Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Durant la 22 edició del Saló Internacional de l’Aigua i del Reg (Smagua), que es va celebrar els dies 8 i 10 de març a les instal·lacions de la Fira de Saragossa, va tenir lloc la presentació de dues iniciatives de caràcter internacional molt innovadores en matèria de ús eficient de l’aigua i energia: una d’elles en col·laboració amb el Govern de Perú i una altra emmarcada en el marc del projecte europeu WE @ EU (Water Efficiency European Urban Areas).

Tots dos tallers, que es van donar a conèixer de la mà del clúster Zinnae i d’inscripció gratuïta, formen part d’un esdeveniment únic de dos dies en què es va reunir empreses, institucions i administracions públiques relacionades amb el cicle integral de l’aigua i on es va buscar impulsar la generació del coneixement i el foment de R+d + i en relació a la gestió eficient de l’aigua.

A més de les empreses i les administracions públiques participants, com són l’Institut Aragonès de l’Aigua, l’Ajuntament de l’Almunia i la Comarca de la Foia d’Osca, la jornada va comptar amb la presència del Catalan Water Partnership i dels presidents de les comunitats de regants de l’Alt Aragó i del Canal Imperial, que van analitzar la forma de traslladar l’impuls de la innovació en el medi urbà cap a l’àmbit rural.

Posted by: General 02 Mar 2016 Comentaris: 0 Tags:

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.
Posted by: General 16 Feb 2016 Comentaris: 0 Tags:

La convocatòria del programa ERC Proof of Concept ha resolt de manera favorable per la Universitat de Girona. Els investigadors del grup de recerca QBIS-Cat i de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) Miquel Costas i Xavi Ribas han rebut finançament d’aquest programa relacionat amb els ajuts de l’ERC Starting Grant, el qual té l’objectiu de portar al mercat resultats científics.

Xavi Ribas, en el seu projecte “Copper Catalysis Applications”, pretén potenciar les característiques particulars de la catàlisi de transformacions orgàniques basades en coure. El coure és un metall abundant i econòmic, i el desenvolupament de noves tecnologies basades en aquest element va encaminat a dissenyar síntesis químiques més sostenibles. En el laboratori de recerca s’han desenvolupat protocols que permeten fer de manera selectiva reaccions d’acoblament Carboni-Nitrogen i Carboni-Oxigen. El projecte ERC-PoC servirà per explorar la possibilitat de portar aquesta nova tecnologia a una fase comercial.

Per la seva part, el projecte “Biologically inspired chiral oxidation catalysts for commercial applications of fine chemistry” de Miquel Costas vol estudiar com es podran utilitzar catalitzadors quirals per introduir àtoms d’oxigen dins molècules orgàniques aquirals d’una manera fàcil i a preu baix. L’investigador preveu escalar el procés dels mètodes sintètics cap a un nivell previ a la comercialització a partir de metalls abundants que permeten potenciar processos de química sostenible.

GoodGut invertirà els diners en la validació clínica del seu marcador de càncer de còlon i en l’estudi clínic del seu també producte enfocat a la malaltia de crohn

L’empresa de biotecnologia GoodGut amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ha superat l’objectiu marcat per a la segona ronda de finançament. Ha captat 615.000 euros.

315.000 euros que provenen de capital privat liderat per BAGI, la Xarxa d’Àngels Inversors de Girona. Mentre que els 300.000 euros restants són prèstec que provenen del programa Capital Risc de La Caixa i del programa Mercat d’indústria del coneixement, de l’AGAUR i IFEM cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins el programa JEREMIE.

Equip Goodgut

Inversió

Per una banda el finançament s’invertirà en la validació clínica del RAID-CRC, el nou sistema de cribratge del càncer de còlon que està desenvolupant la companyia. Aquesta tecnologia  permet detectar el càncer colorectal de manera precoç i no invasiva . L’estudi es es farà en paral·lel al cribatge organitzat a del test de sang oculta en femtes i es durà a terme en quatre centres de Catalunya: ll’Institut Català d’Oncologia (ICO)-Hospital de Bellvitge, el Consorci Hospitalari de Vic;  l’Hospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària. La población de risc estudiada serà de en 500 persones.

Per altra, bona part del capital s’invertirà en l’estudi clínic del RAID-CD, el sistema no invaisu de detecció de  malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de crohn. L’estudi es durà a terme a l’Hospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona amb una població de 100 pacients aproximadament.

La malaltia crohn és una malaltia de carácter crònic que apareix en persones joves (13-30 anys). La prevalença a Espanya de les malalties inflamatòries intestinals és de 87-110 casos /100.000 persones.

El RAID-CD

És un mètode no invasiu per la detecció de malalties inflamatòries intestinals amb caràcter presimptomàtic. És basat amb un sistema patentat que identifica bacteris marcadors amb femta. L’objectiu és veure com els marcadors són capaços d’anticipar els brots així com també millorar l’eficàcia de la pauta terapèutica. El RAID-CD ajudarà a tenir el tractament més adequat a cada pacient.

Posted by: Premis 11 Gen 2016 Comentaris: 0 Tags:

Una de les nostres doctorandes – l’Anna Vilajeliu – i un dels nostres col·laboradors científics – el Dr Daniele Molognoni de la Universitat de Pavia (Itàlia) – lideren l’”Smart Water”, un dels 16 equips seleccionats per la final de la competició “Decarbonathon” que se celebrarà a París el proper mes de gener.

Creada amb motiu de la cimera COP21, la Decarbonathon és una competició internacional oberta a tothom en la qual es proposen solucions innovadores per frenar l’escalfament global a través de la reducció de les emissions de CO2 a les ciutats. La iniciativa està impulsada per ENGIE, un líder mundial del sector de l’energia amb seu a París; NPL, el British Nacional Physics Laboratory; la Climate-KIC, la principal iniciativa d’innovació de la UE en clima; i INPI, l’Oficina Francesa de Patents. També està recolzada per les comunitats Young Global Leaders i Shapers del World Economic Forum.

L’Smart Water i els altres equips finalistes han estat seleccionats d’entre un total de 245 candidats. Després d’una etapa de tutorització en línia de tres setmanes, els 16 finalistes seran convidats a prototipar la seva solució a París els propers 14 i 15 de gener, en el transcurs d’una hackathon de 48 hores. Al final de la hackathon, hauran de presentar telemàticament un arxiu amb informació exhaustiva del projecte i explicar-lo en una presentació presencial tipus pitch de 10 minuts seguida per 5 minuts de preguntes.  La Decabornathon té més de 30.000€ en premis: bicicletes elèctriques, viatges respectuosos amb el medi ambient, rellotges Apple… i fins i tot l’accés a un programa d’acceleració d’start ups amb finançament per R&D, assessorament tecnològic i costos de patents per al desenvolupament de la solució proposada.

El projecte de l’Anna Vilajeliu i en Daniele Molognoni, l’Smart Water, vol escurçar la cadena de producció i distribució de l’aigua potable fins als consumidors individuals a través del tractament i la recuperació de fluxos residuals domèstics que no han estat en contacte amb fonts contaminants (per exemple, vapor d’aigua condensat d’aparells d’aire condicionat, aigua de pluja o aigua utilitzada per cuinar). Aquesta proposta permetria limitar l’ús de l’aigua embotellada – amb un cost considerable – i reduir així la petjada de carboni i la petjada hídrica de les ciutats i a tots els assentaments humans en general.

Posted by: General 04 Des 2015 Comentaris: 0

Sevibe Cells, empresa especialitzada en la conservació de cèl·lules mare del cordó umbilical per al seu futur ús dins del nucli familiar, es converteix en la primera companyia espanyola acreditada per la American Association of Blood Banks (AABB), agència americana especialitzada en bancs de sang de cordó umbilical. Sevibe Cells, que opera des de l’any 2007, es va posicionar en el mercat amb la posada en marxa d’un laboratori propi de processament cel·lular ubicat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, el primer a Catalunya. Amb aquesta acreditació l’empresa torna a marcar distància amb els seus competidors: “Les famílies espanyoles per fi poden escollir un laboratori a Espanya per processar la sang de cordó umbilical dels seus nadons que compleix els estàndards de qualitat americans”.

Es tracta de l’única acreditació internacional especialitzada en Bancs de Sang per a teràpia cel·lular. A Europa, només 5 Laboratoris de 117 Bancs han rebut aquesta prestigiosa acreditació, el que posiciona a Sevibe Cells en la primera divisió mundial dels bancs familiars de sang de cordó umbilical. “És una acreditació molt exigent -explica Eloi Palà, director general de Sevibe Cells -que a més, requereix un esforç permanent de millora contínua i control dels processos a fi de garantir la major seguretat en un eventual trasplantament”. La AABB realitza auditories periòdiques per verificar l’aplicació dels sistemes de qualitat implantats, garantint la seguretat de les mostres per a ser alliberades en cas d’ús clínic. A més, tots els bancs acreditats han d’assumir un pla de millora continu, obligatori per renovar l’acreditació. Llegir més…

AB-Biotics ha acordat amb CompanionDx la venda a Estats Units de la seva test farmacogenètic Neurofarmagen, de manera que rebrà uns ingressos mínims de 100.000 dòlars mensuals (94.660 euros) durant el primer any de comercialització, ha informat aquest dilluns en un comunicat la companyia biotecnològica catalana.

El producte estarà disponible al mercat nord-americà abans de final d’any, i aquest acord representa l’entrada d’AB-Biotics en el major mercat del món en l’àmbit de la medicina personalitzada, ha destacat.

Segons un estudi de la consultora americana Deloitte, el mercat global d’aquests productes està creixent amb força i s’espera que arribi als 19.000 milions de dòlars en 2018.

FONT: La Vanguardia

Natasa Atanasova investiga noves eines i tecnologies per a tractaments descentralitzats de les aigües grises a les ciutats, Hèctor Monclús està adaptant un sistema de control de membranes per al tractament d’aigües residuals i superficials, i Gaetan Blandin treballa per optimitzar els bioreactors de membrana osmòtics per obtenir aigua potable a partir d’aigua residual. Els tres projectes han rebut un ajut del programa TECNIOSPRING, un instrument de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ) cofinançat per la Comissió Europea que impulsa la mobilitat d’investigadors dels centres de la xarxa TECNIO. Llegir més…

El Pla Esprint és un Programa Start-up Catalonia que té l’objectiu d’acompanyar les start-ups catalanes a connectar-se i a vendre en els mercats de la Unió Europea i del continent americà.

A qui s’adreça?

El pla està adreçat a start-ups que estiguin en una fase òptima del procés d’internacionalització, que han superat la fase de definició del model de negoci i la validació del seu producte/servei al mercat i compleixin els requisits següents:

  • Empreses de fins a vuit anys de vida.
  • L’equip fundador de la start-up ha de ser d’emprenedors, no pas empreses o institucions, i que aquests tinguin la majoria de les participacions de l’empresa.
  • Empreses amb un mínim de quatre persones (socis i/o treballadors) dedicats de forma complerta la start-up.
    Empreses que estiguin constituïdes segons alguna de les formes jurídiques següents: societat civil privada, societat de responsabilitat limitada, societat anònima, societat laboral i societat cooperativa.
  • Empreses que han obtingut finançament extern privat i/o ajut o finançament públic ENISA, CDTI, ICO i/o ICF en els darrers dos anys.
  • Empreses amb una facturació de més de 50.000 € (per empreses del sector TIC i mobile) i, per a la resta de sectors un mínim de 200.000 € en el darrer exercici tancat, a excepció del de la biotecnologia que hauria d’acreditar un mínim de 200.000 € de finançament obtingut o haver-lo aconseguit durant els tres primers trimestres de l’any 2015.

Llet Nostra, participant del projecte europeu Bioboard, ha desenvolupat un nou material d’embalatge fet a partir de proteïnes del sèrum de llet i de residus de patata com a alternativa al plàstic que recobreix els envasos alimentaris.

La finalitat del projecte és reduir la dependència del plàstic procedent de combustibles fòssils per a la protecció d’aliments aprofitant, en aquest cas, els 20 milions de tones de sèrum de llet i les 140.000 tones de polpa de patata que actualment es converteixen en residus de la industria agroalimentària a  la Unió europea.

La investigació que ha durat tres anys, ha estat coordinada per l’empresa IRIS amb seu a Barcelona i Dublín, i han participat 14 socis.