Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Els reptes del sector de l’aigua a debat al III Fòrum LEQUIA

Publicat per: General 03 Jun 2019 Comentaris: 0

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada tècnica plena d’emocions. L’esdeveniment, que va tenir lloc el 24 de maig a Girona, va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Quan  a l’inici del III Foro LEQUIA25x25, el rector de la UdG, Joaquim Salvi, va anomenar, un per un, els noms de pila dels membres del grup, tothom va entendre que allò era alguna cosa més que una jornada tècnica sobre el reptes del sector de l’aigua. Al programa hi havia tres ponents excepcionals – Juan Lema (Universidade de Santiago), Adisa Azagapic (University of Manchester) i Gonzalo Delácamara (IMDEA Agua). La taula rodona sobre la R+D+I al sector comptava amb experts reconeguts del món acadèmic i empresarial com Xavier Amores (Clúster Català de l’Aigua), Javier Lafuente (Universitat Autònoma de Barcelona) i Francisco Cubillo (consultor en serveis urbans d’aigua). I, al mateix temps, se celebraven els vint-i-cinc anys del grup. Emocions i ciència van anar agafades de la mà per reflexionar no només sobre el futur de l’aigua sinó també sobre el que és o hauria de ser un grup de recerca.

III_Fòrum_LEQUIA

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada que va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Un grup de recerca és la suma dels seus membres i col·laboradors. Investigadors permanents, post-docs, doctorands, estudiants, personal de suport, tècnics de laboratori i promotors, estan al darrera de cada article i de cada projecte. Ho va explicar al fòrum el director del LEQUIA, Manel Poch, en presentar els darrers “Vint-i-cinc anys de Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental”; ho van desenvolupar Joaquim Comas i Maria Dolors Balaguer quan van tractar de resumir el dia a dia dels més de seixanta doctors i doctores sorgits del grup; i ho van corroborar Ignasi Rodriguez-Roda i Maria Martín en la presentació del llibre LEQUIA25x25, amb contribucions de doctorands però també de col·laboradors externs amb els quals s’ha tingut l’oportunitat de treballar al llarg d’un quart de segle.

Un grup de recerca ha de respondre als reptes de la societat. Miquel Rigola va tenir la visió d’orientar l’activitat del grup als anys noranta cap a la protecció del medi ambient. Així, el LEQUIA va jugar un paper clau en els inicis dels estudis de Ciències Ambientals a la UdG i a Catalunya, i va començar investigant de manera prioritària el tractament de les aigües residuals. Tanmateix, la protecció del medi ambient i de l’aigua, per bé que s’ha fet cada vegada més necessària, també ha evolucionat. La ponència de Juan Lema va deixar clar que les depuradores ben aviat poden deixar de ser meres instal·lacions d’eliminació de contaminants i esdevenir veritables biorefineries; i que en aquesta transformació la digestió anaeròbia hi tindrà un paper clau

Un grup de recerca s’enriqueix si és multidisciplinari. La ponència d’Adisa Agazapagic va fer palesa la necessitat d’estudiar totes les etapes del cicle urbà de l’aigua (abastament, distribució, sanejament…) i totes les categories d’impacte ambiental (emissions de gasos hivernacle, consum d’energia, esgotament de recursos fòssils, consum d’aigua…) a l’hora d’avaluar la seva sostenibilitat. Vivim en un món on res és un departament estanc i tot està interrelacionat. També la recerca aposta cada cop més clarament per enfocaments multidisciplinaris. Així, a la taula rodona moderada per Sebastià Puig es va parlar del nexe “aigua-energia-alimentació-salut”, i de conceptes i de tecnologies tan aparentment diferents com poden ser el big data o la dessalinització.

Un grup de recerca està condicionat pels incentius. La multidisciplinareïtat al sector de l’aigua va ser el fil conductor de les tres ponències convidades, moderades per Jesús Colprim. A la darrera, Gonzalo Delacámara va il·lustrar com l’economia i els incentius determinen en bona mesura la viabilitat final de les solucions tecnològiques. No n’hi ha prou amb desenvolupar tecnologies extraordinàries, sinó que, a més a més, s’han de teixir les complicitats polítiques i socials per a implementar-les amb èxit. També els grups de recerca necessiten d’incentius i d’un entorn adequat per a desenvolupar-se i créixer. En aquest sentit, la taula rodona va debatre sobre la  inversió en recerca a l’Estat Espanyol i va coincidir en la necessitat de facilitar més mecanismes de transferència tecnològica entre el món acadèmic i l’empresarial.

Un grup de recerca ha de saber comunicar i divulgar els seus resultats. Tan se val com en sigui de valuós un recurs tan fràgil i tan vital com és l’aigua. Si no som capaços de comunicar-ho i de divulgar-ho de manera planera, és difícil que la societat accepti que els preus dels serveis d’abastament responguin als criteris d’autofinançament que propugna la Directiva Marc o que es tanqui el cicle de l’aigua en el paradigma de l’economia circular. Un grup de recerca també ha de saber trobar la manera de fer arribar els resultats de la seva activitat a la societat i d’interaccionar de manera natural amb els actors implicats en la seva explotació. Per això, el LEQUIA –que ha estat sempre membre de les xarxes IT i Tecnio– ha tingut en la divulgació i la transferència dos dels seus pilars fonamentals.

Un grup de recerca necessita històries. Els humans ens distingim perquè pensem històries. Ho diu l’escriptor Yuval Noah Harari i ho diu un dels protagonistes de la sèrie Joc de Trons en el seu darrer capítol. També ho va dir en Manel Poch al Fòrum LEQUIA25x25: en la seva presentació va recordar els inicis del LEQUIA a la Casa de Cultura de Girona i l’estreta relació amb la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on procedien ell i la Maria Dolors Balaguer. Però segurament són les històries dels doctorands, “l’anima del LEQUIA”, les que més ens demostren aquesta necessitat d’articular la identitat a través d’un discurs narratiu. Parlar de peripècies a les plantes pilots i als laboratoris, de festes per celebrar defenses de tesis, d’anècdotes de congressos… és, senzillament, parlar d’un grup de recerca.

Ningú sap del cert com evolucionarà el futur de l’aigua en els propers vint-i-cinc anys. Tampoc sabem per quines vicissituds haurà de passar el LEQUIA. Però ens agradaria pensar que el Fòrum LEQUIA25x25 deixa un bon pòsit de records i de reflexions a les més de 130 persones que el divendres 24 de maig eren a l’auditori de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Publicacions relacionades