Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

El doctor Josep-Maria Pujal dóna a conèixer en aquesta entrevista el treball que es fa a un dels laboratoris capdavanters de processament cel·lular de Catalunya, l’únic acreditat pels EUA (AABB Accredited) i ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Les cèl·lules mare del cordó umbilical s’obtenen en el moment del part i es poden criogenitzar per al seu ús futur en el tractament de malalties tant del mateix donant, com del seu nucli familiar.

Quina feina realitzen al laboratori de processament cel·lular?

El procés no comença només al laboratori, sinó que s’inicia abans, quan les famílies han estat informades dels beneficis de criopreservar les cèl·lules progenitores. Un cop han decidit conservar aquestes cèl·lules, llavors s’inicia el procés. el segon pas es produeix en el moment del part, quan es realitza la recol·lecció de la mostra de sang de cordó umbilical per part de l’equip mèdic. el processament de la mostra al laboratori és un procés molt rigorós i comença per recepcionar les mostres que ens arriben diàriament de tot Espanya. en primer lloc, s’examinen els diferents tipus i el nombre de cèl·lules contingudes en la sang de cordó umbilical.

Seguidament, s’extreuen els glòbuls vermells, es redueix el volum final, i finalment es criopreserva la mostra en vapors de nitrogen a uns -196ºC, la qual cosa permet la conservació de les propietats d’aquestes cèl·lules a través del temps. Per exemple, si jo hagués tingut les cèl·lules mare del dia del meu naixement criopreservades, a hores d’ara podria disposar de cèl·lules meves a zero dies de vida.

Per tant, amb un potencial de creixement molt més alt que les cèl·lules del meu organisme a dia d’avui. Llegir més…

Un estudi liderat per l’especialista en càncer de pulmó de l’ICO Badalona Rafael Rosell ha demostrat que una anàlisi de sang podria ser suficient per identificar la presència de mutacions específiques en tumors al pulmó. Aquesta conclusió permetria evitar o reduir significativament el nombre de biòpsies. L’estudi, publicat per la revista ‘JAMA Oncology’, ha analitzat la sang perifèrica de 97 pacients amb mutacions en el gen EFGR per veure si un test específic -biòpsia líquida- pot detectar la presència d’aquestes alteracions. El resultat ha estat positiu en el 78% dels pacients. En aquests casos, l’anàlisi de sang seria suficient per determinar el tractament amb erlotinib, un inhibidor del gen.

L’estudi ha comptat amb la participació, entre altres, de Felipe Cardenal, de l’ICO L’Hospitalet; Rut Porta, de l’ICO Girona; i Enric Carcereny, Teresa Morán, Cristina Queralt, Itziar de Aguirre i José Luis Ramírez, de l’ICO Badalona. El projecte ha tingut el suport dels tres centres implicats, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) a l’ICO L’Hospitalet, l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) a Badalona, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi).

En els darrers anys s’ha avançat molt en el tractament personalitzat del càncer per oferir una teràpia en funció de les particularitats del tumor. En el cas del càncer de pulmó, se sap que els pacients amb determinades mutacions en el gen EFGR responen bé a inhibidors d’aquest gen, com l’erlotinib, que s’ha convertit en el tractament d’elecció en aquests casos.

Per determinar si el tumor té o no el gen mutat, cal fer una o més biòpsies per extreure una mostra suficient del tumor per ser analitzada genèticament. Les anàlisis de sang no només servirien per establir les mutacions inicials que té el tumor del pacient, sinó per veure com evoluciona al llarg del tractament i si adquireix o no resistència al medicament que està rebent.

L’estudi liderat per Rafael Rosell també ha permès confirmar que no totes les mutacions en el gen EGFR ofereixen el mateix pronòstic. S’ha vist que una alteració puntual en una zona del gen (l’exó 21) comporta un pitjor pronòstic que la deleció de l’exó 19. Això indica la necessitat de millorar el tractament en els portadors d’aquesta mutació.

Posted by: General 23 març 2015 Comentaris: 0 Tags: , ,

Dipsalut i investigadors de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona treballen en un estudi per a conèixer què incideix en l’envelliment dels gironins. La investigació, anomenada MESGI50, vol determinar l’efecte que els factors socials, econòmics, ambientals, psicològics o d’estil de vida tenen sobre la salut de les persones que sobrepassen els 50 anys. L’objectiu és aconseguir informació de qualitat per a planificar les polítiques de la salut pública, alhora que es construeix una base de dades per a la recerca biomèdica.

“Fer el seguiment dels participants de l’estudi al llarg dels anys ens permet establir relacions causa-efecte i veure els factors de risc i protectors que influeixen en la qualitat de vida de les persones”, va explicar ahir l’investigador principal del projecte, Josep Garre. Per la seva banda, el vicepresident primer de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va destacar que la informació recollida permetrà definir les polítiques de salut dels propers anys, tant des de l’ens de la Diputació -que finança l’estudi amb 340.000 euros- com des dels municipis.

L’estudi va començar al 2013, quan en una primera fase es va escollir una mostra representativa de la població de més de 50 anys de les comarques gironines -3.295 ciutadans de 28 municipis- i se’ls va sotmetre a proves físiques i entrevistes en profunditat demanant-los pel seu nivell educatiu i econòmic, professió, la situació familiar, l’estat de salut o la freqüència de les seves visites al metge. També si reben ajuda de cuidadors professionals, si senten dolor habitualment o quin és el seu grau de satisfacció amb la vida, per exemple.

Incorporar dades clíniques

Ara ja s’està planificant la segona onada per a conèixer l’evolució dels participants en aquests dos anys. Com a novetat, també se’ls farà una espirometria per a avaluar la capacitat pulmonar i se’ls sol·licitarà una autorització per creuar les respostes amb les seves dades clíniques que consten al Servei Català de la Salut, després d’anonimitzar-les. I és que la informació sobre les malalties, proves mèdiques o tractaments, així com les intervencions quirúrgiques i ingressos hospitalaris és un material molt preuat per a la recerca biomèdica.

MESGI50 forma part de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (Share), iniciada al 2004 i en què participen 19 països del continent. Tots els territoris ho fan a nivell estatal excepte Girona, que “té particularitats que la fan interessant”, i el qüestionari és comú, per tant, se’n podran comparar els resultats. La base de dades que es va construint amb el projecte Share estarà disponible per a investigadors acreditats, que les podran fer servir per a les seves recerques. De fet, segons va avançar ahir Garre, ja hi ha una tesi doctoral en marxa.

Font: Diari de Girona

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page