Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 Set 2016 Comentaris: 0
Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics, fundadors d’AB-Biotics

L’empresa biotecnològica catalana AB Biotics ha ampliat capital per 4.787.339,20 milions d’euros amb l’emissió de 2.992.087 noves accions amb un valor nominal de 0,05 euros per títol ia un preu d’emissió de 1,6 euros per acció , ha informat aquest dimecres en un comunicat.

Els recursos aconseguits aniran dirigits a l’execució del Pla de Negoci i Pla d’Internacionalització, així com a enfortir l’estructura operativa de l’empresa per poder donar resposta al creixement previst en els propers anys.

El Pla d’Internacionalització té com a objectiu incrementar el nombre de socis i mercats; l’empresa va tancar 2015 amb presència a 38 països i espera acabar 2016 estant en més de 60 mercats.

AB Biotics, fundada el 2004 i que cotitza en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) des de 2010, ha crescut a doble dígit en els últims tres anys, i augura que el Pla d’internacionalització permetrà consolidar aquest creixement fins a aconseguir resultats nets “en un futur pròxim “.

Els consellers delegats de la companyia, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, han coincidit que aquesta operació també permetrà enfortir el balanç de la companyia i incrementar la seva flexibilitat financera per complir els objectius estratègics de vendes en un termini de tres anys.

FONT: LaVanguardia

Eurecat

Eurecat és el principal Centre Tecnològic de Catalunya

Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, que agrupa els sis grans centres de recerca i innovació del sector al Principat, ha aconseguit fregar el milió i mig d’euros en
ingressos només a través de la venda dels seus projectes de recerca. Tal com va avançar a l’ARA Oriol Alcoba, responsable de transferència tecnològica i patents d’Eurecat, aquesta agrupació de centres tecnològics va aconseguir finançament privat directe per valor d’1,4 milions d’euros a través de la venda i llicència de tecnologia.

Actualment Eurecat té registrades una vuitantena de patents entre tots els seus centres però la majoria ja provenen del període anterior a la integració. Alcoba detalla que aquest any, però, el centre ha patentat set noves tecnologies internacionals i que en té cinc més en tràmit. L’activitat dels centres tecnològics com Eurecat no només consisteix a impulsar la recerca i innovació dels seus centres, sinó que per força implica donar un valor econòmic als resultats d’aquestes investigacions. El responsable de transferència tecnològica d’aquest centre destaca la importància del registre de patents d’una entitat com aquesta perquè treballen “colze a colze amb la indústria catalana, que té poca capacitat de recerca”. Alcoba explica que un dels motius pels quals Catalunya té un índex de registre de patents baix és per l’efecte seu. “Hi ha algunes grans empreses instal·lades a Catalunya que fan aquí la recerca però que tenen la seu social a Madrid i que, per tant, queden registrades a la capital espanyola”, aclareix.

La creació d’empreses

Tal com explica Alcoba, la recerca pot transformar-se en ingressos a través de la llicència de patents i serveis, la concessió de pilots amb empreses o per l’èxit dels seus spin-off, és a dir, els seus projectes convertits en start-ups. Eurecat ha llançat set projectes d’aquests tipus fins ara, entre els quals n’hi ha de coneguts, com és el cas de Torrot, la moto elèctrica amb bateries impulsada pel fabricant de bicicletes. Alcoba avança que Eurecat té previst llançar un altre projecte en forma de spin-off aquest any.

Aquest centre tecnològic involucra uns 450 professionals i la seva activitat implica una facturació d’uns 45 milions entre finançament públic i privat.

FONT: Ara.cat

Posted by: General 28 Set 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).

Posted by: Finançament, Finançament 23 Ago 2016 Comentaris: 0 Tags:

El Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte Retos 2016 per al desenvolupament d’un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal basat en marcadors bacterians en femtes, el risk assesment intestinal disease for colorectal cancer” (RAID-CRC). Aquesta iniciativa, promoguda per GoodGut, la tercera empresa derivada de la UdG, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), té com a objectiu validar i desenvolupar el RAID-CRC en un període de tres anys. El govern espanyol ha concedit un total d’1,1 milions d’euros als promotors del nou sistema per a la realització del projecte.

Aquest nou sistema no invasiu, RAID-CRC, s’implementarà com a cribratge en la població de risc mitjà, les persones més grans de 50 anys. Aquest nou test permetrà, a través d’una petita mostra de femta, detectar lesions precancerígenes abans que hi hagi signes clínics. D’aquesta manera, es reduirà el nombre de falsos positius del test de sang oculta en femtes, es generarà un estalvi en colonoscòpies i es farà una correcta prevenció del càncer colorectal. La doctora en farmacologia i membre de l’empresa de biotecnologia GoodGut, Mariona Serra, va explicar ahir que com que el nou sistema funciona millor que l’actual l’objectiu és que pugui substituir-lo. “Actualment, com que hi ha tants falsos positius, es fan també moltes colonoscòpies. Amb el nou sistema s’evita posar gent sana en la situació de risc que suposa la colonoscòpia”, va exposar.

En el procés de validació clínica del producte hi col·laboren el servei de l’aparell digestiu de l’hospital Josep Trueta, liderat pel doctor Xavier Aldeguer; el servei de l’aparell digestiu de l’hospital universitari de Bellvitge, encapçalat pel doctor Jordi Guardiola, i la unitat de consell genètic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb els doctors Gabriel Capellà i Joan Brunet al capdavant.

GoodGut, empresa fundada el 2014, s’ha convertit en un referent a l’Estat en el disseny de sistemes de suport al diagnòstic de malalties digestives. A més d’Aldeguer i Serra, formen part de l’equip Jesús García-Gil, catedràtic de microbiologia, i Jaume Amat, consultor estratègic de Bioemprèn.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 08 Jul 2016 Comentaris: 0 Tags:

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

Durant l’Assemblea General de l’APTE, celebrada al Parc Científic-Tecnològic d’Almeria (PITA) s’han presentat les dades estadístiques de l’evolució dels parcs científics i tecnològics membres de l’Associació.

A l’Assemblea s’han presentat les dades estadístiques que elabora cada any l’Associació i que serveixen per analitzar l’evolució dels parcs científics i tecnològics espanyols, dades que resulten molt positius en l’últim exercici.

L’APTE va finalitzar 2015 amb un total de 69 membres: 49 parcs científics i tecnològics Socis, és a dir, plenament operatius; 16 Afiliats; 2 entitats col·laboradores i 2 membres Socis d’Honor.

Els parcs Socis d’APTE van tancar l’any passat amb un total de 7.736 empreses i entitats instal·lades als seus recintes, la qual cosa suposa una pujada del 19,9% respecte a l’any anterior. Del total d’empreses, 314 són de capital estranger i 974 són empreses en incubació, amb menys de 3 anys d’antiguitat. A més, els parcs van sumar 910 entitats, entre empreses de nova creació i instal·lades als parcs. Llegir més…

Posted by: General 31 Mai 2016 Comentaris: 0 Tags: , ,

Actualment, el LEQUIA participa a 6 projectes col·laboratius de R+D+I: un projecte de la convocatòria Water 2014-2015 del programa Horizon 2020 (INNOQUA), una xarxa Marie Curie de Doctorats Industrials Europeus (TreatRec), tres projectes del programa Environment del VII Programa Marc (ManureEcoMine, DemEaumed i R3-Water) i un projecte de la convocatòria Water JPI WaterWorks 2014 (Watintech). A més, el grup acull 3 beques postdoctorals Marie Curie del programa COFUND “TECNIOSPRING”: REUCITY, SSAMBRA i OMBREUSE. Llegir més…

La jornada El campus aigua, l’ecosistema innovador del sector de l’aigua, que es va dur a terme ahir a l’auditori Manel Xifra Boada de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, va marcar el punt de sortida del Campus de l’Aigua. L’acte d’ahir del Campus de l’Aigua, una de les grans apostes de la UdG, va servir de carta de presentació al conjunt d’entitats i empreses, en què l’aigua juga un paper rellevant. Un dels punts que es va donar a conèixer va ser que, precisament des del Campus de l’Aigua, poden rebre suport per participar en iniciatives d’R+D+I col·laboratives amb finançament nacional i europeu o incidir en la formació i inserció dels estudiants mitjançant la incorporació de becaris a l’empresa. Altres avantatges són estar informats de les tendències internacionals i accedir al coneixement i a les tecnologies dels grups i centres.

La recerca, amb participació de la Universitat de Girona, vol determinar el cost per metre cúbic dels diferents sistemes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Clúster de l’Aigua de Catalunya (CWP) -amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona- fa temps que mantenen un acord de col·laboració dedicat a la recerca. Fruit de l’acord, l’ACA i el CWP van decidir fa dues setmanes posar en marxa una anàlisi per buscar quin és el mètode més eficaç per reduir nitrats. Aquesta recerca compta amb la participació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB). El cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, Antoni Munné, explica que un estudiant de cada universitat formarà part d’aquest estudi que pretén classificar i abstreure la informació que es disposa dels nitrats.

«Hi ha molta informació dels nitrats, tot i que està dispersa. Falta recollir els resultats dels diversos tractaments dels nitrats», destaca Munné, que afegeix que la recerca que ara s’ha engegat pretén determinar quin és el cost per metre cúbic dels diferents sistemes existents per reduir aquesta contaminació de l’aigua. Un dels estudiants farà la recopilació de la informació, mentre que l’altre s’encarregarà del treball de camp perquè visitarà els municipis catalans per conèixer els diferents tractaments de nitrats. Els dos són estudiants de màster; en el cas de la UdG, del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.

Tot i que Munné subratlla que la solució definitiva és que els agricultors apliquin menys nitrats, remarca: «Des de l’ACA estem treballant per minimitzar-ne els efectes». Actualment, un dels sistemes que es fa servir és «in situ», ja que es capta l’aigua contaminada a la qual posteriorment s’extreuen els nitrats amb la utilització de tecnologia.Un altre mètode és «in situ» perquè s’injecten al sbl uns microorganismes que serveixen per evitar que més endavant l’aigua quedi contaminada de nitrats. El sistema «in situ» es troba en una fase més experimental, mentre que el mètode «ex situ» ja es fa servir a diversos llocs.

Munné explica que un dels objectius d’aquesta recerca -que es preveu que duri sis mesos- és que l’estudi final faciliti la presa de decisions. «En un futur, quan els ajuntaments ens demanin subvencions per tractar els nitrats, tindrem un criteri per determinar quin és el millor mètode -coneixent el seu cost per metre cúbic- en funció de les condicions de cada població», conclou el cap de departament de l’ACA, que subratlla que s’han de valorar els diferents sistemes tenint en compte, entre altres factors, el tipus de sòl dels municipis.

FONT: Diari de Girona

Bona acollida en el primer curs en Tecnologia dels Drons del ParcUdG

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG va impartir els passats  14 i 15 de març el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons.

Aquest curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, el primer d’aquestes característiques a les comarques de Girona, va reunir una quinzena d’assistents interessats en aquesta nova tecnologia que obre un nou ventall de possibilitats i aplicacions en molts camps.

Per a poder fer més fàcil l’entrada en aquest món, el alumnes van comptar amb les explicacions de Jordi Guerrero, Director Tècnic del Laboratori de Drons del ParcUdG, que va oferir les nocions bàsiques de la tecnologia dron i així com de la restrictiva normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. Llegir més…