Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags:
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

Posted by: General 01 Mar 2018 Comentaris: 0
Basses i estanys temporals emeten CO2

Basses i estanys temporals emeten CO2 fins i tot quan estan secs

Les basses i estanys temporals emeten diòxid de carboni (CO2) de manera natural durant tot l’any fins i tot quan no tenen aigua i les zones seques són precisament les que alliberen major quantitat cap a l’atmosfera.

Aquest fenomen, descrit ara per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ​​i Núria Català , de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

El nou article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle del planeta.

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut malgrat la seva importància, especialment en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua).

Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com a les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

“Fins fa una dècada es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)”, indica Biel Obrador , del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, ​​i primer autor del treball.

Obrador afegeix que, “tot i les petites basses i estanys -que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet- són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estancades prové encara , sobretot, de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any) “.

AIGÜES CORRENTS

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) -dos gasos amb un poderós efecte hivernacle- en basses temporals de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i uns hidroperiodos (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.

Els investigadors afirmen que les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any i la quantitat que alliberen (prop de dos quilograms per metre quadrat i any) és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rierols i torrents), un valor que triplica el flux de diòxid de carboni procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

“Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment “, detalla Obrador.

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’observa avui dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser (com a mínim, en una primera fase) molt rellevants per al cicle global del carboni.

A la feina, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també van participar Lluís Gómez Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Upsala (Suècia), el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umea (Suècia).

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
vineyard

El projecte POLIFAVI, té com a objectiu principal realitzar un pilotatge per determinar la viabilitat tècnica-econòmica de la valorització i recuperació de compostos bioactius com els compostos polifenòlics dels fangs i residus sòlids generats en el procés de depuració de les empreses del sector vitivinícola.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destina un total de 148.709 euros a sis projectes d’empreses gironines de foment de l’economia circular. Els projectes subvencionats són iniciativa de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del Sector de l’Aigua (CWP), que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de l’empresa Norfrisa, de Riudellots de la Selva; Royal Verd, de les Preses; Prefabricats la Selva, de Santa Coloma de Farners, i Agroalimentària Mas Saulot, de Palau-Sator. En aquest últim cas, es subvenciona amb 29.325 euros per tirar endavant un projecte pilot per a la reutilització d’ampolles buides de sidra de l’empresa Mooma.

Pel que fa a Norfrisa, l’ajut és de 30.000 euros per a la valorització interna de la sang tècnica produïda durant la matança del porc. Prefabricats la Selva rep un ajut de 28.363,13 euros per testar maons de formigó fabricats amb subproducte de suro destinats al sector de la construcció.

La CWP rep dues subvencions diferents; una de 16.863,70 euros per estudiar la potencialitat dels fangs de depuradora com a potencial matèria primera, i l’altra de 29.918,15 euros per a l’impuls de la simbiosi en la indústria de l’aigua, Simbaicat. El projecte de Royal Verd per avaluar l’aprofitament de taps de suro reciclats com a farciment d’una zona esportiva de gespa artificial rep una subvenció de 12.165 euros.

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0

ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya S.A. finançarà el 50% del cost d’una beca predoctoral de la UdG de tres anys de durada. L’objectiu d’aquesta recerca és automatitzar i reduir la incertesa en processos de presa de decisió d’alta complexitat.

L’ús dels EDSS en altres àmbits, com és la depuració d’aigües residuals, compten amb un llarg recorregut però la seva aplicació en els processos de potabilització és més recent. Per això ATLL ha apos

Les potabilitzadores afronten diàriament una presa de decisions multi-paramètrica per garantir-ne la correcta gestió i assegurar el subministrament d’aigua a la població. L’augment en els requeriments de qualitat, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de nous tractaments i la variabilitat de l’aigua a tractar són alguns dels factors que intervenen i incrementen la complexitat d’aquesta gestió.

La gestió dels sistemes d’elevada complexitat es pot afrontar utilitzant les eines que proporciona la intel·ligència artificial. Una d’aquestes eines son els sistemes d’ajut a la decisió aplicats en dominis ambientals (en anglès, environmental decision support systems o EDSS). Els EDSS tenen en compte la tecnologia, els factors econòmics, mediambientals i legislatius; i es nodreixen tant de dades i models numèrics com de l’experiència dels experts.

Per això ATLL ha apostat per la Universitat de Girona per desenvolupar nous EDSS que facin front als reptes específics dels gestors de les estacions de tractament d’aigües potables (ETAPs) en els múltiples processos de presa decisió en els quals es veuen involucrats. És amb aquest objectiu que l’empresa treballa des de fa més de dos anys amb el grup de recerca LEQUIA. D’aquesta col·laboració ha sorgit el Projecte DrinkIA, que s’implementarà a partir d’un conveni de tres anys i que inclou el finançament del 50% d’una beca predoctoral en el marc del programa d’ajuts per a investigadors en formació de la Universitat de Girona (IFUdG2016-2018).

Lequia

D’esquerra a dreta, Lluís Godo, Hèctor Monclús i Fernando Valero a la potabilitzadora d’Abrera.

La tesi doctoral estarà desenvolupada per l’enginyer químic Lluís Godo i estarà dirigida per l’investigador del LEQUIA-UdG Dr. Hèctor Monclús i pel cap d’R+D+i Control de Processos d’ATLL Dr. Fernando Valero. La recerca es centrarà en el desenvolupament, la implementació i la validació d’un EDSS compatible amb les ETAPs operades per ATLL. Es tracta d’un treball de recerca i desenvolupament industrial que es beneficiarà dels múltiples beneficis de la col·laboració universitat-empresa, i que es realitzarà parcialment a les instal·lacions d’ATLL a les ETAPs d’Abrera (Baix Llobregat) i Cardedeu (Vallès Oriental).

ATLL és l’empresa de referència de l’abastiment d’aigua als municipis catalans. El seu àmbit d’actuació es troba a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, amb una població total de més de 4,5 milions d’habitants, a més de tota la indústria i els servies establerts en aquest territori.

Pel que fa al grup de recerca LEQUIA, investiga el desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit de l’aigua des de la seva fundació el 1992. La línia de recerca de sistemes d’ajut a la decisió aplicats al cicle de urbà de l’aigua està liderada per l’investigador i catedràtic Dr. Manel Poch i compta amb diversos projectes de recerca i transferència i amb un programa informàtic comercial –Novedar_EDSS– per facilitar la presa de decisió en el disseny d’estacions depuradores d’aigües residuals.

 

Font: Lequia

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
AMC_i_Som_Energia

L’Associació i Som Energia unides cap a un model energètic 100% renovable

La signatura del conveni de col·laboració entre l’Associació i Som Energia posa en comú valors d’ambdues entitats cap a un model energètic 100% renovable, gestionat de forma transparent i participativa.

Amb aquest acord, firmat el passat 26 de maig, l’Associació es constitueix com a sòcia de la cooperativa d’energia verda i els 135 municipis catalans de menys de 500 habitants adherits fins al moment es podran emparar sota aquest contracte. Vilanova de Prades (La Conca de Barberà) ha estat el primer municipi de l’Associació a contractar el subministrament elèctric amb Som Energia.

Amb l’alta de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) com a sòcia, els micropobles adherits a l’Associació poden contractar, sense necessitat de fer-se socis, els seus subministraments elèctrics amb la cooperativa la qual garanteix l’origen 100% renovable de l’energia a través dels Certificats d’origen de l’energia (GDO’s).

L’AMC neix l’any 2008 amb l’objectiu de millorar la capacitat de gestió dels ajuntaments adscrits i la qualitat de vida dels seus habitants, amb una realitat molt diferent a la de municipis grans, que sovint es tradueix amb mancances de serveis bàsics.

 

 

 

 

Sobre Som Energia
Som Energia es va crear el 2010 a partir d’un projecte de participació ciutadana amb la finalitat de canviar el model energètic actual. La cooperativa de consum d’energia verda, que opera sense ànim de lucre, vetlla per la producció i comercialització d’energia d’origen renovable, i rep el suport de més de 35.000 socis i sòcies. Paral·lelament, aquest moviment social es caracteritza per la transparència en la informació i pel tracte directe, retornant el rol actiu a la ciutadania i afavorint el creixement d’una economia més social i solidària.