Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
condicions-ambientals

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà

La Diputació de Girona va organitzar ahir, juntament amb el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) i l’Organisme de Salut Pública de la Diputació (Dipsalut), una jornada amb l’objectiu d’ajudar les administracions locals gironines a gestionar l’adaptació a la vespa asiàtica, a fi de compartir coneixements i orientar les decisions a escala local. L’acte va tenir lloc al Parc Científic i Tencològic de la Universitat de Girona (UdG). Entre els assistents, hi havia tècnics i càrrecs electes d’administracions locals, apicultors, tècnics de controls de plagues, personal d’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i investigadors i experts d’arreu de Catalunya, França i el País Basc.

El primer cas de vespa asiàtica a Catalunya es va detectar el 2012 a l’Alt Empordà i, des de l’aleshores, la seva expansió ha estat progressiva fins al punt que avui dia l’insecte és present arreu de les comarques gironines i també a altres punts del país. A la demarcació, les condicions favorables han estat clau pel creixement de la població, a banda de l’abundància d’arnes d’abella de la mel i la manca d’altres espècies que competeixin amb aquest insecte invasor. Els principals inconvenients afecten l’àmbit de l’apicultura, la biodiversitat i els riscos i la salut pública.

Temes sobre la taula

La jornada va incloure les ponències d’experts vinguts de França i el País Basc, dues zones especialment afectades per l’arribada de la vespa asiàtica, que van exposar els seus coneixements sobre l’espècie. L’al·lergòloga de l’Hospital Santa Caterina, Laia Prat, va parlar sobre les reaccions i els tractaments per les picades de vespes i abelles. També dos membres de l’Associació Galanthus van exposar els resultats del seguiment de paranys primaverals de reines de Vespa velutina a Celrà. Finalment, la doctora del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Núria Roura, va tractar l’ús d’arpes elèctriques en abellars. Els propers passos consisteixen a recollir les conclusions de la jornada i mostrar-les a les administracions amb el desig de crear una Taula de Treball en un futur.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 08 Jul 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

El Dipsalut de Girona, òrgan autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, ha creat l’aplicació ‘Deacat’, disponible per a mòbils i tablets, que permet localitzar el desfibril·lador més proper i indica el camí per arribar-hi.

Segons ha informat aquest dilluns el Dipsalut en un comunicat, aquesta ‘app’ també facilita les instruccions de funcionament del desfibril·lador i explica com utilitzar el dispositiu amb la persona que està patint una aturada cardíaca.

La ‘app’ també permet seleccionar una opció concreta en cas d’emergència i facilita la crida al 112.

La creació d’aquesta aplicació s’emmarca en el programa ‘Girona, territori cardioprotegit‘ i ha suposat la implantació de 747 desfibril·ladors d’ús públic que han salvat la vida a 24 persones després de patir una aturada cardíaca al carrer.

Aquesta aplicació localitza els 747 desfibril·ladors, els 503 dispositius fixes instal·lats en carrers i façanes d’equipaments municipals com pavellons o comissaries de policia local.

La ‘Deacat’ es pot descarregar gratuïtament les plataformes AppStore i GooglePlay i està disponible per als sistemes operatius IOs i Andriod.

Font: eleconomista.es

Dipsalut i investigadors de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona treballen en un estudi per a conèixer què incideix en l’envelliment dels gironins. La investigació, anomenada MESGI50, vol determinar l’efecte que els factors socials, econòmics, ambientals, psicològics o d’estil de vida tenen sobre la salut de les persones que sobrepassen els 50 anys. L’objectiu és aconseguir informació de qualitat per a planificar les polítiques de la salut pública, alhora que es construeix una base de dades per a la recerca biomèdica.

“Fer el seguiment dels participants de l’estudi al llarg dels anys ens permet establir relacions causa-efecte i veure els factors de risc i protectors que influeixen en la qualitat de vida de les persones”, va explicar ahir l’investigador principal del projecte, Josep Garre. Per la seva banda, el vicepresident primer de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va destacar que la informació recollida permetrà definir les polítiques de salut dels propers anys, tant des de l’ens de la Diputació -que finança l’estudi amb 340.000 euros- com des dels municipis.

L’estudi va començar al 2013, quan en una primera fase es va escollir una mostra representativa de la població de més de 50 anys de les comarques gironines -3.295 ciutadans de 28 municipis- i se’ls va sotmetre a proves físiques i entrevistes en profunditat demanant-los pel seu nivell educatiu i econòmic, professió, la situació familiar, l’estat de salut o la freqüència de les seves visites al metge. També si reben ajuda de cuidadors professionals, si senten dolor habitualment o quin és el seu grau de satisfacció amb la vida, per exemple.

Incorporar dades clíniques

Ara ja s’està planificant la segona onada per a conèixer l’evolució dels participants en aquests dos anys. Com a novetat, també se’ls farà una espirometria per a avaluar la capacitat pulmonar i se’ls sol·licitarà una autorització per creuar les respostes amb les seves dades clíniques que consten al Servei Català de la Salut, després d’anonimitzar-les. I és que la informació sobre les malalties, proves mèdiques o tractaments, així com les intervencions quirúrgiques i ingressos hospitalaris és un material molt preuat per a la recerca biomèdica.

MESGI50 forma part de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (Share), iniciada al 2004 i en què participen 19 països del continent. Tots els territoris ho fan a nivell estatal excepte Girona, que “té particularitats que la fan interessant”, i el qüestionari és comú, per tant, se’n podran comparar els resultats. La base de dades que es va construint amb el projecte Share estarà disponible per a investigadors acreditats, que les podran fer servir per a les seves recerques. De fet, segons va avançar ahir Garre, ja hi ha una tesi doctoral en marxa.

Font: Diari de Girona