Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

El Bàsquet Girona i l’ICRA-CERCA units per la sostenibilitat
Posted by: General 14 març 2023 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un dels objectius principals del Bàsquet Girona des de la seva creació és la reducció de la petjada mediambiental en totes les àrees del club. Per aconseguir-ho l’equip de bàsquet i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) han signat un acord de col·laboració que permetrà potenciar l’àrea de sostenibilitat del Bàsquet Girona. En aquest sentit, ambdues institucions tenen propòsits complementaris en àrees d’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Aquesta tecnologia desenvolupada dins del projecte europeu R3water permet tenir un control de la despesa energètica de les instal·lacions

Per formalitzar l’acord, la directiva del Bàsquet Girona i els jugadors del primer equip, Jaume Sorolla i Pato Garino, han visitat avui l’Edifici H2O de l’ICRA-CERCA, ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona,  Durant la trobada han estat acompanyats per la direcció i l’equip d’investigadors d’ICRA-CERCA, han pogut conèixer de primera mà la recerca que es fa a l’Institut i han visitat alguns dels seus laboratoris, com els canals de rius artificials o la planta pilot hidropònic pel creixement de cultius.

L’ICRA-CERCA ha començat a estudiar el consum d’aigua del pavelló de Fontajau. El treball de recerca inclou la realització d’un inventari, el control i diagnosis de l’aigua que gasta l’equipament, així com les possibilitats de millora. A més l’Institut implementarà la seva eina, Innowat, una tecnologia desenvolupada dins del projecte europeu R3water, que permet tenir un control de la despesa energètica de les instal·lacions i que ja ha aplicat en estacions depuradores d’aigües residuals i en diversos equipaments municipals, per reduir-ne els costos.

Per a Oriol Gutiérrez, investigador de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’ICRA-CERCA i promotor de conveni,: “Es tractava de generar sinèrgies entre agents locals que compartim un interès comú per al consum responsable dels recursos i el compromís amb la sostenibilitat.”

Stefi Batlle, cap de comunicació i marketing del Bàsquet Girona, ha comentat que “la suma d’ICRA-CERCA al projecte del club és un impuls molt important per tal d’assolir els nivells òptims de sostenibilitat, un dels aspectes en els quals treballa el club des dels seus inicis.”

SOBRE ICRA-CERCA

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua és un centre multidisciplinari que estudia el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació. Així com la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

L’Institut va ser creat el 26 d’octubre de 2006, pel govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). I la seva seu, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, es va inaugurar el 7 d’octubre de 2009.

L’ICRA-CERCA és un centre adscrit a la UdG i compta amb l’impuls dels seus patrons: el Departament de Recerca i Universitats, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Girona (UdG).

El Catalan Water Partnership coordina el projecte “atmosphAIr” que cerca predir i mitigar les emissions
Posted by: General 11 febr. 2023 Comentaris: 0 Tags:
El projecte “atmosphAIr” cerca predir i mitigar les emissions, tant de gasos odorífers com de gasos amb efecte d’hivernacle, en xarxes de sanejament i plantes depuradores d’aigües residuals.
La investigació té una durada de 10 mesos i juntament amb el Grup DAM hi participa un consorci integrat per la Catalan Water Partnership, ACSA, Obres i Infraestructures, SAU (Grup Sorigué), BGEO OPEN GIS S.L., AERIS Tecnologies Ambientals S.L. i SPIN S.A.
L’aposta per noves tecnologies permet al Grup DAM adaptar-se a les necessitats contínues del sector de l’aigua. Sota aquesta premissa, Lidia Saúco i Lara Terrén, des del departament de Qualitat de l’Aire i en col·laboració amb el departament d’Innovació, desenvolupen el projecte “atmosphAIr” per avançar cap a la neutralitat climàtica a l’EDAR mitjançant eines d’intel·ligència artificial i Machine Learning.

Representació gràfica dels objectius del projecte

La investigació, coordinada per la Catalan Water Partnership (CWP), cerca predir i mitigar les emissions tant de gasos odorífers com de gasos d’efecte hivernacle en xarxes de sanejament i plantes depuradores d’aigües residuals.
“Les males olors produïdes per les EDAR s’han erigit en una preocupació creixent a les ciutats i localitats que allotgen aquestes instal·lacions, sent considerades pels ciutadans la principal causa de la percepció de la contaminació, juntament amb la pols i el soroll”, assenyalen des de DAM.
Aquest projecte se suma a l’aposta del Grup DAM per dur a terme investigacions enfocades a millorar la sostenibilitat ambiental a les plantes de tractament d’aigües residuals, mitjançant noves línies de recerca sobre el paper de les EDAR a l’auge de nous vectors energètics com és el cas de l’hidrogen verd, biogàs o biohidrogen.
Concretament, a l’estudi estan implicats tècnics de DAM pertanyents als departaments de Qualitat de l’Aire, R+D+I, Simulació i Transformació Digital i personal de l’EDAR de Torredembara. A més, també hi participa un consorci integrat per la mateixa CWP, ACSA, Obres i Infraestructures, SAU (Grup Sorigué), BGEO OPEN GIS S.L, AERIS Tecnologies Ambientals S.L. i SPIN S.A.
La importància d’actuar a les instal·lacions de depuració d’aigües L’estudi parteix de la realitat que les plantes de tractament d’aigües residuals són una font antropogènica considerable d’emissions de gasos odorífers, com ara els compostos orgànics volàtils (COVs), el sulfur d’hidrogen (H2S) i l’amoníac (NH3), així com de gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O).
Per tant, la predicció d’emissió i l’optimització posterior dels processos implicats en la generació d’aquests gasos, mitjançant l’ús de les noves tecnologies de digitalització, pot suposar un salt de qualitat per solucionar aquest problema històric.
El N2O pot representar fins a un 80% de l’empremta de carboni d’una EDAR, per la qual cosa el projecte se centrarà principalment en la predicció i la minimització d’aquest gas amb eines d’intel·ligència artificial. Addicionalment, cal també predir i optimitzar els processos implicats en la gestió de gasos odorífers, el consum energètic dels quals pot arribar a suposar en plantes de grans dimensions, fins a un 15-20% del consum d’una EDAR”, expliquen els participants al projecte .
Les tecnologies que es desenvolupin al projecte es testejaran a l’EDAR de Torredembarra (Tarragona), dissenyada per a una població de 92.000 habitants equivalents i que gestiona el Grup DAM al costat de Sorigué
“La investigació representarà un impacte positiu, tant en l’àmbit econòmic com mediambiental, en facilitar la implementació de tecnologies digitals per a la promoció de l’eficiència i competitivitat al sector de l’aigua”, destaquen des de l’empresa valenciana.
Finalment, cal recordar que AtmosphAIr (AEI-010500-2022B-8) ha estat cofinançat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (MINCOTUR) a la segona convocatòria d’AEIs del 2022 en el marc dels ajuts Next Generation i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Entrevista a Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership (CWP)
Posted by: General 02 des. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegir més…

Sessió de treball al ParcUdG per definir la futura ordenança sobre baixes emissions
Posted by: Blog dels usuaris 10 nov. 2022 Comentaris: 0

La previsió de la mobilitat a la ciutat serà a partir de finals del 2023

Queden tretze mesos, a tot estirar, perquè la zona de baixes emissions (ZBE) de Girona estigui activa. En principi, pel fet de tenir més de 50.000 habitants i per la llei estatal 7/0221 de canvi climàtic i transició energètica, l’Ajuntament està obligat a implementar l’àrea on alguns vehicles podran circular i d’altres, no. Però com es farà i què inclourà la futura ordenança de la ZBE?

D’aquestes coses es va parlar ahir a l’edifici Giroemprèn, del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG). Hi va haver una sessió de treball oberta a la ciutadania i entitats. Hi va participar, per exemple, un veí de fora de la ciutat que té familiars a Girona i que volia saber com l’afectarà a l’hora de moure’s. I hi va ser, també, el vicepresident de la FOEG i president de l’associació de transportistes de Girona (Asetrans), Eduard Ayach.

La FOEG forma part de la comissió de seguiment de la ZBE, igual que la Pimec, la UdG, serveis socials de l’Ajuntament, l’Associació de Naturalistes de Girona i l’associació Multicapacitats. Per Ayach, “la ZBE no hauria d’afectar l’economia productiva” i confia que, quan entri en funcionament, hi hagi les solucions i les compensacions al fet de no poder entrar-hi.

Al mes d’abril, l’Ajuntament va donar a conèixer l’àrea inclosa en la ZBE: els barris de la Devesa (no pas el parc), part de Santa Eugènia i Sant Narcís, el barri de l’estació i l’Eixample, part de Vista Alegre i tot el Barri Vell. Al principi de la sessió d’ahir, l’edil de Mobilitat, Marta Sureda (Junts), va dir que la previsió és que l’afectació de les restriccions seria els dies laborables de les 7 h a les 20 h.

L’estudi de les aigües residuals permet detectar i controlar les plagues de rosegadors a les ciutats
Posted by: General 13 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags:

Barcelona va acollir els dies 10 i 11 d’octubre el 18è Taller Anual sobre Espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS) i aplicacions Lc-Ms/Ms en anàlisi ambiental i seguretat alimentària (18th Annual Workshop On Emerging And Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis (And Food Safety), organitzat pel CSIC i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Un espai de debat que té per objectiu fomentar l’intercanvi d’informació entre científics del món acadèmic, agències governamentals i indústria.

Damià Barceló, director del (ICRA) i president del comitè científic de la trobada, ha declarat que «la presència al nostre país d’un congrés d’aquestes característiques amb més de 130 experts de tot el món prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els darrers avenços en espectrometria de masses».

La detecció d’enzims en aigües residuals indica la presència d’animals vius

Una de les ponències impartides durant el matí va ser la de Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), que ha afirmat que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a a través dels bacteris que els infecten ia la transmissió de puces, paparres i àcars. A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es fa cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries, de manera que el nombre varia ràpidament en pocs mesos».

Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total. El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No obstant això, no hi ha un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental

En un estudi liderat per Carrascal, del Biological i Environmental Proteomics Group, a l’IIBB-CSIC de Barcelona, ​​s’ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.

La femta de rata, igual que les humanes, contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades. La detecció d’aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l’augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.

Així, l’estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat de tot el món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial dʻaquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant lʻaigua de les nostres clavegueres.

L’organització del 18è Workshop On Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (HRMS) i Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis And Food Safety ha comptat amb l’ajuda de SCIEX, Agilent i Shimadzu, com a patrocinadors de plata, ThermoFischer Scienti , com a patrocinadors de bronze, i amb la col·laboració d’Elsevier, WEC&N, Springer i la King Saud University.

Un estudi realitzat amb dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals
Posted by: General 11 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , , ,

L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).

Som Energia rebrà 1,5 millions d’euros per impulsar la creació d’una nova xarxa de comunitats energètiques a Catalunya
Posted by: General 03 oct. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , ,

 

Aquesta iniciativa busca impulsar la creació d’una nova xarxa de comunitats energètiques a Catalunya

La cooperativa Som Energia rebrà un milió i mig d’euros amb la finalitat d’impulsar la creació d’una nova xarxa de comunitats energètiques a Catalunya i aconseguir un model “renovable, descentralitzat, transparent, democràtic i sostenible”.

El sector cooperativista català rebrà un impuls gràcies a les subvencions aprovades per la Generalitat, que duplica el pressupost anual amb ajuts de fins a 28 milions d?euros, un rècord històric.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha anunciat ajuts a 164 cooperatives, del total de 200 que es van presentar a la convocatòria Projectes Singulars. La Generalitat ha seleccionat projectes transversals, amb incidència a l’àmbit social, educatiu i de l’energia verda.

Les subvencions procedeixen del pressupost propi de la Generalitat, sense cap suport dels fons europeus Next Generation. El 80% s’executarà aquest mateix any i el 20% d’aquí a 12 mesos, en finalitzar els projectes.

La depuradora Riu Sec de Sabadell implanta el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ desenvolupat pel LÈQUIA
Posted by: General 29 set. 2022 Comentaris: 0

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

El director de CWP, Xavier Amores, finalista del Clúster Manager de l´Any d´Europa
Posted by: Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc 27 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

L’ICRA rep 1.376.650,92 euros del programa Horizon Europe
Posted by: General 01 set. 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently

openresty
Domain Details Page