Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 Oct 2018 Comentaris: 0
Dr. Hèctor Monclús

El Dr. Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua”

L’investigador de la UdG Hèctor Monclús ha rebut el “Premio al Talento Joven para la Gestión Sostenible del Agua” del prestigiós Observatorio del Agua de la Fundación Botín dintre de la modalitat de models i tecnologies. El premi es lliurarà el proper 25 de setembre en el transcurs d’un acte a la seu de la Fundación Botín, a Madrid.

Hèctor Monclús Sales (Barcelona, 1979)  és llicenciat i doctor en ciències químiques per la Universitat de Girona. La seva carrera investigadora s’ha centrat en el tractament d’aigües i s’ha desenvolupat tant a la universitat com en empreses del sector com ara GS Inima o el fabricant de membranes Polymem. Actualment és investigador “Juan de la Cierva Incorporación” al grup de recerca LEQUIA i professor associat d’enginyeria química a la UdG.

El projecte premiat, “DrinkIA”, fa front a l’alta complexitat d’operació de les estacions de tractament d’aigua potable amb tècniques d’intel·ligència artificial. Tot i existir protocols d’actuació, la gran multiplicitat de factors tecnològics, ambientals i econòmics que afecten aquestes instal·lacions crea gran incertesa i subjectivitat en la presa de decisió. L’investigador ha liderat el desenvolupament d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) que automatitza aquest procés tot incrementant-ne l’eficàcia i la robustesa de les decisions, a la vegada que redueix els costos associats.

DrinkIA parteix de l’experiència del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona en sistemes d’ajut a la decisió aplicats a la gestió de l’aigua, i de les necessitats d’innovació, automatització i sostenibilitat ambiental de l’empresa ATLL. Es tracta, doncs, d’un projecte d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. L’equip de la UdG ha comptat, a banda del Dr. Hèctor Monclús, amb el Dr. Manel Poch, la Dra. Montse Dalmau i el Sr. Lluís Godo. Per part d’ATLL hi han participat el Dr. Fernando Valero i el Sr. Pere Emiliano i tots els experts, tecnòlegs i gestors de les estacions potabilitzadores implicades en el projecte. Val a dir que el SAD actualment està instal·lat en mode de proves a les estacions potabilitzadores d’aigua d’ATLL a Abrera i Cardedeu.

El Observatorio del Agua de la Fundación Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un rigorós nivell científic, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb l’objectiu explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premios al Talento Joven, que enguany celebren la cinquena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en l’àmbit de la gestió sostenible de l’aigua.

Posted by: General 12 Set 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

Wikiloc es converteix en l’eina de promoció de la salut de les administracions

El portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Salamanca, José Luis Mateos, ha presentat una proposta sobre la posada en marxa de circuits biosaludables a la ciutat. Per tal que l’Ajuntament de Salamanca contribueixi a crear hàbits saludables, es proposa la creació d’un circuit que enllaci els diferents parcs de la ciutat per complementar una ruta amb l’ús dels aparells biosaludables ja instal·lats. També rutes canines per als que surten a passejar o córrer amb els seus gossos, senyalitzar rutes senderistes en l’alfoz i rutes que compatibilitzin l’ús de la bicicleta amb el passeig. Tot això amb panells informatius que incloguin consells i hàbits saludables, introduint les rutes a la comunitat Wikiloc per facilitar el seu ús i difusió.

La plataforma ha servit a altres administracions no només per fer una millor i efectiva promoció de la salut, també s’ha utilitzat, com en el cas de Gondomar, per a la promoció del municipi com es desprèn de l’informe estadístic de l’aplicació del Concello de Gondomar que va registrar un total de 2.613 visites des de juliol de 2017m 31.497 pàgines i 349.992 impactes en xarxes socials. Són dades satisfactories que, segons el regidor de Turisme i Comerç, Xosé Antón Arauxo, destaca la promoció que suposa per al municipi el seguiment d’aquesta eina des del web especialitzat de senderisme “Wikiloc“, on les rutes gondomareses han estat recomanades o buscades per usuaris 73.250 vegades.

Cal recordar que National Geographic va concedir a Wikiloc el premi en l’apartat de geoturisme, un terme que designa el coneixement dels llocs de forma sostenible i respectuosa amb el medi ambient, el patrimoni, la cultura i el benestar de la població local.

Wikiloc és un repositori de rutes d’excursions aportades pels internautes. Quan les fan, les graven en els seus GPS i posteriorment les col·loquen en el lloc, on qualsevol pot veure-les, imprimir-les o descarregar-les en el seu GPS per repetir-les a la seva manera. Actualment estan ben aprop d’arribar als 10 milions de rutes que inclouen excursions de tota mena -Senderisme, alpinisme, canoa, bicicleta…-, juntament amb fotos i vídeos dels paisatges que es visiten, sempre acompanyats dels mapes i fotografies per satèl·lit de Google Earth.

 

Posted by: General 12 Set 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Posted by: General 15 Jun 2018 Comentaris: 0 Tags:

Dues investigadores del grup, la Dra. Alba Cabrera Codony i la Dra. Raquel García Pacheco, desenvolupen un treball de recerca aplicada a la multinacional nord-americana Cabot i a la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia

 El programa TECNIOspring+ està cofinançat per ACCIÓ i per la Unió Europea a través de les accions Marie Sklodowska Curie  

 El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona està col·laborant amb la multinacional química Cabot Corporation amb seu a Boston (USA) i amb la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia gràcies a dos ajuts post-doctorals del programa TECNIOspring+ de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Es tracta dels projectes “SilCap” de la Dra. Alba Cabrera Codony i “Mem 2.0” de la Dra. Raquel García Pacheco. Tots dos parteixen de línies de recerca consolidades del LEQUIA en l’àmbit de l’aigua: l’eliminació de siloxans per processos d’adsorció/oxidació en biogàs de depuradora, en el cas del SilCap, i el tractament d’aigües residuals per bioreactors de membranes conjuntament amb sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals en el cas del Mem 2.0. Tanmateix, si bé la tecnologia del Mem 2.0 – membranes reciclades – continua estant destinada al tractament d’aigua, la del SilCap – nous materials adsorbents per capturar metilsiloxans – fa una incursió innovadora en la purificació de l’aire d’ambients interiors.

Projecte SilCap: nous materials adsorbents per a purificar l’aire d’ambients interiors

El projecte de recerca SilCap de la Dra. Alba Cabrera Codony del LEQUIA té com a objectiu desenvolupar nous materials adsorbents per la captura selectiva de metilsiloxans volàtils. Aquests compostos es troben en concentracions notables a l’aire dels ambients interiors, ja que són ingredients volàtils de cosmètics i productes d’higiene personal. L’oxidació dels metilsiloxans forma cristalls d’òxid de silici que s’acumulen i que desactiven els fotocatalitzadors, fet que s’ha identificat com una de les limitacions principals per al desenvolupament de sistemes d’eliminació de compostos tòxics volàtils per mitja d’oxidació fotocatalítica.

Podem dir, doncs, que la purificació de l’aire dels ambients interiors obre noves possibilitats d’aplicació per als processos d’adsorció/oxidacio que el LEQUIA porta estudiant des de fa temps. Cal tenir en compte que les persones passem una gran part del nostre temps en ambients interiors, i que la presència de compostos tòxics volàtils procedents de dissolvents, pintures i materials de construcció pot comportar problemes de salut segons l’Organització Mundial de la Salut.

Al llarg del 2018 la investigadora desenvoluparà nous materials adsorbents a la seu de l’empresa nord-americana Cabot Corporation a Boston. De tornada a Girona i també durant un any, avaluarà les propietats dels adsorbents als laboratoris del grup de recerca LEQUIA. El projecte compta amb la supervisió científica de la Dra. Maria Martín a la UdG i del Dr. Susnata Samanta a l’empresa Cabot.

Projecte Mem 2.0: Membranes “de segona mà” per tractar aigua potable i residual

Mem2.0 vol fer més sostenible una tecnologia del sector de l’aigua que en les darreres dècades no ha parat de créixer: la filtració per membranes. El projecte demostrarà la viabilitat d’utilitzar “membranes de segona mà” per al tractament d’aigua potable i residual; concretament, membranes reciclades d’osmosi inversa que han arribat a la fi del seu cicle de vida i membranes de nanofiltració i ultrafiltració. A més, el projecte integrarà els seus resultats en dos sistemes d’ajut a la decisió existents. D’una banda, l’eina MemEoL està destinada als usuaris de membranes (dessaladores i altres instal·lacions de tractament d’aigua) per a la identificació de rutes alternatives de gestió de les membranes rebutjades (normalment, s’envien a abocador). D’altra banda, l’actualització de l’eina NOVEDAR_EDSS a la finalització del projecte oferirà als usuaris de depuradores la possibilitat d’integrar l’ús de membranes de segona mà als seus processos.

La investigadora beneficiària de l’ajut és la Dra. Raquel García Pacheco. Raquel García estudiarà l’ús de membranes de segona mà per a l’obtenció d’aigua potable durant el primer any a la Universitat de Nova Gal·les del Sud de Sydney, sota la supervisió del Dr. Pierre Le Clech. El segon i últim any del projecte tindrà lloc a la Universitat de Girona i se centrarà en processos de depuració d’aigües residuals (urbanes i industrials) per mitjà de membranes reciclades. El supervisor científic a la UdG és el Dr. Joaquim Comas.

El Mem 2.0 dedicarà molts esforços a validar els resultats experimentals obtinguts a escala laboratori en diferents entorns industrials i a fer possible la comercialització de la tecnologia desenvolupada. D’aquí que impliqui també empreses del sector de l’aigua com TelwesaValoriza Agua, l’estació depuradora d’aigües residuals de Quart (Girona), la ONG australiana SkyJuice – que es dedica a actuacions humanitàries en l’àmbit de l’aigua – i l’institut de recerca madrileny IMDEA Agua, on Raquel García va realitzar la seva tesi doctoral i va participar al projecte LIFE-TRANSFOMEM centrat en el reciclatje de membranes rebutjades d’osmosi inversa.

Alba Cabrera Codony (esquerra) i Raquel García Pacheco (dreta) als laboratoris de Cabot a Boston i la UNSW a Sídney

Posted by: General 29 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
somenergia-assemblea-general-2018

Som Energia preveu portar energia verda fins a 80.000 llars i empreses.

L’Assemblea General de Som Energia, que s’ha celebrat a la seu central de Som Energia, al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, i, de forma simultània i organitzades pels Grups Locals de la cooperativa, a 21 ubicacions més de l’Estat connectades per videoconferència, ha fet palès que les previsions per al 2017 (30 M€ i 60.000 llars i empreses) no solament s’han complert, sinó que s’han superat: s’han facturat 31 milions d’euros i s’ha donat servei a 62.100 llars i empreses. Per al 2018, la cooperativa preveu passar de 30 a 50 milions d’euros de facturació. Cada any s’han anat complint les previsions de creixement pel que fa a facturació, però també a la prestació de servei: aquest any es preveu portar energia verda fins a 80.000 llars i empreses.

A la sessió, que ha comptat amb la participació de més de 300 persones sòcies, s’han renovat diversos càrrecs del Consell Rector i s’ha fet un repàs de l’exercici econòmic i social del 2017. Juntament amb el pressupost de 2018, s’ha presentat el Pla de treball de la cooperativa per a l’any 2018 en relació amb les línies estratègiques aprovades l’any passat en el Pla de desenvolupament de les línies estratègiques 2018-2020. També s’ha aprovat una modificació dels Estatuts per tal d’adaptar-los a la nova normativa vigent i ajustar-los al funcionament actual de la cooperativa.

Per primer cop, en aquesta sessió s’ha posat en funcionament la plataforma Participa, una eina de gestió democràtica i de participació virtual a través de la qual els socis i sòcies han pogut votar i fer aportacions i propostes prèvies a la celebració de l’Assemblea. Amb el seu vot, que ha estat eminentment electrònic, l’Assemblea ha aprovat la integració de la cooperativa a la Unió de cooperatives de consumidors i usuaris d’energies renovables Unión Renovables i ha adoptat de forma explícita els principis de l’economia social i solidària.

També ha donat el vistiplau al Calendari democràtic anual, que servirà per establir els processos per a una participació clara i democràtica. D’altra banda, s’han establert els límits del nombre de persones que poden contractar el seu subministrament elèctric amb la cooperativa a través de persones sòcies, i s’ha aprovat dur a terme un estudi tècnic sobre la compra, per part de la cooperativa, de l’energia que generen les instal·lacions unifamiliars de les persones sòcies.

Som Energia (www.somenergia.coop) és una cooperativa de consum i producció d’energia verda sense ànim de lucre que va néixer el 2010 amb el ferm propòsit de canviar l’actual model energètic cap a un de 100% renovable i democràtic. Actualment, compta amb prop de 48.000 persones sòcies i més de 76.000 contractes de subministrament elèctric a tota la Península, Balears i Canàries.

Durant l’últim any, més de 3.000 famílies i organitzacions, amb una inversió de 3 milions d’euros, han posat en marxa iniciatives d’autoconsum col·lectiu a través de la Generació kWh, que els permet obtenir electricitat 100% renovable a preu de cost, un preu que, a més, és inferior a qualsevol altre tipus de producció amb combustibles fòssils i nuclears.

Posted by: General 18 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

Al voltant de 500 persones i organitzacions han participat en el projecte “Viure l’aire del cel”, un aerogenerador de 2,35 MW que ja està en funcionament a les terres de Pujalt, a Barcelona, ​​i produirà electricitat equivalent al consum d’uns 1600 habitatges.

L’aerogenerador produirà electricitat equivalent al consum d’uns 1600 habitatges

El projecte es diu “Viure del Aire del Cel“. La idea del aerogenerador de propietat compartida va posar en marxa el 2009 Pep Puig, amb motiu de la celebració dels 25 anys de la instal·lació del primer aerogenerador de Catalunya al Baix Empordà, desenvolupat per la cooperativa Ecotècnia.

Eolpop S.L., és la responsable de la promoció, l’execució del projecte i la encarregada d’emetre les comptes participatives que facin possible la propietat compartida del aerogenerador. Som Energia va concedir un préstec d’un milió d’euros a Eolpop fins aconseguir obtenir els fons propis.

El aerogenerador, de 2,35 MW i 103 metres de diàmetre de palas, ja es troba instal·lat al terme municipal de Pujalt (Alta Anoia), al centre de Catalunya, i està en funcionament des del passat 10 de març, injectant energia a la xarxa, després d’uns mesos de treballs d’instal·lació, posada en marxa i legalització.

El model de participació de “Viure de l’aire” és diferent del de la Generació kWh de Som Energia. En aquest cas, entre tots aporten la inversió necessària i cada any, una vegada tancades les comptes, es repartiran els ingressos nets, descomptats els costos, proporcionalment a l’inversió de cada participant.

Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com