Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 02 des. 2022 Comentaris: 0

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegir més…

Posted by: General 06 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Ja han passat set anys des que Girona es va convertir en el gran plató d’una gran producció que la va projectar a escala internacional. “Joc de trons va suposar un abans i un després”, coincideixen diferents veus consultades per l’ARA de la indústria audiovisual catalana. Des de llavors que les gravacions de pel·lícules, sèries i també publicitat a les comarques gironines no han parat de créixer. Però la pandèmia va suposar un parèntesi important. No en va, aquest curs ha començat amb força amb el rodatge gairebé simultani de sobretot sèries i pel·lícules tant a Girona ciutat com en diferents punts de la Costa Brava i l’Alt Empordà, així com l’anunci del rodatge de la producció de Warner Bros i Peacock Mrs. Davis. El creador de LostThe leftovers Watchmen, Damon Lindelof, gravarà una nova sèrie a la capital gironina coincidint amb les Fires de Girona, pels volts de Tots Sants.

Els estudis del Plató Girona

Se sumarà al rodatge de la nova sèrie de Javier Ambrossi i Javier Calvo , La Mesías, gravada la segona meitat de setembre als peus de la catedral de Girona, a la plaça del Vi i a Blanes, a més de Barcelona; així com dues produccions amb segell català a la costa. D’una banda, el segon llargmetratge de l’actriu i directora Elena Martín , Creatura, rodat a l’Escala (Alt Empordà). I, de l’altra, A través del mar, la seqüela del fenomen adolescent de Netflix del també director català Marçal Forès, A través de la ventana. L’emplaçament escollit, en aquest cas, ha sigut la cala de Sa Tuna de Begur (Baix Empordà), on també es va rodar a finals de setembre. Finalment, ja ha començat el rodatge a Figueres, Garriguella, Espolla, Vilamaniscle i Rabós d’Empordà de la sèrie La tierra de las mujeres per a Apple TV+. Té com a productora l’actriu Eva Longoria, que s’ha traslladat a viure uns mesos a Figueres. És també la coprotagonista amb Carmen Maura dels vuit capítols que adapten la novel·la de Sandra Barneda.

Carlota Guerrero, la directora del servei de la Generalitat encarregat de promoure i facilitar els rodatges a Catalunya –la Catalunya Film Comission–, constata un increment sostingut de les produccions de gran format des del 2015, interromput el 2020 a causa de la pandèmia, però que s’ha recuperat el 2021 i el 2022. En considera una mostra el gran nombre de produccions rodades a Catalunya presents al Festival de Sant Sebastià: un total de 12. Va clausurar-lo la pel·lícula de cine negre Marlowe, del director irlandès Neil Jordan , rodada a l’Hostal de La Gavina de S’Agaró, que recrea el Los Angeles del 1938. Justament les casetes de colors dels banys de Sant Pol van ser l’embrió d’un gran centre d’oci que als anys 50 i 60 es va convertir en la destinació de moda de les estrelles de Hollywood després que Ava Gardner descobrís la Costa Brava amb el rodatge de Pandora i l’holandès errant.

El càsting al Parc per a una gran guerra

Setanta anys després el panorama audiovisual ha canviat per complet i ara són les sèries nord-americanes les que continuen atretes pel patrimoni gironí. Però s’hi suma també l’auge de rodatges amb segell català. Mrs. Davis no ha confirmat encara que gravi a Girona, però qui ha obert la capsa de Pandora ha sigut el càsting durant tres dies al Plató Girona del Parc Científic i Tecnològic de Girona per contractar entre 600 i 800 figurants per al que es preveu que sigui una gran batalla. La selecció ha sigut a càrrec de la directora de càsting Yaël Moreno, establerta a Madrid, però que des del 2019 no ha deixat de viatjar a Girona per a grans produccions. El 2019 va ser la temporada 3 de ‘Westworld’ , gravada a Besalú. En plena pandèmia, el 2020, també hi va ser per ‘Uncharted ‘ a Lloret de Mar. L’any passat, per Marlowe. I ara, per Mrs. Davis, produïda per Peacock i Warner Bros.

“Girona és una província espectacular: ho té tot. No se’n parla massa i és un paradís”, explica Moreno per telèfon. En el darrer càsting van buscar sobretot persones pèl-roges i homes amb barba o bé cabells singulars i futuristes per al que s’intueix que serà una gran batalla que es rodarà entre finals d’octubre i principis de novembre. La directora de càsting va observar que les dates no eren les millors per als gironins per celebrar-se Fires de Girona, però no hi havia hagut alternativa. Mrs. Davis compta sobre el terreny amb el suport de Fresco Films, la mateixa productora de Joc de Trons i Westworld. L’argument gira al voltant del conflicte entre la fe i la tecnologia en el que es preveu que sigui una “batalla èpica de proporcions bíbliques”.

Moreno ha comptat aquest cop amb una nova infraestructura a Girona per al càsting: el Plató Girona del Parc Científic i Tecnològic. Va obrir les portes a produccions externes just abans de la pandèmia i aquest darrer any han notat que “el telèfon sona molt més”, com explica Òscar Xavier Gómez, director creatiu de Plató Girona i Tururut. Gómez va veure que hi havia un nínxol a Girona perquè no hi havia cap plató per llogar. “Que Warner Bros gravi aquí acaba sent molt beneficiós perquè, tot i que el gruix de l’equip ve dels Estats Units, els equips de departament acaben sent d’aquí”, detalla.

FONT: ara.cat

Posted by: General 27 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 21 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 07 juny 2022 Comentaris: 0

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m2 i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix:  menys de 50€ per m2, fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

El projecte GALATEA està finançat per el programa Horizon 2020

L’empresa del Parc, COMPOXI, dedicada al disseny, enginyeria i qualitat de les estructures aeroespacials i industrials que desenvolupen en materials compostos, ha estat seleccionada a la segona convocatòria GALATEA (programa Horizon 2020) de vals d’acceleració per a creixement blau.

Aquesta segona convocatòria també tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies, serveis o productes innovadors transsectorials i transfronterers que abordessin els 22 reptes identificats en 4 dominis clau de creixement blau: port intel·ligent, vaixell intel·ligent, drassana intel·ligent i vigilància marítima.

19 pimes seleccionades obtenen suport financer directe del programa de vals per dur a terme activitats de desenvolupament i transferència de tecnologia, projectes de prototipatge i projectes de demostració a gran escala que tinguin com a objectiu fer front als reptes relacionats amb l’energia, la logística, el medi ambient, digitalització, desenvolupament de serveis, seguretat i fabricació.

Posted by: General 04 maig 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha estat adquirida pel Grup Troax, líder del mercat en protecció de màquines, particions de magatzems i protecció de la propietat.

L’adquisició es va produir el 3 de maig passat

Claitec és una empresa especialitzada en solucions de seguretat industrial i prevenció d’accidents a un mercat global. Té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Claitec ha desenvolupat una àmplia gamma de solucions destinades a minimitzar els riscos laborals en entorns industrials amb un alt risc d’accidents. Els sistemes milloren els nivells de seguretat i brinden més protecció, assegurant un lloc de treball segur i controlat. La facturació de l’empresa és de 2 M€ amb una rendibilitat sòlida i va ser fundada el 2013.

Segons Richard Chetrit, director general de Claitec, “Unint-nos a Troax, podrem continuar millorant el nostre servei al client, fer créixer el nostre negoci i enfortir el nostre equip. Juntament amb l’equip de Claitec, esperem cooperar amb Troax”.

Per la seva banda, Thomas Widstrand, president i director executiu de Troax va declarar “Estar feliç d’anunciar que Claitec s’uneix al Grup Troax. Claitec té el mateix compromís i ambició que Troax en la protecció de les persones, la propietat i els processos”.

Mikael Carlsson, director de fusions i adquisicions de Troax va dir “Confiem que Claitec seguirà creixent i prosperant com a membre del Grup Troax i veiem la nostra oferta combinada com una bona manera d’augmentar el valor per als nostres clients”.

Posted by: General 26 abr. 2022 Comentaris: 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

La vuitena edició dels Premis iAgua es lliuraran el pròxim 29 d’abril com a colofó ​​a Quality Water Summit, l’esdeveniment de referència anual per als líders del sector del tractament de l’aigua.

En una jornada presencial, els guardons més prestigiosos del sector reconeixeran una vegada més la tasca de difusió de les organitzacions, que cada dia es revela més important per assolir no només els objectius generals del sector de l’aigua, sinó també els reptes particulars de cada actor implicat.

La gala torna a ser una cita ineludible per als professionals del sector de l’aigua, que gaudiran una vegada més de la festa que comporta aquests guardons, ja consolidats com els més importants per al sector de l’aigua a Espanya i Llatinoamèrica.

12 guanyadors ja anunciats i els nominats a la resta de categories d’aquests guardons, recolliran el Premi iAgua el 29 d’abril a Roca Madrid Gallery (Madrid) a partir de les 12 h.

El guanyador de la categoria “Associació de l’any” recau sobre el Catalan Water Partnership. Se li ha reconegut la seva tasca, i l’impuls de nombroses activitats d’internacionalització a tots els continents mitjançant missions comercials, missions inverses, participació en fires, o amb estudis de mercat.

La octava edición de los Premios iAgua se entregarán el próximo 29 de abril

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page