Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Dos treballs del grup de recerca LEQUIA, premiats pel seu caràcter innovador

Publicat per: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

Publicacions relacionades

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page