972 18 34 00
Posted by: General 24 gen. 2024 : 0

CataloniaBio & HealthTech renova els càrrecs de la Junta Directiva coincidint amb l’equador del compromís de l’equip actual. El canvi més destacat és l’intercanvi de càrrecs entre Mariona Serra, Fundadora i Directora de GoodGut (Grup HIPRA), i Joan Puig, CEO de Kymos. Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

L’equip liderat per Mariona Serra i Joan Puig compta amb Nuria Pastor, CEO de HumanITcare (vicepresidència segona) i Isabel Amat, cap d’Innovació i Pipeline de Reig Jofre (vicepresidència tercera). La Junta Directiva consta d’un total de 12 representants d’empreses i institucions membres de CataloniaBio & HealthTech.

Ambdós van liderar la candidatura presentada ara fa dos anys, que preveia un relleu a la presidència a la meitat del mandat, d’acord amb els Estatuts de l’associació.

A més del canvi de lideratge a la Junta, s’hi sumen les renovacions de quatre de les vocalies, com també preveu els Estatuts. S’hi incorporen Marta Parente (GP Pharm), Joël Jean-Mairet (Ysios Capital Partners), Elisabeth Stampa (Medichem) i Jordi Barretina (Institut de Recerca Germans Trias i Pujol – IGTP) en substitució de Carmen Lagunas (Ferrer), Begoña Benito (Vall d’Hebron Institut de Recerca – VHIR), Marta Palicio (Werfen) i Adriana Carré (Inteplast Medical), aquestes dues últimes seguiran vinculades a la Junta, com a observadores permanents, durant els propers dos anys. La ratificació d’aquests canvis, efectius des de l’1 de gener de 2024, es farà efectiva a l’Assemblea General de Socis, que se celebrarà a l’Ateneu Barcelonès el proper 14 de febrer.

La composició de la Junta Directiva és representativa de les diverses activitats que desenvolupen les empreses i entitats associades, dins del sector de la salut. Així està composada de representats desenvolupadors de producte propi, serveis científic-tècnics, entitats prestadores de salut i generadores de coneixement, i serveis no científics-tècnics.

”Vam començar aquest mandat ara fa dos anys amb els objectius d’ampliar l’associació, professionalitzar l’equip de la mateixa, consolidar-ne la seva solvència financera, guanyar representativitat institucional i acabar de desplegar un Pla Estratègic vigent”, explica Joan Puig. “Estem molt satisfets de tots els objectius aconseguits, de l’alt grau de participació per part dels socis i la molt alta valoració de la qualitat de les activitats i iniciatives dutes a terme en aquest període”, conclou.

“Encarem amb determinació els pròxims dos anys, amb el compromís ferm de mantenir la trajectòria ascendent de l’associació i d’assumir el repte d’impulsar la nostra comunitat a liderar a nivell internacional la salut d’avantguarda. Hem aconseguit teixir una comunitat empresarial transversal i integrant agents clau del sector, que és determinant per la generació de solucions innovadores i la transformació del nostre sistema de salut, i, sens dubte, per la competitivitat del nostre país”, valora Mariona Serra. “Encetem aquesta etapa amb un nou Pla Estratègic que hem treballat internament els darrers mesos, elaborat amb la visió d’esdevenir l’associació de referència d’un sector essencial i estratègic, com és el sector industrial de la salut a Catalunya”, afegeix.

“Com a associació que agrupa tota la cadena de valor de la salut, el nostre propòsit és contribuir a la competitivitat de les empreses impulsores de la generació de noves solucions sanitàries. El nou pla es vertebrarà en tres eixos principals: continuar enfortint la nostra comunitat a través canalitzar la innovació promovent l’emprenedoria i el creixement empresarial; reforçar el posicionament estratègic de les empreses catalanes projectant-les a la societat i implicant-les en la definició de la sanitat del futur; i establir un diàleg amb l’administració pública per assegurar que el valor de la innovació i de la indústria de la salut arribi eficientment a la societat “, resumeix Serra.nedoria).

Posted by: General 24 gen. 2024 : 0 Tags: ,

El projecte rep el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Innovació (AEI) i els fons europeus Next Generation. A més, el consorci ha desenvolupat noves tecnologies que permeten aprofitar matèries primeres renovables, com les aigües residuals i el CO₂, per generar combustibles renovables.

Hi participen els grups de recerca LEQUIA i gEMM de la Universitat de Girona

La bioelectroconversió de primeres matèries renovables com l’aigua residual i el CO₂ en biocombustibles sostenibles és una solució atractiva per assolir la descarbonització i l’economia circular. Al voltant d’aquest eix gira el projecte Gaia, una iniciativa que avança amb pas ferm.

Concretament, aquest projecte té com a objectiu desenvolupar una nova solució eficient energèticament per obtenir un biocombustible líquid (bio butanol) i un biocombustible gas (biometà) basat en tecnològiques electroquímiques microbianes.

Després de 18 mesos de treball intens, Facsa, el Centre Tecnològic Leitat (coordinador del projecte) i la Universitat de Girona (grups de recerca LEQUIA i gEMM) han presentat els primers resultats d’aquest innovador projecte.

La primera etapa s’ha centrat a millorar els materials de l’elèctrode i la geometria del reactor mitjançant la fabricació additiva, amb l’objectiu de millorar la biologia del procés. Amb això s’ha dissenyat i construït un nou reactor que actualment s’està validant a escala de laboratori.

Gràcies a això, es durà a terme anàlisi tecno econòmica, una avaluació de la seva replicabilitat i el seu impacte social que permetran analitzar i identificar els aspectes clau per a la posterior comercialització industrial. L’avaluació social és crucial per promoure l’acceptació pública i la consciència social d’aquestes noves tecnologies clau per aconseguir una societat més sostenible.

Cal destacar que els resultats del projecte, juntament amb un pla d’explotació, establiran el full de ruta per a la implementació de la tecnologia al mercat a curt i mitjà termini. A més, el consorci multidisciplinari de Gaia té tota l’experiència necessària per garantir la implementació amb èxit del projecte.

El projecte ha estat integrat dins del marc de la convocatòria “Projectes d’R+D+I a Línies estratègiques 2021”.

Posted by: General 05 des. 2023 : 0

El 29 de novembre passat el Ministeri d’Indústria i Turisme va publicar la resolució definitiva de la convocatòria del Programa de Suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEIs) d’aquest any, on dels 10 projectes presentats, el Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel mateix CWP.

El Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel propi CWP.

Tots aquests projectes tenen en comú l’aplicació de les tecnologies digitals per fer front a diferents reptes del sector. Alguns d’aquests reptes són per a la millora del procés de tractament com SurVue, que té com a objectiu utilitzar la intel·ligència artificial per disminuir la formació d’escumes en bioreactors i decantadors d’EDAR o AtmosphAIr 2.0, la segona fase del projecte amb el mateix nom. L’objectiu és monitorar i disminuir l’emissió en depuradores de gasos odorífers i causants d’efecte hivernacle. En aquesta convocatòria, la digitalització al sector de l’aigua també actua com a palanca per millorar l’ús i la gestió del cicle de l’aigua en usuaris finals com poden ser el sector turístic o cosmètic. Dos dels projectes d’AEI del CWP en aquesta línia són el projecte de segona fase SmartH2Otel 2.0, que fomenta l’estalvi i la reutilització a hotels, i el projecte Cosme Water Footprint per fomentar l’ús eficient i el control a empreses cosmètiques. Altres sectors on es desenvolupen els projectes d’AEI del CWP són el sector carni, a través del projecte VisceraCutting liderat pel cluster INNOVACC i l’industrial a través del projecte SAGIC, liderat pel Clúster Digital de Catalunya. Els dos projectes restants de la convocatòria d’AEI del 2023 són el ReWaT, que té per objectiu desenvolupar una eina de suport al disseny i la implementació de xarxes urbanes d’aigua regenerada, i el projecte de segona fase SatWater 2.0, que desenvolupa un sistema de predicció dels esdeveniments de pèrdua de qualitat en masses d’aigua superficials.
Els projectes aprovats al CWP suposen un pressupost total de més de 2 milions d’euros que corresponen a un ajut total d’1,5 milions. A més, en total, hi participaran 26 empreses associades, de les quals 21 són PIMES. L’any passat el CWP ja va gestionar 8 projectes en aquesta mateixa convocatòria, fet que confirma la importància de la transformació digital pel sector de l’aigua, consolidant la digitalització com una de les prioritats en l’estratègia del CWP.
Pel que fa al total de pressupost concedit als més de 110 clústers d’Espanya, el Catalan Water Partnership ha aconseguit pràcticament un 4% del total del pressupost assignat a Espanya i un 12,2% del total de Catalunya.

Posted by: General 15 març 2023 : 0 Tags: ,

L’Ajuntament de Girona millorarà la planificació de la intervenció dels serveis socials amb la implementació de la intel·ligència artificial. El projecte, que porta per nom Pigall, es durà a terme

L’objectiu és millorar la qualitat de l’atenció amb criteris d’eficàcia, eficiència, justícia i inclusió, creant una eina tecnològica d’intel·ligència artificial èticament responsable

juntament amb la Universitat de Girona, i compta amb finançament dels fons europeus Next Generation. L’objectiu és millorar la qualitat de l’atenció amb criteris d’eficàcia, eficiència, justícia i inclusió, creant una eina tecnològica d’intel·ligència artificial èticament responsable. 

El disseny del projecte Pigall parteix de la necessitat d’aplicar la transformació digital en el camp de la intervenció social, la diagnosi i l’anàlisi de les dades mitjançant aplicacions d’intel·ligència artificial. Amb aquest projecte es dissenyarà una eina tecnològica per analitzar les dades disponibles sobre les prestacions pròpies dels serveis socials municipals i enllaçar-les amb la realitat social. Així doncs, la metodologia estarà basada en l’exploració i l’anàlisi quantitativa i qualitativa d’una àmplia gamma de dades disponibles per tal de desenvolupar una millor comprensió, extreure coneixement i portar a terme actuacions generals i específiques de millora dels serveis socials. Això permetrà millorar la presa de decisions en el desenvolupament de recursos i projectes. 

Amb aquesta eina es podran identificar les necessitats de les persones usuàries dels serveis socials, així com identificar patrons de distribució geogràfica i temporal de l’ús dels serveis. A més, es garantirà l’anonimat en tot el procés. La compilació de tota aquesta informació té com a objectiu entendre i predir millor les necessitats i la cobertura dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona. 

Alhora, aquesta eina estarà oberta a la ciutadania que podrà aportar la seva opinió i suggeriments, així com al personal municipal. 

El projecte es durà a terme amb la participació de la Universitat de Girona, de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OIEAC) del Departament d’Empresa, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i del grup de Recerca eXiT, de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions.  

El cost del projecte és de 480.880 euros (IVA inclòs), dels quals 326.070 euros seran subvencionats pels fons Next Generation.    

Posted by: General 15 març 2023 : 0 Tags: , , ,

L’Institut Giromed ha col·laborat amb Eurecat en el disseny i el desenvolupament d’un dispositiu intel·ligent mandibular avançat per al seguiment del tractament de la síndrome d’apnea obstructiva del son.

La solució iDAM Sleep Sapphire monitoritza en un únic dispositiu la freqüència cardíaca, el nivell de saturació d’oxigen i la posició i moviments dels pacients mentre dormen i genera alertes, tant per al pacient com per al doctor. El conjunt de dades biomètriques obtingudes de la monitorització en temps real dels pacients serà la base d’una eina analítica que en el futur també podrà ser útil per a la diagnosi i prevenció de patologies cardiovasculars o ictus, entre d’altres.

L’aplicació de l’Internet de les Coses en aquest repte tecnològic per a la gestió mèdica facilitarà la detecció i prevenció d’efectes adversos, el que permetrà reduir la mortalitat i aplicar protocols d’actuació de manera personalitzada, mesurant l’eficàcia i eficiència dels tractaments i millorant el diagnòstic d’evolució de la malaltia. Els resultats dels assajos clínics asseguren que el compliment del tractament és del 100% dels casos.

Eurecat ha utilitzat en el desenvolupament del dispositiu les darreres tecnologies en fabricació electrònica.

Posted by: General 06 març 2023 : 0

Silvia Osuna (esquerra) i Jelena Radjenovic (dreta) becades amb un Proof of concept de l’ERC

Les investigadores Silvia Osuna, de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona, i Jelena Radjenovic, de la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ambdós centres ubicats al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona han rebut la beca Prova de concepte que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) per a la innovació.

En total s’han becat vuit investigadors i investigadors de diferents centres de recerca de l’estat, set dels quals en centres catalans.
Segons ha informat en un comunicat la Comissió Europea, “366 becaris s´han beneficiat d´aquest finançament, que forma part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon Europe”.
Segons ha informat en un comunicat la Comissió Europea, “366 becaris s´han beneficiat d´aquest finançament, que forma part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon Europe”.
“Cada beca té un valor de 150.000 euros i el seu objectiu és ajudar els investigadors a superar la bretxa entre els descobriments derivats de la cerca de frontera i l’aplicació pràctica dels resultats, incloent-hi les primeres fases de la seva comercialització”, han explicat des de la Comissió.
Posted by: General 02 des. 2022 : 0 Tags: , ,

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegeix més

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

La farmacèutica Hipra espera formar part de la campanya de vacunació contra la Covid aquesta tardor. La directora d’I+D i Registres de la companyia, Elia Torroella, ha dit durant una trobada informativa a Madrid que cada dia estan “més a prop” de tenir una data. Segons Torroella, ara esperen que l’Agència Europea del Medicament (EMA) l’autoritzi en els pròxims mesos i es pugui començar a comercialitzar.

Des d’Hipra destaquen la “versatilitat” del vaccí per adaptar-se a les noves variants i l’alta capacitat “neutralitzant” que ofereix a les que hi ha actualment. La farmacèutica d’Amer, de fet, està treballant en nous prototips i en monodosis de cara al primer trimestre del 2023.

Torroella ha dit que tot i que inicialment preveien tenir els permisos entre el maig i el juny, la situació ha “canviat” a nivell “de regulació” i els ha obligat a aportar més informació, però s’ha mostrat “convençuda” que serà passat l’estiu.

La possibilitat d’una compra europea centralitzada

La vacuna proporciona una immunitat alta i pocs símptomes.

La directora d’I+D i Registres de la companyia també ha explicat que estan treballant en un acord de compra centralitzada a la Unió Europea i, tot i que ha dit que per temes de confidencialitat no podia donar-ne detalls, el procés està “molt avançat”.

Tampoc ha concretat de quantes dosis es tractaria, però ha insistit que Hipra té una capacitat de producció “enorme” i que ja han produït més de 100 milions de dosis de la substància activa. “Hem comprat també la resta de materials necessaris per assegurar-nos que tindrem suficient estoc”, ha afegit. Pel que fa al preu, ha dit que serà “molt més econòmic” que el de les vacunes d’RNA.

Torroella també ha remarcat que els estudis realitzats fins ara demostren una alta efectivitat davant de les noves variants de la covid-19 i ha insistit que el vaccí que tenen a punt té una alta capacitat per adaptar-se. De fet, ha dit que ja estan provant nous prototips en animals i que aviat començaran un assaig en nens i adolescents de la vacuna amb uns 3.000 participants.

Alta immunitat i pocs símptomes

D’altra banda, ha dit que s’ha registrat una elevada immunitat en les persones vacunades al cap de sis mesos i que els efectes secundaris que provoca són molt lleus. Per això, ha dit, com és que planteja com a dosi de reforç aquests dos factors poden ajudar a “convèncer” certs grups de població.

La directora d’I+D de la companyia ha remarcat que hi ha “molt interès” en aquest vaccí en diversos països europeus i que estan en converses amb d’altres de Sud-amèrica i Àsia. “Un cop tinguem l’autorització europea podrem demanar-la a altres països”, ha afegit.

 

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty