Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 21 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 07 juny 2022 Comentaris: 0

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m2 i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix:  menys de 50€ per m2, fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

El projecte GALATEA està finançat per el programa Horizon 2020

L’empresa del Parc, COMPOXI, dedicada al disseny, enginyeria i qualitat de les estructures aeroespacials i industrials que desenvolupen en materials compostos, ha estat seleccionada a la segona convocatòria GALATEA (programa Horizon 2020) de vals d’acceleració per a creixement blau.

Aquesta segona convocatòria també tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies, serveis o productes innovadors transsectorials i transfronterers que abordessin els 22 reptes identificats en 4 dominis clau de creixement blau: port intel·ligent, vaixell intel·ligent, drassana intel·ligent i vigilància marítima.

19 pimes seleccionades obtenen suport financer directe del programa de vals per dur a terme activitats de desenvolupament i transferència de tecnologia, projectes de prototipatge i projectes de demostració a gran escala que tinguin com a objectiu fer front als reptes relacionats amb l’energia, la logística, el medi ambient, digitalització, desenvolupament de serveis, seguretat i fabricació.

Posted by: General 04 maig 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha estat adquirida pel Grup Troax, líder del mercat en protecció de màquines, particions de magatzems i protecció de la propietat.

L’adquisició es va produir el 3 de maig passat

Claitec és una empresa especialitzada en solucions de seguretat industrial i prevenció d’accidents a un mercat global. Té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Claitec ha desenvolupat una àmplia gamma de solucions destinades a minimitzar els riscos laborals en entorns industrials amb un alt risc d’accidents. Els sistemes milloren els nivells de seguretat i brinden més protecció, assegurant un lloc de treball segur i controlat. La facturació de l’empresa és de 2 M€ amb una rendibilitat sòlida i va ser fundada el 2013.

Segons Richard Chetrit, director general de Claitec, “Unint-nos a Troax, podrem continuar millorant el nostre servei al client, fer créixer el nostre negoci i enfortir el nostre equip. Juntament amb l’equip de Claitec, esperem cooperar amb Troax”.

Per la seva banda, Thomas Widstrand, president i director executiu de Troax va declarar “Estar feliç d’anunciar que Claitec s’uneix al Grup Troax. Claitec té el mateix compromís i ambició que Troax en la protecció de les persones, la propietat i els processos”.

Mikael Carlsson, director de fusions i adquisicions de Troax va dir “Confiem que Claitec seguirà creixent i prosperant com a membre del Grup Troax i veiem la nostra oferta combinada com una bona manera d’augmentar el valor per als nostres clients”.

Posted by: General 26 abr. 2022 Comentaris: 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

Posted by: General 07 abr. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La vuitena edició dels Premis iAgua es lliuraran el pròxim 29 d’abril com a colofó ​​a Quality Water Summit, l’esdeveniment de referència anual per als líders del sector del tractament de l’aigua.

En una jornada presencial, els guardons més prestigiosos del sector reconeixeran una vegada més la tasca de difusió de les organitzacions, que cada dia es revela més important per assolir no només els objectius generals del sector de l’aigua, sinó també els reptes particulars de cada actor implicat.

La gala torna a ser una cita ineludible per als professionals del sector de l’aigua, que gaudiran una vegada més de la festa que comporta aquests guardons, ja consolidats com els més importants per al sector de l’aigua a Espanya i Llatinoamèrica.

12 guanyadors ja anunciats i els nominats a la resta de categories d’aquests guardons, recolliran el Premi iAgua el 29 d’abril a Roca Madrid Gallery (Madrid) a partir de les 12 h.

El guanyador de la categoria “Associació de l’any” recau sobre el Catalan Water Partnership. Se li ha reconegut la seva tasca, i l’impuls de nombroses activitats d’internacionalització a tots els continents mitjançant missions comercials, missions inverses, participació en fires, o amb estudis de mercat.

La octava edición de los Premios iAgua se entregarán el próximo 29 de abril

Les aigües subterrànies proporcionen gairebé la meitat de tota l’aigua potable a tot el món, al voltant del 40% de l’aigua per a l’agricultura de regadiu i al voltant d’una tercera part del subministrament d’aigua necessària per a la indústria. Manté els ecosistemes, manté el flux base dels rius i evita la subsidència de la terra i la intrusió d’aigua de mar. Malgrat la seva importància, les aigües subterrànies són invisibles. I fora de la vista sovint també significa fora de la nostra percepció i enteniment.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un centre que té per objecte la recerca en l’àmbit de l’aigua i dels seus recursos, entre ells els recursos d’aigua subterrània, des d’una visió integral del cicle de l’aigua incloent els aspectes qualitatius i quantitatius.

Amb aquesta missió, ICRA se suma a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2022, amb el lema “Aigua subterrània: fent l’invisible, visible” i difon el vídeo de la jornada que va organitzar el passat 17 de març, amb la participació d’experts tant de l’ICRA com de l’entorn universitari, administratiu i professional. Tots ells van aportar una visió actual del tema, van contribuir a difondre el coneixement de les aigües subterrànies i la seva importància en l’abastament humà i la preservació ambiental. De la mateixa manera van ajudar a abordar la realitat de les aigües subterrànies en l’àmbit de confederació hidrogràfica en l’abastament, amb èmfasi a les Conques Internes de Catalunya, i els reptes actuals de les aigües subterrànies en els propers plans de gestió.

Posted by: General 10 març 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

Ecomemb, la nova spinoff que s’està creant des de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha estat present al congrés internacional d’emprenedoria i d’start-ups 4YFN – 4 Years from Now, dins del programa del Mobile World Capital Barcelona, del 28 de febrer al 3 de març del 2022.

Per primera vegada, la Universitat de Girona ha exposat diversos projectes d’emprenedoria amb l’objectiu de connectar-los amb altres start-ups, inversors i corporacions, i fomentar així la creació de noves idees empresarials. L’esdeveniment escollit és un dels congressos d’emprenedoria amb més transcendència a nivell mundial, el 4YN. Gràcies a aquesta iniciativa, l’equip d’Ecomemb va estar totalment immers en l’ecosistema emprenedor català, compartint espai amb XkeletBAGI Inversions SLThe Smart LollipopTENSOR MEDICAL LLCMENTYCO i Orpheus —Empowering Buildings.

El projecte d’spinoff va ser finalista dels premis EAE Impact Forest Awards 2022

A més, Ecomemb va ser seleccionada pels Impact Forest Awards 2022 de la prestigiosa escola de negoci EAE Business School.  «Recentment ens han concedit el segell Ship2B com a empresa amb impacte mediambiental i social, la qual cosa coincideix amb el criteri del jurat dels premis d’Impact Forest», comenta Raquel García Pacheco, líder d’aquesta iniciativa. «Hem tingut l’oportunitat de compartir el nostre projecte conjuntament amb altres grans  finalistes: alterity, HarBestMarketKPLearning, MiWEndo Solutions, Comunitaria.com i OtailO  (guanyadora del premi). Aquesta oportunitat, a més, ens ha posat amb contacte amb entitats i empreses com Silicon Castles, Fondo Bolsa Social , FJ Group, Bcombinator, Farzana Patherya, Zubi Capital, Fundación Repsol, Pleo, Transaction Focus, Enagás, Qonto, Canal ES, Girbau LAB, recircular, Sorigué, MEETOPTICS i molts mésContactar amb tantes persones i amb tanta experiència ens ha enriquit com a equip i com a persones», conclou Raquel García Pacheco.

La missió d’Ecomemb és la recuperació sostenible de membranes d’osmosi inversa per a la seva reutilització posterior. Es tracta d’uns filtres amb un porus molt petits que s’utilitzen àmpliament en plantes dessaladores i depuradores d’aigües residuals. Cal tenir en compte que una planta dessaladora de grans dimensions pot arribar a tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosis inversa instal·lades que es renoven cada cinc o deu anys, i que després es llencen directament als abocadors o s’incineren. La tecnologia de recuperació sostenible de membranes d’Ecomemb és un projecte de base científico-tecnològica desenvolupat en el marc d’un projecte del programa TECNIOSpring d’ACCIÓ (Mem 2.0) i un altre projecte del programa INNOVADORS (DECEMEM) de l’AGAUR.

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page