L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).