Parc UdG » Damià Barceló, director de l’ICRA, assoleix l’h-índex 100

Damià Barceló, director de l’ICRA, assoleix l’h-índex 100

Publicat per: Parc UdG General 11 oct. 2017 Comentaris: 0

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló

Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus

Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex

L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.