespacials i industrials que desenvolupen en materials compostos, ha estat seleccionada a la segona convocatòria GALATEA (programa Horizon 2020) de vals d’acceleració per a creixement blau.

Aquesta segona convocatòria també tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies, serveis o productes innovadors transsectorials i transfronterers que abordessin els 22 reptes identificats en 4 dominis clau de creixement blau: port intel·ligent, vaixell intel·ligent, drassana intel·ligent i vigilància marítima.

19 pimes seleccionades obtenen suport financer directe del programa de vals per dur a terme activitats de desenvolupament i transferència de tecnologia, projectes de prototipatge i projectes de demostració a gran escala que tinguin com a objectiu fer front als reptes relacionats amb l’energia, la logística, el medi ambient, digitalització, desenvolupament de serveis, seguretat i fabricació.

Posted by: General 04 maig 2022 Comentaris: 0 Tags:

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha estat adquirida pel Grup Troax, líder del mercat en protecció de màquines, particions de magatzems i protecció de la propietat.

L’adquisició es va produir el 3 de maig passat

Claitec és una empresa especialitzada en solucions de seguretat industrial i prevenció d’accidents a un mercat global. Té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Claitec ha desenvolupat una àmplia gamma de solucions destinades a minimitzar els riscos laborals en entorns industrials amb un alt risc d’accidents. Els sistemes milloren els nivells de seguretat i brinden més protecció, assegurant un lloc de treball segur i controlat. La facturació de l’empresa és de 2 M€ amb una rendibilitat sòlida i va ser fundada el 2013.

Segons Richard Chetrit, director general de Claitec, “Unint-nos a Troax, podrem continuar millorant el nostre servei al client, fer créixer el nostre negoci i enfortir el nostre equip. Juntament amb l’equip de Claitec, esperem cooperar amb Troax”.

Per la seva banda, Thomas Widstrand, president i director executiu de Troax va declarar “Estar feliç d’anunciar que Claitec s’uneix al Grup Troax. Claitec té el mateix compromís i ambició que Troax en la protecció de les persones, la propietat i els processos”.

Mikael Carlsson, director de fusions i adquisicions de Troax va dir “Confiem que Claitec seguirà creixent i prosperant com a membre del Grup Troax i veiem la nostra oferta combinada com una bona manera d’augmentar el valor per als nostres clients”.

Posted by: General 04 abr. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

El Col·laboratori Catalunya fomenta la col·laboració entre els labs i agents innovadors de la quàdruple hèlix d’arreu del país per abordar els grans reptes de la societat present i futura des d’una perspectiva col·laborativa i territorial

El projecte de dinamització territorial Col·laboratori Catalunya, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i la Fundació i2CAT, compta des d’avui amb un nou laboratori de laboratoris d’innovació social i digital vinculat a les comarques gironines, el Col·laboratori CatNord. El nou col·laboratori s’ha presentat avui al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG), a Girona, en un acte que ha comptat amb la participació de la directora general de Societat Digital, Joana Barbany.

Durant la seva intervenció, Barbany ha destacat que “la posada en marxa del Col·laboratori CatNord suposa la consolidació de la iniciativa que vam impulsar com a pilot amb la voluntat de compartir les experiències dels labs, universitats, empreses i administracions per innovar conjuntament des del territori, per al territori i amb el territori”. “A partir d’aquí –ha afegit–, seguirem fent recerca d’altres territoris arreu del país on poder desplegar el mateix model d’interconnexió de labs, a l’hora que coordinarem aquestes diferents accions perquè tot Catalunya esdevingui un gran laboratori d’innovació on la ciutadania col·labori en la construcció d’una nació digital, avançada, apoderada i socialment inclusiva”.

El Col·laboratori CatNord, el tercer que es posa en marxa a Catalunya després del Col·laboratori CatSud i el Col·laboratori Anoia, és una xarxa de col·laboració entre administracions, universitats, empreses, ciutadania i centres de recerca, vinculada en aquest cas al territori gironí, que parteix dels labs o espais d’experimentació existents i aprofita els actius i coneixements dels diversos actors clau al territori per innovar conjuntament i resoldre els reptes que es plantegen en aquesta zona.

El Col·laboratori CatNord es posa en marxa amb la participació principal de la Universitat de Girona (UdG), la Diputació de Girona, els ajuntaments de Girona i Olot (a través de l’Espai Cràter), i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). Amb tot, el nou col·laboratori resta obert a la incorporació de totes aquelles entitats i agents innovadors de la quàdruple hèlix de l’àrea territorial del CatNord que s’hi vulguin adherir per abordar els grans reptes de la societat present i futura des d’una perspectiva col·laborativa i territorial.

Amb les entitats participants actualment, al Col·laboratori CatNord s’hi podran treballar projectes entorn a àmbits com el turisme de coneixement; la unió de natura i tecnologia; la innovació digital en escoles d’alta complexitat; la indústria de l’alimentació ecològica o la comunió d’ètica i intel·ligència artificial.

A l’acte de presentació també hi ha intervingut el vicerector de Projectes Estratègics de la UdG, Josep Calbó, i el director adjunt de la Fundació i2CAT, Artur Serra, a més de representants de la resta d’actors i entitats del Col·laboratori CatNord, que han presentat les seves accions i projectes en curs.

Catalunya, país de col·laboratoris

Col·laboratori Catalunya impulsat per Polítiques Digitals per innovar de forma col·laborativa des del territori

Durant l’acte també s’ha ofert la visió del Col·laboratori Catalunya a curt i llarg termini, que passa per seguir promovent l’extensió de les iniciatives territorials arreu del país i per consolidar-se com a agent coordinador i referent dels col·laboratoris desplegats amb l’objectiu últim de dotar Catalunya d’un sistema d’accés universal a la innovació.

En aquest sentit, s’ha anunciat l’activació del web del projecte, disponible des d’avui a www.colabscatalunya.cat. Es tracta d’una eina de consulta i espai de relació i treball col·laboratiu entre els diferents col·laboratoris existents i els agents i entitats que en formen part, on aquests hi podran donar a conèixer i compartir els seus projectes i experiències al mateix temps que establir contacte i abordar reptes comuns amb agents, projectes i iniciatives d’altres col·laboratoris.

Antecedents

A mitjans del 2020, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat va impulsar el primer col·laboratori de Catalunya, el Col·laboratori CatSud, com a pilot per provar el concepte, la metodologia i el funcionament real d’un col·laboratori al territori català i valorar la viabilitat d’estendre el projecte a tot el país.

Els promotors d’aquell primer col·laboratori van ser, a més de Polítiques Digitals, la Fundació i2CAT, la Diputació de Tarragona, els ajuntaments de Tarragona, Reus i Amposta, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Clúster del Moble i l’Associació Reus Ciutat Sàvia.

Des d’aleshores, els membres inicials del CatSud i d’altres entitats que s’hi han anat adherint han posat en marxa, col·laborativament, diferents projectes d’innovació social i digital que abans d’aquesta posada en comú haurien estat molt més difícils de promoure.

Un cop activat el Col·laboratori CatSud i verificada la metodologia amb què es va posar en marxa, Polítiques Digitals i i2CAT van identificar l’oportunitat de desenvolupar un segon col·laboratori a la comarca de l’Anoia, en aquest cas amb la participació inicial de l’Ajuntament d’Igualada i l’Associació TIC Anoia: el Col·laboratori Anoia, que es va presentar a finals del mateix 2020.

Posted by: General 23 des. 2021 Comentaris: 0

La investigadora del grup de recerca “Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental” (LEQUIA) de la Universitat de Girona Raquel García Pacheco ha rebut el “Premi a la Gestió Sostenible de l’Aigua” del prestigiós Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín dins la modalitat de models de gestió pel seu projecte de reciclatge de membranes. El premi, valorat en 1.500€, s’ha lliurat aquest dimarts 14 de desembre durant una cerimònia a la seu de la Fundació Botín, a Madrid.

Raquel García Pacheco és enginyera química per la Universitat Rey Juan Carlos i doctora per la Universidad de Alcalá. La seva carrera investigadora s’ha centrat en la recuperació de membranes d’osmosi inversa i el reciclatge com a membranes d’ultrafiltració i nanofiltració d’aigua, amb projectes que tenen com a objectiu implantar solucions d’economia circular. Ha treballat a l’institut IMDEA Agua (Madrid), a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sydney, Austràlia) i a la Universitat de Girona, on recentment ha obtingut una ajuda “Juan de la Cierva Incorporación” per continuar la seva recerca al grup LEQUIA.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín

El projecte premiat aborda el reciclatge de les membranes d’osmosi inversa de membranes de nano i ultrafiltració per al tractament d’aigua, uns filtres que s’utilitzen àmpliament en plantes dessalinitzadores i depuradores d’aigües residuals. Així, una planta dessalinitzadora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosi inversa instal·lades. Aquests filtres es renoven cada any, i acaben directament a abocadors o incineradores. El projecte de Raquel García Pacheco permet reciclar-los mitjançant un procés químic sostenible. Les membranes reciclades tenen un cost menor que les noves i poden ser utilitzades en les mateixes aplicacions. A més, gràcies al desenvolupament de sistemes de filtració per gravetat, també es poden fer servir en sistemes descentralitzats per abastir aigua potable. En definitiva, es tracta d’una solució d’economia circular que implica diferents instal·lacions del sector de l’aigua i que connecta les grans infraestructures (dessalitzadores) amb sistemes petits i descentralitzats que poden ser molt útils per a comunitats aïllades o situacions d’emergència.

Raquel García Pacheco ha desenvolupat aquest treball de recerca i transferència en el marc de dos projectes finançats amb ajuts competitius. El primer, una ajuda del programa TECNIOSpring de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), la va portar durant tot un any a la ciutat australiana de Sydney, a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, i li va permetre estudiar equips alternatius per reduir els costos d’inversió i d’operació de les membranes reciclades. El segon projecte, un ajut del programa “Innovadors” de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té com a objectiu explotar comercialment els resultats obtinguts a través d’una empresa spinoff que actualment s’està creant, Ecomemb.

L’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un nivell científic rigorós, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb el propòsit explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premis al Talent Jove, que enguany celebren la setena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en el camp de la gestió sostenible de l’aigua.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín. El 2014 es va reconèixer Sebastià Puig pel seu treball sobre la bioremediació d’aigües contaminades per nitrats per mitjà de sistemes bioelectroquímics. Quatre anys més tard, Hèctor Monclús va rebre un premi per un treball d’optimització de les estacions potabilitzadores d’aigua amb eines d’intel·ligència artificial. Aquests tres reconeixements posicionen el grup LEQUIA a l’avantguarda de l’eco-innovació al camp de la gestió de l’aigua.

Posted by: General 17 nov. 2021 Comentaris: 0 Tags:

Impulsar la transferència de tecnologia i millorar la connexió entre els mons de la recerca i l’empresa. Aquests són els dos grans objectius de TECNIO, una associació creada per l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball (ACCIÓ) que agrupa 59 grups de recerca catalans que fan investigació «aplicada en tecnologies diferencials i tenen capacitat de transferir-la al mercat per mitjà de projectes d’R+D amb empreses, de llicències de patents o de la creació d’empreses emergents de base tecnològica». La majoria d’aquests grups de recerca estan ubicats en universitats i, per exemple, dels 59 n’hi ha 7 que formen part de la Universitat de Girona. La UdG és la tercera universitat catalana amb més grups de recerca amb el segell TECNIO només per darrere de la Universitat Politècnica de Catalunya (13) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (11). En canvi, Pompeu Fabra (3), Lleida (3), Rovira i Virgili (2) en tenen menys que la UdG.

Dos submarins del grup de Visió per Computador i Robòtica.

AMADE (Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural), CIDSAV (Centre d’Investigació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal), EASY (Centre d’Informàtica Industrial i Sistemes Intel·ligents), GILAB (Laboratori de Gràfics i Imatge), LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental), VICOROB (Visió per Computador i Robòtica) i eXiT (Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents) són els set grups de recerca de la UdG que treballen des del Campus Montilivi, tant a l’Escola Politècnica Superior com a la Facultat de Ciències, i al Parc Tecnològic.

En la presentació de TECNIO, la consellera Recerca i Universitats, Gemma Geis, va assegurar que «el gran repte de Catalunya és millorar la capacitat d’innovació fins a convertir-se en un dels motors principals de l’economia». Una innovació que, en el cas dels set grups de recerca de la UdG, s’estén per diferents camps. Així, per exemple, AMADE, està centrat en la «comprensió del comportament mecànic i el procés de fractura dels materials compòsits» i ha col·laborat amb empreses de sectors aeronàutic, aeroespacial i de l’automoció en temàtiques com, per exemple, «el desenvolupament de models numèrics per a la simulació de materials avançats». El CIDSAV està centrat en la investigació vegetal per, entre altre temes, fer «assessorament en la qualitat fitosanitària de material vegetal que comercialitza el sector dels vivers i de producció de llavors».

EASY està especialitzat en «Intel·ligència Artificial i Machcrowd, en tecnologies digitals intel·ligents i en la seva transferència a la indústria» per, exemple, «estudiar com el desenvolupament de negocis podria ser totalment desenvolupat a l’ecosistema de les xarxes socials i les monedes virtuals». El grup de recerca GILAB, un Laboratori de Gràfics i Imatge amb dues dècades d’experiència, es dedica a «tècniques de processament d’imatge i visualització, creació gràfica, plataformes multimèdia i entorns de formació en línia amb una alta capacitat de transferència tecnològica».

LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) està dedicat al «desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient» per oferir assessorament tecnològic en temes com «l’eliminació i recuperació biològica de nutrients d’aigües residuals, sistemes bioelectroquímics, processos d’oxidació i absorció, bioreactors de membrana, i sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals». Des de l’Escola Politècnica Superior, VICOROB fa recerca sobre «imatge mèdica, percepció 3D per a inspecció industrial i robòtica i visió subaquàtica» per aconseguir ser una «referència nivell internacional en el camp de la robòtica, els sistemes intel·ligents i la percepció». És el grup de recerca més gros de la UdG.

Finalment, eXIT és un grup de recerca que es dedica al «desenvolupament de tècniques i mètodes per la supervisió i el suport a la presa de decisions a partir de dades» i està format per «investigadors de perfil heterogeni (físics, enginyers informàtics, enginyers de telecomunicació i enginyers industrials)».

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 15 nov. 2021 Comentaris: 0 Tags:

La Universitat de Girona (UdG) coordina una proposta de la convocatòria de projectes de Diagnòstic digital del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (UE), per a la diagnosi precoç del càncer de pell o melanoma. El projecte iToBoS, dirigit pel catedràtic de visió per computador Rafael García, ha estat un dels cinc finançats per la UE, d’entre les 158 propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria tan competitiva.

El grup de recerca Vicorob coordina aquest projecte de recerca internacional, liderat per García, amb l’objectiu de crear una eina per a la detecció precoç dels tumors de pell. Finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, el projecte iToBoS desenvoluparà un escàner corporal que farà una avaluació integral dels pacients i permetrà detectar diferents tipus de càncer de pell de manera avançada i personalitzada. El projecte té un pressupost total de 12 milions d’euros i acabarà el 2025.

Intel·ligència artificial

El catedràtic de visió per computador de la UdG Rafael García, que lidera el grup iToBoS

Entre els plans, hi ha el d’idear un sistema d’intel·ligència artificial capaç d’integrar informació procedent de diferents fonts: des d’imatges de la superfície cutània del pacient, les seves dades demogràfiques i registres mèdics fins a la informació genòmica a través d’una mostra de saliva. A més, la recerca permetrà desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial per assistir els professionals de la salut en la realització d’un diagnòstic integral del càncer de pell personalitzat per a cada pacient. S’espera que l’avenç contribueixi a millorar les taxes de detecció i a generar diagnòstics altament individualitzats.

L’eina es basa en les tendències més recents en intel·ligència artificial per combinar dades ja disponibles i obtingudes amb tecnologies existents actualment (imatges dermatoscòpiques) amb informació adquirida a partir de l’innovador escàner d’iToBoS. A més, els algoritmes integraran dades addicionals del pacient –historial mèdic, genòmica, edat, sexe…– per avaluar les pigues d’acord amb les característiques de cada pacient.

A més, amb les exploracions successives sistemàtiques d’un pacient, el sistema també podrà detectar els canvis que es produeixen en les pigues dels pacients, integrant aquesta informació en el sistema d’intel·ligència artificial que es desenvoluparà. L’enfocament global que proposa el projecte permetrà calcular de manera holística el risc de cada individu, tot diagnosticant abans i amb més precisió les malalties de la pell. Així, preveuen augmentar l’efectivitat i l’eficiència en la presa de decisions clíniques personalitzades.

Un equip internacional de dinou socis
La Universitat de Girona lidera el consorci internacional de dinou organitzacions que formen part del projecte. S’hi troben cinc centres de recerca de destacat nivell científic i acadèmic (Universitat de Girona; Leibniz Universität Hannover – Alemanya; MTA SZTAKI Hungarian Academy of Sciences – Hongria; Fraunhofer HHI – Alemanya; i National Technical University of Athens – Grècia), quatre empreses multinacionals (Bosch – Espanya, IBM – Israel, Barco – Bèlgica i RICOH – Espanya), sis pimes (OptoTune – Suïssa, Coronis Computing – Espanya, Trilateral Research – Irlanda, V7 – Regne Unit, Isahit – França i Torus Actions – França), tres hospitals (Hospital Clínic de Barcelona, Università degli Studi di Trieste – Itàlia i The University of Queensland – Austràlia) i l’associació de pacients Melanoma Patient Network Europe, amb seu a Suècia.
Un tipus de càncer comú i en augment
El càncer de pell és la neoplàsia maligna humana més comuna i la seva incidència ha augmentat en els darrers deu anys. Dels diferents tipus de càncer de pell, el melanoma constitueix la primera causa de mort. Segons les estadístiques més recents, el melanoma cutani és el sisè tipus de càncer més comú a Europa, amb més de 144.000 casos nous diagnosticats l’any 2018.Afortunadament, el melanoma es pot curar si es tracta en una etapa primerenca. Més de el 90 % dels pacients amb melanoma segueixen vius després de 5 anys, si es tracten a temps. Si s’ha produït una disseminació de les cèl·lules canceroses (melanoma metastàtic), la proporció de pacients vius després de 5 anys pot ser del 23 % o menys. Per aquests motiu, un diagnòstic ràpid és essencial per garantir que es dugui a terme el tractament abans que es produeixi la disseminació local i metastàtica.
Posted by: General 11 nov. 2021 Comentaris: 0
SENVES+ d’ICRA a la COP26: solució per a una gestió sostenible de l’aigua urbana La tecnologia SENVES+ de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), basada en sensors intel·ligents per al monitoratge en temps real dels desbordaments del clavegueram de xarxa unitària (CSO. Combined Sewer Overflows ), s’ha presentat a la cimera de canvi climàtic COP26 com a exemple de solució innovadora per a la gestió sostenible i de baix cost dels serveis d’aigua a les ciutats i així fer front als reptes derivats del canvi climàtic.

Sensors de temperatura de baix cost per a la monitorització dels CSO i de les inundacions

Jochen Rabe , director del Kompetenzzentrum Wasser Berlin, el centre per a la investigació aplicada de l’aigua encarregat de coordinar el projecte europeu Digital-water.city (DWC) en què participa l’ICRA, ha exposat al COP26 les possibles solucions a una de les conseqüències directes del canvi climàtic: la sobrecàrrega dels claveguerams a causa de l’increment d’episodis de pluges torrencials i el consegüent desbordament d’aigües residuals en zones urbanes i la contaminació del medi ambient local.
Una de les solucions destacades ha estat la tecnologia SENVES+ desenvolupada per l’Àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA) de l’ICRA amb sensors de temperatura de baix cost, que actualment s’estan desplegant a Sofia, Berlín i Milà, per al monitoratge dels CSO i de les inundacions. Tal com explica Oriol Gutiérrez, cocreador de SENVES+ i investigador que lidera la participació d’ICRA al DWC, “el principal tipus d’infraestructura de clavegueram a les ciutats europees és el sistema de clavegueram que anomenem xarxa unitària: un únic conjunt de canonades transporta les aigües residuals a la planta de tractament mentre drena l’excés d’aigua de pluja per evitar inundacions. Això es converteix en un problema quan hi ha un excés d’aigües pluvials i es provoca un desbordament, i la barreja d’aigües pluvials i residuals s’allibera directament al medi ambient sense el tractament adequat. El ja detectat increment d’episodis de tempesta produïts per l’escalfament global amenaça d’empitjorar aquests problemes”.
La proposta desenvolupada per l’equip d’Oriol Gutierrez es basa en un concepte senzill: col·loquem sensors intel·ligents en llocs específics de les canonades de clavegueram per mesurar els canvis de temperatura quan el nivell de l’aigua puja o baixa. Aquests sensors capturen dades de tota la xarxa, que s’envien per analitzar-les a una plataforma central gestionada pel nostre soci espanyol IoTsens. Finalment, les dades obtingudes permeten a les ciutats prendre mesures pràctiques per resoldre aquests desbordaments”.
Diversos informes destaquen que les ciutats necessiten inversions massives en els pròxims deu anys per garantir el compliment de la protecció del medi ambient i la salut humana. Això inclou la millora de les capacitats de tractament, un millor control dels esdeveniments de pluja i una important reducció dels desbordaments del clavegueram. En aquest sentit, la solució SENVES+ de l’ICRA destaca per aconseguir reduir el cost d’aquestes inversions, ja que és una solució amb gran potencial, efectiva i sobretot baix cost.

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021, que ha tingut lloc entre el 13 i el 15 de setembre de manera virtual. La darrera edició del congrés es va fer a Newcastle l’any 2018.

El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.

L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.


La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021


El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.

El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.

Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.

Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).

A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte  ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.

L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.

D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page