Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 11 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).

Posted by: General 24 març 2022 Comentaris: 0

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
Posted by: General 26 gen. 2022 Comentaris: 0 Tags:

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

Posted by: General 20 gen. 2022 Comentaris: 0

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

Posted by: General 15 nov. 2021 Comentaris: 0 Tags: ,

La Universitat de Girona (UdG) coordina una proposta de la convocatòria de projectes de Diagnòstic digital del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (UE), per a la diagnosi precoç del càncer de pell o melanoma. El projecte iToBoS, dirigit pel catedràtic de visió per computador Rafael García, ha estat un dels cinc finançats per la UE, d’entre les 158 propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria tan competitiva.

El grup de recerca Vicorob coordina aquest projecte de recerca internacional, liderat per García, amb l’objectiu de crear una eina per a la detecció precoç dels tumors de pell. Finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, el projecte iToBoS desenvoluparà un escàner corporal que farà una avaluació integral dels pacients i permetrà detectar diferents tipus de càncer de pell de manera avançada i personalitzada. El projecte té un pressupost total de 12 milions d’euros i acabarà el 2025.

Intel·ligència artificial

El catedràtic de visió per computador de la UdG Rafael García, que lidera el grup iToBoS

Entre els plans, hi ha el d’idear un sistema d’intel·ligència artificial capaç d’integrar informació procedent de diferents fonts: des d’imatges de la superfície cutània del pacient, les seves dades demogràfiques i registres mèdics fins a la informació genòmica a través d’una mostra de saliva. A més, la recerca permetrà desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial per assistir els professionals de la salut en la realització d’un diagnòstic integral del càncer de pell personalitzat per a cada pacient. S’espera que l’avenç contribueixi a millorar les taxes de detecció i a generar diagnòstics altament individualitzats.

L’eina es basa en les tendències més recents en intel·ligència artificial per combinar dades ja disponibles i obtingudes amb tecnologies existents actualment (imatges dermatoscòpiques) amb informació adquirida a partir de l’innovador escàner d’iToBoS. A més, els algoritmes integraran dades addicionals del pacient –historial mèdic, genòmica, edat, sexe…– per avaluar les pigues d’acord amb les característiques de cada pacient.

A més, amb les exploracions successives sistemàtiques d’un pacient, el sistema també podrà detectar els canvis que es produeixen en les pigues dels pacients, integrant aquesta informació en el sistema d’intel·ligència artificial que es desenvoluparà. L’enfocament global que proposa el projecte permetrà calcular de manera holística el risc de cada individu, tot diagnosticant abans i amb més precisió les malalties de la pell. Així, preveuen augmentar l’efectivitat i l’eficiència en la presa de decisions clíniques personalitzades.

Un equip internacional de dinou socis
La Universitat de Girona lidera el consorci internacional de dinou organitzacions que formen part del projecte. S’hi troben cinc centres de recerca de destacat nivell científic i acadèmic (Universitat de Girona; Leibniz Universität Hannover – Alemanya; MTA SZTAKI Hungarian Academy of Sciences – Hongria; Fraunhofer HHI – Alemanya; i National Technical University of Athens – Grècia), quatre empreses multinacionals (Bosch – Espanya, IBM – Israel, Barco – Bèlgica i RICOH – Espanya), sis pimes (OptoTune – Suïssa, Coronis Computing – Espanya, Trilateral Research – Irlanda, V7 – Regne Unit, Isahit – França i Torus Actions – França), tres hospitals (Hospital Clínic de Barcelona, Università degli Studi di Trieste – Itàlia i The University of Queensland – Austràlia) i l’associació de pacients Melanoma Patient Network Europe, amb seu a Suècia.
Un tipus de càncer comú i en augment
El càncer de pell és la neoplàsia maligna humana més comuna i la seva incidència ha augmentat en els darrers deu anys. Dels diferents tipus de càncer de pell, el melanoma constitueix la primera causa de mort. Segons les estadístiques més recents, el melanoma cutani és el sisè tipus de càncer més comú a Europa, amb més de 144.000 casos nous diagnosticats l’any 2018.Afortunadament, el melanoma es pot curar si es tracta en una etapa primerenca. Més de el 90 % dels pacients amb melanoma segueixen vius després de 5 anys, si es tracten a temps. Si s’ha produït una disseminació de les cèl·lules canceroses (melanoma metastàtic), la proporció de pacients vius després de 5 anys pot ser del 23 % o menys. Per aquests motiu, un diagnòstic ràpid és essencial per garantir que es dugui a terme el tractament abans que es produeixi la disseminació local i metastàtica.

L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada.

A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la manca d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.

En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins el marc de el Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor de l’reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir de el 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc a el medi ambient.

En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la forma en què aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins.

Detalls de la Guia

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses de el sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.

La guia Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central.

Segons Meritxell Gros, investigadora de l’ICRA: “l’estudi confirma que, tot i les millores que en els últims anys s’han fet en el sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fem de vaca detectades són destacables, de fins mg / L en fraccions líquides i de mg / kg en les sòlides “. Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. “Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamidas i tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’antiinflamatori flunixina “, afegeix Gros.

Quatre tecnologies consolidades

L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat en el marc de el projecte “Ajuts a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència a antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.

Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix a separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digerit sòlid que es pot valoritzar com bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins.

I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com biofertilitzant en l’agricultura.

També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquida, anomenada permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria coloidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.

“Els resultats dels casos d’estudi demostren que, tot i que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari “, explica Lídia Paredes, investigadora de l’CT BETA.

Recomanacions per al sector ramader

La guia tècnica conclou amb una sèrie de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles.

En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics.

En la investigació es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més de l’90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més de l’70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).

En segon lloc, la investigació determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.

Una tercera conclusió apunta que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.

Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats de el procés de NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.

“Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta investigació “, apunta Parets.

Les noves plantes d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.

Posted by: General 12 jul. 2021 Comentaris: 0 Tags: ,

Diverses platges de les comarques gironines tenen a la seva disposició des d’aquest estiu un nou dispositiu de rescat que permet agilitzar el temps de resposta dels socorristes en casos d’ofegament. Es tracta d’una boia autoinflable més lleugera que els dispositius tradicionals i que els vigilants poden dur incorporada i lligada a la cintura.

El sistema l’han ideat uns socorristes experts i el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la UdG, amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. De moment, està disponible a les platges de Begur, Calonge, Sant Antoni (Baix Empordà), Cadaqués, l’Escala (Alt Empordà), Lloret de Mar i Tossa de Mar (Selva) i l’estany de Banyoles però ja s’ha ofert a tots els ajuntaments del litoral perquè l’incorporin. A més, la informació per desenvolupar i fabricar el dispositiu, Quick Rescue, s’ha fet accessible perquè els equips de socorrisme d’arreu la puguin utilitzar.

Un dels inventors del dispositiu i socorrista, Bartomeu Casellas, mostrant el nou aparell

“Aquests 30 segons són bàsics i poden pressuposar la diferència entre la vida i la mort”, assegura un dels inventors del projecte i socorrista, Bartomeu Casellas. Això és precisament el que permet el nou dispositiu: reduir el temps de resposta, a banda del pes que suporten els socorristes a l’hora de fer rescats i la possibilitat de poder fer altres actuacions amb l’aparell incorporat.

L’han ideat un equip de socorristes, en Bartomeu i l’Anna Cervià, juntament amb el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la Universitat de Girona (UdG) i el suport de Dipsalut. Es tracta d’una boia que està pensada perquè els socorristes portin plegada i desinflada lligada a la cintura. D’aquesta manera, poden nedar fins al punt on hi ha la víctima sense pesos innecessaris i de la manera més ràpida possible.

Un cop a lloc, el dispositiu Quick Rescue es desplega només estirant una corda i permet fer rescats de tot tipus, també aquells en què la víctima està inconscient. “Ens permet un rescat pràcticament universal”, assegura Casellas, que afegeix que el dispositiu permet fer un pas més per aconseguir l’objectiu de “0 ofegaments”. I és que, segons diu, feia més de 100 anys que els dispositius de rescat no havien “evolucionat”. “Ara, gràcies al suport de Dipsalut hem aconseguit tenir un material molt evolucionat”, afegeix.

Durant la presentació del nou sistema, la presidenta delegada del Dipsalut, Maria Puig, ha remarcat la importància de la reducció en el temps de resposta i ha explicat que s’han fet dos models del dispositiu per poder actuar en tot tipus de rescats.

La fabricació, a l’abast de tothom

La voluntat, però, és arribar més enllà. Per això, la informació relacionada amb el desenvolupament i fabricació d’aquesta nova boia –també anomenada ‘llauna’- ja s’ha posat a l’abast de tothom a través de dos portals d’innovació: Innoget.com i Enterprise Europe Network. L’accés és totalment lliure, només cal una llicència amb codi obert. També es promocionarà en congressos del sector i diverses accions. “Dipsalut aposta per la innovació i dediquem esforços a trobar solucions a problemes”, ha assegurat Puig.

Més de 200 simulacres per provar-lo

Per tal d’avaluar i millorar el sistema, s’han fet més de 200 simulacres de salvament a les platges de l’Escala –on avui s’ha presentat la iniciativa-, Lloret, l’Estartit, Empuriabrava i també la platja del Bogatell, a Barcelona. Hi han participat l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que s’ha encarregat d’avaluar l’efectivitat del dispositiu, així com els equips de socorrisme de Creu Roja, Proactiva, Rescatadores i els Bombers, entre d’altres.

FONT: gerio.cat

Posted by: General 03 juny 2021 Comentaris: 0 Tags: , , , , , ,

Tres estudiants guanyen el primer repte dels disset del Blockchain4SDG basats en l’ODS de «Salut i benestar»

Un projecte que «permet vincular les automostres mèdiques al pacient que corresponen de manera inequívoca, a la vegada que, gràcies a la tecnologia blockchain, se’n preserva la privacitat» ha

estat el primer guanyador del Blockchain4SDG organitzat pel Centre Blockchain de Catalunya amb la col·laboració de la multinacional farmacèutica Hipra. Marta Alfonso Poza, Josep Cid Ariño i Denis Expósito Navarro són els tres estudiants que van presentar el projecte, denominat Innobits, i aquesta setmana han rebut el premi al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, seu del Centre Blockchain de Catalunya.

La distinció per a Innobits és la primera de les disset que el Centre Blockchain de Catalunya té previst en el marc del projecte Blockchain4SDG que estaran centrats, cadascun d’ells, en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Hi poden participar estudiants universitaris, tant de carrera o de màster de qualsevol àmbit de coneixement, en una universitat catalana. Els projectes han de presentar una «una solució vehiculada mitjançant tecnologia blockchain al repte plantejat». En el cas del projecte que ha donat el primer premi a Alfonso, Cid i Expósito el repte estava centrat en el tercer dels punts dels ODS, «Salut i benestar».

«Tots els projectes entregats han estat treballs de qualitat», va explicar Quirze Salomó, president del , per a qui «amb iniciatives com aquesta queda clar que tenim talent al país, cal que l’impulsem i, sobretot, que siguem capaços de retenir-lo». En aquest primer repte del Blockchain4SDG s’hi van presentar quatre projectes d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida. A banda de Salomó, a l’entrega de premis també hi van assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el rector de la UdG, Quim Salvi, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca.

El Centre Blockchain de Catalunya està impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i «té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals».

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius.

Un test dissenyat per l’empresa del Parc GoodGut, denominat RAID-CRC i basat en marcadors bacterians específics de mostres fecals, permet avançar en la detecció precoç de càncer colorectal, frenada per la pandèmia.

L’Hospital de Bellvitge i el Clínic, tots dos de Barcelona, ​​han començat a utilitzar aquest tipus de prova entre pacients amb alguna simptomatologia.

Els dos centres esperen avançar en la detecció precoç d’aquest tipus de càncer, que s’ha convertit en el tercer amb més incidència i mortalitat al món, segons informa GoodGut.

La companyia remet a un estudi publicat recentment per Lancet Oncol que explica que el retard de dues setmanes en el diagnòstic ràpid d’aquesta malaltia al Regne Unit durant l’estat d’alarma ha disminuït més d’un 10 per cent la supervivència dels pacients.

Els marcadors bacterians són la diferència d’aquest test pel que fa als programes de cribratge actuals, que utilitzen els de sang oculta en femta.

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius i estalvia les corresponents colonoscòpies innecessàries.

“En el moment actual de restriccions en l’accés al sistema sanitari, és prioritari poder identificar aquells pacients que més es beneficiaran d’una colonoscòpia”, ha assenyalat el cap del servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic, Francesc Balaguer.

El seu homòleg a Bellvitge, Jordi guardiola, ha afegit que aquest nou test pot ser útil en aquest mateix sentit d’optimitzar recursos.

Un estudi a Catalunya amb 500 individus i un altre a alemanya amb 2800 confirmen la reducció d’un 28 per cent de colonoscòpies innecessàries a les cribes d’aquest tipus de càncer.

 

FONT: LaVanguardia

Hipra, el grup veterinari de la família Nogareda, ha fet el salt a la salut humana, encara que només temporalment, per a col·laborar en l’esforç sanitari contra el coronavirus. Així, la farmacèutica veterinària amb seu a Amer (La Selva) ha arribat a un acord amb les autoritats sanitàries catalanes per realitzar els tests per saber si un pacient té coronavirus en els seus laboratoris.

Portaveus de la companyia van explicar que han posat a disposició de Salut una part de les seves noves instal·lacions, uns laboratoris de 700 m2 que compten amb equips diagnòstics d’última generació per PCR, que permeten analitzar centenars de mostres d’anàlisi de la Covid-19 en poques hores , en un procés molt automatitzat. Les instal·lacions, acabades de construir a la seu central i que estaven a punt d’inaugurar, rebran les mostres de tots els hospitals de la Regió Sanitària de Girona i es tractaran extremant els protocols internacionals sobre mesures de seguretat. La firma també ha adoptat mesures per preservar la salut de la plantilla i el seu entorn. La signatura albergarà tècnics de l’ICS, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi) i voluntaris de la Universitat de Girona i de les start-ups gironins GoodGut i ​​Microbial, que dirigiran les anàlisis. La col·laboració serà inicialment d’unes setmanes, però es prolongarà mentre Salut necessiti capacitat addicional d’anàlisi per fer front a la pandèmia.

Hipra és un dels majors productors de el món de medicaments per a la salut

Realitzaran els tests per saber si un pacient té coronavirus

animal i segueix fabricant i distribuint els seus productes, tot i l’estat d’alarma, perquè la seva activitat s’ha considerat servei essencial.

La companyia, presidida per David Nogareda, vicepresident de Femcat, factura anualment més de 250 milions d’euros amb una plantilla de més de 1.600 persones i compta amb filials en més de 30 països, entre ells Xina i els Estats Units. A més, el grup té una xarxa de distribució que comercialitza els seus productes en més de cent països

El grup s’ha especialitzat en productes biològics, en detriment dels farmacològics, i en aquest segment és el cinquè productor de el món. A més desenvolupa i comercialitza vacunes, així com tests diagnòstics.

L’empresa va culminar el 2018 una inversió de 50 milions d’euros a posar en marxa una nova plana de fabricació, amb tres línies de producció de més de 12.000 metres quadrats, que han doblat la seva capacitat productiva. i un nou centre de R + D, on ara es realitzaran els tests per Salut.

El grup ha adquirit també 100.000 m2 de terrenys a Aiguaviva per tenir espai per ampliar les seves instal·lacions i cobrir les necessitats d’expansió de la producció dels propers anys.

La companyia explica que dedica el 10% de la seva facturació anual a la investigació i el desenvolupament de noves vacunes, una de les línies en què més creix la seva activitat.

D’altra banda, Hipra està també fabricant peces per a respiradors mitjançant impressió 3D que es subministraran als hospitals, en un projecte que coordinen el centre tecnològic Leitat, el líder mundial d’impressores HP i altres organismes públics com el Consorci de la Zona Franca.

FONT: LaVanguardia

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page