Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 27 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

Posted by: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

Posted by: General 29 set. 2021 Comentaris: 0 Tags: ,

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021, que ha tingut lloc entre el 13 i el 15 de setembre de manera virtual. La darrera edició del congrés es va fer a Newcastle l’any 2018.

El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.

L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.


La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021


El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.

El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.

Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.

Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).

A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte  ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.

L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.

D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.

Posted by: General 02 maig 2021 Comentaris: 0
La música tecno es va reivindicar ahir com a festa i manifestació cultural segura en el festival La Mercè Electrònica , inclòs en la prova pilot Obrir Girona, que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) i que es va celebrar ahir, des de les cinc de la tarda fins a les deu del vespre, a l’Auditori de la Mercè. Els 250 assistents van poder ballar sense distància de seguretat amb la música de cinc DJ, entre els quals hi havia Andrés Campo, Blanca Ross i Viviana Casanova. Tots havien de portar mascareta FFP2 en tot moment, i per entrar-hi calia haver-se sotmès a un test d’antígens en una de les farmàcies que participen en l’assaig. Per obtenir aquest “passaport verd”, amb el qual s’accedia a la festa, calia descarregar-se l’aplicació desenvolupada pel CBCat. Superat el test a la farmàcia, es generava un codi QR que garantia la privacitat i la seguretat de les dades dels participants. “El millor que estem veient amb el festival és que amb la tecnologia es poden obrir espais segurs perquè la gent torni a ser feliç”, va destacar Quirze Salomó, president executiu del CBCat.

Obrir Girona és una prova pilot que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat)

A l’església de l’antic convent de la Mercè, del segle XIV, s’hi havia instal·lat la pista de ball. El contrast entre l’estètica de l’edifici i la música fa d’aquest esdeveniment, que se celebra des del 2018, una cita ineludible per als seguidors del tecno. Al claustre hi havia el servei de bar, on es podia prendre una consumició, però no s’hi permetia fumar. “Hauríem omplert la catedral”, deia satisfet Kim Riera, el promotor d’Electrona, que, amb l’ACA (Associació Creativa d’Artistes), coorganitza La Mercè Electrònica. El 2016 van dur el DJ Claptone al monestir de Sant Pere de Galligants. Riera va explicar que van vendre les 250 entrades, el màxim que els havien permès, en 18 minuts. En relació amb les experiències prèvies de concerts multitudinaris, com el de Love of Lesbian al Sant Jordi, Kim Riera reivindicava la iniciativa del CBCat, ja que els tests es fan a les farmàcies: “La foto del Sant Jordi està molt bé, però és totalment insostenible; no pots posar un exèrcit d’infermers per fer les proves.”

Fidels a La Mercè Electrònica, pel lloc i per “les bones vibracions” d’aquest gènere musical, la Blanca Ramírez i la Carmen Bigues, de Tossa de Mar i Cardedeu, destacaven la seguretat que els generava haver-se fet el test a la farmàcia i l’aplicació amb el codi QR. Tenien ganes de festa, deien, després d’un any. I també hi havien anat per donar suport a la cultura. L’Albert Martínez, de Sant Cugat del Vallès, va participar en els concerts de l’Apolo i de Love of Lesbian, i també era ahir a Girona per donar suport a la cultura. A fora, abans d’entrar, fent una cigarreta, dues amigues de Sant Hilari Sacalm i Torelló, Maria Canaleta i Anna Illamola, insistien que s’havia posat el focus en els joves. “Ens sentim responsables que tot surti bé; som molt conscients del que està passant i aquesta prova podria servir per tirar endavant festes segures, després de mesos de lluita i patiment.”

FONT: ElPuntAvui

Posted by: General 15 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags: ,
Potenciar el paper de l’R+D+I és fonamental perquè l’aigua sigui una de les claus en la recuperació post-COVID. És per això que INVESTAGUA ha dedicat una de les sessions de la seva quarta jornada a la necessitat d’invertir en R + D + i en aigua en què diferents experts han ressaltat que, en un moment en què la ciència gaudeix de major prestigi que mai entre la nostra societat, és moment que les polítiques d’inversió acompanyin l’ingent esforç dels nostres investigadors.
En primer lloc, ha intervingut Félix Francés, president de PTEA, a qui iAgua va entrevistar a primers d’any a iAgua Magazine 32 després del seu nomenament, per parlar de la investigació a Espanya com a palanca en la recuperació post COVID, així com les necessitats d’inversió. “Un dels nostres objectius en la PTEA és incrementar el nombre de socis per aconseguir més representativitat dins del sector”, ha començat. Pel que fa a la situació de l’R + D + I a Espanya, Félix ha assenyalat que “som el país que major retorn d’inversió ha tingut en el sector de la recerca: 52 milions d’euros en el període 2014-2019” i que “tenim excel·lents equips d’investigació en el sector de l’aigua”, però, la despesa és d’aproximadament 200 milions d’euros anys, havent-hi “un ampli marge d’increment d’investigació en el sector”. Així, ha assenyalat quatre raons per invertir en R + D + i en aigua a casa nostra: un context internacional propici per a això, és un sector estratègic, hi ha excel·lents equips i un marge d’increment en la inversió: “La investigació ha estat, és i serà sent un sector estratègic al país”.

Xavier Amores, cluster manager del Catalan Water Partnership

A continuació, Xavier Amores, director de Catalan Water Partnership, ha parlat sobre el paper de l’empresa en la recerca en el marc de la recuperació. “L’R+D és una manera d’invertir diners per obtenir coneixement, i la innovació és el coneixement per obtenir més diners”, ha comentat. Així, Xavier Amores ha assenyalat que “el percentatge del PIB que s’inverteix en R + D a Espanya segueix sent baix”, en concret, en 2019 era de solament un 1,25%. De fet, per arribar al 3% que ens vam marcar en l’Estratègia 2020 hauríem d’haver invertit 21.800 milions d’euros anuals més. “El sector de l’aigua és clau per a la majoria dels sectors a Espanya”, ha assenyalat. Així mateix, el director de CWP ha compartit els cinc reptes claus per a la competitivitat de les empreses en aquest àmbit: respondre al canvi permanent, Open Innovation, noves oportunitats de negoci, transformació digital i internacionalitzar tecnologies innovadores. En aquest sentit, des de la CWP impulsen noves estratègies i projectes de màrqueting digital innovadors per a les pimes del sector de l’aigua, com el projecte WATERTUR sobre la investigació per a la gestió intel·ligent i sostenibles del cicle de l’aigua en hotels; o WAT’SAVEREUSE, amb la finalitat de promocionar la reutilització i estalvi d’aigua en el sector turístic de la Mediterrània.
La sessió també ha comptat amb Juan Carlos García, Clúster 5 Clima / Clúster 6 Bioeconomia i Medi Ambient d’Horizon Europe de CDTI, que ha presentat els instruments de finançament de la recerca en aigua en el marc de la recuperació. Així, ha centrat la seva intervenció en l’Horitzó Europa, el principal programa de la Unió Europa en recerca i innovació per als pròxims sis anys, i que compta amb una inversió de 95.000 milions d’euros. En aquest sentit, aquest compta amb sis Clústers, dels quals el Clúster 6 referit a la Bioeconomia i Medi Ambient recull sis àrees d’intervenció (observació mediambiental, biodiversitat, agricultura, ecosistemes alimentaris, oceans, bioseguretat i sistemes circulars). A mode de conclusió, Joan Carles ha assenyalat la necessitat de buscar oportunitats en diverses destinacions i clústers i ha anunciat que hi haurà “dues partenariats directament reaccionades amb l’aigua que sortiran el 2021 i 2022”.
Per la seva banda, Borja Sanz, Urban Water Business Manager d’Hidroconta, ha parlat d’innovació i digitalització en la recuperació, ressaltant la transformació experimentada per la mateixa companyia a causa de les necessitats de sector: “Hem passat de ser una empresa fabricant i venedora de comptadors mecànics a evolucionar al mercat de l’aigua urbana”. Borja ha assenyalat que, a causa de la pandèmia, el sector ha experimentat un increment de demanda per part del mercat de tecnologies IOT i de digitalització: “Són les tecnologies de digitalització què ens han d’ajudar a posar eines al mercat per a l’optimització del recurs hídric”. Així, ha explicat les implicacions de la inversió en digitalització i la gamma que Hidroconta té a disposició dels seus clients: “Ens ha canviat en la producció i fabricació de tots els nostres equips, en el nostre producte”, ha comentat.
Finalment, Alberto Garrido, catedràtic d’Economia Agrària i Recursos Naturals i Vicerector de Qualitat i Eficiència de la Universitat Politècnica de Madrid, ha parlat sobre el paper de la universitat centrant-se en la Comunitat d’UPM Water. En aquest sentit, la universitat ofereix coneixement a aplicar en la presa de decisions, solucions tecnològiques, neutralitat, interdisciplinarietat i equipament científic. En aquest sentit, ha assenyalat que des d’UPM Water es persegueix, entre altres qüestions, promoure, transferir i divulgar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
La sessió ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què els ponents han respost a les qüestions i dubtes plantejats pels delegats en què han assenyalat que “si tinguéssim més investigació i hi hagués més desenvolupament hi hauria més oportunitats professionals”, ha comentat Alberto Garrido, el que es trasllada a una atracció de joves que vulguin aprendre i formar-se en aquest àmbit.
FONT: iagua.es
Posted by: General 24 des. 2020 Comentaris: 0 Tags: , , , ,
  • La seu del Centre Blockchain de Catalunya se situarà al recinte del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG).
  • Girona també aspira a construir una facultat i un espai visual dedicat a aquesta tecnologia amb l’ajuda dels fons europeus de recuperació Next Generation EU.

Girona serà finalment la seu del Centre Blockchain de Catalunya. La ciutat ha estat escollida d’entre una llista de cinc finalistes com la millor ubicació en base a les oportunitats que ofereix anar de la mà de la Universitat de Girona per desenvolupar aquesta tecnologia disruptiva.

La decisió s’ha fet pública aquest dimecres en un acte al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que acollirà la seu del Centre Blockchain de Catalunya.

L’acte ha comptat amb el director del CBC, Quirze Salomó, i la vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. També hi han participat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

L’Ajuntament de Girona i la UdG han liderat la candidatura de la ciutat per acollir la seu del Centre Blockchain de Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona i també de la Cambra de Girona.

Missió del Centre Blockchain de Catalunya

Quirze Salomó director del CBC, Marta Madrenas alcaldessa de Girona, Quim Salvi rector de la Universitat de Giron, Jordi Puigneró conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública i Mònica Roca vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona.

Presentat oficialment el passat mes de setembre, el Centre Blockchain de Catalunya és una entitat liderada per la Cambra de Barcelona, centrada en la promoció de les tecnologies descentralitzades (DLT) al territori mitjançant la difusió, la recerca i el desenvolupament per convertir Catalunya en un referent per a l’atracció d’empreses i talent en aquest sector.

Des de la seva fundació, la voluntat del Centre Blockchain de Catalunya ha estat situar la seva seu fora de la ciutat de Barcelona per posar en valor el potencial del territori més enllà de l’Àrea Metropolitana. La descentralització de l’economia catalana és de fet un dels eixos del projecte Catalunya 30/40 per a la construcció d’un nou model de país.

La creació del CBC s’inscriu en un conveni marc de col·laboració entre la corporació i el Departament de Polítiques Digitals per a l’impuls de les tecnologies digitals avançades i el foment de l’economia digital. A més del desenvolupament d’activitats basades en la tecnologia Blockchain, aquest acord fixa actuacions conjuntes en àmbits com el New Space, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial.

 

Una facultat i una experiència visual dedicades al Blockchain

Durant l’acte s’han presentat també dos projectes de futur relacionats: una facultat de Blockchain que se situaria al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona i el Blockchain Experience, un espai amb experiències visuals dedicat a aquesta tecnologia. Ambdós projectes aspiraran a rebre finançament dels fons europeus de recuperació Next Generation EU. En el cas que el projecte de la facultat de Blockchain es materialitzi, el Centre Blockchain de Catalunya situarà allà la seva seu definitiva.

La multinacional farmacèutica veterinària Hipra està investigant una vacuna contra la covid-19 a través de dues línies de recerca: una de pròpia i una altra en col·laboració amb l’hospital Clínic, basada en l’mRNA del virus i que busca garantir una immunitat de llarga durada. Així ho ha anunciat la companyia amb motiu de la visita del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a les instal·lacions. Durant la primera onada de la pandèmia, la multinacional va posar a disposició de les autoritats sanitàries les seves instal·lacions per analitzar tests PCR i va tancar un acord amb el Ministeri per encarregar-se de la producció de la vacuna espanyola.

Hipra treballa en dues línies de recerca contra la Covid-19

En un comunicat, la companyia –especialista en la recerca, producció i comercialització de vacunes animals- assegura que han fet un “pas ferm” cap a la salut humana i que la visita d’Illa ha servit per conèixer el progrés que la multinacional ha fet en aquest sentit i abordar els projectes que té en marxa.

Entre ells, la investigació d’una nova vacuna contra la covid-19, en dues línies de recerca. Per una banda, una de pròpia i, per l’altra, una en col·laboració amb el Clínic de Barcelona que garanteixi una immunitat de llarga durada.

Un “referent” per al sector

La farmacèutica remarca que el seu és un “model singular” perquè controlen totes les fases de creació d’una vacuna: des de la investigació, el desenvolupament i la producció fins a la comercialització. Una situació que els situa com a “referent”.

La companyia va tancar l’any 2019 amb unes vendes netes consolidades de 276 milions d’euros (MEUR) i aquest 2020 preveu complir amb el pressupost marcat, amb un creixement del 14% respecte de l’any anterior. Té més de 2.000 persones en plantilla i dedica un 10% de la facturació anual a la recerca i el desenvolupament de noves vacunes.

Actualment, té 38 filials i 10 centres de diagnòstic repartits arreu del món i comercialitza els seus productes a més de 100 països. A més, ocupa el sisè lloc al rànquing mundial de vacunes per a la salut animal i és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llençat en els últims 10 anys, un total de 22.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 29 abr. 2019 Comentaris: 0 Tags: , , ,

Millorar la seguretat i eficiència en la gestió del cicle integral de l’aigua mitjançant la incorporació de tecnologia innovadora, com és el “Digital Twin”. Aquest és l’objectiu principal del projecte “Estudi de Viabilitat del desenvolupament i utilització d’un “Digital Twin” per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua“, liderat per GAIA (Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació del País Basc ) i en el qual participa DAM (Depuració d’Aigües del Mediterrani SL).

Els “Bessons Digitals són rèpliques virtuals de dispositius o processos reals, creen objectes digitals «vius»

La investigació parteix del fet que tradicionalment la gestió en el sector de l’aigua es realitza amb tecnologies basades en la instrumentació, control i automatització dels processos, de manera que en plena era digital no s’aprofita tot el potencial i oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Per aquest motiu, el projecte estudiarà el desenvolupament i utilització del Digital Twin a la gestió i manteniment d’infraestructures del cicle integral de l’aigua.

“Volem que el resultat d’aquesta investigació sigui una autèntica revolució per a la indústria del sector, en combinar la tecnologia i la digitalització i d’aquesta manera aprofitar el potencial de la indústria 4.0”, asseguren des de l’entitat valenciana.

Avantatges del “Digital Twins en el cicle de l’aigua

El “Digital Twins” és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta tecnologia ofereix solucions per a l’optimització de processos, identificació de problemes, simulació de possibles escenaris futurs i formació, gràcies al fet que la realitat virtual facilita l’assimilació i l’enteniment dels processos mitjançant el bessó digital.

La unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes

“Aquesta unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes que incrementarà l’eficiència operativa, millorarà la presa de decisions en temps real, reduirà els errors i els temps de resposta, oferint a més el desenvolupament d’una aplicació que faciliti les tasques de manteniment o l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema “, sostenen els investigadors de DAM.

El projecte -emmarcat dins de la Convocatòria Ajudes de Suport a Agrupacions Empresarials Innovadores, AEI 2018 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme- està liderat per GAIA i al costat de DAM també participen l’associació Catalan Water Partnership, Innovae Augmented Reality Agency i SASTESA.

FONT: iagua.es

El Vilar Rural serà on s’implementarà la tecnologia CWP

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalan Water Partnership, CWP) amb seu al Parc Tecnològic de la Univesitat de

Girona, impulsa el projecte Recerca de tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l’aigua en hotels (Watertur). Aquest projecte, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, té com a objectiu la implementació de tecnologies innovadores i sistemes intel·ligents per a la millora de la gestió del cicle de l’aigua en establiments hotelers. En el Watertur hi participen cinc empreses: Sorigué, Aeris Tecnologías Ambientales, Lavola, Serhs, Fluidra i un centre tecnològic enfocat a la millora industrial, Leitat).

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, explica que el projecte, que tindrà una durada de tres anys (2018-2020), preveu “un important impacte per tal d’assolir un ús més sostenible del recurs aigua en el sector turístic. “Com és ben sabut, Catalunya és una zona d’estrès hídric crònic”, destaca Amores, que afegeix que “aquest escenari es veu agreujat per les tendències derivades del canvi climàtic i la massiva afluència turística concentrada en pocs mesos l’any, que fa encara de major interès estratègic aquest projecte de Catalan Water Partnership”. Per això, i segons Amores, iniciatives com el projecte Watertur són “cada vegada més importants per tal d’assegurar la gestió òptima d’aquest recurs i per poder garantir-ne la qualitat i disponibilitat per als anys vinents”.

Tres línies d’acció

El projecte Watertur es desenvolupa seguint tres línies principals. La primera és l’optimització i la posada en marxa de tecnologies capdavanteres emplaçades a les mateixes instal·lacions turístiques per tal de millorar-hi el tractament de les aigües residuals i permetre’n la reutilització. Aquesta va lligada a la recerca, mentre que una segona ja involucra l’estudi per a la implementació de tecnologies intel·ligents per a la gestió de les aigües recreatives com les piscines. La tercera ja és concreta en la instal·lació de plataformes de seguiment i monitorització del cicle de l’aigua, així com de càlcul de la petjada hídrica i de carboni per tal de dotar d’intel·ligència a l’ús de l’aigua en aquest tipus d’instal·lacions i calcular indicadors de sostenibilitat a temps real. “Aquest fet –segons Amores– ha de permetre un seguiment tant a l’establiment hoteler com sobre els usuaris i les seves decisions, les quals poden reduir l’ús de l’aigua.

Tecnologia capdavantera

Aquesta fase, la de la implementació de la tecnologia, permetrà precisament posar-la a prova a l’hotel Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm. D’aquesta tecnologia en destaquen cinc aspectes:

La primera: la smartització o gestió intel·ligent de les piscines. És el procés de smartització –o dotar d’intel·ligència– d’una instal·lació de gestió d’aigua recreativa com les piscines i consisteix en la implementació de diversos sensors –de cabal, temperatura, acidesa, entre altres valors– que permetin l’obtenció de dades a temps real, i una millor gestió de l’aigua tant per optimitzar els costos com per garantir-ne la millor qualitat i l’experiència del client.

La segona: el bioreactor de membrana anaeròbic. Aquest seria el procés de tractament de les aigües residuals mitjançant microorganismes en absència d’oxigen. L’aigua tractada en aquests reactors és separada mitjançant un procés de filtració per membranes.

El mur vertical és la tercera. El sistema consisteix en unes canalitzacions amb diverses espècies vegetals arrelades al seu interior, de forma similar al d’un jardí vertical. Són els microorganismes que es troben en aquestes arrels els que degraden els contaminants de l’aigua a mesura que aquesta circula progressivament a través del sistema.

La quarta, l’electrowetland, utilitza els microorganismes del mur vertical anterior. Aquests microorganismes generen electrons que es poden aprofitar per generar la intensitat elèctrica suficient per fer funcionar petits aparells elèctrics i suposa una font d’energia completament neta.

I, finalment, l’eina de petjada hídrica en temps real o càlcul de la petjada hídrica. Normalment es fa a partir d’un determinat servei o producte a posteriori analitzant els seus impactes en consum d’aigua des de l’origen, i també de l’aigua necessària per al seu tractament. En aquest cas es pretén disposar d’una eina que informi en temps real de l’impacte, de manera que permeti la sensibilització als usuaris de l’hotel i una eina de gestió per a l’hoteler.

En els darrers anys, l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (CWP), així com moltes de les empreses participants en el projecte, estan liderant diverses iniciatives d’economia circular, reutilització i ús sostenible de l’aigua gràcies a noves tecnologies en el sector turístic en projectes d’R+D+i, i són uns dels actors més destacats en el binomi que formen l’aigua i el turisme. Aquest projecte en concret, el Watertur, està finançat per Acció i el fons de desenvolupament regional Feder, i té un total de set entitats participant cooperativament per introduir noves tecnologies. Una mostra del dinamisme, no només de recerca, sinó empresarial i emprenedor d’aquest sector emergent, és que a Catalunya el sector de l’aigua va tenir una facturació agregada de 4.480 milions d’euros el 2017 i va donar feina a més de 23.000 treballadors. Unes dades que es relacionen amb les més de 400 empreses que integren aquesta cadena de valor. Segons Amores, el sector turístic és “un sector clau per a l’economia catalana”.

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalana Water Partnership) va ser creada l’any 2008 i és una associació estratègica sense ànim de lucre, formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua, que té la missió de millorar la competitivitat global dels seus associats. És el clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, i representa més de noranta empreses i entitats de recerca de tot Catalunya en l’àmbit de l’ús sostenible de l’aigua.

El CWP en aquests moments està executant més de 25 projectes a l’any en R+D, internacionalització i canvi estratègic, el Watertur és un dels projectes d’R+D que en aquests moments està coordinant. La comunitat RIS3CAT Aigua es va impulsar el 2017 i s’estructura en sis projectes.

FONT: El PuntAvui

La república de Palaos -un arxipèlag situat en el Pacífic occidental es convertirà en el primer país a imposar una prohibició generalitzada dels productes de protecció solar. La decisió ha estat presa per defensar els seus esculls de corall. El Govern de Palaos ha aprovat una llei que restringeix la venda i l’ús aquests productes. Els investigadors creuen que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

El Govern de Palaos ha justificat la prohibició d’utilitzar les cremes protectores solars a la necessitat d’evitar que els productes químics puguin generar danys en les formacions de corall. La legislació aprovada a l’illa assenyala que hi ha almenys 10 elements químics que generen danys a aquest ecosistema. La prohibició entrarà en vigor el 2020.

corall

Determinats compostos són altament tòxics per a la vida marina

Els protectors solars seran confiscats als turistes que les transporten al país, mentre que els comerciants que venen els productes prohibits rebran una multa de fins a 1.000 dòlars (878 euros). El president de Palaos, Tommy Remengesau, va alertar sobre aquestes sancions. “Poder de confiscar els filtres solars hauria de ser suficient per dissuadir el seu ús no comercial. Aquestes disposicions estableixen un equilibri intel·ligent entre educar els turistes i foragitar “, va dir.

Els científics han vingut expressant en els últims anys la seva preocupació pels impactes que causen els productes de protecció solar a la vida marina. L’alerta es centra en el paper de dos ingredients: oxibenzona i octinoxato. Les dues substàncies s’utilitzen com a factors de protecció solar, ja que tenen la capacitat d’absorbir la llum ultraviolada. Es creu que contribueixen a fer que el corall sigui més susceptible de patir la decoloració, una malaltia que fa que es tornin de color blanquinós. Les investigacions publicades en el 2015 van demostrar que la oxibenzona era tòxica i que podia frenar el creixement dels corals joves, segons es va demostrar en proves de laboratori.

Tot apunta que aquest és probablement l’agent més nociu dels 10 productes químics que han estat prohibits, segons va declarar Craig Downs, expert en impactes dels filtres solars a la vida marina. “Aquestes substàncies fan que els corals es descoloreixin a temperatures més baixes i que redueixin la seva resistència al canvi climàtic”, va declarar a la BBC. “La fase juvenil del corall és més susceptible a la contaminació química que els adults”, ha afegit.

La decisió de Palaos s’adopta després que Hawaii prohibís el passat mes de juliol la venda de protectors solars que continguin oxibenzona i octinoxato. En aquest cas, la prohibició entrarà en vigor a partir de 2021. No obstant això, a Hawaii els turistes podran portar el protector solar prohibit a l’estat o comprar-hi si tenen una recepta mèdica.

L’any 2017, un informe elaborat pels legisladors de Palaos va determinar que Jellyfish Lake, un dels llocs més visitats pels submarinistes que van a l’arxipèlag, presentava una alta concentració de productes per a la protecció solar. Aquesta situació va provocar una reducció de la població de meduses al llac, raó per la qual va ser tancat durant un període d’un any.

Les deixalles plàstics, la contaminació química, el consum excessiu de recursos i el canvi climàtic “continuen amenaçant la salut del nostre paradís primitiu”, va recordar el president de Palaos a l’al·ludir a aquest informe. A causa de tot això, la nova legislació inclourà un apartat perquè els operadors turístics proporcionin als visitants elements com gots, canyetes o plats reutilitzables amb la finalitat de disminuir el consum de plàstic al país insular.

Els protectors solars són un factor que s’afegeix als problemes ambientals que pateixen els esculls de coral, molt vulnerables a l’escalfament de les aigües. S’estima que el 90% dels esculls sucumbiran si es confirma un fort increment de les temperatures de les aigües.

L’estrès que pateixen (escalfament de les aigües, contaminació …) fa que els esculls perdin poc a poc o, fins i tot, expulsin les algues simbiòtiques que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té) , amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet. El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions.

Una altra amenaça per als esculls de corall és la proliferació d’algues, provocada pel vessament de nutrients de les aigües residuals i agricultura que s’aboquen sobre el oceans, o l’acidificació dels oceans.

Dolors Romano, responsable de l’àrea de químics d’Ecologistes en Acció, destaca que les dues substàncies abans esmentades són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que imiten als estrògens naturals de l’organisme i que són capaços d’alterar i interferir l’equilibri hormonal i en tots els processos regulats per les hormones (amb incidència en les fase de desenvolupament fetal). “Aquest és un típic exemple d’un risc ambiental causa de l’ús massiu d’un producte emprat per moltes persones en un mateix lloc”, indica Koldo Hernández, expert d’aquesta mateixa organització ambientalista. “Ens serveix com a exemple de com un avís primerenca sobre els impactes ambientals no és atesa fins que es veuen perjudicats els interessos econòmics. I no oblidem que Palaos viu del turisme “, afegeix Koldo Hernández.

El professor Jörg Wiedenmann, que estudia els ecosistemes de corall a la Universitat de Southampton (Regne Unit), va qualificar de “precaució sensata” evitar l’exposició dels corals vulnerables a les amenaces potencials dels productes de protecció solar en aquests llocs.

Tot i això, ha recordat que “els esculls no es poden salvar només mitjançant la prohibició dels protectors solars”. Va recalcar que “hi ha factors més destructius en la disminució dels esculls, com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca, l’enriquiment de nutrients i la contaminació, que han de controlar per aturar la degradació d’aquests ecosistemes”.

Existeixen solucions per reduir l’impacte de les cremes solars? “Possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin degradables. Es tracta de seguir la filosofia de la química verda “, destaquen Gianluigi Buttiglieri i Pablo Gago-Ferrerro, enginyer ambiental i químic analític respectivament, tots dos investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: LaVanguardia

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page