Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 13 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Barcelona va acollir els dies 10 i 11 d’octubre el 18è Taller Anual sobre Espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS) i aplicacions Lc-Ms/Ms en anàlisi ambiental i seguretat alimentària (18th Annual Workshop On Emerging And Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis (And Food Safety), organitzat pel CSIC i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Un espai de debat que té per objectiu fomentar l’intercanvi d’informació entre científics del món acadèmic, agències governamentals i indústria.

Damià Barceló, director del (ICRA) i president del comitè científic de la trobada, ha declarat que «la presència al nostre país d’un congrés d’aquestes característiques amb més de 130 experts de tot el món prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els darrers avenços en espectrometria de masses».

La detecció d’enzims en aigües residuals indica la presència d’animals vius

Una de les ponències impartides durant el matí va ser la de Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), que ha afirmat que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a a través dels bacteris que els infecten ia la transmissió de puces, paparres i àcars. A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es fa cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries, de manera que el nombre varia ràpidament en pocs mesos».

Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total. El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No obstant això, no hi ha un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental

En un estudi liderat per Carrascal, del Biological i Environmental Proteomics Group, a l’IIBB-CSIC de Barcelona, ​​s’ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.

La femta de rata, igual que les humanes, contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades. La detecció d’aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l’augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.

Així, l’estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat de tot el món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial dʻaquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant lʻaigua de les nostres clavegueres.

L’organització del 18è Workshop On Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (HRMS) i Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis And Food Safety ha comptat amb l’ajuda de SCIEX, Agilent i Shimadzu, com a patrocinadors de plata, ThermoFischer Scienti , com a patrocinadors de bronze, i amb la col·laboració d’Elsevier, WEC&N, Springer i la King Saud University.

Posted by: General 11 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).

 

Aquesta iniciativa busca impulsar la creació d’una nova xarxa de comunitats energètiques a Catalunya

La cooperativa Som Energia rebrà un milió i mig d’euros amb la finalitat d’impulsar la creació d’una nova xarxa de comunitats energètiques a Catalunya i aconseguir un model “renovable, descentralitzat, transparent, democràtic i sostenible”.

El sector cooperativista català rebrà un impuls gràcies a les subvencions aprovades per la Generalitat, que duplica el pressupost anual amb ajuts de fins a 28 milions d?euros, un rècord històric.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha anunciat ajuts a 164 cooperatives, del total de 200 que es van presentar a la convocatòria Projectes Singulars. La Generalitat ha seleccionat projectes transversals, amb incidència a l’àmbit social, educatiu i de l’energia verda.

Les subvencions procedeixen del pressupost propi de la Generalitat, sense cap suport dels fons europeus Next Generation. El 80% s’executarà aquest mateix any i el 20% d’aquí a 12 mesos, en finalitzar els projectes.

Posted by: General 29 set. 2022 Comentaris: 0

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

Posted by: General 27 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

Posted by: General 01 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

Posted by: General 21 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

Posted by: General 09 jul. 2022 Comentaris: 0

Sergi Sabater, sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), va recollir el Premi de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), en reconeixement de la seva trajectòria científica, en el marc del Congrés SIBECOL AIL Meeting 2022, que es va celebrar del 3 al 8 de juliol a Aveiro (Portugal). El Premi és una distinció dels èxits d’una persona física al camp de la limnologia ibèrica, incloent-hi la recerca, l’educació, la divulgació i la transferència.

Sergi Sabater, sotsdirector de l’ICRA

Sota el lema «Ecologia: Millorar el nostre futur sostenible a través del coneixement científic», el Congrés presenta un esdeveniment conjunt que inclou la II Trobada de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), el XXIè Congrés de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL) i la 21a Trobada Nacional d’Ecologia de la Societat Portuguesa d’Ecologia (SPECO).

Sergi Sabater Cortés (1958) es va doctorar en Biologia a la Universitat de Barcelona sota la supervisió de l’eminent Prof. Ramon Margalef, que el va iniciar en la limnologia. Des de llavors, la seva recerca s’ha centrat en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en l’estructura i les funcions ecològiques dels productors primaris i els heteròtrofs en el bentos i la columna d’aigua, el metabolisme i el funcionament dels rius, i els efectes que el canvi global provoca en les aigües dolces.

Sabater ha coeditat diversos llibres i ha publicat gran quantitat d’articles científics sobre ecologia i ciències ambientals en revistes científiques internacionals de gran impacte. El Dr. Sabater ha compaginat la recerca amb compromisos editorials en revistes científiques i amb la docència, primer a la Universitat de Barcelona i, des del 2003, a la de Girona, on és membre del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO) i de l’Institut d’Ecologia Aquàtica.

També és el sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, des del 2008 que va ser nomenat pel Patronat de l’lCRA, i investigador sènior expert en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en la funció dels biofilms, el metabolisme i funcionament dels sistemes fluvials, i els efectes del canvi global sobre els sistemes fluvials.

En l’actualitat, Sabater centra la seva recerca, segons ha explicat al Congrés, «en els efectes de l’escassetat d’aigua i l’impacte dels contaminants com a factors d’estrès concurrents que configuren l’estat actual dels ecosistemes fluvials». Després de rebre el reconeixement, el professor va llegir la ponència “A reflection for Science in Ecology. Does river flow show a path?” (Una reflexió per a la Ciència en Ecologia. El cabal del riu mostra un camí?).

Així mateix, van participar en el congrés, amb diversos tallers i ponències, les investigadores de l’àrea de RiE (Recursos i ecosistemes) de l’ICRA. Les estudiants de doctorat, Gabriela Córdoba i Dayana Jarma, que respectivament van impartir les ponències “Changes in the hydrological patterns of a highly stressed Mediterranean basin and their implications for water chemistry and primary production” (Canvis en els patrons hidrològics d’una conca mediterrània altament estressada i les implicacions per a la química de l’aigua i la producció primària) i “Gulls carrying antibiotic resistance: How does this relationship vary in space and in relation to their gut bacterial communities?” (Les gavines són portadores de resistència als antibiòtics: Com varia aquesta relació a l’espai i en relació amb les seves comunitats bacterianes intestinals?). La limnòloga Anna Freixa va parlar sobre “The relevance of wet events during dry periods on bacterial communities in temporary streams” (La rellevància dels esdeveniments humits durant els períodes secs a les comunitats bacterianes dels rierols temporals). Al seu torn, la investigadora predoctoral, Daniela Henry va fer una exposició sobre “Carbon sequestration in reservoir sediments: understanding connections and potential impacts along the land-to-ocean contínuum” (El segrest de carboni als sediments dels jaciments: comprensió de les connexions i els possibles impactes al llarg del contínuum terra-oceà).

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m2 i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix:  menys de 50€ per m2, fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page